Canvi d’ús · Barcelona

Reformes de local a habitatge a Catalunya

Convertir un local en habitatge no és una reforma sinó un canvi d’ús, i ho decideixen per aquest ordre el planejament del municipi, el decret d’habitabilitat de Catalunya i, al final, la cèdula. T’expliquem què es comprova abans de comprar, què canvia al local i què cal per poder contractar llum, aigua i gas.

Pressupost tancat
Tancatpressupost per escrit i desglossat
1 cap d’obraun únic interlocutor per a tota l’obra
Gratisvisita tècnica a tota Catalunya
Garantiade l’obra, per escrit
Abans de comprar el local

Un local és habitatge quan el plànol, el decret i la cèdula diuen que sí.

Les fotos d’aquesta pàgina són d’una planta baixa amb pati de la Sagrera, al Carrer de Garcilaso, reformada de dalt a baix. Aquesta obra no figura com a canvi d’ús de local, i la fem servir perquè ensenya el que guanya un habitatge de planta baixa quan s’obre a un pati: llum, ventilació i un terra que continua a fora. El que segueix tracta del que passa quan el punt de partida és un local.

Primer decideix el planejament. Si l’ús residencial no està permès en aquella planta i en aquell carrer, no hi ha projecte, i això ho fixa l’ajuntament i no nosaltres ni qui ven. Si està permès, entra el Decret 141/2012 d’habitabilitat: superfície útil mínima, alçada lliure, una façana oberta a espai lliure i ventilació i il·luminació natural amb uns mínims. Es comprova amb el plànol del local al davant i abans que signis la compra.

L’objectiu és la cèdula d’habitabilitat. Sense ella, les companyies d’electricitat, aigua, gas i telecomunicacions no poden contractar subministraments a un usuari final. Se sol·licita després de comunicar a l’ajuntament la primera ocupació i porta el certificat final d’obra i d’habitabilitat que signa un tècnic competent. Dur aquest tràmit forma part de la nostra feina.

Sala d’estar buida d’una planta baixa, amb una porta d’alumini vidrada que dona a un pati, paviment de gran format i una bombeta penjant; una escombra i un poal de neteja en primer pla
El que diu el decret

Els mínims d’habitabilitat que decideix el plànol

Mesures del Decret 141/2012 que més vegades condicionen la conversió d’un local.

Superfície i estances

Tot habitatge necessita sala d’estar-menjador, cambra higiènica i cuina, amb una superfície útil interior de 36 m² com a mínim; si l’estança és un únic espai, ha de permetre compartimentar una habitació de 8 m². La zona comuna (estar, menjador i cuina) no baixa de 20 m² tret que la norma municipal digui una altra cosa, i l’habitació mínima és de 6 m². La superfície útil no compta els envans, els pilars ni les zones de menys d’1,90 m d’alçada lliure.

Alçada lliure: aquí el decret dona un respir

En habitatge nou l’alçada lliure mínima és de 2,50 m, i de 2,20 m en cuines, banys i passadissos. Però l’annex 4 tracta a part els canvis d’ús: si afecta com a màxim la meitat de la superfície construïda de l’edifici (grup C), s’aplica l’annex 1 amb l’alçada mínima a 2,40 m; si és l’edifici sencer o més de la meitat (grups B i D), també 2,40 m i una reducció en les superfícies dels patis. El grup que toca el fixa el tècnic, i un cel ras per passar instal·lacions es menja aquesta alçada.

Llum i ventilació: mana la façana

Tot habitatge ha de tenir una façana oberta a l’espai lliure exterior que defineixi el planejament, i aquesta façana ventila i il·lumina almenys un dels espais de la zona comuna, que no pot ser només la cuina si està separada. El perímetre de façana no pot baixar de S/9 metres, sent S la superfície útil, i sales d’estar, menjadors i habitacions ventilen i il·luminen per obertures d’almenys 1/8 de la seva superfície útil. En el grup C es relaxen els requisits de l’edifici, no els de l’habitatge.

Terra, humitat i radó en planta baixa

El DB-HS 1 gradua d’1 a 5 la impermeabilitat que s’exigeix a un terra en contacte amb el terreny, segons la presència d’aigua i la permeabilitat del terreny, i un local no sempre porta una solera amb aquest nivell. El DB-HS 6 demana protecció davant del radó als municipis del seu apèndix B, i en un canvi d’ús que afecta part d’un edifici s’aplica a la zona afectada. I el DB-HE 1 s’aplica als canvis d’ús: l’envolupant també es justifica.

Papers i obra

Planejament, instal·lacions i cèdula

Qui decideix cada cosa i en quin moment es tramita.

Planejament: qui diu que sí

Que un local pugui ser habitatge ho decideix el planejament de cada municipi, i pot canviar d’un carrer al del costat. El mateix decret deixa que les ordenances municipals exigeixin més qualitat que els seus mínims, i obliga els ens locals a vetllar perquè els projectes de reforma d’habitatges ho compleixin abans de donar la llicència. Per això no donem per bona cap conversió sense llegir el pla d’aquell municipi.

Instal·lacions: la del local no serveix tal qual

El RITE diu que, quan canvia l’ús d’un edifici, el projecte o la memòria de la reforma ha d’analitzar i justificar l’explotació energètica, la idoneïtat de les instal·lacions existents per al nou ús i la necessitat de modificar-les, inclosa la zonificació de la demanda. Un climatitzador pensat per a una botiga oberta de dia no està dimensionat per a una casa que s’usa de nit. Electricitat, aigua i gas es refan amb els seus butlletins.

Cèdula: qui, quan i amb què

L’Agència de l’Habitatge de Catalunya l’atorga, o l’ajuntament si ha acceptat la delegació. La de primera ocupació se sol·licita després de comunicar a l’ajuntament la primera utilització, adjuntant el certificat final d’obra i d’habitabilitat. La cèdula recull la superfície útil, les estances i el llindar màxim d’ocupació, i les companyies de subministraments l’exigeixen per donar d’alta llum, aigua, gas o telecomunicacions.

Abans de signar la compra

El decret preveu que, en vendre un habitatge que s’ha de rehabilitar, qui compra pugui exonerar el venedor de lliurar la cèdula si presenta davant de notari un informe de tècnic competent que acrediti que podrà obtenir-la després de les obres. En un local no hi ha cap cèdula per lliurar, però un informe equivalent és el que et protegeix: diu si la conversió és possible abans que paguis un senyal.

Ordre d’obra

Del plànol del local a la cèdula d’habitabilitat.

Primer es comprova que la conversió és possible, després s’obre i s’aïlla el local, i l’habitatge es munta de dins cap a fora.

01

Estudi de viabilitat amb el plànol del local

Es comprova l’ús permès al planejament, la superfície útil, l’alçada lliure i per on entra la llum. Si no surt, t’ho diem abans que signis.

02

Projecte de canvi d’ús i llicència

Projecte que justifica el decret d’habitabilitat, tramitació del canvi d’ús i la llicència d’obres, i pressupost tancat.

03

Obertures i enderrocs

Es retira el que sobra del local i s’obren els buits de façana o de pati que calgui per complir llum i ventilació.

04

Terra, aïllament i humitat

Barrera contra la humitat del terreny, aïllament de terra i parets i, on toqui, protecció davant del radó.

05

Instal·lacions d’habitatge

Electricitat, aigua, sanejament, gas i climatització nous, amb els seus butlletins i dimensionats per a una casa.

06

Distribució, cuina i banys

Habitacions amb la superfície mínima, cuina i banys complets, fusteria i paviments.

07

Certificat final i cèdula

Certificat d’obra i d’habitabilitat, comunicació de primera ocupació i sol·licitud de la cèdula.

El nostre mètode

Així convertim el teu local en habitatge, pas a pas.

01

Viabilitat abans de comprar

Anem al local amb el plànol i comprovem planejament, superfície, alçada i llum. La visita tècnica és gratuïta.

02

Projecte, llicència i pressupost

Projecte de canvi d’ús, tramitació de la llicència i pressupost tancat, amb el canvi d’ús i l’obra per separat.

03

Obra amb un sol cap d’obra

Un únic cap d’obra ordena obertures, humitats, instal·lacions i acabats, i t’enviem fotos de l’avanç.

04

Cèdula i lliurament

Tramitem la cèdula i el certificat energètic, i reps la casa amb garantia per escrit.

El que cuidem

Per què fer el canvi d’ús amb nosaltres.

Viabilitat abans de pagar el senyal

Comprovem planejament i decret amb el plànol a la mà abans que compris.

Alçada i superfície mesurades

Cada envà i cada cel ras es compta davant dels mínims del decret.

Llum i ventilació des del projecte

Es projecten les obertures per complir la façana, el perímetre i l’1/8 de ventilació.

Humitat i radó en planta baixa

Barrera, aïllament i protecció pensats per a un terra en contacte amb el terreny.

Un sol responsable

Projecte, llicència, obra i cèdula amb un únic cap d’obra.

Pressupost tancat i desglossat

El canvi d’ús i l’obra van en capítols diferents.

Què pesa en el preu

Què costa convertir un local i per què no és una reforma.

Tres nivells per metre quadrat d’obra. El projecte i la llicència de canvi d’ús es pressuposten a part, i la xifra inclou el que un local no porta: instal·lacions, aïllament i obertures.

Què costa convertir un local i per què no és una reforma — Preus orientatius · IVA no inclòs
QualitatQuè inclouRang orientatiu
Habitatge funcionalAcabats estàndard, solució pràctica700 – 1.000 €/m²
Habitatge de gamma altaMaterials prèmium i interiorisme de disseny1.400 – 2.200 €/m²
Preus orientatius · IVA no inclòs. Un local costa més per metre que reformar un pis perquè es fa gairebé tot de zero: instal·lacions, aïllament del terra i les parets, i buits nous per a la llum i la ventilació. El projecte i la llicència de canvi d’ús es pressuposten a part. Veuràs cada partida separada després de la visita.
Calculadora

Quant pot costar la teva reforma?

Superfície80 m²
20 m²300 m²
Estimació orientativa56.000 – 80.000 €Habitatge funcional · 80 m²
Demanar pressupost gratuït →

Orientatiu. IVA no inclòs. El preu final és un pressupost tancat després de la visita tècnica gratuïta.

Segons la mida

Què esperar segons els metres del local.

Rangs de l’obra de canvi d’ús, amb IVA i tràmits a part.

Estudi o un dormitoriFins a 50 m²40.000 – 90.000 €

Prop dels 36 m² útils que exigeix el decret: cada envà compta, i la llum és el repte.

Dos dormitoris50 – 90 m²65.000 – 145.000 €

Amb façana a carrer i a pati, la llum es reparteix amb facilitat.

Loft o diverses unitatsMés de 90 m²Des de 110.000 €

Un habitatge ampli o diversos, si el planejament ho permet i cadascun compleix el decret.

Projecte i canvi d’úsProjecte + llicènciaDes de 3.000 €

Estudi de viabilitat, projecte i tramitació del canvi d’ús. Es pressuposten a part de l’obra.

Abans de mirar els metres es mira la viabilitat: si el planejament no admet habitatge en aquella planta, o no es pot donar a la casa una façana amb llum i ventilació, el projecte no surt. És el primer que comprovem, i de vegades estalvia una mala compra.

Abast

Què inclou i què no inclou.

Què entra en la conversió d’un local en habitatge i què sol quedar fora.

✓ Inclòs a la reforma

  • Estudi de viabilitat: planejament, superfície, alçada i llum
  • Obertura de buits per a llum i ventilació
  • Barrera contra la humitat i aïllament del terra i les parets
  • Instal·lacions noves d’habitatge amb els seus butlletins
  • Distribució, cuina i banys complets
  • Paviments, fusteria, pintura i remats
  • Tramitació de la cèdula d’habitabilitat i del certificat energètic
  • Direcció facultativa de l’obra
  • Garantia per escrit

✕ No inclòs — va a part

  • Projecte i llicència de canvi d’ús, que es pressuposten a part
  • Taxes municipals: ICIO i llicència
  • Mobiliari, electrodomèstics i decoració que no estiguin detallats
  • Reforços estructurals per patologies ocultes
  • Obres en patis o elements comuns sense acord de la comunitat
  • Despeses de compravenda i notaria

L’IVA s’indica sempre desglossat. El canvi d’ús és un tràmit urbanístic que depèn de cada ajuntament: per això l’estudi de viabilitat va abans de comprar o de projectar.

Per tota Catalunya

On convertim locals en habitatges.

Canvis d’ús de local a habitatge a Barcelona i a la resta de Catalunya. Cerca el teu municipi al mapa.

Zona de serveiResta de Catalunya

Geometria oficial de comarques i municipis (ICGC, 2025).

Dubtes freqüents

Preguntes freqüents

El que es pregunta abans de comprar un local per viure-hi o per llogar.

Puc convertir qualsevol local en habitatge?

No. Primer ho decideix el planejament del municipi, que ha d’admetre l’ús residencial en aquella planta i aquell carrer, i després el local ha de complir el Decret 141/2012 d’habitabilitat. Ho comprovem amb el plànol a l’estudi de viabilitat, i el més recomanable és fer-ho abans de signar la compra.

Quina superfície i quina alçada mínimes necessita l’habitatge?

Una superfície útil interior de 36 m² com a mínim i una alçada lliure de 2,50 m, que baixa a 2,40 m en els canvis d’ús de l’annex 4 del decret. Cuines, banys i passadissos admeten 2,20 m en habitatge nou. Compta la superfície útil, és a dir, sense envans ni pilars ni zones de menys d’1,90 m d’alçada.

Què passa si el meu local només té façana al carrer?

Pot valer, sempre que aquesta façana doni a l’espai lliure exterior que defineixi el planejament i ventili i il·lumini almenys una de les estances de la zona comuna. I el perímetre de façana no pot ser menor que la superfície útil dividida entre nou, i els espais principals ventilen per obertures d’almenys 1/8 de la seva superfície.

Què és la cèdula d’habitabilitat i per què importa?

És el document que acredita que l’habitatge compleix les condicions mínimes d’habitabilitat: recull la seva superfície útil, les seves estances i la seva ocupació màxima. Les companyies d’electricitat, aigua, gas i telecomunicacions l’han d’exigir per donar d’alta subministraments, així que sense ella la casa no funciona com a habitatge.

Com es tracta la humitat i el radó d’una planta baixa?

Amb una barrera i un aïllament que depenen de quanta aigua hi ha al terreny, segons el DB-HS 1, i amb protecció davant del radó si el municipi figura a l’apèndix B del DB-HS 6. Hi ha municipis catalans a les dues zones d’aquest apèndix, de manera que el tècnic mira el teu abans de projectar el terra.

Serveix la climatització que ja té el local?

Gairebé mai. El RITE exigeix que, en un canvi d’ús, el projecte justifiqui la idoneïtat de les instal·lacions existents per al nou ús i la seva zonificació. Una màquina pensada per a una botiga oberta de dia no sol dimensionar-se per a una casa que s’usa de nit, i es refà amb la seva memòria tècnica.

Quant costa convertir un local en habitatge?

De manera orientativa, de 700 a 1.000 €/m² amb acabat funcional, de 1.000 a 1.400 €/m² en qualitat mitjana i de 1.400 a 2.200 €/m² en gamma alta. Costa més que reformar un pis perquè es refà tot des de zero, i el projecte i la llicència de canvi d’ús es pressuposten a part.

Quant es triga?

L’obra d’un local mitjà sol portar de 3 a 5 mesos, més el temps que triguin el canvi d’ús i la llicència, que depèn de l’ajuntament. Et donem un calendari per escrit, i convé arrencar els tràmits abans de començar l’obra.

Us encarregueu de tot si no visc aquí?

Sí: portem la viabilitat, el projecte, la tramitació, l’obra i la cèdula, i t’enviem fotos de l’avanç perquè decideixis a distància. Així també es pot treballar si compres un local com a inversió i vols rebre l’habitatge llest.

Pressupost gratis

El teu local pot ser habitatge?

Comprovem amb el plànol del local si pot ser habitatge. Visita tècnica gratuïta i pressupost tancat per escrit.

Les teves dades

El teu projecte

On és

Pressupost i terminis

Explica'ns més

Com prefereixes que et contactem

Resposta en menys de 24 h laborables · Visita tècnica gratuïta · Sense compromís

✆ Trucar✦ WhatsAppPressupost →