Terramar es va projectar el 1919 com a ciutat jardí: cases soltes, cadascuna a la seva parcel·la, amb jardí i tanca pròpies. Gairebé una vintena de fitxes del catàleg de patrimoni de Sitges tenen avui aquest barri com a ubicació. Abans de projectar una sola partida comprovem si casa teva és una d’aquestes, perquè de la fitxa depèn què es conserva, què es pot canviar i quins papers demana l’Ajuntament.
El financer Francesc Armengol va planejar Terramar amb carrers traçats, aigua, un casino, un camp d’esports, un ateneu i diversos hotels. El que en va quedar és una trama de cases aïllades sobre parcel·la, aixecades sobretot entre els anys vint i els seixanta amb arquitectes com Josep Maria Martino o Josep Antoni Coderch. El catàleg de paisatge de la regió metropolitana la considera el paisatge urbà més interessant de la Plana del Garraf. Per a qui reforma, això vol dir que la casa val per ella mateixa, però també per com s’assenta a la parcel·la, per la seva tanca i pels seus arbres.

A Terramar l’edat pesa més que els metres: marca l’estructura, el tipus de coberta i el que diu la fitxa, si n’hi ha.
És l’obra de Martino i dels seus contemporanis: teula ceràmica, porxos, fusteries amb ferramenta d’època i, en alguna fitxa, bigues de fusta vistes que s’ordena conservar. Façana, obertures i color es queden tal com estan. A l’interior es rehabiliten embigats i murs de càrrega mirant com es van construir, i la instal·lació nova s’amaga sense picar on hi ha decoració original.
Els anys quaranta i cinquanta porten volums esglaonats, porxos amb terrassa i terrats transitables amb barana d’obra massissa. Aquí no mana la teula sinó la impermeabilització: abans de tocar cap acabat s’obre una cala a la trobada entre terrat i mur, i l’arrebossat conserva la textura i el color originals.
Moltes fitxes anoten una «disconformitat» de la finca amb el planejament: distància mínima a llindars, ocupació màxima o sostre potencial. No impedeix reformar, però condiciona ampliar. Abans de dibuixar un porxo o un cos nou es demana el règim urbanístic i es mira què admet la fitxa: un volum separat del protegit i, només a vegades, un d’afegit.
Si la teva parcel·la no figura al catàleg, es regeix per la zona 16 del POUM, «ciutat jardí extensiva», sense les limitacions de cap fitxa. Hi ha més marge, però continua sent un carrer de cases soltes amb jardí: volum, tanca i arbrat es projecten mirant el que ja hi ha a cada costat.
El pla de protecció no reescriu les normes de la ciutat jardí: afegeix a cada casa catalogada el que la seva fitxa limita.
Terramar és la zona 16 del POUM, «ciutat jardí extensiva», i el pla especial de patrimoni la deixa regir-se per aquest amb una sola excepció: el que cada fitxa limita al seu edifici. Aquesta excepció és el que separa dos veïns del mateix carrer.
Les fitxes de Terramar fan servir sobretot dos nivells. El nivell 2, conservació, protegeix volum, tipologia, façanes, cobertes i els espais interiors amb valor, com vestíbuls o escales. El nivell 3, parcial, protegeix el que la fitxa assenyala i deixa la resta de la casa oberta a rehabilitació, sempre que no es perdin aquests valors.
Què admet cada situació
Volum, façanes, coberta i els interiors de valor es queden. S’actua amb un projecte unitari de rehabilitació.
Es protegeixen els elements que anomena la fitxa, sobretot façana i tanca; la resta de la casa admet rehabilitació.
Mana el POUM de ciutat jardí extensiva, sense limitacions de fitxa. Parcel·la, tanca i arbres es pensen al costat de les cases veïnes.
Composició, obertures, material, textura i color originals del revestiment.
Portals amb ferramentes, finestres, balconeres, persianes de llibret i reixes de forja, segons cada fitxa.
Les tanques originals, pilastres, portals i casetes compten com a part del projecte de la casa.
Embigats i murs de càrrega es rehabiliten o es milloren; algunes fitxes protegeixen estances amb decoració original.
N’hi ha prou de mirar les dates de les fitxes. Martino projecta cases noucentistes el 1924, el 1926 i el 1930, Josep Sagnier signa Villa Mil Luces el 1941-42 i Coderch deixa tres cases al barri: 1945, 1956 i 1965. Són quatre dècades d’arquitectura diferent en pocs carrers, i per això aquí no hi ha una recepta única.
La noucentista sol portar teula ceràmica a dues aigües, porxos i embigats de fusta. La de postguerra, cubs esglaonats amb terrats i baranes d’obra massissa. Les dels anys cinquanta i seixanta, com la de Coderch de 1965, plantes baixes allargades amb terrat pla i una tanca mixta d’obra i boix. Cadascuna envelleix per un lloc diferent: la teula pel ràfec, el terrat per la impermeabilització, la tanca d’obra per la base.
Així que a la visita no comencem per la cuina. Pugem a la coberta, mirem l’arrebossat, toquem la barana i obrim una cala on el terrat mor contra el mur. El que es veu des del carrer està protegit, i el que falla gairebé sempre és just a sota.
En una ciutat jardí la bardissa i el pi compten gairebé tant com la façana.
El catàleg defineix el mínim per considerar ciutat jardí Terramar i el Vinyet: els tancaments vegetals de les parcel·les, les «cledes», i l’estructura interna de l’arbrat. No és un adorn. És el que dona sentit a la protecció de tota la resta.
A les cases amb fitxa cal conservar les masses vegetals, mantenir les tanques i els elements exteriors, i presentar un estudi paisatgístic que situï cada element vegetal si vols canviar l’estructura del jardí. Talar un arbre és, a Sitges, llicència d’obra menor de tipus C, amb fitxa o sense.
Per això, abans de portar maquinària, dibuixem el plànol d’arbres i el recorregut del camió, protegim troncs i arrels on s’acopia material i obrim les rases d’instal·lacions lluny dels peus. Si el jardí canvia, l’estudi va al mateix expedient que la casa.
Cada peu amb la seva capçada i la seva arrel, per saber per on es pot passar.
Què es conserva tal qual i què admet arranjament, segons la fitxa.
Lloc de descàrrega que no trepitgi arrels ni gespa protegida.
Si canvia l’estructura del jardí, va dins del mateix expedient.
El pla de patrimoni de Sitges canvia què compta com a obra menor en un edifici catalogat. Modificar obertures de façana o murs de càrrega, o substituir sostres i teulades, deixa de ser obra menor i exigeix projecte complet, bàsic i d’execució, visat per tècnic competent.
Fins i tot la reforma petita porta més paper: un estudi documental i històric proporcionat al que es toca, memòria amb materials i cromatisme, fotos de la casa i el seu entorn i plànols a escala 1:50 de l’estat actual i de la proposta. En obra major s’hi afegeix un estudi patrimonial i una taula de colors de façana.
I la responsabilitat es reparteix. Si l’obra s’aparta del que està permès, responen el propietari, el constructor i el tècnic director, i la sanció inclou reposar el bé al seu estat previ. Ho diem a la visita, abans del pressupost, no després d’obrir una paret. Els tres tipus de llicència d’obra menor que regeixen per a la resta de les cases de Sitges estan explicats a la pàgina de la vila.
Forquilles orientatives a Terramar (Sitges), a partir de pressupostos reals. El preu final és sempre un pressupost tancat després de la visita.
| Qualitat | Què inclou | Preu per m² | |
|---|---|---|---|
| Econòmica / funcional | Acabats estàndard, distribució sense canvis | 520 – 650 €/m² | |
| Qualitat mitjana | Materials seleccionats, possible redistribució | 750 – 940 €/m² | |
| Gamma alta / luxe | Materials premium i interiorisme de disseny exclusiu | 1.060 – 1.340 €/m² |
Orientatiu. IVA no inclòs. El preu final és un pressupost tancat després de la visita tècnica gratuïta.
De la reforma integral a un gremi concret. Aquests són els nostres serveis principals.
De la platja al límit amb el Vinyet canvien l’exposició al mar, els veïns protegits i la zona del POUM que mana.
Reformem principalment a:
Les parcel·les que miren al mar reben salnitre, vent i sol de cara. Terrasses, fusteries i baranes es trien i s’impermeabilitzen pensant en això, i la casa es projecta com a part del front marítim, que el catàleg demana no desvirtuar, no com una peça aïllada.
El parc públic que va ser jardí de l’Hotel Terramar fa uns 36.000 m² i el va dissenyar Miquel Utrillo el 1919. El catàleg fixa com a entorn els límits del parc, la ciutat jardí, la riera de Ribes i el camp de golf: una casa d’aquests carrers es projecta amb l’arbrat al davant.
El Vinyet és una altra ciutat jardí, de 1923, però semiintensiva (zona 15 del POUM), mentre que Terramar és la 16. En una parcel·la del límit es confirma quina zona s’aplica abans de calcular quant es pot ampliar.
Quatre cases seguides del passeig, d’entre 1930 i 1946, tenen fitxa. El catàleg els dona el mateix tipus de protecció que a les de Terramar: volum, jardí i tanques originals, per com se situen a la parcel·la.
Zones veïnes i la resta del municipi:
Geometria oficial de comarques i municipis (ICGC, 2025).
Tot el que has de saber sobre reformar a Terramar (Sitges): preus, llicències, terminis i ajuts.
El nivell 2, conservació, protegeix el volum, les façanes, la coberta i els interiors amb valor, i s’actua amb projecte unitari. El nivell 3, parcial, protegeix els elements que la fitxa anomena, sobretot façana i tanca, i la resta admet rehabilitació. A Terramar n’hi ha molts dels dos. Nosaltres llegim la teva fitxa sencera abans de pressupostar i et diem quina part de la casa queda fora de joc.
Si té fitxa, no. El pla prohibeix destruir els béns catalogats tret que la fitxa ho admeti expressament, i en gairebé totes les fitxes de cases de Terramar es llegeix que en cap cas es podrà enderrocar l’edifici. El que sí que contemplen algunes és refer part d’una façana amb el mateix volum i al mateix lloc. Sense fitxa, mana la zona 16 del POUM.
En una casa amb fitxa, les tanques originals, les pilastres, els portals i les casetes formen part del que és protegit, i es mantenen. A la ciutat jardí el mínim que demana el catàleg són els tancaments vegetals de les parcel·les, les «cledes». Si la teva tanca és d’obra i la casa no té fitxa, canviar-la és un altre tràmit, el de les tanques amb obra, que s’explica a la pàgina de Sitges.
No és un gest lliure. A Sitges talar un arbre és llicència d’obra menor de tipus C, i si la casa té fitxa, aquesta demana a més conservar les masses vegetals. Abans que hi entri cap màquina dibuixem un plànol d’arbres amb les arrels i el recorregut del camió, i el presentem juntament amb la reforma.
Gairebé sempre sí. Amb fitxa, l’arrebossat i les baranes d’obra massissa es conserven, així que l’arranjament va per sota: s’obre una cala a la trobada entre terrat i mur, es refà la impermeabilització i el paviment es reposa amb la mateixa distribució de peces. Si la humitat ja ha entrat al forjat, es tracta abans de tancar res.
Depèn de la fitxa i de la zona 16 del POUM. Les fitxes admeten edificar volums nous separats del protegit i, en alguna, excepcionalment, afegits a aquest. Però moltes finques ja incompleixen un paràmetre, com la distància a llindars o l’ocupació, i això limita el que hi cap. Es mira amb el règim urbanístic a la mà, no amb un croquis.
Responen el propietari, el constructor i el tècnic director, i la sanció inclou tornar el bé al seu estat anterior. Per això en una casa catalogada no obrim cap paret fins a tenir el tràmit resolt i no canviem res que no sigui al projecte presentat, encara que «quedi millor».
Sí, les fitxes ho preveuen: abans de concedir una llicència que afecti l’interior, els Serveis Tècnics municipals poden inspeccionar i fixar el tractament de certs elements. Convé tenir la casa buidada de trastos en aquesta visita, amb les estances de decoració original lliures perquè es vegin.
Guies pràctiques sobre preus, materials, llicències i decisions d’obra per reformar el teu pis amb criteri.
Una gotera gairebé mai entra on es veu la taca. T'expliquem com trobar el punt feble del terrat i quan compensa refer-lo en lloc de fer pedaços.
Llegir article →Locals i comunitatsLa llicència d'obres i la d'activitat no són el mateix ni es demanen en qualsevol ordre. T'expliquem com es coordinen abans de llogar o reformar un local.
Llegir article →Preus i pressupostosAjuntar bany i cuina comparteix tràmit, proteccions, runa i neteja. Els dos projectes es paguen sencers. T'expliquem què compta en cada cas.
Llegir article →Visita tècnica gratuïta a Terramar (Sitges) i pressupost tancat per escrit. Resposta en 24 h.