Reformes · Terramar

Reformes integrals a Terramar: ciutat jardí, fitxes de catàleg i cases davant el mar

Terramar es va projectar el 1919 com a ciutat jardí: cases soltes, cadascuna a la seva parcel·la, amb jardí i tanca pròpies. Gairebé una vintena de fitxes del catàleg de patrimoni de Sitges tenen avui aquest barri com a ubicació. Abans de projectar una sola partida comprovem si casa teva és una d’aquestes, perquè de la fitxa depèn què es conserva, què es pot canviar i quins papers demana l’Ajuntament.

Des del 2010Visita tècnica gratuïtaPressupost desglossatGarantia d’obra

Pressupost tancat
Sitges
Terramar
Tancatpressupost per escrit i desglossat
1 cap d’obraun únic interlocutor per a tota la reforma
Gratisvisita tècnica gratuïta a Terramar (Sitges)
Garantiade l’obra
Reformes a Terramar (Sitges)

Reformar a Terramar,
amb la fitxa i el jardí al davant.

El financer Francesc Armengol va planejar Terramar amb carrers traçats, aigua, un casino, un camp d’esports, un ateneu i diversos hotels. El que en va quedar és una trama de cases aïllades sobre parcel·la, aixecades sobretot entre els anys vint i els seixanta amb arquitectes com Josep Maria Martino o Josep Antoni Coderch. El catàleg de paisatge de la regió metropolitana la considera el paisatge urbà més interessant de la Plana del Garraf. Per a qui reforma, això vol dir que la casa val per ella mateixa, però també per com s’assenta a la parcel·la, per la seva tanca i pels seus arbres.

  • Pressupost tancat abans de començar
  • Un cap d’obra dedicat a la teva reforma
  • Termini de lliurament per escrit
  • Gestió completa de llicències i permisos
Llum de discs de vidre amb anella de llautó penjada en una habitació sense acabar, al costat d’una balconera de marc negre
Segons la teva finca

Què canvia segons la dècada en què es va aixecar casa teva.

A Terramar l’edat pesa més que els metres: marca l’estructura, el tipus de coberta i el que diu la fitxa, si n’hi ha.

01

Vil·la noucentista dels anys vint i trenta

És l’obra de Martino i dels seus contemporanis: teula ceràmica, porxos, fusteries amb ferramenta d’època i, en alguna fitxa, bigues de fusta vistes que s’ordena conservar. Façana, obertures i color es queden tal com estan. A l’interior es rehabiliten embigats i murs de càrrega mirant com es van construir, i la instal·lació nova s’amaga sense picar on hi ha decoració original.

02

Casa de postguerra amb cubs, porxos i terrats

Els anys quaranta i cinquanta porten volums esglaonats, porxos amb terrassa i terrats transitables amb barana d’obra massissa. Aquí no mana la teula sinó la impermeabilització: abans de tocar cap acabat s’obre una cala a la trobada entre terrat i mur, i l’arrebossat conserva la textura i el color originals.

03

Casa amb fitxa que no compleix el POUM d’avui

Moltes fitxes anoten una «disconformitat» de la finca amb el planejament: distància mínima a llindars, ocupació màxima o sostre potencial. No impedeix reformar, però condiciona ampliar. Abans de dibuixar un porxo o un cos nou es demana el règim urbanístic i es mira què admet la fitxa: un volum separat del protegit i, només a vegades, un d’afegit.

04

Casa sense fitxa dins la ciutat jardí

Si la teva parcel·la no figura al catàleg, es regeix per la zona 16 del POUM, «ciutat jardí extensiva», sense les limitacions de cap fitxa. Hi ha més marge, però continua sent un carrer de cases soltes amb jardí: volum, tanca i arbrat es projecten mirant el que ja hi ha a cada costat.

Catàleg de patrimoni de Sitges

Amb fitxa o sense fitxa: el que deixa tocar cada situació a Terramar

El pla de protecció no reescriu les normes de la ciutat jardí: afegeix a cada casa catalogada el que la seva fitxa limita.

Terramar és la zona 16 del POUM, «ciutat jardí extensiva», i el pla especial de patrimoni la deixa regir-se per aquest amb una sola excepció: el que cada fitxa limita al seu edifici. Aquesta excepció és el que separa dos veïns del mateix carrer.

Les fitxes de Terramar fan servir sobretot dos nivells. El nivell 2, conservació, protegeix volum, tipologia, façanes, cobertes i els espais interiors amb valor, com vestíbuls o escales. El nivell 3, parcial, protegeix el que la fitxa assenyala i deixa la resta de la casa oberta a rehabilitació, sempre que no es perdin aquests valors.

Què admet cada situació

Fitxa de nivell 2, conservació

Volum, façanes, coberta i els interiors de valor es queden. S’actua amb un projecte unitari de rehabilitació.

Es restaura, no es refà

Sense fitxa, zona 16

Mana el POUM de ciutat jardí extensiva, sense limitacions de fitxa. Parcel·la, tanca i arbres es pensen al costat de les cases veïnes.

Més marge, mateix entorn

El que gairebé sempre protegeix una fitxa de Terramar

Façana i arrebossat

Composició, obertures, material, textura i color originals del revestiment.

Fusteria i reixa

Portals amb ferramentes, finestres, balconeres, persianes de llibret i reixes de forja, segons cada fitxa.

Tanques i portals

Les tanques originals, pilastres, portals i casetes compten com a part del projecte de la casa.

Interior i estructura

Embigats i murs de càrrega es rehabiliten o es milloren; algunes fitxes protegeixen estances amb decoració original.

Una ciutat jardí per capes

Del noucentisme a Coderch: el que amaga cada dècada a Terramar

N’hi ha prou de mirar les dates de les fitxes. Martino projecta cases noucentistes el 1924, el 1926 i el 1930, Josep Sagnier signa Villa Mil Luces el 1941-42 i Coderch deixa tres cases al barri: 1945, 1956 i 1965. Són quatre dècades d’arquitectura diferent en pocs carrers, i per això aquí no hi ha una recepta única.

La noucentista sol portar teula ceràmica a dues aigües, porxos i embigats de fusta. La de postguerra, cubs esglaonats amb terrats i baranes d’obra massissa. Les dels anys cinquanta i seixanta, com la de Coderch de 1965, plantes baixes allargades amb terrat pla i una tanca mixta d’obra i boix. Cadascuna envelleix per un lloc diferent: la teula pel ràfec, el terrat per la impermeabilització, la tanca d’obra per la base.

Així que a la visita no comencem per la cuina. Pugem a la coberta, mirem l’arrebossat, toquem la barana i obrim una cala on el terrat mor contra el mur. El que es veu des del carrer està protegit, i el que falla gairebé sempre és just a sota.

  • Teula i embigats de fusta: revisió del ràfec i dels caps de biga
  • Terrat transitable: impermeabilització nova sota el paviment i la barana
  • Tanca d’obra amb bardissa: base sanejada i bardissa conservada, sense canviar-la per mur
Jardí, tanca i arbres

El jardí entra a la llicència: tancaments, arbres i estudi de paisatge

En una ciutat jardí la bardissa i el pi compten gairebé tant com la façana.

El catàleg defineix el mínim per considerar ciutat jardí Terramar i el Vinyet: els tancaments vegetals de les parcel·les, les «cledes», i l’estructura interna de l’arbrat. No és un adorn. És el que dona sentit a la protecció de tota la resta.

A les cases amb fitxa cal conservar les masses vegetals, mantenir les tanques i els elements exteriors, i presentar un estudi paisatgístic que situï cada element vegetal si vols canviar l’estructura del jardí. Talar un arbre és, a Sitges, llicència d’obra menor de tipus C, amb fitxa o sense.

Per això, abans de portar maquinària, dibuixem el plànol d’arbres i el recorregut del camió, protegim troncs i arrels on s’acopia material i obrim les rases d’instal·lacions lluny dels peus. Si el jardí canvia, l’estudi va al mateix expedient que la casa.

El que deixem tancat abans d’entrar amb màquina

Plànol d’arbrat

Cada peu amb la seva capçada i la seva arrel, per saber per on es pot passar.

Tanca i portal

Què es conserva tal qual i què admet arranjament, segons la fitxa.

Acopi i camió

Lloc de descàrrega que no trepitgi arrels ni gespa protegida.

Estudi de paisatge

Si canvia l’estructura del jardí, va dins del mateix expedient.

Papers d’una casa catalogada

Obra menor o projecte visat: en una casa amb fitxa la frontera baixa

El pla de patrimoni de Sitges canvia què compta com a obra menor en un edifici catalogat. Modificar obertures de façana o murs de càrrega, o substituir sostres i teulades, deixa de ser obra menor i exigeix projecte complet, bàsic i d’execució, visat per tècnic competent.

Fins i tot la reforma petita porta més paper: un estudi documental i històric proporcionat al que es toca, memòria amb materials i cromatisme, fotos de la casa i el seu entorn i plànols a escala 1:50 de l’estat actual i de la proposta. En obra major s’hi afegeix un estudi patrimonial i una taula de colors de façana.

I la responsabilitat es reparteix. Si l’obra s’aparta del que està permès, responen el propietari, el constructor i el tècnic director, i la sanció inclou reposar el bé al seu estat previ. Ho diem a la visita, abans del pressupost, no després d’obrir una paret. Els tres tipus de llicència d’obra menor que regeixen per a la resta de les cases de Sitges estan explicats a la pàgina de la vila.

  • Projecte visat si canvien obertures de façana, murs de càrrega, sostres o teulades
  • Estudi històric, fotos, plànols 1:50 i quadre de materials i color
  • Possible inspecció dels Serveis Tècnics abans de la llicència si es toca l’interior
Preus

Quant costa reformar a Terramar, segons el que digui la fitxa de casa teva.

Forquilles orientatives a Terramar (Sitges), a partir de pressupostos reals. El preu final és sempre un pressupost tancat després de la visita.

Pis de 80 m²41.300 – 52.100 €3 habitacions, bany, lavabo i cuina · 520–650 €/m² · IVA no inclòs
Casa de 120 m²70.100 – 88.600 €4 habitacions, 2 banys i cuina · 580–740 €/m² · IVA no inclòs
Quant costa reformar a Terramar, segons el que digui la fitxa de casa teva — Preus orientatius · IVA no inclòs
QualitatQuè inclouPreu per m²
Econòmica / funcionalAcabats estàndard, distribució sense canvis520 – 650 €/m²
Gamma alta / luxeMaterials premium i interiorisme de disseny exclusiu1.060 – 1.340 €/m²
Preus orientatius · IVA no inclòs. No constitueixen una oferta vinculant: el pressupost definitiu, tancat i desglossat per partides, es lliura sempre després de la visita tècnica gratuïta.
Calculadora

Quant pot costar la teva reforma?

Superfície80 m²
20 m²300 m²
Estimació orientativa41.300 – 52.100 €Econòmica / funcional · 80 m²
Demanar pressupost gratuït →

Orientatiu. IVA no inclòs. El preu final és un pressupost tancat després de la visita tècnica gratuïta.

On treballem

Quatre punts de Terramar i què mirar a cadascun.

De la platja al límit amb el Vinyet canvien l’exposició al mar, els veïns protegits i la zona del POUM que mana.

Reformem principalment a:

Primera línea de Terramar

Les parcel·les que miren al mar reben salnitre, vent i sol de cara. Terrasses, fusteries i baranes es trien i s’impermeabilitzen pensant en això, i la casa es projecta com a part del front marítim, que el catàleg demana no desvirtuar, no com una peça aïllada.

Jardins de Terramar

El parc públic que va ser jardí de l’Hotel Terramar fa uns 36.000 m² i el va dissenyar Miquel Utrillo el 1919. El catàleg fixa com a entorn els límits del parc, la ciutat jardí, la riera de Ribes i el camp de golf: una casa d’aquests carrers es projecta amb l’arbrat al davant.

Vinyet (límite)

El Vinyet és una altra ciutat jardí, de 1923, però semiintensiva (zona 15 del POUM), mentre que Terramar és la 16. En una parcel·la del límit es confirma quina zona s’aplica abans de calcular quant es pot ampliar.

Passeig Marítim

Quatre cases seguides del passeig, d’entre 1930 i 1946, tenen fitxa. El catàleg els dona el mateix tipus de protecció que a les de Terramar: volum, jardí i tanques originals, per com se situen a la parcel·la.

Zones veïnes i la resta del municipi:

Primera líneaJardins de TerramarPasseig MarítimVinyetAiguadolçSitges
Zona de serveiResta de Catalunya

Geometria oficial de comarques i municipis (ICGC, 2025).

Dubtes freqüents

Preguntes freqüents

Tot el que has de saber sobre reformar a Terramar (Sitges): preus, llicències, terminis i ajuts.

Què canvia si la meva fitxa és de nivell 2 o de nivell 3?

El nivell 2, conservació, protegeix el volum, les façanes, la coberta i els interiors amb valor, i s’actua amb projecte unitari. El nivell 3, parcial, protegeix els elements que la fitxa anomena, sobretot façana i tanca, i la resta admet rehabilitació. A Terramar n’hi ha molts dels dos. Nosaltres llegim la teva fitxa sencera abans de pressupostar i et diem quina part de la casa queda fora de joc.

Puc enderrocar la meva casa de Terramar i fer-ne una de nova?

Si té fitxa, no. El pla prohibeix destruir els béns catalogats tret que la fitxa ho admeti expressament, i en gairebé totes les fitxes de cases de Terramar es llegeix que en cap cas es podrà enderrocar l’edifici. El que sí que contemplen algunes és refer part d’una façana amb el mateix volum i al mateix lloc. Sense fitxa, mana la zona 16 del POUM.

Puc canviar la tanca o el portal de la meva parcel·la?

En una casa amb fitxa, les tanques originals, les pilastres, els portals i les casetes formen part del que és protegit, i es mantenen. A la ciutat jardí el mínim que demana el catàleg són els tancaments vegetals de les parcel·les, les «cledes». Si la teva tanca és d’obra i la casa no té fitxa, canviar-la és un altre tràmit, el de les tanques amb obra, que s’explica a la pàgina de Sitges.

Puc talar un pi o un xiprer del jardí?

No és un gest lliure. A Sitges talar un arbre és llicència d’obra menor de tipus C, i si la casa té fitxa, aquesta demana a més conservar les masses vegetals. Abans que hi entri cap màquina dibuixem un plànol d’arbres amb les arrels i el recorregut del camió, i el presentem juntament amb la reforma.

La meva casa té un terrat transitable, s’arregla sense tocar l’arrebossat?

Gairebé sempre sí. Amb fitxa, l’arrebossat i les baranes d’obra massissa es conserven, així que l’arranjament va per sota: s’obre una cala a la trobada entre terrat i mur, es refà la impermeabilització i el paviment es reposa amb la mateixa distribució de peces. Si la humitat ja ha entrat al forjat, es tracta abans de tancar res.

Puc ampliar una casa catalogada?

Depèn de la fitxa i de la zona 16 del POUM. Les fitxes admeten edificar volums nous separats del protegit i, en alguna, excepcionalment, afegits a aquest. Però moltes finques ja incompleixen un paràmetre, com la distància a llindars o l’ocupació, i això limita el que hi cap. Es mira amb el règim urbanístic a la mà, no amb un croquis.

Qui respon si l’obra s’aparta del que permet la fitxa?

Responen el propietari, el constructor i el tècnic director, i la sanció inclou tornar el bé al seu estat anterior. Per això en una casa catalogada no obrim cap paret fins a tenir el tràmit resolt i no canviem res que no sigui al projecte presentat, encara que «quedi millor».

Poden venir els tècnics de l’Ajuntament a veure l’interior abans de la llicència?

Sí, les fitxes ho preveuen: abans de concedir una llicència que afecti l’interior, els Serveis Tècnics municipals poden inspeccionar i fixar el tractament de certs elements. Convé tenir la casa buidada de trastos en aquesta visita, amb les estances de decoració original lliures perquè es vegin.

Pressupost gratuït

Demana el teu pressupost sense compromís.

Visita tècnica gratuïta a Terramar (Sitges) i pressupost tancat per escrit. Resposta en 24 h.

Les teves dades

El teu projecte

On és

Pressupost i terminis

Explica'ns més

Com prefereixes que et contactem

Resposta en menys de 24 h laborables · Visita tècnica gratuïta · Sense compromís

✆ Trucar✦ WhatsAppPressupost →