Camps Blancs es va aixecar als anys seixanta per allotjar les famílies que arribaven a Sant Boi, i durant anys va quedar apartat del nucli de la ciutat. Avui els pisos d’aquella generació demanen el mateix: obrir la paret i veure què hi ha. Ho fem abans del pressupost, no a mitja obra, i ho deixem per escrit partida a partida.
Camps Blancs és un dels barris que es van construir als anys seixanta per acollir immigració, juntament amb Ciutat Cooperativa i Casablanca, i als seus inicis va estar apartat de la resta de la ciutat. D’aquell origen surt un barri molt organitzat: el 1978 els mateixos veïns van aixecar la Llar de l’Ancià, que el 1986 es va convertir en el casal de barri. Per a qui reforma, la conseqüència és doble: edificis d’una mateixa generació, amb les mateixes comprovacions, i comunitats acostumades a decidir juntes. La visita comença pel primer i l’obra s’organitza pensant en el segon.

En un barri de blocs de la mateixa època, les reformes s’assemblen. Aquests són quatre casos tipus i la comprovació que va primer.
Quadre de fusibles, cablejat d’una altra època i canonades d’aigua que fa dècades que s’embussen per dins. S’obre, es fotografia i es decideix què es renova, amb butlletí i certificats nous en acabar. La cuina i el bany van després, no abans.
Cuina tancada, un sol bany amb banyera i habitacions justes. Gairebé sempre es guanya més unint cuina i menjador, canviant la banyera per una dutxa i pujant els armaris fins al sostre.
Qui porta dècades al mateix pis sol demanar el mateix: dutxa a ras de terra, portes més amples, terra sense desnivells i llum al passadís i al bany. En un barri on els veïns van aixecar la Llar de l’Ancià el 1978, la reforma per fases, amb la persona vivint-hi dins, és una petició normal.
La planta baixa d’un bloc dels seixanta demana mirar l’arrencada dels murs, el terra i la ventilació. El soroll i la seguretat compten: persianes massisses, fusteria amb vidre laminat i una reixa o una porta d’entrada que tanquin de debò.
Una generació d’edificis que envelleix alhora dona sorpreses semblants portal rere portal. Per això sabem què buscar.
Camps Blancs es va aixecar per allotjar una població que arribava molt de pressa, i és habitual que aquesta pressa deixi edificis molt semblants entre si. Això té un avantatge, que coneixem el mòdul i sabem on mirar, i un risc: el que falla en un pis sol fallar en el del veí.
El primer és a les parets: quadre de fusibles, cables d’un gruix que avui no s’admetria, de vegades sense presa de terra, i canonades d’aigua de ferro galvanitzat que s’han anat embussant per dins, amb poca pressió i aigua marró en obrir l’aixeta. El segon és al sostre: en forjats dels anys cinquanta a setanta es va poder fer servir ciment aluminós, cosa que es comprova i no se suposa. I el tercer, fora, a la vora dels balcons, on el ferro pot treure el cap.
La nostra rutina és la mateixa en tots els pisos d’aquella època: cales abans de pressupostar, fotos del que apareix i una llista escrita del que es renova. Sense partides en blanc que s’omplin a mitja obra.
Gruix del cable, presa de terra i estat del quadre, abans de decidir quants circuits nous.
Material, pressió i color de l’aigua. Si són de ferro, es canvien en reformar.
De quin material són i si hi ha signes d’aluminosi, que es confirma amb un tècnic.
Ferro a la vista o trossos solts es comuniquen a l’administrador abans de picar o tapar res.
En un bloc dels seixanta, el que es pot fer sol i el que es decideix entre tots se separa aviat. Convé saber-ho abans de comprar un sol material.
Un pis és teu fins a la paret. El que hi ha darrere, la baixant general, la façana, els balcons i el quadre de comptadors, és de la comunitat, i es renova amb acord de la junta. Això no impedeix reformar bé: impedeix reformar a cegues. Si cal canviar una baixant, surt millor fer-ho una vegada, per a tots, que apedaçar-la pis a pis.
A Camps Blancs la comunitat s’organitza bé, i aquesta tradició ajuda. El casal de barri va néixer el 1986 de la Llar de l’Ancià, que els veïns havien aixecat vuit anys abans, i avui és seu del pla de desenvolupament comunitari i del consell de barri. En un edifici així, una proposta clara i amb temps s’accepta més fàcilment que una d’urgent.
Aquestes són les tres escales d’una obra:
Què es decideix i qui decideix
Instal·lacions pròpies, cuina, bany, terres i distribució interior.
Quan el bany o la cuina obliguen a obrir la baixant general o el patinet d’instal·lacions de l’edifici.
Façana, balcons, coberta o ascensor, que beneficien tothom i es paguen entre tots.
Fotografies i descripció tècnica perquè la junta decideixi amb dades.
Dates de lliuraments grans i franges de soroll, avisades al portal.
Graons, barana i porta de l’ascensor, coberts mentre dura l’obra.
Un telèfon on trucar si alguna cosa molesta de debò.
El barri és anterior al pla general metropolità de 1976, i l’Ajuntament l’ha anat ajustant després. Té dues modificacions del pla general metropolità amb el seu nom: una aprovada el 24 de maig de 2011, que adapta la zonificació a la realitat existent als sòls de sistemes de Camps Blancs i de Torre de la Vila, i una altra aprovada el 14 de desembre de 2011, que cobreix el barri de Casablanca, Camps Blancs i l’entorn de l’antiga escola Milà i Gelabert.
Per a un propietari això no canvia l’interior del seu pis, però sí el que pot esperar del carrer i dels equipaments que l’envolten. Abans de pensar a canviar l’ús d’un baix o en qualsevol obra de façana, es consulta al mapa urbanístic de l’Ajuntament la qualificació de la parcel·la i què diu l’expedient vigent. No et refiïs del que va fer un veí fa anys: l’expedient vigent pot ser posterior.
El calendari del barri té una data pròpia: la festa de Camps Blancs se celebra cap a finals de maig, una setmana després de la Capvuitada, i la prepara la comissió de festes amb veïns i entitats. Cada any cau en un cap de setmana diferent; llegim el programa de l’Ajuntament i movem descàrregues pesades i runa a una altra setmana.
Forquilles orientatives a Camps Blancs, a partir de pressupostos reals. El preu final és sempre un pressupost tancat després de la visita.
| Qualitat | Què inclou | Preu per m² | |
|---|---|---|---|
| Econòmica / funcional | Acabats estàndard, distribució sense canvis | 520 – 650 €/m² | |
| Qualitat mitjana | Materials seleccionats, possible redistribució | 750 – 940 €/m² | |
| Gamma alta / luxe | Materials premium i interiorisme de disseny exclusiu | 1.060 – 1.340 €/m² |
Orientatiu. IVA no inclòs. El preu final és un pressupost tancat després de la visita tècnica gratuïta.
De la reforma integral a un gremi concret. Aquests són els nostres serveis principals.
El barri és petit i homogeni, però el carrer, l’edifici i la comunitat canvien el que cal mirar i com s’avisa.
Reformem principalment a:
Les illes aixecades als anys seixanta per allotjar els qui arribaven a treballar. Edificis de la mateixa generació i les mateixes comprovacions: instal·lacions d’origen, forjats i balcons. S’assemblen tant entre ells que una cala en un portal orienta sobre el del costat, però no el substitueix.
Els carrers on hi ha la vida del barri: el casal, al carrer Salvador Seguí, i l’institut, amb pas de veïns a totes hores. És on més es nota el soroll d’obra i on més s’agraeix un cartell al portal.
El límit amb el barri més poblat de la ciutat, on la festa de barri arriba una setmana després de la de Camps Blancs. Aquí s’agraeix un calendari d’obra que respecti les dues.
I també a:
Geometria oficial de comarques i municipis (ICGC, 2025).
Tot el que has de saber sobre reformar a Camps Blancs: preus, llicències, terminis i ajuts.
Que l’edat mana més que el barri. Camps Blancs es va construir als anys seixanta per allotjar els qui arribaven a Sant Boi, i en edificis d’aquesta generació es comprova primer quadre, cablejat, canonades i forjat. Amb aquestes dades el pressupost tancat recull el que hi ha darrere de les parets, no una estimació.
És el deteriorament de certes biguetes i bigues fetes amb ciment aluminós, que es va fer servir de vegades entre els anys cinquanta i setanta. No es dona per fet ni es descarta: ho comprova un tècnic amb una inspecció i, si hi ha sospita, amb un assaig de laboratori. El resultat el coneix la comunitat abans de tocar res.
Si són de ferro galvanitzat, gairebé sempre. Amb els anys s’embussen per dins, la pressió baixa i l’aigua pot sortir marró. Se substitueixen per canonada de polipropilè o multicapa, amb claus de pas a la cuina i al bany, i s’aprofita la reforma per passar-les per on no destorbin.
No el tapis amb morter. El balcó és element comú: avisa l’administrador, un tècnic valora l’estat de l’armadura i es repara per la comunitat. Si hi ha trossos solts sobre la vorera o sobre el balcó de sota, l’avís ha de ser immediat i es protegeix la zona mentrestant.
Amb un avís escrit al portal i a l’administrador abans de començar, amb dates de lliuraments grans i franges de soroll. En un barri amb casal i consell de barri, la informació s’agraeix i evita queixes. Deixem un telèfon de contacte per als veïns i protegim l’escala.
Cap a finals de maig, set dies després de la Capvuitada. Com que el programa canvia cada any, el consultem abans de fixar dates i traiem d’aquell cap de setmana els lliuraments pesants i la runa dels carrers per on passa la festa.
Gairebé sempre, i és de les millores que més es noten. El plat d’obra es col·loca a prop del desguàs actual, de manera que normalment no cal tocar la baixant, i es guanya espai per a un moble de rentamans o una rentadora. Es comprova abans el pendent del terra i l’estat de la impermeabilització, perquè aquí es juga la humitat del veí de sota.
Dutxa a ras de terra amb plat antilliscant, portes més amples, terra sense desnivells, interruptors i endolls a una alçada útil i bona llum al passadís i al bany. Si l’edifici no té ascensor, s’estudia amb la comunitat. Si la persona viu a casa durant l’obra, es fa per fases perquè sempre tingui un bany disponible.
Guies pràctiques sobre preus, materials, llicències i decisions d’obra per reformar el teu pis amb criteri.
Una gotera gairebé mai entra on es veu la taca. T'expliquem com trobar el punt feble del terrat i quan compensa refer-lo en lloc de fer pedaços.
Llegir article →Locals i comunitatsLa llicència d'obres i la d'activitat no són el mateix ni es demanen en qualsevol ordre. T'expliquem com es coordinen abans de llogar o reformar un local.
Llegir article →Preus i pressupostosAjuntar bany i cuina comparteix tràmit, proteccions, runa i neteja. Els dos projectes es paguen sencers. T'expliquem què compta en cada cas.
Llegir article →Visita tècnica gratuïta a Camps Blancs i pressupost tancat per escrit. Resposta en 24 h.