El portal és la primera imatge de la finca, però també el primer obstacle per a qui arriba amb un cotxet, una cadira de rodes o la compra. T’expliquem què es pot canviar, què mana la normativa catalana d’accessibilitat i com es manté el pas durant l’obra.
El vestíbul és un element comú més (art. 553-41 del Codi civil de Catalunya), i això decideix qui paga i qui vota. Però en un portal mana una altra norma: segons el Codi d’accessibilitat de Catalunya (Decret 209/2023), les reformes de zones comunes d’un edifici d’habitatges existent s’han d’ajustar a les condicions d’obra nova quan sigui viable i proporcionat i, si no ho és, a les millors condicions possibles mitjançant ajustaments raonables. Cal pensar en el graó abans que en el revestiment.
Per això la visita al portal comença mesurant: el desnivell entre el carrer i el replà, l’amplada de la porta, l’espai que queda davant de les bústies i de l’escala. Amb aquestes xifres es decideix si hi cap una rampa, una plataforma o un salvaescales, i després se n’escull el material, la llum i la porta. El contrari, començar pel marbre, és la manera d’haver de trencar el terra dues vegades.
Al Carrer del Mar, a Badalona, vam fer un portal amb graons de marbre nous, rampa d’accés, salvaescales i barana de vidre, amb el portal en ús durant tota l’obra; la foto de portada és d’aquesta feina. La segona imatge és d’una altra obra: graons de porcellànic acabats de col·locar, amb l’adhesiu encara a mà.

Extret del Codi d’accessibilitat de Catalunya (Decret 209/2023), annex 3d i article 82.
Per salvar fins a mitja planta, l’ordre és: rampa accessible si és possible; rampa practicable de pendent màxim del 12 % si falta espai; plataforma elevadora vertical si no hi cap una rampa del 10 % sense obres estructurals; i plataforma inclinada si tampoc hi cap la vertical dins de l’edifici.
No hi ha prioritat entre una rampa d’entre el 10 % i el 12 % i una plataforma, ni entre una plataforma vertical a l’aire lliure i una d’inclinada dins de l’edifici: decideix la junta. Si excepcionalment es tria una solució menys prioritària per un perjudici desproporcionat, els motius i la posició dels veïns amb discapacitat queden a l’acta.
Quan el portal està alineat amb la via i hi ha planta soterrani, la norma accepta una rampa practicable de fins al 12 % i 0,90 m d’amplada, o una plataforma, per no afectar els forjats. I en qualsevol portal es pot conservar un graó si treure’l exigeix tocar l’estructura i al darrere hi ha altres barreres impossibles d’eliminar.
Les plataformes inclinades només s’admeten per salvar com a màxim tres plantes i quan es justifica que no hi ha cap altra alternativa tècnica. L’edifici ha de sumar mesures compensatòries de protecció contra incendis. Com a solució provisional, i amb condicions estrictes (urgència, projecte de la definitiva i acord de la comunitat), s’admet una rampa d’entre el 12 % i el 16 %.
Graó, juntes, porta i terra: el que es comprova a la visita.
El DB-SUA 1 permet un graó aïllat a les zones comunes d’un edifici d’habitatges i als accessos, però no si és a l’itinerari accessible: allà no hi pot haver graons. Per això un graó d’entrada que es va tolerar durant dècades es resol avui amb rampa o plataforma quan es reforma el portal.
Les juntes del paviment no han de tenir un ressalt superior a 4 mm, i un desnivell de fins a 5 cm es resol amb un pendent que no passi del 25 %. En un porcellànic nou col·locat sobre un paviment vell, aquests mil·límetres són el primer que es mesura amb un nivell.
Si un veí amb mobilitat reduïda ho demana, cal instal·lar obertura automàtica quan la porta no té 1,2 m d’espai lliure de gir a cada costat, quan obrir-la exigeix més de 65 N o quan la molla de tancament obstaculitza el pas amb cadira o crosses. Es pot evitar amb una porta ben triada.
En edificis d’habitatge el DB-SUA 1 no fixa una classe de lliscabilitat, però l’entrada des del carrer és una zona humida i en altres usos el CTE hi demana classe 2. Demana al fabricant el valor de resistència al lliscament del pèndol abans de triar el paviment.
Es pregunta primer per l’accés i es deixa l’acabat per al final, amb el pas dels veïns protegit tot el temps.
Desnivell entre carrer i replà, amplada de porta, gir davant de les bústies i de l’escala, i ubicació del primer tram. Amb aquestes dades se sap quines solucions hi caben de veritat.
Rampa, plataforma elevadora o salvaescales, segons l’ordre de prioritat del Codi d’accessibilitat. Si hi ha dues opcions igual de vàlides, la decideix la junta, amb la seva acta.
Abans de picar res es protegeixen terres, bústies i porta, i es marca un itinerari provisional per entrar i sortir mentre dura cada fase.
Es retiren els graons o el paviment vells fins a la base ferma, es refà el morter d’agafament i es deixen els pendents de la rampa i les cotes del replà.
Il·luminació amb sensors, canalitzacions de bústies i videoporter, i porta de carrer amb el seu mecanisme de tancament i, si cal, obertura automàtica.
Graons i terra nous, parets i sostre, barana o passamà. Es neteja, es prova la plataforma si n’hi ha i la comunitat rep la liquidació i la garantia.
Mesurem el portal amb tu i t’expliquem quines solucions d’accés hi caben i quines no, abans de parlar d’acabats.
Accés, instal·lacions, fusteria i acabats en línies separades. Així la junta pot aprovar l’accés i deixar l’acabat per a un altre exercici.
Una sola persona coordina els oficis, parla amb l’administrador i avisa els veïns de cada canvi en el pas.
Es lliura el portal funcionant, amb garantia per escrit i la liquidació del que s’ha executat.
El graó es resol abans que el paviment: altrament, el terra nou es trenca als pocs mesos per fer la rampa.
L’obra s’organitza per fases perquè els veïns entrin i surtin, també qui va amb bastó o amb un cotxet.
Treballem amb el Codi d’accessibilitat de Catalunya al davant i deixem justificada la solució al projecte.
La il·luminació amb sensors i les bústies es col·loquen on hi ha espai de gir, no on sobrava paret.
Quan la norma deixa triar entre dues solucions, et donem els arguments per escrit perquè la junta decideixi amb l’acta a la mà.
Sense xifres globals que ningú pugui comparar: cada partida es veu i es pot aprovar per separat.
Forquilles orientatives. El que més canvia el total és si cal resoldre l’accés, no els metres de paret.
| Tipus de reforma | Què inclou | Forquilla orientativa (€) | |
|---|---|---|---|
| Renovar imatge i llum | Acabats estàndard, solució pràctica | 6.000 – 15.000 € | |
| Portal sencer | Materials seleccionats, millor equilibri | 15.000 – 35.000 € | |
| Portal accessible | Materials prèmium i interiorisme de disseny | Des de 25.000 € |
Orientatiu. IVA no inclòs. El preu final és un pressupost tancat després de la visita tècnica gratuïta.
Xifres de partida, amb l’IVA a part.
Pintura, revestiments, il·luminació amb sensors i bústies. Es nota molt i no toca l’accés.
Terra, parets, sostre, porta de carrer, videoporter i bústies noves en una sola intervenció.
Inclou resoldre el desnivell de l’entrada i preparar l’itinerari fins a l’ascensor o l’escala.
Quan només falla la llum o les bústies i la resta del portal aguanta uns anys més.
Una millora d’accessibilitat és de les que més agraeix el veí que la necessita. Si la comunitat sol·licita un ajut, cal tenir el projecte i el pressupost abans que es tanqui el termini: ho preparem amb aquest calendari al cap.
Què entra al pressupost de reforma d’un portal i què es pressuposta a part.
L’IVA es desglossa sempre i el seu tipus depèn de l’actuació. Si hi entren partides d’accessibilitat, t’expliquem quins ajuts poden existir sense donar-los per segurs.
Els portals són una de les nostres especialitats; també fem façana, escala i comunitat.
El portal d’un edifici de la Barceloneta, el d’un de Badalona i el d’una finca de poble tenen problemes diferents. Tria el teu municipi al mapa.
Geometria oficial de comarques i municipis (ICGC, 2025).
El que solen preguntar els veïns abans d’aprovar la reforma del portal.
Per a un desnivell de fins a mitja planta, el Codi d’accessibilitat estableix un ordre: rampa accessible si hi cap; si no, rampa practicable amb pendent màxim del 12 %; si tampoc, plataforma elevadora vertical; i la plataforma inclinada (el salvaescales) només quan no hi cap cap de les anteriors sense obres estructurals. Entre algunes opcions no hi ha prioritat i decideix la comunitat.
Majoria simple: les obres per suprimir barreres arquitectòniques o instal·lar ascensors s’aproven amb més vots i quotes a favor que en contra entre els qui voten, encara que afectin l’estructura o la configuració exterior (art. 553-25.2.a del Codi civil de Catalunya).
Si el propietari, o qui viu o treballa amb ell, té una discapacitat o més de setanta anys i la junta no aprova l’obra, pot demanar a l’autoritat judicial que obligui la comunitat, sempre que sigui raonable i proporcionada (art. 553-25.5).
Sovint sí. En edificis alineats amb el carrer i amb un graó aïllat de fins a 12 cm, el Codi admet una rampa amb pendent de fins al 16 % si es justifica que es manté la fusteria i que el llindar no permet un pendent menor. Si es canvia la porta i hi ha espai per endarrerir-la, aquesta excepció ja no val.
En edificis plurifamiliars existents de sis habitatges o més, cal substituir el porter automàtic per videoporter quan hi viu alguna persona sorda que el necessita per comunicar-se amb l’entrada (art. 83 del Codi d’accessibilitat). Els terminals de cada habitatge són opcionals.
Sí, i és la manera normal de treballar: la feina es fa per fases, amb proteccions, itinerari provisional senyalitzat i la porta operativa. Al portal de Badalona del Carrer del Mar l’edifici va continuar en ús durant tota l’obra.
Un rentat de cara pot quedar en 1–2 setmanes; una reforma completa amb accessibilitat, en 3–5. El calendari va per escrit i indica quina fase talla quin pas.
Amb certificacions per avanç coordinades amb l’administrador, de manera que la comunitat abona el que s’ha executat. No demanem bestretes desproporcionades.
Depèn de la convocatòria de cada moment i de cada municipi. L’Ajuntament de Barcelona va anunciar el 20 d’octubre de 2026 una convocatòria d’ajuts a l’accessibilitat d’edificis per a comunitats de veïns, amb termini fins a l’11 de desembre de 2026; fora de Barcelona cal mirar la de l’ajuntament i la de la Generalitat. Convé demanar el pressupost abans que es tanqui el termini.
Sí: «reforma portal comunitat», «reforma portals»: maneres diferents d’escriure la mateixa necessitat, i totes amb el mateix pressupost tancat per partides després de la visita gratuïta.
Guies pràctiques sobre preus, materials, llicències i decisions d’obra per reformar el teu pis amb criteri.
Una gotera gairebé mai entra on es veu la taca. T'expliquem com trobar el punt feble del terrat i quan compensa refer-lo en lloc de fer pedaços.
Llegir article →Locals i comunitatsLa llicència d'obres i la d'activitat no són el mateix ni es demanen en qualsevol ordre. T'expliquem com es coordinen abans de llogar o reformar un local.
Llegir article →Preus i pressupostosAjuntar bany i cuina comparteix tràmit, proteccions, runa i neteja. Els dos projectes es paguen sencers. T'expliquem què compta en cada cas.
Llegir article →Mesurem l’accés, et diem quina solució hi cap i preparem un pressupost per partides per a la junta.