Als anys seixanta Cornellà va triplicar la seva població, i encara es percep dins dels pisos: instal·lacions de l’època, envans que de vegades carreguen i de vegades no, i un Ajuntament que ja exigeix llicència per tirar un envà. La visita inicial serveix per mesurar-ho tot, molt abans d’ensenyar-te una mostra de rajola. Reps pressupost tancat, un cap d’obra únic que ho coordina i els tràmits presentats per part nostra.
La població es va disparar entre 1960 i 1970, d’uns vint-i-cinc mil veïns a més de setanta-set mil, i en aquella onada va néixer Sant Ildefons. Fontsanta va arribar el 1974, al costat dels barris que es van desenvolupar vora les vies: la Riera, Almeda i el Pedró. El resultat és un conjunt de pisos aixecats als seixanta i setanta molt semblants per dins: quadres elèctrics que es queden curts, baixants d’un altre temps i una distribució tancada. I una peculiaritat local: per pintar, canviar terres o posar mobiliari l’Ajuntament es conforma amb un avís gratuït, però tan bon punt es modifica la distribució demana una llicència d’obra menor acompanyada de projecte. Ho esbrinem abans de comprometre un termini amb tu.

Cadascuna entra per una via diferent de l’Ajuntament, i aquesta via pesa al calendari gairebé tant com la pròpia obra.
Bloc de l’onada dels seixanta, amb les instal·lacions al límit. Es renova per complet l’electricitat, les baixants i les fusteries; si a més canvia la distribució, l’expedient passa a ser una llicència d’obra menor, amb el seu projecte, i toca esperar un mes abans d’obrir obra.
Canviar els terres, pintar i renovar la cuina sense tocar parets ni distribució es despatxa amb un assabentat: un avís gratuït previ a l’inici, sense resposta que esperar.
Amb la L5, el tramvia i els Ferrocarrils a prop, molts pisos es reformen per llogar-los o vendre’ls: instal·lació amb butlletí, bany i cuina, cèdula i certificat energètic vigents, i la data de lliurament fixada per endavant.
Es tracta d’obra major: llicència de canvi d’ús amb projecte bàsic signat i dos mesos per a la resolució. Quan s’afecta l’estructura, cal notificar-ho per escrit a tots els ocupants de l’edifici.
El tràmit a Cornellà no el marca el cost de l’obra sinó que toquis o no parets, buits o estructura.
L’Ajuntament publica tres vies. L’assabentat és un avís gratuït, previ a l’inici, vàlid per a reformes interiors d’un habitatge que no modifiquin buits, parets, pilars, sostres ni distribució, ni necessitin bastida, ni afectin estructura, façanes, paviments exteriors o patis interiors. Es presenta amb instància i DNI, i si es fa en persona el lliurament és immediat.
Quan la reforma toca la distribució interior o elements estructurals, l’Ajuntament la sotmet a permís: llicència d’obra menor, amb projecte tècnic i un mes per resoldre. Convertir un local en habitatge és obra major, i la resolució triga dos mesos. Els edificis catalogats i les zones d’especial protecció queden fora de l’assabentat.
Tres vies segons quina paret es toqui
Terres, pintura, cuina i bany sense variar buits, parets ni distribució. Es presenten instància i DNI abans d’arrencar.
Canvis de distribució i estructura en habitatge. Projecte tècnic, estudi de seguretat, pressupost i gestió de residus.
Convertir un local en habitatge. Projecte bàsic signat i, quan hi intervé l’estructura, avís a tots els ocupants.
L’assabentat permet el sac de runa a peu de carrer, llevat de zones conflictives. Si s’ocupa vorera o calçada, cal llicència de via pública.
Quan l’encarrega la comunitat, signa la sol·licitud qui exerceix la presidència.
Es presenta l’acceptació dels residus signada, amb la seva fiança, i l’ICIO s’abona abans de començar, prenent com a base el pressupost d’execució material.
Una modificació que no altera el que s’ha concedit es tramita com a comunicació prèvia, sense nova llicència.
Si els blocs s’aixequen al ritme de la demanda, cap paret es dona per suposada: s’obre una cala i es mira.
El 1960 Cornellà tenia uns vint-i-quatre mil set-cents habitants, i el 1970 més de setanta-set mil. Sant Ildefons es va crear aleshores, en plena onada migratòria, i Fontsanta va arribar el 1974. El parc és semblant en edat, però el contingut de cada paret continua sent una incògnita: dos portals veïns poden amagar solucions d’obra diferents.
Per això, aquí la visita va més enllà de mesurar. Es mira el quadre elèctric, per saber si la presa de terra és real, i també les baixants (en finques d’aquella època poden quedar trams de fibrociment, i retirar-los correspon únicament a una empresa amb autorització per treballar amb amiant), la humitat de les parets que donen al pati i els forjats, abans de decidir quin envà es pot tirar. En aquest Ajuntament, redistribuir compta també com a obra amb permís.
La bona notícia és que gairebé tot es resol amb mètode: cales petites, un projecte quan cal i un pressupost que diu què se sap i què només se sabrà en obrir.
Diferencial, secció del cablejat i posada a terra. El més habitual és renovar-lo sencer, amb el seu butlletí.
Material i estat del tram privatiu i, si hi ha fibrociment, pla de retirada amb empresa RERA.
Quin envà carrega i quin no, abans de dibuixar la distribució nova.
Parets a pati i plantes baixes: es busca la causa abans de tapar la taca.
Hi ha una reforma integral en marxa al Carrer de Rubió i Ors, i l’ensenyem des del primer dia. El pis arriba com el va deixar una altra època: aranya de llum, terratzo vermell als dormitoris, cuina de rajola blanca amb terra verd i un bany amb mampara d’angle que ja va fer el seu servei.
La demolició ja ha començat i l’envà de la sala d’estar ha caigut. El pla és el clàssic honest: instal·lacions noves de dalt a baix, redistribució per guanyar sala i una cuina i un bany d’aquest segle. Deixar constància de l’estat previ no és costum de totes les empreses, i és la meitat del valor d’un abans i un després.
La Riera, Almeda i el Pedró es van desenvolupar al voltant del ferrocarril, i la Riera, cap al sud, ja s’assenta sobre el delta.
Per Cornellà circulen els FGC (amb parades a la Riera i a Almeda), Rodalies, el tramvia i la L5 del metro. Qui viu en una façana que mira cap a les vies sent el tren. El que atenua aquest soroll no és el nombre de vidres sinó la seva massa i un bon segellat: vidre laminat acústic, fusteria de trencament de pont tèrmic i una caixa de persiana aïllada.
A la Riera, ja sobre el delta, el segon assumpte és la humitat a plantes baixes i semisoterranis. Abans de col·locar un terra de fusta sobre una solera que fa anys que absorbeix humitat, cal mesurar-la, localitzar d’on ve i resoldre-la. Posar terra sobre una humitat és pagar dues vegades.
Laminat i asimètric, ben segellat al buit, per a les façanes que donen a les vies.
És el punt feble habitual del soroll: s’aïlla o se substitueix.
Una finestra molt estanca demana airejador perquè el dormitori no quedi carregat.
Es mesura la solera i la base dels murs abans de triar el terra.
Una obra nostra en curs a la ciutat, documentada des de l’estat previ. Quan acabi, les fotos de l’abans tindran la seva parella.
Forquilles orientatives a Cornellà, a partir de pressupostos reals. El preu final és sempre un pressupost tancat després de la visita.
| Qualitat | Què inclou | Preu per m² | |
|---|---|---|---|
| Econòmica / funcional | Acabats estàndard, distribució sense canvis | 520 – 650 €/m² | |
| Qualitat mitjana | Materials seleccionats, possible redistribució | 750 – 940 €/m² | |
| Gamma alta / luxe | Materials premium i interiorisme de disseny exclusiu | 1.060 – 1.340 €/m² |
Orientatiu. IVA no inclòs. El preu final és un pressupost tancat després de la visita tècnica gratuïta.
De la reforma integral a un gremi concret. Aquests són els nostres serveis principals.
Com treballem cadascun d’aquests serveis a Cornellà, amb preus i exemples de la zona.
Són set barris d’edats dispars, des del casc del Castell fins als blocs dels seixanta i els que van créixer vora les vies.
Reformem principalment a:
A cavall entre el casc antic del Castell i el barri cèntric de la zona nord. Finques d’edats barrejades, amb cases antigues i blocs. Quan l’edifici està catalogat l’assabentat no val i canvia el tràmit.
És el de més població de tota la ciutat, sorgit als seixanta. Blocs de la mateixa fornada, de manera que el que apareix darrere d’una paret es repeteix bastant d’un portal a un altre.
Veure reformes a Sant Ildefons →Des de la zona de negocis i el parc de Can Mercader fins a Fontsanta, aixecada el 1974. El dubte aquí és què amaguen les parets d’una finca dels setanta: finestres, aïllament i instal·lacions.
Barris desenvolupats vora les vies i, a la Riera, sobre el delta. Pesen el soroll del tren i del tramvia a la façana i la humitat a les plantes baixes.
La manera de treballar és idèntica als altres barris de Cornellà:
Barris de Cornellà amb pàgina pròpia:
Geometria oficial de comarques i municipis (ICGC, 2025).
Tot el que has de saber sobre reformar a Cornellà: preus, llicències, terminis i ajuts.
El que discorre per dins de les parets: quadre elèctric, canonades d’aigua, baixants i fusteries que ja no aïllen. La resta es defineix durant la visita, amb les seves cales, i reps un pressupost tancat en què cada partida indica si és imprescindible o és una millora.
És un avís gratuït que es lliura a l’Ajuntament abans de començar i serveix per a obres interiors d’habitatge: terres, pintura, cuina o bany sense modificar buits, parets, pilars, sostres ni la distribució, i sense bastida ni afectació a estructura, façanes o patis interiors. N’hi ha prou amb instància i DNI, i en persona el lliurament és immediat. Queda exclòs en edificis catalogats i zones especialment protegides.
No. A Cornellà l’Ajuntament sotmet a permís les obres que alteren la distribució interior o els elements estructurals: una llicència d’obra menor que porta projecte tècnic i un mes de resolució. Per això, si vols obrir la cuina a la sala d’estar, el calendari corre des de la concessió de la llicència i no a partir de la teva signatura amb nosaltres.
Una instància específica, la direcció tècnica, el plànol d’emplaçament, el projecte tècnic (visat, o signat digitalment amb certificat d’exercici professional del col·legi), l’estudi de seguretat i salut, el pressupost, el NIF, l’alta de l’IAE o la declaració jurada del contractista, el document que acredita l’acceptació dels residus, juntament amb el justificant del dipòsit, i el termini d’execució. Si es toca l’estructura, es justifica a més l’article 128 de les ordenances metropolitanes. Nosaltres ens ocupem de preparar-ho.
L’assabentat ja autoritza col·locar un sac de runa a la via, excepte en zones conflictives, on no es permet. Si cal ocupar vorera o calçada amb contenidor, bastida o càrrega i descàrrega, cal demanar llicència per ocupar la via pública i adjuntar còpia de la llicència o de la sol·licitud de comunicació. Es tramita abans d’arrencar.
Sí, mitjançant la llicència que canvia l’ús del local a habitatge, que es considera obra major: projecte bàsic signat, estudi de seguretat i salut, justificació d’habitabilitat i d’accessibilitat, i dos mesos per a la resolució. Si l’obra arriba a l’estructura de l’edifici, s’avisa per escrit tots els ocupants i es concedeix un termini d’al·legacions tècniques; aquesta gestió corre per compte nostre.
El redueixen de manera clara, però no l’anul·len. Els FGC, Rodalies i el tramvia passen per Cornellà i les façanes que donen a les vies ho noten. Donen resultat el vidre laminat acústic, la fusteria de trencament de pont tèrmic, una caixa de persiana aïllada i un airejador que permet ventilar sense obrir la finestra. Amb un doble vidre estàndard la millora és mínima.
Primer, el que obliga la llei i evita disgustos: butlletí elèctric, cèdula i certificat energètic. Després bany i cuina, que decideixen si el pis es lloga de pressa, i finalment la decoració, que en un pis de rotació és diners que no tornen. La L5 té parades a Cornellà Centre, Gavarra i Sant Ildefons.
Depèn de quant. Si el que canvia no altera de manera substancial el que s’ha concedit, l’Ajuntament ho admet com a modificació mitjançant comunicació prèvia. Si canvia de debò, cal tramitar el canvi amb l’Ajuntament abans d’executar-lo. Per això tanquem la distribució abans de demanar el permís i no sobre la marxa.
Guies pràctiques sobre preus, materials, llicències i decisions d’obra per reformar el teu pis amb criteri.
Una gotera gairebé mai entra on es veu la taca. T'expliquem com trobar el punt feble del terrat i quan compensa refer-lo en lloc de fer pedaços.
Llegir article →Locals i comunitatsLa llicència d'obres i la d'activitat no són el mateix ni es demanen en qualsevol ordre. T'expliquem com es coordinen abans de llogar o reformar un local.
Llegir article →Preus i pressupostosAjuntar bany i cuina comparteix tràmit, proteccions, runa i neteja. Els dos projectes es paguen sencers. T'expliquem què compta en cada cas.
Llegir article →Visita tècnica gratuïta a Cornellà i pressupost tancat per escrit. Resposta en 24 h.