Un gimnàs posa a prova el local de tres maneres alhora: pesa, fa soroll i sua. L’obra consisteix a comprovar que el forjat aguanta, que els veïns no senten les peses i que l’aire i l’aigua calenta responen amb la sala plena, abans de pensar en el color de les parets.
Les fotos d’aquesta pàgina no són d’un gimnàs: encara no n’hi ha cap entre les nostres obres publicades. Són una planta diàfana amb els conductes de climatització a la vista i una paret acabada d’una altra obra, i serveixen per veure el punt de partida de qualsevol sala, que és un espai lliure amb el sostre ple d’instal·lacions. La resta de la pàgina tracta del que passa després d’aquestes fotos, amb les normes al davant.
El primer és el forjat. El DB-SE-AE dóna 2 kN/m² a una zona administrativa i 5 kN/m² a les zones de gimnàs o activitat física, amb una càrrega puntual de 7 kN, i deixa fora d’aquestes xifres els equips pesants, el pes dels quals aporta el fabricant. Un local que va ser oficina parteix d’una càrrega molt menor; un que va ser botiga parteix de la mateixa càrrega uniforme, però amb una de puntual menor. Es calcula abans de comprar una sola màquina.
Després vénen el veí i l’aire. A Barcelona, l’ordenança del medi ambient classifica els gimnasos al grup III d’emissió sonora, el de 85 a 89 dB(A) a l’interior, i els exigeix treballar amb portes i finestres tancades i un aïllament respecte dels habitatges contigus que creix amb el nivell de soroll del local. Si la sala funciona tancada, l’aire s’ha de portar amb màquina: per això la ventilació és una de les partides grans de l’obra.

Quatre comprovacions que decideixen si el local serveix i quant costa deixar-lo a punt.
Segons la taula de sobrecàrregues d’ús del DB-SE-AE, una zona administrativa carrega 2 kN/m², un local comercial 5 kN/m² amb una de puntual de 4 kN, i un gimnàs 5 kN/m² amb una de puntual de 7 kN. Passar d’oficina a gimnàs multiplica per més de dos la càrrega uniforme; passar de botiga manté la uniforme i puja la puntual. I el pes lliure i les màquines no són a la taula: les càrregues les dóna el fabricant i les verifica el tècnic.
A la zona de pes lliure, el cautxú o el paviment esportiu absorbeix la caiguda d’una barra i protegeix el forjat; sota salts i classes dirigides es munta un terra flotant sobre làmina elàstica que desacobla el soroll d’impactes. A vestidors el DB-SUA 1 demana terres de classe 2 de resistència al lliscament i a les dutxes de classe 3, així que cada zona porta el paviment que li toca per la seva classe i no per uniformitat estètica.
El DB-HR no s’aplica a obres de reforma en edificis existents llevat de rehabilitació integral, de manera que l’exigència real surt de l’ordenança municipal. A Barcelona, l’aïllament mínim a soroll aeri (DnT,A) entre el local i l’habitatge més afectat puja amb el nivell d’emissió i és més alt de nit. Ho resol la partició, amb doble full i llana mineral, un trasdossat desolidaritzat i un sostre que no faci de pont per al soroll.
El DB-SI calcula l’ocupació d’un gimnàs a raó de 5 m² per persona a zones amb aparells i d’1,5 m² a zones sense aparells. La mateixa superfície pesa més de tres vegades més en evacuació si és una sala de classes que si és una sala de màquines, i això decideix sortides, amples de porta i nombre de lavabos. Per a l’informe previ d’incendis, l’annex de la Llei 18/2020 mira si el centre supera els 500 m² o les 500 persones d’aforament.
El que diuen els textos oficials sobre les dutxes, l’aire de la sala i els tràmits d’obertura.
Els sistemes d’aigua sanitària entren a l’àmbit del RD 487/2022 i el titular ha de prevenir i controlar la legionel·la amb un pla. El disseny ja té regles: aigua calenta d’almenys 60 °C als acumuladors finals, per sobre de 50 °C a tots els punts terminals i al retorn, cap tram sense aigua en circulació de més de 5 m ni de 3 litres i, preferentment, difusors de baixa aerosolització a les dutxes. Una xarxa amb trams morts no s’arregla pujant la temperatura de l’acumulador.
El RITE classifica els gimnasos en IDA 3, aire de qualitat mitjana, i la seva taula de cabals (8 dm³/s per persona) val per a persones amb una activitat d’uns 1,2 met, és a dir, gairebé assegudes. Qui entrena genera molta més calor, humitat i CO₂, i per a aquests casos el RITE ofereix altres mètodes de càlcul que el projectista tria i justifica. Per això no es copia el cabal d’una oficina.
El DB-SUA 9 demana, a cada vestidor, una cabina, un lavabo i una dutxa accessibles per cada 10 unitats o fracció, i el Codi d’accessibilitat fixa la mateixa proporció. I si es reforma sencera la instal·lació que genera l’aigua calenta, el DB-HE 4 exigeix en edificis existents amb una demanda d’ACS per sobre de 100 l/d que gran part provingui de fonts renovables.
Per a un gimnàs (CNAE 9313), l’annex de la Llei 18/2020 demana certificat tècnic fins a 120 m² construïts i projecte tècnic més certificat per sobre. Un centre esportiu de més de 250 m² útils ha de tenir a més la fitxa de condicions d’accessibilitat a disposició del públic, segons l’annex 6a del Codi. L’annex de la llei es pot actualitzar per ordre del conseller, així que es confirma en obrir expedient.
Primer el que no es veu i no es pot corregir després (estructura, soroll, aire), i al final el que motiva a entrenar.
Mesurem el local, mirem el forjat i les alçades i apuntem quines zones portaran pes lliure, màquines, classes i vestidors.
Es defineix l’aïllament acústic davant dels veïns, l’aforament per zones i la ventilació, i es pressuposta cada capítol per separat.
Si el tècnic ho requereix, es reforcen les zones de pes abans de qualsevol altre treball a sobre.
Ventilació amb renovació d’aire, climatització, quadre elèctric de potència i xarxa d’aigua calenta amb circulació i acumulador accessible.
Paviment de cautxú o esportiu, terra flotant sota les classes i trasdossats que desolidaritzen parets i sostres.
Vestidors i dutxes amb paviment de la classe que toca, sales de classes, zona de màquines, recepció i senyalització.
Es prova l’aire, l’aigua calenta i les alarmes i es lliuren els butlletins i certificats per a la comunicació d’obertura.
Entrem al local amb la llista de zones i de màquines i el mesurem sencer, sense cost per a tu.
Estructura, aïllament, aire i vestidors van en capítols separats, amb la data d’obertura escrita.
Un únic cap d’obra ordena reforços, instal·lacions i acabats perquè cada gremi entri quan toca.
Lliurem butlletins i certificats i la garantia per escrit.
El pes es calcula amb la taula del DB-SE-AE i amb les càrregues del fabricant.
Cautxú o paviment esportiu a la sala de pes, i terra flotant sota els salts.
Aïllament calculat amb l’ordenança municipal al davant, no a ull.
Ventilació amb el seu propi cabal i xarxa d’aigua calenta amb circulació.
Acumuladors accessibles i difusors preferents de baixa aerosolització des del projecte.
Pressupost tancat i data d’obertura signada.
Tres nivells per metre quadrat. En un gimnàs, l’acabat pesa menys que el que hi ha sota el terra i sobre el sostre.
| Qualitat | Què inclou | Rang orientatiu | |
|---|---|---|---|
| Adequació de sala | Acabats estàndard, solució pràctica | 350 – 600 €/m² | |
| Gimnàs complet | Materials seleccionats, millor equilibri | 600 – 1.000 €/m² | |
| Centre d’alt nivell o boutique | Materials prèmium i interiorisme de disseny | 1.000 – 1.700 €/m² |
Orientatiu. IVA no inclòs. El preu final és un pressupost tancat després de la visita tècnica gratuïta.
Forquilles de reforma de gimnàs, amb IVA i projecte a part.
Entrenament guiat o classes en grup. El terra, el clima i l’aïllament marquen el mínim.
Sala de màquines, sala de classes i vestidors. El format més habitual.
Diverses sales, de vegades piscina o spa, informe previ d’incendis probable i xarxa d’aigua calenta de mida més gran.
El reforç estructural depèn del càlcul del tècnic i de les càrregues del fabricant.
Dos locals iguals costen diferent segons l’estat del forjat i el nivell d’instal·lacions. L’aïllament acústic no es retalla, perquè és el que decideix si el veí truca a l’ajuntament.
Què entra a la reforma d’un gimnàs clau en mà i què es queda fora.
L’IVA (21%) apareix sempre desglossat. Ventilació i aïllament acústic són les partides que més problemes eviten, i per això no es retallen.
Els gimnasos són una de les nostres especialitats; també fem locals, oficines i comunitats.
Gimnasos i centres esportius a Barcelona i a la resta de Catalunya. Cerca el teu municipi al mapa.
Geometria oficial de comarques i municipis (ICGC, 2025).
Les preguntes que es repeteixen abans d’obrir una sala d’entrenament.
Cal calcular-ho, i el punt de partida és la taula del DB-SE-AE: 2 kN/m² per a una zona administrativa, 5 kN/m² per a un local comercial i 5 kN/m² amb una càrrega puntual de 7 kN per a un gimnàs. El pes lliure i les màquines no són a la taula: l’aporta el fabricant i el comprova el tècnic abans de col·locar-los.
A Barcelona, l’ordenança del medi ambient classifica els gimnasos al grup III, de 85 a 89 dB(A) d’emissió, els exigeix treballar amb portes i finestres tancades i fixa un aïllament a soroll aeri respecte de l’habitatge més afectat que puja amb el nivell i és més gran de nit. En altres municipis s’aplica la seva pròpia ordenança, i la mirem a la visita.
La categoria mínima del RITE és IDA 3, aire de qualitat mitjana, però la seva taula de 8 dm³/s per persona està calculada per a una activitat d’uns 1,2 met. Qui entrena hi és per sobre, i el projectista fa servir un altre mètode de càlcul del RITE i el justifica a la memòria.
Sí: les instal·lacions d’aigua sanitària són a l’àmbit del RD 487/2022 i el titular ha de controlar la legionel·la amb un pla. A l’obra demana acumuladors finals a 60 °C com a mínim, més de 50 °C als punts terminals, cap tram sense aigua en circulació de més de 5 m ni 3 litres i, preferentment, difusors de baixa aerosolització a les dutxes.
Fins a 120 m² construïts n’hi ha prou amb un certificat tècnic, i per sobre es presenta projecte tècnic més certificat, segons l’annex de la Llei 18/2020 per a l’activitat dels gimnasos (CNAE 9313). Si el centre supera els 500 m² o les 500 persones d’aforament, cal abans un informe previ d’incendis.
Amb el DB-SI: 5 m² per persona a zones amb aparells i 1,5 m² a zones sense aparells. Una sala de classes admet, per metre quadrat, més de tres vegades la gent que una sala de màquines, i això decideix quantes sortides, quins amples de porta i quants lavabos necessites.
A tall orientatiu, de 350 a 600 €/m² en una adequació de sala, de 600 a 1.000 €/m² en un gimnàs complet i de 1.000 a 1.700 €/m² en un centre d’alt nivell o boutique. El que més pesa és el paviment tècnic, la ventilació, l’aïllament acústic i el possible reforç de forjat.
Per a un gimnàs mitjà compta amb entre 8 i 16 setmanes d’obra, i els tràmits d’obertura van per la seva banda. El reforç del forjat, si cal, va primer i condiciona el calendari, així que es decideix a la visita i queda escrit.
Amb un calendari signat i certificacions del que s’ha executat: el primer pagament no supera el 40% del pressupost, els següents arriben en tancar l’estructura, les instal·lacions i els acabats, i una retenció final queda fins que es lliuren els certificats.
Guies pràctiques sobre preus, materials, llicències i decisions d’obra per reformar el teu pis amb criteri.
Una gotera gairebé mai entra on es veu la taca. T'expliquem com trobar el punt feble del terrat i quan compensa refer-lo en lloc de fer pedaços.
Llegir article →Locals i comunitatsLa llicència d'obres i la d'activitat no són el mateix ni es demanen en qualsevol ordre. T'expliquem com es coordinen abans de llogar o reformar un local.
Llegir article →Preus i pressupostosAjuntar bany i cuina comparteix tràmit, proteccions, runa i neteja. Els dos projectes es paguen sencers. T'expliquem què compta en cada cas.
Llegir article →Visitem el local amb la llista de zones i de màquines a la mà i et tornem un pressupost tancat, amb data d’obertura per escrit.