L’Eixample de Mataró és el barri més poblat de la ciutat i també el que barreja més èpoques: cases d’escaleta, conjunts de cases barates de 1926, blocs protegits de 1946 i naus industrials. Aquí l’època de l’edifici decideix la reforma, i l’època es llegeix a la fitxa del catàleg i a la façana, no al barri.
L’Ajuntament data el 1878 el Pla d’Eixample que va donar sortida al creixement fora del nucli antic. Avui el barri oficial abasta 185 hectàrees i uns 32.000 veïns (2019), i aplega capes de tot el segle següent: la casa d’escaleta, la sèrie de cases de cós de començaments del XX, la ciutat jardí del Grup Goya, els pisos de classe mitjana de la postguerra. Per a tu això vol dir que dos carrers seguits poden demanar-te obres molt diferents: et pot tocar tant una façana amb esgrafiats protegida com a conjunt com un bloc racionalista on mana la comunitat.

La paraula «eixample» enganya: aquí hi ha des de cases de poble amb escala exterior fins a blocs de postguerra. Aquests són els quatre casos habituals.
Un habitatge a la planta baixa, un altre a dalt i l’escala d’un sol tram que puja des del carrer. Si avui és una sola casa, es comprova quin comptador, quina baixant i quin quadre tenia cada planta. Si encara en són dues, l’obra comença per no creuar instal·lacions entre dos propietaris.
La planta baixa queda per sobre del carrer i s’hi entra per graons. Abans de parlar de cuina es mira com es ventila aquest terra i què passa amb la humitat sota la tarima. I si busques accessibilitat, tingues en compte que tocar el portal és tocar una façana protegida.
És la tipologia del Grup Goya: planta baixa i pis, amb jardí a banda i banda, en conjunt unitari. La reforma es planeja cap a dins i cap al pati del darrere, perquè la façana i la reixa del davant formen part del conjunt.
Edifici de planta baixa i tres pisos, façana d’estuc i composició racionalista, com els habitatges protegits de la Ronda Alfons X. Aquí manen la comunitat, la façana i les instal·lacions comunes, i la teva reforma s’ordena darrere d’elles.
El Pla Especial del Patrimoni reparteix els edificis de l’Eixample en nivells diferents segons el seu valor, i la zona del planejament de 1996 també varia d’un carrer a un altre.
L’edició de 1999 del Pla Especial recull fitxes de cases de cós, d’escaleta, de conjunts d’habitatges i de naus fabrils repartides per l’Eixample. Cada fitxa inclou tres dades que convé llegir abans de demanar preu: el nivell de protecció, la zona del planejament (per exemple «eixample antic», clau 1b, «creixements en front de carrer», 1c, o «conjunts unitaris», 1e1) i l’estat de conservació.
Entre els nivells que hi apareixen hi ha el B/s, que protegeix façana i volum de sèries o conjunts, el B/v, que protegeix façana i volum general, i l’H, que només demana documentar l’edifici abans de substituir-lo. En els de nivell B/s, reestructurar la façana obliga a tramitar un estudi de detall; en els de nivell B/v no es pugen plantes; i en l’H s’aixeca un plànol i es fotografia abans d’actuar.
A la pràctica, la pregunta es redueix a tres casos, de menys a més exigència:
Què fem segons el tipus d’edifici
Planta baixa i un o dos pisos, entre mitgeres, amb balcons i de vegades esgrafiat.
Cases barates de 1926 o habitatges protegits de 1946, amb composició i color de façana comuns.
Antigues fàbriques i les seves xemeneies, algunes dins d’un sector de reindustrialització.
B/s, B/v, C o H: diu què es conserva i quant tràmit porta la façana.
Eixample antic, front de carrer o conjunt unitari: marca l’alçada i les condicions de l’obra.
La fitxa anota si l’estat és bo, mitjà o dolent, i on ha perdut textura o elements.
Plànol i fotografies que es preparen abans de tocar un edifici de nivell H.
La casa d’escaleta apareix a mitjan segle XIX i és una de les tipologies més fàcils de confondre amb una casa de cós. No ho és.
Una casa d’escaleta té planta baixa i pis, amb un habitatge a cada planta. A la superior es puja des del carrer per una escala d’un sol tram, l’escaleta, i per això hi ha dos portals al carrer: un per a la planta baixa i un altre per a les plantes pis. Quan té dos pisos, l’escala passa a tenir dos trams, com a la casa de cós. A la Ronda Prim se’n conserven quatre d’agrupades, de 1906, signades per Emili Cabanyes.
Al carrer d’Argentona hi ha un conjunt de quatre cases de cós de començaments del segle XX amb la planta baixa elevada sobre el carrer, balcó corregut al primer pis, dos balcons més amunt i façana amb esgrafiat de motius florals. Tres de les quatre estan declarades Bé Cultural d’Interès Local. Es reformen per dins i amb la façana intacta.
Per a una obra això té conseqüències molt concretes. L’escala d’un tram és l’únic camí de pujada del material, així que els pesos es mesuren des del primer dia. El terra elevat de la planta baixa es ventila i s’aïlla per sota abans de col·locar tarima. I les instal·lacions dels dos habitatges se separen, no s’unifiquen per comoditat.
Amplada i gir, per saber si hi entren banyera, plat o plaques de pladur.
Un per habitatge i per planta. Si hi havia dues cases, es manté la independència.
Ventilació i aïllament per sota de la tarima, sobretot a la planta baixa.
Es fotografia abans de l’obra i es protegeix durant la bastida.
Entre el carrer de Maluquer i Viladot, la Ronda Prim i el carrer de Francesc Moragas hi ha un conjunt de 33 habitatges unifamiliars aparellats i en filera, de planta baixa i pis, amb jardí davant i darrere. Es van aixecar a l’empara de la tercera Llei de Cases Barates, de 1924, i es van inaugurar el 1926 amb finançament de la Caixa d’Estalvis de Mataró. Els va projectar l’arquitecte Eduard Ferrés i Puig, amb Ignasi Mayol com a enginyer.
Avui figura com a Bé Cultural d’Interès Local, té nivell B/s (façana i volum) i la seva zona del planejament és la de conjunts unitaris. La mateixa fitxa recomana fer un estudi global del tractament i del color de les façanes a partir d’una gamma establerta per endavant, i unificar les reixes dels jardins. No és una obligació escrita a la fitxa, però indica quin és el criteri.
Si tens una d’aquestes cases, el teu marge és l’interior i el pati del darrere. Abans de pintar la façana o de canviar la reixa del davant parlem amb l’administrador o amb els veïns del conjunt, perquè una casa pintada d’un altre color trenca el que la fitxa vol protegir.
L’Eixample té també blocs racionalistes de postguerra i restes de fàbrica. Cadascun es regeix per la seva fitxa i pel seu sector.
A la Ronda Alfons X, els números 100 a 110 formen un edifici plurifamiliar de planta baixa i tres pisos, projectat el 1946 per Lluís Gallifa i Grenzner i construït des del 1947. Formava part d’un grup d’habitatges protegits per a la classe mitjana que va promoure la Caixa d’Estalvis i Mont de Pietat de Mataró. Té nivell B/v, de manera que la façana i el volum es conserven i no es puja planta. La fitxa demana, a més, tornar a la façana la seva textura original, estucant-la.
Al voltant dels carrers de Biada i Madoz queden restes industrials, com la fàbrica de paper de Fàbregas i de Caralt, de cap al 1920, i la xemeneia de Can Minguell, de 1854. Algunes són dins de sectors de reindustrialització: les seves fitxes diuen que el desenvolupament del sector hauria de garantir la protecció de l’edifici. Abans de somiar amb un loft, es pregunta a l’Ajuntament quins usos admet aquesta parcel·la.
En tots dos casos l’ordre d’obra és el mateix: fitxa, comunitat o sector, i després la teva reforma interior.
Si perd textura, es restitueix amb estuc, no amb un altre revestiment.
Les instal·lacions comunes s’acorden abans d’obrir parets que les creuen.
Es consulta l’ús permès abans de comprar o de dibuixar habitatges.
Si n’hi ha una a la parcel·la, se senyala i es protegeix durant l’obra.
Forquilles orientatives a l’Eixample de Mataró, a partir de pressupostos reals. El preu final és sempre un pressupost tancat després de la visita.
| Qualitat | Què inclou | Preu per m² | |
|---|---|---|---|
| Econòmica / funcional | Acabats estàndard, distribució sense canvis | 520 – 650 €/m² | |
| Qualitat mitjana | Materials seleccionats, possible redistribució | 750 – 940 €/m² | |
| Gamma alta / luxe | Materials premium i interiorisme de disseny exclusiu | 1.060 – 1.340 €/m² |
Orientatiu. IVA no inclòs. El preu final és un pressupost tancat després de la visita tècnica gratuïta.
De la reforma integral a un gremi concret. Aquests són els nostres serveis principals.
El barri és gran i canvia d’època cada pocs carrers. Aquestes són les tres zones que recorrem.
Reformem principalment a:
Aquí hi ha Can Boada, construïda en el tercer quart del segle XIX per Jeroni Boada i catalogada amb nivell A. Al voltant, els edificis són d’èpoques dispars, i el diagnòstic es fa finca a finca.
Els carrers de les cases de cós i d’escaleta del XIX i començaments del XX, amb balcons, esgrafiats i planta baixa elevada. La façana es conserva i la reforma es concentra a dins.
El carrer d’Argentona canvia de barri al catàleg entre el número 11 i el 15. Les cases de cós de les dues vores s’assemblen, però la fitxa i la zona del planejament no sempre són iguals.
I també a:
Geometria oficial de comarques i municipis (ICGC, 2025).
Tot el que has de saber sobre reformar a l’Eixample de Mataró: preus, llicències, terminis i ajuts.
És una casa de planta baixa i pis amb un habitatge a cada planta, amb la planta superior accessible per una escala d’un tram des del carrer i dos portals a la via. Es reforma separant les instal·lacions dels dos habitatges, mesurant l’escala per al material i conservant la façana. Si té nivell H, es documenta abans de substituir res.
Tècnicament depèn de la fitxa, però el prudent és no fer-ho pel teu compte. El conjunt té nivell B/s i la mateixa fitxa recomana un estudi global del color a partir d’una gamma prèvia i unificar les reixes dels jardins. Ho parlem amb els veïns i amb l’Ajuntament abans d’encarregar res.
Sí, tornant-li la textura que tenia. A l’edifici de la Ronda Alfons X, 100 a 110, la fitxa diu que convindria estucar de nou la façana per recuperar el seu aspecte original, i és un bon criteri per a qualsevol bloc racionalista d’aquella època. Es demana pressupost d’estuc, no d’aplacat.
Mirant la clau del planejament de 1996 que apareix a la seva fitxa o al portal d’informació urbanística de l’Ajuntament. Les més habituals aquí són la 1b, eixample antic, i la 1c, creixements en front de carrer. Si la teva casa no està catalogada, el portal dona la mateixa informació amb la referència cadastral.
No sense preguntar abans. Algunes naus industrials són dins de sectors de reindustrialització, i la seva fitxa diu que el desenvolupament del sector hauria de garantir la protecció de l’edifici. Demanem la informació urbanística de la parcel·la abans de dibuixar habitatges, perquè decideix si el canvi d’ús és possible.
Depèn d’on vagi i del nivell de la fitxa. Si toca el portal o la façana d’una casa de nivell B/s, cal tramitar un estudi de detall, i una rampa a la via pública és un altre assumpte. Moltes vegades es resol per dins, amb un canvi de cota al vestíbul. Ho estudiem amb el croquis de l’accés.
El nivell H no la congela: demana documentar-la abans de substituir-la, amb un aixecament planimètric i fotogràfic. Tot i això, la zona del planejament i la resta d’ordenances continuen aplicant-se. Abans de pensar en enderroc, demanem a l’Ajuntament la informació urbanística i consultem què hi cap construir a la parcel·la.
Guies pràctiques sobre preus, materials, llicències i decisions d’obra per reformar el teu pis amb criteri.
Una gotera gairebé mai entra on es veu la taca. T'expliquem com trobar el punt feble del terrat i quan compensa refer-lo en lloc de fer pedaços.
Llegir article →Locals i comunitatsLa llicència d'obres i la d'activitat no són el mateix ni es demanen en qualsevol ordre. T'expliquem com es coordinen abans de llogar o reformar un local.
Llegir article →Preus i pressupostosAjuntar bany i cuina comparteix tràmit, proteccions, runa i neteja. Els dos projectes es paguen sencers. T'expliquem què compta en cada cas.
Llegir article →Visita tècnica gratuïta a l’Eixample de Mataró i pressupost tancat per escrit. Resposta en 24 h.