Peramàs-Esmandies és el barri de Mataró amb l’edat mitjana més alta, 47,67 anys segons el padró de 2025, i més de sis de cada deu llars són d’una o dues persones. Aquí la reforma no va de modes, va de quedar-s’hi: un bany sense esglaó, una cuina còmoda, una calefacció que no falli. El barri ocupa unes 21 hectàrees i gira entorn de la ronda O’Donnell; gairebé sempre es reforma dins d’una comunitat, així que l’escala compta tant com el pis. La visita tècnica decideix quant de tot això entra al pressupost tancat.
La Caixa d’Estalvis de Mataró va promoure la urbanització de Peramàs els anys seixanta, seguint un pla parcial de 1957. Era un barri acabat de fer al qual encara faltaven coses: el 1977, la comissió gestora de l’associació de veïns recollia peticions com aigua per als blocs Margrau, bústies, enllumenat i neteja de jardins i solars. Un any abans els veïns havien aturat l’enderroc del casal de Les Esmandies, del segle XVIII, avui municipal. Aquest costum d’organitzar-se continua viu a les comunitats de propietaris, i per això aquí es parla amb l’escala abans d’obrir cap paret.

Gran part del barri es va urbanitzar els seixanta, així que l’edifici diu menys que el que en vols: quedar-t’hi, repartir, vendre o llogar.
Més de sis de cada deu llars del barri són d’una o dues persones. El pis es pensa llavors per moure’s sense risc: dutxa a ras de terra, terres que no rellisquin, interruptors a l’alçada de la mà i llum al recorregut de nit. Es fa una vegada i bé, pensant en els propers anys i no en la propera venda.
Primer els papers de venda o lloguer; després, només el que millora el preu o evita que el comprador s’espanti: bany, cuina, electricitat i pintura. Una integral té sentit si l’estat general la demana, no per defecte.
Es trien acabats que resisteixin l’ús diari (gres, taulell dur, pintura rentable, portes massisses) i una instal·lació que no doni ensurts, perquè una avaria elèctrica un divendres a la nit surt més cara que qualsevol reforma preventiva.
Si no hi ha ascensor, l’escala és la primera dada del pressupost: tot el que és pesat puja a pols, graó a graó. Es mesura, es reparteix el material en tandes i es pregunta a la comunitat si ja hi ha un projecte d’ascensor en marxa abans de gastar en un acabat que després caldrà protegir.
Amb l’edat mitjana més alta de la ciutat, la pregunta de Peramàs no és què està de moda, sinó què et facilita el dia a dia.
El padró de l’1 de gener de 2025 situa l’edat mitjana del barri en 47,67 anys (50,22 en les dones), la més alta de Mataró, i el seu índex d’envelliment en 2,46, és a dir, 2,46 persones de més de 65 anys per cada infant menor de 15. De 3.184 llars, 898 són d’una persona i 1.055 de dues.
És una població que viu en pisos dels seixanta pensats per a una altra vida: banys amb banyera alta, cuines tancades, passadissos estrets. Adaptar-los no és convertir-los en una clínica. Són tres o quatre decisions ben preses, i s’ordenen per risc i no per estètica:
Tres fronts, per ordre d’urgència
Dutxa a ras de terra, barra o seient si cal, aixeteria termostàtica i terra antilliscant.
Alçada de taulell i forn, calaixos en lloc de prestatges alts, placa d’inducció amb desconnexió.
Passadissos lliures, llum de nit, interruptors accessibles i portes de pas més ample.
Graons fins a la porta, si hi ha ascensor i quina amplada té la cabina.
Una dutxa a ras necessita pendent: es mira el gruix del terra i d’on baixa la baixant.
Diferencials i circuits separats per a cuina i il·luminació.
Estat de la caldera o dels radiadors i on queda el termòstat.
L’associació de veïns es va constituir formalment el 1979 i es nota en com es porten les comunitats.
La història del barri és la d’un veïnat que va demanar el que faltava: el 1976, que no s’enderroqués el casal; el 1977, aigua per als blocs Margrau, bústies, enllumenat i neteja de solars. El 1997 l’associació va aprovar un programa d’actuació amb assistència jurídica i, l’any 2000, cursos per a comunitats de propietaris organitzats amb la federació de veïns i l’Ajuntament.
Aquest costum ajuda quan toca reformar: és més fàcil acordar un horari de soroll, un permís per pujar material o un canvi de baixant en una escala que es parla. I si la teva comunitat té pendent una obra comuna, com la coberta, la façana o un ascensor, se sap al principi i la teva s’ordena darrere.
Franges d’enderroc i de treball amb soroll, per escrit.
Quin tram és privatiu, quin és comú i a qui s’avisa.
Coberta, façana o ascensor: l’obra privada s’ordena després de la comuna.
Ús de l’ascensor o de l’escala i protecció de la cabina o del replà.
Una reforma de pis gairebé mai no toca el subsòl, i per això el catàleg de patrimoni rarament entra en la conversa. A Peramàs hi ha una excepció documentada. La fitxa de 1999 descriu com, en construir l’edifici de la cantonada del Camí del Mig amb el carrer de Matheu, van aparèixer dues parets romanes de maçoneria amb morter de calç, de 90 centímetres de gruix, i gran quantitat de ceràmica.
La parcel·la va quedar com a àrea d’expectativa arqueològica (nivell G). L’ordenança del pla especial demana que qualsevol actuació que pugui afectar el subsòl en aquestes àrees es notifiqui al servei municipal d’arqueologia abans de concedir la llicència, i el servei pot exigir un projecte arqueològic. Per a tu només compta si excaves: un soterrani, un garatge, un sanejament nou o rebaixar la solera d’un baix.
L’associació de veïns explica a la seva història que les festes del barri es fan per Sant Joan i que, des de l’any 2000, la revetlla se celebra al centre de la ronda O’Donnell. Per a qui reforma als carrers del voltant, aquella nit no hi ha descàrrega possible ni lloc on deixar la furgoneta.
La regla que seguim aquí: el que fa soroll es programa fora d’aquests dies i el silenciós, com pintar o muntar fusteria, pot caure dins. Les dates vigents es confirmen amb l’associació i s’apunten al calendari d’obra que signes amb nosaltres.
Forquilles orientatives a Peramàs, a partir de pressupostos reals. El preu final és sempre un pressupost tancat després de la visita.
| Qualitat | Què inclou | Preu per m² | |
|---|---|---|---|
| Econòmica / funcional | Acabats estàndard, distribució sense canvis | 520 – 650 €/m² | |
| Qualitat mitjana | Materials seleccionats, possible redistribució | 750 – 940 €/m² | |
| Gamma alta / luxe | Materials premium i interiorisme de disseny exclusiu | 1.060 – 1.340 €/m² |
Orientatiu. IVA no inclòs. El preu final és un pressupost tancat després de la visita tècnica gratuïta.
De la reforma integral a un gremi concret. Aquests són els nostres serveis principals.
El barri ocupa unes 21 hectàrees i es recorre a peu d’un extrem a l’altre; el que canvia d’una zona a una altra és el carrer i l’edat de la finca, no la distància.
Reformem principalment a:
La ronda O’Donnell és l’eix del barri i al voltant hi ha els edificis de la promoció dels seixanta. És la zona on més pesa la comunitat: l’escala, la baixant comuna i l’ascensor, si n’hi ha, es miren abans que la cuina.
Pren el nom del casal barroc de Les Esmandies, de propietat municipal i amb protecció de nivell A al catàleg de 1999. El catàleg té regles d’entorn, així que si la teva finca és al costat del casal es consulta la informació urbanística abans de projectar façana o finestres.
L’avinguda de Puig i Cadafalch i la ronda Prim formen part del límit del barri. A l’altre costat canvia l’edat de l’edifici i amb ella el diagnòstic: l’adreça i la referència cadastral diuen de quin costat ets i quina fitxa, si n’hi ha, et correspon.
I més a prop de casa, en aquestes altres zones:
Geometria oficial de comarques i municipis (ICGC, 2025).
Tot el que has de saber sobre reformar a Peramàs: preus, llicències, terminis i ajuts.
Sí, gairebé sempre, però abans es mesura el terra. Una dutxa sense esglaó necessita pendent cap al desguàs, i això depèn del gruix del forjat i d’on baixa la baixant. Si no hi cap a ras, hi ha plats extraplans amb una rampa mínima que donen el mateix servei. Ho comprovem a la visita tècnica amb el desguàs a la vista.
Demanant a l’administrador les actes de les últimes juntes i, si existeix, l’informe de la inspecció tècnica de l’edifici. Allà apareix el que està aprovat, el que està en estudi i el que es va ajornar. És la comprovació més barata abans de reformar, i la fem amb tu: si hi ha obra comuna en marxa, la teva reforma s’ordena darrere d’ella.
Primer la cèdula d’habitabilitat i el certificat energètic, que es demanen abans d’anunciar el pis. La cèdula certifica les condicions mínimes d’habitabilitat, així que convé tenir-la abans de fixar preu. Amb aquests papers al davant es decideix quant arreglar: en un pis heretat dels seixanta el més habitual és bany, cuina, electricitat i pintura, no una integral.
Documentades, en un punt concret. El catàleg de patrimoni de 1999 recull unes parets romanes que van aparèixer en construir a la cantonada del Camí del Mig amb el carrer de Matheu, al solar de la Telefónica, i aquesta parcel·la figura com a àrea d’expectativa arqueològica, nivell G. Si la teva obra no toca el subsòl (cuina, bany, terres d’un pis), no t’afecta; si excava, s’avisa el servei municipal d’arqueologia abans de la llicència.
Millor que no. Segons la història de la mateixa associació de veïns, les festes del barri se celebren per Sant Joan i la revetlla ocupa la ronda O’Donnell des de l’any 2000. En aquestes dates el soroll espera: els enderrocs i la runa es programen abans o després, i el que faci soroll es deixa per a una altra setmana. Confirma sempre el calendari vigent amb l’associació, perquè les dates canvien.
La instal·lació elèctrica i el bany. Un pis d’aquella època sol tenir un quadre amb pocs circuits i una baixant amb molts anys, i són les dues avaries que abans nota un llogater. Després, acabats que resisteixin: gres, taulell dur i pintura rentable. La cuina nova pot esperar si la instal·lació està sana.
Pot canviar, i es comprova abans de pressupostar. El casal té nivell A al catàleg i el catàleg inclou regles d’entorn, així que per saber si la teva finca hi entra cal consultar la informació urbanística amb la teva adreça i la teva referència cadastral. Ho fem abans de la visita i t’expliquem què condiciona la façana, si condiciona res.
Guies pràctiques sobre preus, materials, llicències i decisions d’obra per reformar el teu pis amb criteri.
Una gotera gairebé mai entra on es veu la taca. T'expliquem com trobar el punt feble del terrat i quan compensa refer-lo en lloc de fer pedaços.
Llegir article →Locals i comunitatsLa llicència d'obres i la d'activitat no són el mateix ni es demanen en qualsevol ordre. T'expliquem com es coordinen abans de llogar o reformar un local.
Llegir article →Preus i pressupostosAjuntar bany i cuina comparteix tràmit, proteccions, runa i neteja. Els dos projectes es paguen sencers. T'expliquem què compta en cada cas.
Llegir article →Visita tècnica gratuïta a Peramàs i pressupost tancat per escrit. Resposta en 24 h.