Premià ocupa poc més de dos quilòmetres quadrats i està urbanitzat gairebé del tot: no hi ha on ampliar, només què aprofitar. Reformem les cases de dues altures amb pati del casc, els blocs de la Gran Via i els habitatges més pròxims al mar, als quals la via del tren separa de la platja. Tot amb pressupost tancat i a càrrec d’un únic cap d’obra.
És un municipi petit, dens i urbanitzat gairebé del tot, amb un casc que es va formar seguint el Camí Ral, des de la plaça de l’Ajuntament fins a l’església de Sant Cristòfol, passant pel carrer de Sant Antoni. D’uns cinc mil cinc-cents veïns el 1960 es va arribar a gairebé vint mil el 1981, i d’aquell salt van sortir els blocs de la Gran Via i les torres d’estiueig que baixen cap al mar. El parc d’habitatges és de contrastos: cases baixes amb pati del segle XIX al costat d’edificis de gran alçada aixecats a partir de finals dels seixanta, i una via de tren que s’interposa entre gairebé tot i la platja.

En un terme tan petit els tipus d’habitatge es toquen, però cadascun comença la reforma per una pregunta diferent.
Façana blanca, gran finestra amb reixa al carrer i, gairebé sempre, un pati posterior: així descriu el mateix municipi les seves cases tradicionals. El pati és el gran recurs: aporta llum i ventilació a les estances del darrere. Abans de res convé esbrinar si l’immoble està fitxat al catàleg, ja que l’arquitectura popular, amb les cases de cós incloses, es compta com a patrimoni local.
A finals dels seixanta la Gran Via, abans avinguda del 27 de gener, es va omplir de blocs d’apartaments de gran alçada. Plantes compactes, instal·lacions d’aquella generació i comunitats nombroses: l’obra es planteja amb l’ascensor protegit, horaris de soroll acordats i les baixants revisades abans de tancar res.
Durant el creixement dels seixanta, torres i cases unifamiliars van anar baixant cap a la costa. Quan l’habitatge queda a prop de la platja, abans de dissenyar res es fan dues comprovacions: si la Llei de Costes imposa servitud sobre la finca i quins ferratges resisteixen el salnitre.
Pertany a aquella mateixa onada i queda a cavall de dos municipis, aquest i Premià de Dalt. Va entrar a la Llei de Barris el 2010. Els edificis acumulen dècades d’ús i el que més es renova és l’invisible: instal·lacions i humitats.
L’Ajuntament regula les obres en una ordenança urbanística que dedica un capítol a la comunicació prèvia d’obres menors i un altre a les llicències. La frontera no depèn únicament del tipus d’obra: l’ordenança marca un límit a partir del qual una obra menor ja no es tramita per comunicació i requereix llicència urbanística. Abans de presentar res, comprovem de quin costat cau la teva reforma.
La comunicació es presenta a través de l’OVAC, l’oficina virtual de l’Ajuntament, o al registre general, amb el formulari d’obres menors, que ja pregunta si hi haurà ocupació de la via pública. Contenidor, sacs de runa i reserva d’aparcament segueixen un tràmit apart, el punt d’entrada del qual és igualment l’oficina municipal d’atenció ciutadana del carrer Nord.
Un cas molt actual: les plaques solars d’autoconsum es tramiten com a comunicació prèvia d’obres a través de l’OVAC, sense llicència.
El que el mateix municipi considera una casa típica és també el que més condiciona una reforma al casc.
L’Ajuntament descriu les antigues cases típiques de Premià per tres trets: façana blanca, planta baixa més un pis, i una gran finestra amb reixa al carrer. Gairebé totes afegeixen un pati posterior. Aquesta estructura condiciona el que es pot fer: el pati aporta llum i ventilació a les estances del darrere, i una reforma que el tapa amb una ampliació perd just això.
El catàleg de béns protegits depèn del POUM de 2010; el mapa del patrimoni que l’acompanya és merament informatiu, i la protecció l’atorga el catàleg amb la seva normativa. L’arquitectura popular, amb les cases de cós, figura entre el patrimoni local, i el pla d’actuació municipal 2024-2027 preveu ampliar la llista d’edificis catalogats. Abans de projectar, mirem si la teva casa té fitxa.
Dona llum i ventilació a les estances del darrere. Millor conservar-lo que ampliar-hi per sobre.
Amb fitxa de catàleg, la façana que mira al carrer pot tenir el seu aspecte regulat.
Abans de dibuixar la reforma se sol·licita la informació urbanística de la finca.
Sol requerir llicència i complir condicions d’habitabilitat: convé estudiar-ho abans de comprar.
Tres elements que s’interposen entre un habitatge de Premià i la platja, i que cal entendre abans de reformar.
El tren va arribar per primera vegada a Premià el 1848 i la via va quedar entre el poble i el mar. Al costat de l’estació, l’edifici Bellamar va ser durant anys l’únic aixecat entre la via i la platja; es va enderrocar a principis dels noranta en aplicar-se la Llei de Costes. D’aquí surt una lliçó per a qui reforma a prop de la costa: la llei acota una franja de servitud de protecció que mesura cent metres com a norma general i vint si el sòl ja era urbà, i dins d’aquesta les obres que amplien o consoliden requereixen autorització addicional.
Les rieres de Premià, com la Riera Principal, van canalitzades gairebé totes en el seu tram urbà i solen estar seques, tot i que una tempesta forta pot omplir-les en minuts. En baixos i plantes a peu de carrer pròxims a una riera mesurem la humitat durant la visita i triem un terra capaç de suportar una entrada puntual d’aigua.
Si la finca cau a la franja, quines obres requereixen una autorització addicional.
Quines obertures miren al tren i si el calaix de persiana filtra el soroll.
Acer inoxidable o galvanitzat en el que queda a la intempèrie.
Es mesura en baixos pròxims a una riera, abans de decidir terra i sòcol.
El 1960 Premià comptava amb uns cinc mil cinc-cents habitants, i el 1981 amb gairebé vint mil. El creixement va ser cap a la muntanya, fins a arribar als barris de Premià de Dalt, prop de la C-32, i va produir la Gran Via, aleshores avinguda del 27 de gener, amb els seus blocs d’apartaments de gran alçada. Cap al mar es van aixecar torres d’estiueig i cases unifamiliars.
En aquests blocs la reforma afecta tant la comunitat com l’habitatge: es protegeix l’ascensor, s’acorden els horaris de soroll, es revisen les baixants abans de tancar una paret i es pregunta per la ITE. La instal·lació elèctrica d’aquella època gairebé mai no dona l’abast per a la vida d’avui, i del forjat es verifica l’estat en lloc de donar-lo per bo.
Forquilles orientatives a Premià de Mar, a partir de pressupostos reals. El preu final és sempre un pressupost tancat després de la visita.
| Qualitat | Què inclou | Preu per m² | |
|---|---|---|---|
| Econòmica / funcional | Acabats estàndard, distribució sense canvis | 520 – 650 €/m² | |
| Qualitat mitjana | Materials seleccionats, possible redistribució | 750 – 940 €/m² | |
| Gamma alta / luxe | Materials premium i interiorisme de disseny exclusiu | 1.060 – 1.340 €/m² |
Orientatiu. IVA no inclòs. El preu final és un pressupost tancat després de la visita tècnica gratuïta.
De la reforma integral a un gremi concret. Aquests són els nostres serveis principals.
En un terme de dos quilòmetres quadrats cada barri es creua a peu, però no es reforma igual.
Reformem principalment a:
El casc que es va desenvolupar seguint el Camí Ral: cases baixes de dues plantes amb pati i, abans de projectar res, la comprovació de si la casa figura fitxada com a patrimoni.
La franja pròxima a la platja, amb la via del tren pel davant. Durant anys l’edifici Bellamar va ser l’únic construït entre la via i el mar, i es va enderrocar a principis dels noranta en aplicació de la Llei de Costes: marca fins on es pot tocar i fins on no.
La zona de Santa Anna–Tió comparteix terme amb Premià de Dalt, i el 2010 va ingressar a la Llei de Barris. És habitatge dels anys de creixement, amb instal·lacions i humitats pendents de renovar.
Teixit residencial entre el casc i la costa. Aquí pesa menys la història de l’edifici i més el que amaga per dins, cosa que es mira durant la visita, abans de parlar de preu.
I en aquestes altres zones del municipi:
Geometria oficial de comarques i municipis (ICGC, 2025).
Tot el que has de saber sobre reformar a Premià de Mar: preus, llicències, terminis i ajuts.
Depèn del límit que marca l’ordenança urbanística de l’Ajuntament: per sota, comunicació prèvia; per sobre, llicència urbanística. Ho verifiquem sobre l’amidament de l’obra abans de presentar res, perquè un tràmit equivocat obliga a començar de zero. Quan falta documentació, l’Ajuntament concedeix deu dies per completar-la i, vençut aquest termini, dona la sol·licitud per desistida.
Amb un tràmit apart d’ocupació de via pública, que gestiona l’oficina d’atenció ciutadana de l’Ajuntament. Serveix per a sacs de runa, contenidors i reserves d’aparcament. El formulari d’obres menors ja demana indicar l’ocupació prevista, així que convé declarar-la des del principi. Nosaltres ho tramitem i queda inclòs al pressupost tancat.
Sí. Es tramita amb una comunicació prèvia d’obres, que l’Ajuntament rep a través de l’OVAC, la seva oficina virtual. Quan la coberta pertany a una comunitat, primer cal l’acord dels propietaris. I si el que busques és una reforma interior amb instal·lació elèctrica nova, el butlletí és apart i l’emet l’instal·lador.
Sí. L’Ajuntament inclou l’arquitectura popular, cases de cós incloses, al seu patrimoni i publica un catàleg de béns protegits lligat al POUM de 2010. El mapa del patrimoni només informa: la protecció la dona el catàleg amb la seva normativa. El pla d’actuació municipal 2024-2027 preveu també ampliar la llista. Ho comprovem amb la informació urbanística abans de posar-nos a projectar.
El més encertat gairebé sempre és conservar-lo: és el que il·lumina i ventila la cuina i els dormitoris del darrere. Si et falten metres, redistribuir l’interior sol resultar més rendible que cobrir el pati, i tota ampliació hauria d’encaixar al planejament i, quan hi ha fitxa, al catàleg. Ho estudiem a la visita amb les mesures del solar.
Només quan el pis cau dins de la zona de servitud de protecció: cent metres terra endins com a regla general, i vint quan el sòl ja era urbà a l’entrada en vigor de la llei. En aquesta franja, les obres que amplien o consoliden requereixen una autorització addicional a la municipal. Una reforma interior normalment no altera res, encara que ho verifiquem abans de pressupostar.
Dins del teu habitatge decideixes tu; pel que fa als elements comuns, decideix la comunitat. Les baixants generals, la façana, els tancaments de balcó o l’estructura s’acorden en junta. Abans de començar parlem amb l’administrador sobre l’horari de soroll i sobre com protegim l’ascensor i l’escala, de manera que l’obra no acabi sent un problema de veïnatge.
Hi ha publicada una reforma de cuines, la del Carrer de Sant Pere, amb fotos i descripció del que s’ha fet, dins de l’apartat de projectes d’aquesta mateixa pàgina. En qualsevol altre habitatge del municipi el procés és idèntic: comença amb una visita tècnica gratuïta, segueix amb un pressupost tancat i desglossat, i un cap d’obra únic s’ocupa de tot fins al final.
Sí: «reforma integral premià de mar»: maneres diferents d’escriure la mateixa necessitat, i totes amb el mateix pressupost tancat per partides després de la visita gratuïta.
Guies pràctiques sobre preus, materials, llicències i decisions d’obra per reformar el teu pis amb criteri.
Una gotera gairebé mai entra on es veu la taca. T'expliquem com trobar el punt feble del terrat i quan compensa refer-lo en lloc de fer pedaços.
Llegir article →Locals i comunitatsLa llicència d'obres i la d'activitat no són el mateix ni es demanen en qualsevol ordre. T'expliquem com es coordinen abans de llogar o reformar un local.
Llegir article →Preus i pressupostosAjuntar bany i cuina comparteix tràmit, proteccions, runa i neteja. Els dos projectes es paguen sencers. T'expliquem què compta en cada cas.
Llegir article →Visita tècnica gratuïta a Premià de Mar i pressupost tancat per escrit. Resposta en 24 h.