El Pedró va començar el segle passat com un racó de cases d’estiueig i d’habitatges lligats a les fàbriques dels voltants, i des dels anys cinquanta va anar acollint famílies arribades de Barcelona, Andalusia i Extremadura. Una casa pensada per a l’estiu i un habitatge aixecat per a qui arribava a treballar demanen obres diferents. Ho comprovem a la visita gratuïta, amb la cala a la mà, i fem un pressupost tancat, amb un sol cap d’obra que parla amb tu i amb la comunitat.
Les primeres construccions del barri, de principis del segle XX, eren cases d’estiueig, fetes per als mesos de calor i no per als de fred. Avui qui les hereta o les compra les vol com a primera residència, i aquí hi ha l’obra: veure com aguanten el fred la coberta, els murs i les finestres, decidir com escalfar-les i només després moure envans. Al barri hi ha també cases i grups d’edificis d’estil noucentista, i convé saber si la teva està catalogada abans de tocar balcons, ceràmica o fusteries. La visita parteix d’aquí. Si vius en un edifici de pisos dels anys cinquanta, la pregunta és una altra: què s’ha renovat ja a les parts comunes i què s’arrossega d’origen, perquè la teva obra es recolza en el que comparteix amb els teus veïns.

Cadascuna neix d’una època del barri i demana mirar primer un lloc diferent.
Es mira com aguanta l’hivern: estat de la coberta, humitat als murs i quina calefacció hi cap. Després es decideix si la distribució, pensada per a estances de temporada, serveix a una família que hi viu tot l’any.
Des d’aquella dècada el barri va créixer amb qui arribava de Barcelona, Andalusia i Extremadura. Un edifici d’aleshores ja ha passat de llarg els 45 anys de la ITE: demana l’informe i revisa quadre, baixants i forjat abans de moure un envà.
Si té balcons, ceràmica o fusteries d’època, es comprova si figura al catàleg de patrimoni de l’Ajuntament abans de canviar-los. Per dins l’obra segueix el tràmit normal; per fora, primer la fitxa de la teva parcel·la.
El barri toca amb Esplugues i amb Sant Joan Despí. Si el teu portal queda a la ratlla, comprovem al cadastre a quin ajuntament pertany abans de pressupostar, perquè el tràmit i l’ordenança seran els d’aquell terme.
Al Pedró coincideixen tres èpoques, i cadascuna envelleix per un lloc diferent.
El Pedró és a la part alta de Cornellà, per sobre de la línia de Rodalies, i creix cap al nord-oest, on toca amb Esplugues de Llobregat i Sant Joan Despí. Les seves primeres construccions són de principis del segle XX: cases d’estiueig i habitatges lligats a les fàbriques que s’obrien als voltants. Des dels anys cinquanta va arribar població de Barcelona, d’Andalusia i d’Extremadura.
Això deixa tres tipus d’habitatge en poques illes. Cadascun demana començar per un lloc diferent, i d’aquí surt el que mirem primer:
Tres èpoques, tres primeres preguntes
Pensada per a l’estiu i avui habitada tot l’any: coberta, murs i finestres davant del fred.
Instal·lació, baixants i forjat d’origen, en un edifici que ja ha passat l’edat de la ITE.
Balcons, ceràmica i fusteries d’època que poden figurar al catàleg de patrimoni.
Amb la referència cadastral: qualificació de la parcel·la i si figura al catàleg de patrimoni.
Només en un edifici de pisos: el guarda l’administrador i recull el que la comunitat té pendent.
I de les golfes, si n’hi ha, per arribar a la visita sabent què es veurà a dalt.
En un carrer de límit, el cadastre diu a quin ajuntament pertany de debò.
Passar a viure tot l’any en una casa pensada per a l’estiueig és una reforma de confort abans que de decoració.
Una casa d’estiueig es va concebre per als mesos de calor: s’obre, es ventila i es viu a la terrassa. Quan la família es queda a l’hivern, el problema no és l’estil sinó com perd calor. Es comença per la coberta, que és per on més s’escapa, i per si hi ha humitat als murs; després vénen les finestres, i només al final els acabats.
Escalfar-la és la segona decisió, i depèn de la primera. Amb una envolupant millorada n’hi ha prou amb una instal·lació petita a baixa temperatura, amb radiadors grans o terra radiant allà on es pugui aixecar el paviment; sense millorar-la, qualsevol sistema treballa al límit. Per això pressupostem primer l’envolupant i després la climatització, en partides separades, perquè decideixis quant fer ara.
Aïllar té la seva contrapartida: una casa d’estiu que respirava per totes les escletxes passa a necessitar ventilació planificada. Es deixen airejadors a les finestres dels dormitoris i extracció a cuina i bany, i es comprova que la humitat dels murs s’hagi assecat abans de tancar-los amb aïllament per dins.
La distribució arriba l’última. Una casa de temporada pot tenir poques estances i un sol bany per a qui ja viu tot l’any; si la família ho demana, s’estudia guanyar un bany o obrir cuina i menjador, sempre després de comprovar quins són els murs de càrrega.
Aïllament i estanquitat, el primer que es mira des de dalt.
Humitat i estat dels arrebossats, i quins són de càrrega abans de projectar.
Vidre doble i segellat per a l’estació freda.
Dimensionada després de millorar l’envolupant, no abans.
Entre els edificis amb història del Pedró figura la fàbrica Bagaria, que va projectar Modest Feu i Estrada: l’encàrrec és del 1920, es va obrir el 1925 i va tancar el 1972. Una de les seves naus és avui caserna de la Guàrdia Urbana. Està reconeguda com a bé cultural d’interès local. I tot i això, després de l’incendi del 2013, que en va danyar la coberta, i sense manteniment posterior, part de l’edifici es va ensorrar el setembre del 2016.
La lliçó serveix a qui té una casa antiga: la protecció no manté un edifici, ho fa qui el cuida, i el primer que cedeix és la coberta. Per això, en una casa de principis de segle, la visita puja al terrat o a les golfes abans d’obrir un sol envà: estat de les teules o del forjat, canals, trobades amb les mitgeres i entrada d’aigua als parapets.
Amb dues escoles, una llar d’infants i un pavelló en poques illes, el carrer té hores fixes i l’obra es pacta amb elles.
El barri té dues escoles públiques, la d’Ignasi Iglésias i la de Sant Miquel, la llar d’infants municipal La Rosa dels Vents, el pavelló de Can Carbonell i un parc de bombers. Cada equipament omple el carrer a hores conegudes. El material pesat entra a mig matí, entre una onada de famílies i la següent, i la parada del tramvia El Pedró (T1 i T2) es deixa lliure.
La festa del barri és el 29 de setembre, per Sant Miquel, el patró de la parròquia. Aquella setmana no programem enderrocs ni descàrregues grans, i si el teu carrer es talla ho confirmem amb l’Ajuntament abans de fixar dates.
Material pesat a mig matí, lluny de les entrades i sortides de les escoles.
La descàrrega no tapa l’accés a la parada del tramvia.
Sense enderrocs ni descàrregues grans al voltant del 29 de setembre.
Es confirma amb l’Ajuntament abans de fixar el dia del lliurament.
Forquilles orientatives al Pedró, a partir de pressupostos reals. El preu final és sempre un pressupost tancat després de la visita.
| Qualitat | Què inclou | Preu per m² | |
|---|---|---|---|
| Econòmica / funcional | Acabats estàndard, distribució sense canvis | 520 – 650 €/m² | |
| Qualitat mitjana | Materials seleccionats, possible redistribució | 750 – 940 €/m² | |
| Gamma alta / luxe | Materials premium i interiorisme de disseny exclusiu | 1.060 – 1.340 €/m² |
Orientatiu. IVA no inclòs. El preu final és un pressupost tancat després de la visita tècnica gratuïta.
De la reforma integral a un gremi concret. Aquests són els nostres serveis principals.
Dels equipaments del barri a la frontera amb la Gavarra canvia l’època de l’habitatge i canvia la logística.
Reformem principalment a:
Al voltant de l’església de Sant Miquel Arcàngel, que es va aixecar els anys cinquanta, i de les dues escoles públiques queda la part més viva del barri. Barreja cases de principis de segle amb edificis posteriors, així que cada portal demana el seu propi diagnòstic i dos veïns del mateix carrer poden necessitar obres molt diferents.
Les illes properes als equipaments i espais oberts del barri, com el pavelló de Can Carbonell, el cementiri municipal i les escoles. Mana la logística d’hores punta: la descàrrega es pacta fora de les entrades i sortides, i el contenidor es col·loca on no destorbi el pas de les famílies.
A l’est el barri es fon amb la Gavarra: una mateixa illa pot tenir una casa de principis de segle i un edifici de dècades després. En aquesta franja la visita serveix sobretot per saber de quina època és cada paret mitgera.
I també a:
Geometria oficial de comarques i municipis (ICGC, 2025).
Tot el que has de saber sobre reformar al Pedró: preus, llicències, terminis i ajuts.
Sí, i és de les reformes més agraïdes, però comença per l’hivern i no per la cuina. Primer es mira la coberta, la humitat dels murs i les finestres; després es decideix com escalfar-la; i la distribució arriba al final, quan ja saps quina envolupant tens. Es pressuposta en aquest ordre i per partides, perquè decideixis fins on arribar.
Demana a l’Ajuntament la fitxa urbanística de la teva parcel·la i pregunta pel catàleg de patrimoni: el barri té cases i grups d’edificis d’estil noucentista, i només la fitxa diu si la teva està catalogada. Si ho està, el que es veu des del carrer (balcons, ceràmica, fusteria, color de façana) es consulta abans de canviar-ho; l’interior segueix el tràmit habitual.
El del municipi on és el teu portal, no el del barri pel qual et mous cada dia. En un carrer que fa de límit pot passar, i es comprova al cadastre o al rebut de l’IBI abans de demanar res. Si resulta ser Esplugues o Sant Joan Despí, el tràmit i l’ordenança són els seus.
L’estat de les teules o del forjat de coberta, després els canals i les baixants de pluvials, i al final les trobades amb les mitgeres i els parapets, que és per on sol entrar l’aigua. Hi pugem a la visita gratuïta, amb fotos, i el pressupost tancat separa el que cal arreglar ja del que pot esperar un hivern.
No s’atura, es reorganitza. La festa del barri és el 29 de setembre i aquella setmana no programem enderrocs ni descàrregues grans: es dedica a treball interior i a acabats. Si el teu carrer es talla per la festa, ho confirmem amb l’Ajuntament abans de fixar la data de lliurament del material.
Quatre coses, en aquest ordre: el quadre elèctric i la presa de terra, les canonades d’aigua, les baixants i el forjat on vulguis moure un envà. Des d’aquella dècada el barri va créixer amb famílies arribades de fora, i aquí no es dona res per suposat: s’obre una cala per cada dubte i al pressupost queda anotat què es va comprovar i què falta per veure en obrir.
Sí, i sol compensar. Es fotografia i es protegeix el que està en bon estat, es desmunta amb cura el que s’hagi de reposar (rajoles hidràuliques, baranes, fusteries) i es torna a col·locar en acabar. El que no es pot arreglar se substitueix per alguna cosa de format i color semblants. Es parla abans de picar, no després, per no perdre en un matí el que va costar un segle.
Si està buida, sencera: és el més econòmic perquè s’obre una sola vegada i es poden refer instal·lacions sense veïns a dins. Si ja hi vius, per fases ordenades: primer coberta, instal·lacions i bany, després cuina i acabats. En tots dos casos el pressupost tancat va per partides, perquè puguis parar entre una fase i l’altra sense perdre el que s’ha fet.
Guies pràctiques sobre preus, materials, llicències i decisions d’obra per reformar el teu pis amb criteri.
Una gotera gairebé mai entra on es veu la taca. T'expliquem com trobar el punt feble del terrat i quan compensa refer-lo en lloc de fer pedaços.
Llegir article →Locals i comunitatsLa llicència d'obres i la d'activitat no són el mateix ni es demanen en qualsevol ordre. T'expliquem com es coordinen abans de llogar o reformar un local.
Llegir article →Preus i pressupostosAjuntar bany i cuina comparteix tràmit, proteccions, runa i neteja. Els dos projectes es paguen sencers. T'expliquem què compta en cada cas.
Llegir article →Visita tècnica gratuïta al Pedró i pressupost tancat per escrit. Resposta en 24 h.