Convertir un local en habitatge no és una reforma sinó un canvi d’ús, i ho decideixen per aquest ordre el planejament del municipi, el decret d’habitabilitat de Catalunya i, al final, la cèdula. T’expliquem què es comprova abans de comprar, què canvia al local i què cal per poder contractar llum, aigua i gas.
Les fotos d’aquesta pàgina són d’una planta baixa amb pati de la Sagrera, al Carrer de Garcilaso, reformada de dalt a baix. Aquesta obra no figura com a canvi d’ús de local, i la fem servir perquè ensenya el que guanya un habitatge de planta baixa quan s’obre a un pati: llum, ventilació i un terra que continua a fora. El que segueix tracta del que passa quan el punt de partida és un local.
Primer decideix el planejament. Si l’ús residencial no està permès en aquella planta i en aquell carrer, no hi ha projecte, i això ho fixa l’ajuntament i no nosaltres ni qui ven. Si està permès, entra el Decret 141/2012 d’habitabilitat: superfície útil mínima, alçada lliure, una façana oberta a espai lliure i ventilació i il·luminació natural amb uns mínims. Es comprova amb el plànol del local al davant i abans que signis la compra.
L’objectiu és la cèdula d’habitabilitat. Sense ella, les companyies d’electricitat, aigua, gas i telecomunicacions no poden contractar subministraments a un usuari final. Se sol·licita després de comunicar a l’ajuntament la primera ocupació i porta el certificat final d’obra i d’habitabilitat que signa un tècnic competent. Dur aquest tràmit forma part de la nostra feina.

Mesures del Decret 141/2012 que més vegades condicionen la conversió d’un local.
Tot habitatge necessita sala d’estar-menjador, cambra higiènica i cuina, amb una superfície útil interior de 36 m² com a mínim; si l’estança és un únic espai, ha de permetre compartimentar una habitació de 8 m². La zona comuna (estar, menjador i cuina) no baixa de 20 m² tret que la norma municipal digui una altra cosa, i l’habitació mínima és de 6 m². La superfície útil no compta els envans, els pilars ni les zones de menys d’1,90 m d’alçada lliure.
En habitatge nou l’alçada lliure mínima és de 2,50 m, i de 2,20 m en cuines, banys i passadissos. Però l’annex 4 tracta a part els canvis d’ús: si afecta com a màxim la meitat de la superfície construïda de l’edifici (grup C), s’aplica l’annex 1 amb l’alçada mínima a 2,40 m; si és l’edifici sencer o més de la meitat (grups B i D), també 2,40 m i una reducció en les superfícies dels patis. El grup que toca el fixa el tècnic, i un cel ras per passar instal·lacions es menja aquesta alçada.
Tot habitatge ha de tenir una façana oberta a l’espai lliure exterior que defineixi el planejament, i aquesta façana ventila i il·lumina almenys un dels espais de la zona comuna, que no pot ser només la cuina si està separada. El perímetre de façana no pot baixar de S/9 metres, sent S la superfície útil, i sales d’estar, menjadors i habitacions ventilen i il·luminen per obertures d’almenys 1/8 de la seva superfície útil. En el grup C es relaxen els requisits de l’edifici, no els de l’habitatge.
El DB-HS 1 gradua d’1 a 5 la impermeabilitat que s’exigeix a un terra en contacte amb el terreny, segons la presència d’aigua i la permeabilitat del terreny, i un local no sempre porta una solera amb aquest nivell. El DB-HS 6 demana protecció davant del radó als municipis del seu apèndix B, i en un canvi d’ús que afecta part d’un edifici s’aplica a la zona afectada. I el DB-HE 1 s’aplica als canvis d’ús: l’envolupant també es justifica.
Qui decideix cada cosa i en quin moment es tramita.
Que un local pugui ser habitatge ho decideix el planejament de cada municipi, i pot canviar d’un carrer al del costat. El mateix decret deixa que les ordenances municipals exigeixin més qualitat que els seus mínims, i obliga els ens locals a vetllar perquè els projectes de reforma d’habitatges ho compleixin abans de donar la llicència. Per això no donem per bona cap conversió sense llegir el pla d’aquell municipi.
El RITE diu que, quan canvia l’ús d’un edifici, el projecte o la memòria de la reforma ha d’analitzar i justificar l’explotació energètica, la idoneïtat de les instal·lacions existents per al nou ús i la necessitat de modificar-les, inclosa la zonificació de la demanda. Un climatitzador pensat per a una botiga oberta de dia no està dimensionat per a una casa que s’usa de nit. Electricitat, aigua i gas es refan amb els seus butlletins.
L’Agència de l’Habitatge de Catalunya l’atorga, o l’ajuntament si ha acceptat la delegació. La de primera ocupació se sol·licita després de comunicar a l’ajuntament la primera utilització, adjuntant el certificat final d’obra i d’habitabilitat. La cèdula recull la superfície útil, les estances i el llindar màxim d’ocupació, i les companyies de subministraments l’exigeixen per donar d’alta llum, aigua, gas o telecomunicacions.
El decret preveu que, en vendre un habitatge que s’ha de rehabilitar, qui compra pugui exonerar el venedor de lliurar la cèdula si presenta davant de notari un informe de tècnic competent que acrediti que podrà obtenir-la després de les obres. En un local no hi ha cap cèdula per lliurar, però un informe equivalent és el que et protegeix: diu si la conversió és possible abans que paguis un senyal.
Primer es comprova que la conversió és possible, després s’obre i s’aïlla el local, i l’habitatge es munta de dins cap a fora.
Es comprova l’ús permès al planejament, la superfície útil, l’alçada lliure i per on entra la llum. Si no surt, t’ho diem abans que signis.
Projecte que justifica el decret d’habitabilitat, tramitació del canvi d’ús i la llicència d’obres, i pressupost tancat.
Es retira el que sobra del local i s’obren els buits de façana o de pati que calgui per complir llum i ventilació.
Barrera contra la humitat del terreny, aïllament de terra i parets i, on toqui, protecció davant del radó.
Electricitat, aigua, sanejament, gas i climatització nous, amb els seus butlletins i dimensionats per a una casa.
Habitacions amb la superfície mínima, cuina i banys complets, fusteria i paviments.
Certificat d’obra i d’habitabilitat, comunicació de primera ocupació i sol·licitud de la cèdula.
Anem al local amb el plànol i comprovem planejament, superfície, alçada i llum. La visita tècnica és gratuïta.
Projecte de canvi d’ús, tramitació de la llicència i pressupost tancat, amb el canvi d’ús i l’obra per separat.
Un únic cap d’obra ordena obertures, humitats, instal·lacions i acabats, i t’enviem fotos de l’avanç.
Tramitem la cèdula i el certificat energètic, i reps la casa amb garantia per escrit.
Comprovem planejament i decret amb el plànol a la mà abans que compris.
Cada envà i cada cel ras es compta davant dels mínims del decret.
Es projecten les obertures per complir la façana, el perímetre i l’1/8 de ventilació.
Barrera, aïllament i protecció pensats per a un terra en contacte amb el terreny.
Projecte, llicència, obra i cèdula amb un únic cap d’obra.
El canvi d’ús i l’obra van en capítols diferents.
Tres nivells per metre quadrat d’obra. El projecte i la llicència de canvi d’ús es pressuposten a part, i la xifra inclou el que un local no porta: instal·lacions, aïllament i obertures.
| Qualitat | Què inclou | Rang orientatiu | |
|---|---|---|---|
| Habitatge funcional | Acabats estàndard, solució pràctica | 700 – 1.000 €/m² | |
| Habitatge de qualitat mitjana | Materials seleccionats, millor equilibri | 1.000 – 1.400 €/m² | |
| Habitatge de gamma alta | Materials prèmium i interiorisme de disseny | 1.400 – 2.200 €/m² |
Orientatiu. IVA no inclòs. El preu final és un pressupost tancat després de la visita tècnica gratuïta.
Rangs de l’obra de canvi d’ús, amb IVA i tràmits a part.
Prop dels 36 m² útils que exigeix el decret: cada envà compta, i la llum és el repte.
Amb façana a carrer i a pati, la llum es reparteix amb facilitat.
Un habitatge ampli o diversos, si el planejament ho permet i cadascun compleix el decret.
Estudi de viabilitat, projecte i tramitació del canvi d’ús. Es pressuposten a part de l’obra.
Abans de mirar els metres es mira la viabilitat: si el planejament no admet habitatge en aquella planta, o no es pot donar a la casa una façana amb llum i ventilació, el projecte no surt. És el primer que comprovem, i de vegades estalvia una mala compra.
Què entra en la conversió d’un local en habitatge i què sol quedar fora.
L’IVA s’indica sempre desglossat. El canvi d’ús és un tràmit urbanístic que depèn de cada ajuntament: per això l’estudi de viabilitat va abans de comprar o de projectar.
El canvi d’ús és una de les nostres especialitats; també fem habitatge, local i comunitat.
Canvis d’ús de local a habitatge a Barcelona i a la resta de Catalunya. Cerca el teu municipi al mapa.
Geometria oficial de comarques i municipis (ICGC, 2025).
El que es pregunta abans de comprar un local per viure-hi o per llogar.
No. Primer ho decideix el planejament del municipi, que ha d’admetre l’ús residencial en aquella planta i aquell carrer, i després el local ha de complir el Decret 141/2012 d’habitabilitat. Ho comprovem amb el plànol a l’estudi de viabilitat, i el més recomanable és fer-ho abans de signar la compra.
Una superfície útil interior de 36 m² com a mínim i una alçada lliure de 2,50 m, que baixa a 2,40 m en els canvis d’ús de l’annex 4 del decret. Cuines, banys i passadissos admeten 2,20 m en habitatge nou. Compta la superfície útil, és a dir, sense envans ni pilars ni zones de menys d’1,90 m d’alçada.
Pot valer, sempre que aquesta façana doni a l’espai lliure exterior que defineixi el planejament i ventili i il·lumini almenys una de les estances de la zona comuna. I el perímetre de façana no pot ser menor que la superfície útil dividida entre nou, i els espais principals ventilen per obertures d’almenys 1/8 de la seva superfície.
És el document que acredita que l’habitatge compleix les condicions mínimes d’habitabilitat: recull la seva superfície útil, les seves estances i la seva ocupació màxima. Les companyies d’electricitat, aigua, gas i telecomunicacions l’han d’exigir per donar d’alta subministraments, així que sense ella la casa no funciona com a habitatge.
Amb una barrera i un aïllament que depenen de quanta aigua hi ha al terreny, segons el DB-HS 1, i amb protecció davant del radó si el municipi figura a l’apèndix B del DB-HS 6. Hi ha municipis catalans a les dues zones d’aquest apèndix, de manera que el tècnic mira el teu abans de projectar el terra.
Gairebé mai. El RITE exigeix que, en un canvi d’ús, el projecte justifiqui la idoneïtat de les instal·lacions existents per al nou ús i la seva zonificació. Una màquina pensada per a una botiga oberta de dia no sol dimensionar-se per a una casa que s’usa de nit, i es refà amb la seva memòria tècnica.
De manera orientativa, de 700 a 1.000 €/m² amb acabat funcional, de 1.000 a 1.400 €/m² en qualitat mitjana i de 1.400 a 2.200 €/m² en gamma alta. Costa més que reformar un pis perquè es refà tot des de zero, i el projecte i la llicència de canvi d’ús es pressuposten a part.
L’obra d’un local mitjà sol portar de 3 a 5 mesos, més el temps que triguin el canvi d’ús i la llicència, que depèn de l’ajuntament. Et donem un calendari per escrit, i convé arrencar els tràmits abans de començar l’obra.
Sí: portem la viabilitat, el projecte, la tramitació, l’obra i la cèdula, i t’enviem fotos de l’avanç perquè decideixis a distància. Així també es pot treballar si compres un local com a inversió i vols rebre l’habitatge llest.
Guies pràctiques sobre preus, materials, llicències i decisions d’obra per reformar el teu pis amb criteri.
Una gotera gairebé mai entra on es veu la taca. T'expliquem com trobar el punt feble del terrat i quan compensa refer-lo en lloc de fer pedaços.
Llegir article →Locals i comunitatsLa llicència d'obres i la d'activitat no són el mateix ni es demanen en qualsevol ordre. T'expliquem com es coordinen abans de llogar o reformar un local.
Llegir article →Preus i pressupostosAjuntar bany i cuina comparteix tràmit, proteccions, runa i neteja. Els dos projectes es paguen sencers. T'expliquem què compta en cada cas.
Llegir article →Comprovem amb el plànol del local si pot ser habitatge. Visita tècnica gratuïta i pressupost tancat per escrit.