El 1960 vivien a Sant Andreu de la Barca poc més de mil cinc-centes persones. El 1981 ja n’eren més de tretze mil, i cap al 2008 passaven de vint-i-sis mil. Dues onades d’habitatge, amb un nucli antic al mig, entre el Llobregat i la muntanya. El teu pis és d’una d’elles, i d’això depèn quines instal·lacions amaga i quina comunicació presentem nosaltres a l’Ajuntament, amb tècnic o sense.
Aquest poble no té un nucli monumental que condicioni cada obra: té dues generacions d’habitatge. La primera, dels seixanta als vuitanta, amb la indústria que es va instal·lar entre la carretera i el riu i els blocs alts que es van aixecar per allotjar qui venia a treballar. La segona, des dels noranta, amb habitatge molt més recent. Una onada amb instal·lacions que han complert la seva vida i una altra amb acabats que ja no són els que vols. Per això la visita comença per datar l’edifici. Després es decideix el tràmit, i aquí l’Ajuntament ho posa fàcil: dues comunicacions prèvies, una per a les obres senzilles i una altra per a les que demanen tècnic, i cap amb resolució que esperar.

No es reforma igual un bloc dels setanta que una casa dels anys vint. Això és el que es repeteix al poble.
Quan el poble va créixer de mil cinc-cents a tretze mil veïns es van aixecar blocs alts, sobretot al llarg de l’eix nord-oest de l’antiga carretera i a la zona de Vallpalau. Mateixes dates, mateixes instal·lacions: electricitat, canonades i baixants del mateix any. Una integral les renova senceres i es pacta per escala.
El nucli és a l’oest de l’antiga nacional, al voltant de l’església, i la majoria de les cases de l’eix són de dues plantes i dels anys vint. Un segle de forjats i de coberta per revisar, i una carretera a prop. Si la finca està catalogada, la comunicació sense tècnic no val.
Can Llopard, Prats i Can Salvi es van sumar al poble com a urbanitzacions, i entre 1990 i 2008 el municipi va guanyar més d’onze mil veïns. Aquí no es renova tot: es personalitza la cuina, el bany, els terres i l’aïllament.
Al peu de la Costa de la Dama, vora la riera del Palau, hi ha un caseriu ja documentat el 1157 i un raval, la Colònia. Cases entre l’aigua i el pendent: es mira el drenatge i la humitat abans d’escollir un revestiment.
Per a la majoria de reformes d’interior l’Ajuntament fa servir la comunicació prèvia, que no genera resolució: es presenta i s’actua.
L’Ajuntament separa dues comunicacions. La comunicació prèvia sense documentació tècnica cobreix les obres senzilles d’interior (sanitaris, portes, paviments, reparació d’envans, arrebossats, enrajolats) i una condició mana sobre totes: que no afectin elements estructurals ni elements catalogats. És gratuïta, es presenta amb una instància i tens quatre mesos des de la data per executar-la. Si les dades són inexactes o falten de manera essencial, l’Ajuntament et pot inhabilitar per continuar.
Si l’obra necessita tècnic, entra la comunicació amb documentació tècnica. Es pot començar des que es presenta, sempre que porti tot el que és imprescindible, i el termini per acabar és de dotze mesos. I el que exigeix projecte, o afecta una finca catalogada, surt d’aquestes dues vies i es consulta abans amb Urbanisme.
Quina de les tres vies és la teva
Sanitaris, portes, paviments, reparació d’envans, arrebossats i enrajolats interiors, en elements no catalogats i sense tocar l’estructura.
Obres que no exigeixen projecte però sí documentació tècnica: descripció gràfica, pressupost, fotos i estudis.
El que exigeix projecte tècnic o afecta elements catalogats. Es consulta amb Urbanisme abans de fixar dates.
Autorització a part, amb la comunicació o la llicència ja presentada i un termini màxim de vint dies per resoldre.
S’actua i el titular aporta la documentació tècnica en quinze dies com a màxim.
L’Ajuntament pot demanar el justificant de dipòsit en un abocador autoritzat.
Amb tècnic, només una de la meitat del termini, i sempre demanada abans que venci.
Sant Andreu de la Barca tenia 886 habitants el 1950, 1.524 el 1960, 4.870 el 1970 i més de tretze mil el 1981, amb la pujada empesa per la immigració. La indústria va arrencar de debò als cinquanta, amb metall, química, arts gràfiques i formigó, en polígons entre la carretera i el riu (Can Pelegrí, Can Celleres, Nord-est) i al peu de la muntanya (Can Sunyer). Després, des dels noranta, una altra onada: d’uns quinze mil veïns a més de vint-i-sis mil cap al 2008.
Quan un parc sencer es construeix en pocs anys, envelleix alhora: instal·lacions, baixants, finestres i ascensors arriben junts al final de la seva vida. Això afavoreix una reforma integral als blocs alts de l’eix nord-oest i de Vallpalau, i obliga a parlar amb l’escala. A la segona onada la història és una altra: cases i pisos més recents, instal·lacions sanes i ganes de canviar la distribució, la cuina i el bany.
El nucli original és petit, i per això cada casa val una visita pròpia.
Cap al 1846 el poble tenia unes cent vint cases, gairebé totes d’una planta, en carrers tortuosos sense pavimentar. Les que voregen avui l’antiga nacional, vora l’església, són en la seva majoria de dues plantes i dels anys vint. Entremig hi ha cases de totes les èpoques, i en les més velles convé no donar per fet que hi hagi plànols fiables.
Per reformar aquí hi ha tres comprovacions. Una, si la finca està catalogada, perquè la comunicació sense tècnic exclou els elements catalogats. Dues, quins murs carreguen, amb una cala, abans de redistribuir. I tres, el soroll d’una carretera que continua creuant el centre, que es resol a la finestra, no a la paret.
Es consulta amb Urbanisme abans de dibuixar: marca la via de tràmit.
Una cala decideix què s’obre i amb quina llinda.
Es revisa sencera: en cases d’un segle, les goteres no avisen.
Vidre de dues capes i marc segellat si el carrer és l’antiga nacional.
El terme són dos móns: la plana del Llobregat, que va ser horta de regadiu i per on el riu va canviar de curs el 1842-43, i les darreres estribacions del Garraf-Ordal, d’on baixen la riera del Palau i altres torrents. El caseriu del Palau, ja documentat el 1157, queda al peu de la Costa de la Dama.
Aquesta geografia pesa en tres llocs. En l’aigua: en plantes baixes i cases enganxades a una riera es localitza la causa de la humitat abans de revestir. En el soroll: l’A-2 vora el riu, l’antiga nacional pel centre i el tren de FGC, amb parada al Palau i a l’estació de la vila, demanen finestres escollides per aïllament acústic. I en la logística: contenidor, sac o plataforma tenen la seva autorització i el seu termini, i en un carrer en pujada es calcula l’accés abans de contractar.
Forquilles orientatives a Sant Andreu de la Barca, a partir de pressupostos reals. El preu final és sempre un pressupost tancat després de la visita.
| Qualitat | Què inclou | Preu per m² | |
|---|---|---|---|
| Econòmica / funcional | Acabats estàndard, distribució sense canvis | 520 – 650 €/m² | |
| Qualitat mitjana | Materials seleccionats, possible redistribució | 750 – 940 €/m² | |
| Gamma alta / luxe | Materials premium i interiorisme de disseny exclusiu | 1.060 – 1.340 €/m² |
Orientatiu. IVA no inclòs. El preu final és un pressupost tancat després de la visita tècnica gratuïta.
De la reforma integral a un gremi concret. Aquests són els nostres serveis principals.
El poble té vuit barris amb regidoria pròpia. Aquestes són les zones principals.
Reformem principalment a:
El nucli de la vila, a l’oest de l’antiga nacional i al voltant de l’església parroquial, amb cases de dues plantes dels anys vint a l’eix i blocs alts cap al nord-oest. Se separa la casa d’un segle, on manen coberta i forjats, del bloc dels setanta, on mana la instal·lació.
Nucli apart, amb estació pròpia de FGC, vora la riera del Palau i al peu del vessant. A la zona de Vallpalau hi ha blocs alts i polígon. La riera i el pendent manen: drenatge, humitat de planta baixa i accés en pujada es resolen des del pressupost.
Una de les urbanitzacions que el poble va sumar fora del nucli, al costat de Can Llopard i Prats. Abans d’oferir dates, la visita mira quin tipus d’habitatge és, casa o bloc, quina edat té i per on entra el material.
Zona del carrer Josep Pla, amb l’aparcament de l’avinguda de Guatemala enganxat a l’enllaç amb l’A-2, i amb habitatge públic de lloguer protegit al mateix carrer. Prop de l’autovia el soroll decideix les finestres i quin dormitori va a quina façana.
Altres zones del poble on reformem:
Geometria oficial de comarques i municipis (ICGC, 2025).
Tot el que has de saber sobre reformar a Sant Andreu de la Barca: preus, llicències, terminis i ajuts.
Les que figuren en una llista de dotze de l’Ajuntament, entre elles: sanitaris de cuina, bany i safareig, portes i finestres sense risc de caiguda, reparació d’instal·lacions, paviments que no augmentin les càrregues, reparació d’envans i cels rasos, arrebossat i enrajolat interior i cales que no toquin l’estructura. La comunicació és gratuïta i no hi ha resolució que esperar. Això sí, només val en elements no catalogats i sense tocar l’estructura.
La comunicació prèvia amb documentació tècnica, per a obres que no exigeixen projecte però sí un tècnic. Porta una descripció gràfica en colors (negre el que queda, groc el que s’elimina, vermell el que és nou), pressupost signat, fotos de l’estat actual, l’acceptació de la direcció tècnica i els estudis de seguretat i de gestió de residus. Tens dotze mesos per acabar, i pots demanar una pròrroga de la meitat abans que s’esgotin. La redacta la nostra arquitecta tècnica.
Quatre mesos des que la presentes. Si no has començat o no has acabat en aquest termini, ja no pots començar ni continuar, tot i que sí presentar-ne una de nova. El calendari d’obra es quadra amb aquest rellotge des del pressupost, i per això, si preveiem una obra llarga, anem per la via amb tècnic, que en dona dotze.
Sí, l’Ajuntament preveu les obres urgents dins de la comunicació sense tècnic. Això sí, el titular té quinze dies com a màxim per aportar la documentació tècnica del que s’ha fet, i això no substitueix la comunicació o la llicència que correspongui a l’obra. En una urgència s’arregla primer i es documenta de seguida.
Sí, amb una autorització d’ocupació temporal de la via pública, i només si ja has presentat la llicència o la comunicació de l’obra, abans o alhora. L’Ajuntament té fins a vint dies per resoldre i la comunicació demana una setmana com a mínim d’antelació, així que es demana amb marge. Contenidors i sacs es retiren així que són plens i porten el nom de l’empresa i un telèfon de contacte.
La mateixa autorització d’ocupació temporal, amb un plànol de l’àmbit on es col·loca la bastida i, si hi entra maquinària auxiliar, un altre amb el tipus de màquina i la seva ubicació. Les bastides porten xarxes ben fixades i protecció perquè no caigui material al carrer, i compleixen la normativa d’accessibilitat. L’ocupació ha de ser la mínima imprescindible.
Conserva el justificant de l’abocador. L’Ajuntament pot demanar un certificat que les runes generades s’han dipositat en un abocador autoritzat, i la comunicació amb tècnic afegeix un estudi de residus i el justificant que un gestor autoritzat les accepta. Per això la retirada va com a partida pròpia del pressupost i amb el gestor ja escollit.
Sí, per la seu electrònica de l’Ajuntament amb la instància genèrica, i amb un IdCAT Mòbil n’hi ha prou, sense certificat digital. Les persones jurídiques estan obligades a fer-ho per via electrònica. En persona s’atén, millor amb cita prèvia, de dilluns a divendres al matí i els dijous a la tarda, llevat de l’estiu. Nosaltres la presentem com a part de l’encàrrec.
Gairebé sempre la instal·lació d’aquells anys de creixement a corre-cuita: un quadre curt de circuits, canonada de ferro i desguassos comuns que de vegades porten fibrociment. Una cala ho confirma i la intuïció no compta. Una integral canvia electricitat i lampisteria senceres, i si es mouen envans, es mira amb Urbanisme si n’hi ha prou amb la comunicació amb tècnic o cal llicència.
A les finestres. L’A-2 passa vora el riu, l’antiga nacional creua el centre i la línia de FGC corre al peu de la muntanya amb dues estacions, el Palau i la de Sant Andreu. Vidre laminat de dues capes, marc ben segellat i caixa de persiana sense buits: per aquí es cola el soroll, molt més que per qualsevol acabat. I si la distribució ho permet, els dormitoris van a la façana interior.
Es comprova, no es tem. La plana del terme va ser horta de regadiu i el Llobregat, que el 1842-43 va canviar de curs, se’n va endur bona part, i des de la muntanya baixen diverses rieres. En una casa de planta baixa vora l’aigua, abans de revestir es mira d’on ve la humitat (capil·laritat, filtració, condensació) i es corregeix la causa, no només la paret.
Sí: «projectes de reforma d’habitatges sant andreu», «reforma integral sant andreu de la barca»: maneres diferents d’escriure la mateixa necessitat, i totes amb el mateix pressupost tancat per partides després de la visita gratuïta.
Guies pràctiques sobre preus, materials, llicències i decisions d’obra per reformar el teu pis amb criteri.
Una gotera gairebé mai entra on es veu la taca. T'expliquem com trobar el punt feble del terrat i quan compensa refer-lo en lloc de fer pedaços.
Llegir article →Locals i comunitatsLa llicència d'obres i la d'activitat no són el mateix ni es demanen en qualsevol ordre. T'expliquem com es coordinen abans de llogar o reformar un local.
Llegir article →Preus i pressupostosAjuntar bany i cuina comparteix tràmit, proteccions, runa i neteja. Els dos projectes es paguen sencers. T'expliquem què compta en cada cas.
Llegir article →Visita tècnica gratuïta a Sant Andreu de la Barca i pressupost tancat per escrit. Resposta en 24 h.