Fontsanta-Fatjó és un barri de dues meitats: la Fontsanta, aixecada el 1974, i Fatjó, planificada des del 1987 al voltant d’un parc. La meitat on vius decideix l’obra: instal·lacions de mig segle a un costat i habitatge de pla parcial, més jove, a l’altre. Ho mesurem a la visita gratuïta, abans de parlar de rajoles, i et donem un pressupost tancat per escrit.
Segons l’Ajuntament, Fontsanta es va construir el 1974. Fatjó, l’altra meitat, neix del Pla Parcial Fatjó: l’empresa municipal va començar a comprar sòl el 1987 i el pla va deixar al centre un parc d’una mica més de quatre hectàrees amb habitatge de poca alçada al voltant. Entre una meitat i l’altra canvia el que hi ha darrere la paret. En un edifici de 1974 la primera norma bàsica de condicions tèrmiques, la NBE-CT-79, encara no existia; en l’habitatge del pla parcial la pregunta és què s’ha gastat ja. Per això la visita comença per saber de quin costat ets.

No surten d’un catàleg: surten de les dues meitats del barri i del que té cadascuna al voltant.
Un edifici de 1974 va complir 45 anys el 2019, l’edat a partir de la qual la Generalitat exigeix la inspecció tècnica. Abans de la visita demana l’informe de la ITE al teu administrador de finques: diu què s’ha reparat per fora. A dins, el quadre elèctric, les canonades i les fusteries de mig segle solen demanar un canvi complet, i es decideix amb cales.
És habitatge del pla parcial, posterior al 1987, amb la primera tanda de desgast a la vista: caldera, aixetes, segellats, frontisses de cuina. L’obra tipus és l’actualització selectiva, amb pressupost tancat per estances, i no un enderroc que l’habitatge no necessita.
El Trambaix (T1 i T2) s’atura davant d’una entrada del parc. S’estudia quina estança queda a aquest costat i quina a l’oposat, i el dormitori es col·loca, si hi ha opció, on arriba menys el soroll. Després es resol el tancament: vidre laminat, segellat i airejador.
La casa que Jujol va projectar el 1927 està protegida, amb el seu entorn immediat, pel pla parcial. Si la teva parcel·la és contigua, demanem la fitxa urbanística abans de pensar en terrassa, tendal o màquina d’aire: el que es veu des del parc es consulta primer.
Un parc parteix el barri en dos, i cada meitat té la seva edat, el seu pla i la seva manera d’envellir.
El barri és la suma de dos: Fatjó i la Fontsanta, separats pel parc, i l’Ajuntament els agrupa en un sol districte. Fontsanta és la meitat de 1974. Fatjó es va ordenar amb el Pla Parcial Fatjó: l’empresa municipal va comprar sòl des del 1987, el parc es va obrir el 1995 i el disseny final envoltava una gran zona verda central amb habitatge de poca alçada.
El 2017 el parc va passar a dir-se Parc del Canal de la Infanta, perquè segueix el traçat del canal que es va inaugurar el 1819 i va regar els camps del Baix Llobregat. Dins hi ha Casa Camprubí, i el pla parcial protegeix l’edifici i el que té al voltant. De tot això surt la primera pregunta d’un pressupost: en quina meitat és el teu habitatge i què té al costat?
Tres punts de partida
Instal·lacions i fusteries de mig segle, anteriors a la norma tèrmica de 1979, i una ITE ja exigible.
Posterior al 1987, amb la primera reforma de cuina, banys i clima per decidir.
La casa de Jujol i el seu entorn immediat estan protegits pel pla parcial.
A la meitat de 1974: el guarda l’administrador i diu què s’ha arreglat a la façana, la coberta i l’estructura.
Amb la referència cadastral: si la parcel·la cau a l’entorn que protegeix el pla parcial.
El que va dins de la paret en un edifici de mig segle: s’obre una cala abans de tancar el preu.
El 1974 no hi havia norma tèrmica: aquí compten el trencament de pont tèrmic i el segellat.
Quan un edifici es va aixecar abans que existís la norma tèrmica, el confort es guanya per dins i la factura es nota a les finestres.
La Fontsanta es va construir el 1974 i la NBE-CT-79, la primera norma bàsica de condicions tèrmiques dels edificis, és del 1979. Un edifici així es va aixecar sense exigència d’aïllament, i l’envolupant (façana, coberta i finestres) és el que més es nota a l’hivern i a l’estiu. El que es millora des de dins és cosa teva. Aïllar per fora és decisió de tota la comunitat.
Per dins, una instal·lació de mig segle rarament es salva. El quadre elèctric es renova sencer, amb butlletí; les canonades es miren per dins amb una cala; i les baixants, que són comunes, s’esbrinen abans de moure un bany. Si cal canviar-les, es planteja als veïns i es coordina amb l’obra.
Hi ha una bona notícia: un edifici d’aquesta edat ja hauria de tenir feta la ITE. És el millor punt de partida per saber quins defectes de façana o coberta té pendents la comunitat i què et toca a tu. Amb aquest informe i les cales, el pressupost anota què està comprovat i què queda per veure quan s’obri la paret.
Anteriors a la norma de 1979: el vidre doble i el trencament de pont tèrmic canvien el confort.
Diferencial, secció de cable i presa de terra, amb butlletí en acabar.
Material i recorregut, abans de decidir on pot anar el bany.
Si sota el revestiment posterior hi ha terratzo sa, es poleix i s’aprofita.
El parc és la millor dada del barri, i també el que condiciona com entren el soroll, la llum i el camió de l’obra.
El parc té 4,2 hectàrees, arbres grans i zones assolellades. El Trambaix (T1 i T2) passa al seu costat i la seva parada, Fontsanta-Fatjó, és davant d’una de les entrades. A pocs passos hi ha el Citilab, a l’antiga fàbrica de Can Suris, restaurada fins al 2007, i el Museu de les Aigües. És un entorn viu, amb gent a hores fixes.
A la visita decidim dues coses sobre el plànol. La primera és quina estança mira al parc: de vegades és la sala d’estar i de vegades el dormitori, segons d’on arribi el soroll del tramvia i la llum de la tarda. La segona és el tancament d’aquell costat: vidre laminat, fusteria segellada i un airejador per ventilar sense obrir la finestra.
L’obra s’organitza igual de a prop. La descàrrega es demana lluny de la parada per no destorbar el pas, el material entra a les hores de menys gent i la runa surt en sacs fins que un contenidor pugui ocupar el carrer amb llicència de via pública.
Sala d’estar o dormitori, segons soroll i llum d’aquell front.
Vidre laminat, bon segellat i airejador per ventilar.
Un punt que no talli el pas a peu ni al tramvia.
El contenidor només amb llicència d’ocupació de la via pública.
Casa Camprubí la va projectar Josep Maria Jujol el 1927 per a Cebrià Camprubí, que conreava roses de jardí. El 1997 la va comprar una empresa que la va restaurar; és bé cultural d’interès local i està dins del parc. El Pla Parcial Fatjó protegeix l’edifici i el seu entorn immediat, de manera que en aquesta part del barri hi ha un monument que condiciona el veí.
No vol dir que la teva reforma interior necessiti un permís especial: la teva cuina i el teu bany segueixen el tràmit de l’Ajuntament que expliquem a la pàgina de Cornellà. On sí que hi ha diferència és en el que es veu des de fora, si la teva parcel·la és contigua o cau dins de l’entorn. Allà val més una consulta de mitja hora que una obra desfeta.
Forquilles orientatives a Fontsanta, a partir de pressupostos reals. El preu final és sempre un pressupost tancat després de la visita.
| Qualitat | Què inclou | Preu per m² | |
|---|---|---|---|
| Econòmica / funcional | Acabats estàndard, distribució sense canvis | 520 – 650 €/m² | |
| Qualitat mitjana | Materials seleccionats, possible redistribució | 750 – 940 €/m² | |
| Gamma alta / luxe | Materials premium i interiorisme de disseny exclusiu | 1.060 – 1.340 €/m² |
Orientatiu. IVA no inclòs. El preu final és un pressupost tancat després de la visita tècnica gratuïta.
De la reforma integral a un gremi concret. Aquests són els nostres serveis principals.
Del front del parc a les illes de 1974 i a Fatjó canvien l’edat de l’edifici i la primera pregunta de la visita.
Reformem principalment a:
Els habitatges que donen al Parc del Canal de la Infanta, amb la parada del tramvia a una de les seves entrades. Aquí es decideix primer quina estança mira al verd i quina queda a la cara més tranquil·la.
Les illes de 1974, la meitat més antiga del barri. Amb l’edifici ja passats els 45 anys, la conversa comença per l’informe de la ITE i pel que hi ha dins de les parets.
L’altra meitat, ordenada amb el Pla Parcial Fatjó a partir del 1987. Habitatge de poca alçada al voltant del parc, Casa Camprubí al mig i el Citilab, a la vella fàbrica de Can Suris, a prop.
I també a:
Geometria oficial de comarques i municipis (ICGC, 2025).
Tot el que has de saber sobre reformar a Fontsanta: preus, llicències, terminis i ajuts.
Pregunta a l’administrador per l’informe de la ITE abans de reformar. A partir dels 45 anys la Generalitat exigeix la inspecció tècnica dels edificis d’habitatges, i un de 1974 va complir aquesta edat el 2019. L’informe diu quins defectes tenen la façana, la coberta o l’estructura, i t’evita pagar una reforma interior que una obra de la comunitat deixi a mitges.
Sí, l’Ajuntament els agrupa al districte setè, tot i que a la pràctica són dues meitats separades pel parc. La Fontsanta es va construir el 1974 i Fatjó es va ordenar amb un pla parcial posterior al 1987. Per a la teva reforma importa perquè cada meitat té la seva edat i els seus problemes típics, i la visita comença per aquí.
Depèn dels estatuts de la teva comunitat i de la fitxa urbanística, i es pregunta abans de comprar res. El Pla Parcial Fatjó protegeix Casa Camprubí i el seu entorn immediat, de manera que si la teva façana mira cap a aquesta zona convé confirmar amb l’Ajuntament que no t’afecta. La màquina d’aire, si es pot, va on no es vegi des del parc.
Sí, si s’actua en l’ordre correcte. El Trambaix s’atura davant d’una entrada del parc i es pot sentir sobretot a les estances d’aquell costat. Primer es decideix quina estança queda a aquesta façana, després es posa vidre laminat amb bon segellat i un airejador, i el dormitori es porta, si hi ha opció, a la cara contrària.
Aïllament a la façana i a la coberta, finestres amb trencament de pont tèrmic i, sovint, caixes de persiana que no tanquen bé. La NBE-CT-79 va arribar cinc anys després que s’aixequés la Fontsanta. A la visita veiem quines estances perden més calor i proposem primer el que es nota en el confort i en la factura: finestres i aïllament interior a les parets més fredes, abans que la decoració.
Val una cala abans de decidir. En habitatges dels anys setanta és freqüent trobar terratzo sota un revestiment posterior. S’aixeca una cantonada a la visita: si està sa, es poleix i es cristal·litza i t’estalvies el terra nou; si sona buit o està fissurat, es retira i es prepara la base per al paviment que triïs.
Per fora, no: la façana és un element comú i ho decideix la junta de propietaris. Per dins sí, a les parets que donen al carrer, amb un trasdossat aïllant que et resta uns centímetres de sala. Ho estudiem a la visita, mirant la cara més freda de cada estança. Si la teva comunitat es planteja rehabilitar la façana, avisa’ns abans de reformar: el que es faci per fora canvia el que convé fer per dins.
Guies pràctiques sobre preus, materials, llicències i decisions d’obra per reformar el teu pis amb criteri.
Una gotera gairebé mai entra on es veu la taca. T'expliquem com trobar el punt feble del terrat i quan compensa refer-lo en lloc de fer pedaços.
Llegir article →Locals i comunitatsLa llicència d'obres i la d'activitat no són el mateix ni es demanen en qualsevol ordre. T'expliquem com es coordinen abans de llogar o reformar un local.
Llegir article →Preus i pressupostosAjuntar bany i cuina comparteix tràmit, proteccions, runa i neteja. Els dos projectes es paguen sencers. T'expliquem què compta en cada cas.
Llegir article →Visita tècnica gratuïta a Fontsanta i pressupost tancat per escrit. Resposta en 24 h.