Vilanova i la Geltrú són dos pobles que van acabar ajuntant-se: la Geltrú medieval i la Vilanova Vella, cosits per un eixample de rambles que baixa fins al mar. Cada tram demana una obra diferent i l’Ajuntament tria el tràmit segons el que toquis. Per això es mira primer el plànol i després es tanca el pressupost, sense extres d’última hora.
La Geltrú apareix documentada al segle X, la Vilanova Vella va créixer més tard fora de les seves muralles i el 1876 es va projectar l’eixample Gumà, una quadrícula de rambles que va unir els dos nuclis amb el barri de mar. Aquesta suma deixa tres edats en un mateix plànol: casa de murs gruixuts entre mitgeres, finca d’eixample amb eclecticisme i modernisme, i habitatge vora el port amb salnitre. La reforma comença per saber en quina de les tres ets i si el teu edifici consta al catàleg municipal. Amb aquesta dada es decideix el tràmit, l’ordre d’obra i el pressupost tancat que signes.

A Vilanova la finca diu més que el barri. Aquestes quatre dibuixen el plànol de la ciutat i cadascuna amaga coses diferents abans d’obrir la primera paret.
Murs gruixuts entre mitgeres i carrers estrets, on no sempre entra un camió. Aquí mana l’estructura: es fa una cala abans de moure un envà i es calcula com arriba cada material a la porta. Si l’edifici consta al catàleg del Pla Especial, l’obra deixa de ser una comunicació i passa a llicència.
Façanes historicistes, eclèctiques o modernistes al llarg de la Rambla i de les rambles Samà o Vidal. La fusteria d’època i els sostres alts es conserven quan es pot; el que es renova sense recança és el que no es veu: electricitat, desguassos i preses de terra. Canviar una finestra sense tocar el buit no demana el mateix que ampliar-lo.
Baix-a-mar, Ribes Roges i el passeig marítim: un aire amb sal que castiga serralleria, ferramenta i fusteries de poca qualitat. Es trien materials que aguantin aquesta humitat, es ventilen de debò cuines i banys i es deixa la terrassa preparada per viure-hi gairebé tot l’any.
Habitatge de quan Vilanova atreia mà d’obra per a les seves fàbriques. Amb més de quaranta-cinc anys, l’edifici ja ha de passar l’ITE: es pregunta a l’administrador què hi consta i dins del pis es refan electricitat, lampisteria i desguassos per no tornar-los a obrir en deu anys.
L’Oficina de Llicències d’Obres, a la plaça de la Vila, reparteix les obres pel que toques i per on és la finca.
Per a una reforma d’interior en sòl urbà, sense afectar l’estructura, Vilanova fa servir la comunicació prèvia. Es presenta amb el model municipal, el pressupost, fotografies i el justificant de l’autoliquidació. Si hi ha canvi de distribució, s’hi afegeix una memòria tècnica amb els plànols i un certificat tècnic que acredita que no es toca l’estructura.
Quan l’obra afecta el catàleg, un àmbit no urbà o elements estructurals, la comunicació ja no serveix: cal llicència, amb projecte tècnic signat. Nosaltres preparem l’expedient complet i l’incloem al pressupost tancat, perquè el termini no es descobreixi a mitja obra.
Quin tràmit toca a cada obra
Cuina i bany, paviments, cels rasos, distribució interior sense estructura i coberta sense tocar elements estructurals, en sòl urbà.
Petites afectacions estructurals, piscina, ascensor, pèrgola, edificis del catàleg, sectors no urbans i retirada d’amiant.
Rehabilitar o reformar un edifici amb obra estructural, ampliar superfície o volum i canviar un local a habitatge.
A l’Oficina de Llicències Urbanístiques o per la seu electrònica. Els obligats legals, com les empreses, ho han de fer per via telemàtica.
Si l’edifici és al Pla Especial i Catàleg Històric-Artístic o a l’àmbit de la Carta de Colors, la façana demana llicència i no comunicació.
Amb més de deu metres cúbics de runa, la llicència exigeix gestor autoritzat i fiança. Contenidor o bastida al carrer: autorització de Serveis Viaris.
L’ordenança de soroll limita les obres de 8 a 20 h en dies feiners, i el calendari d’obra es planifica amb aquest horari.
L’eixample de 1876 es va organitzar amb eixos perpendiculars al mar, la Rambla Samà, la prolongació de la Rambla Principal i el carrer de la Llibertat, creuats per les rambles Vidal i Ventosa. Els seus edificis barregen historicisme, eclecticisme i modernisme. Més al centre, l’Eixample Central, que segueix el plànol de 1850, figura com a conjunt protegit i ha canviat poc.
Darrere d’aquestes façanes, la distribució sol ser la d’una altra època: habitacions encadenades, sostres alts i parets de gruixos diferents que potser mai no van tenir un plànol. És habitual que la instal·lació elèctrica hagi crescut per trams, que els desguassos siguin antics i que la fusteria de fusta demani un bon repàs abans que una substitució.
Per això la visita tècnica en una finca així comença per la façana i el catàleg, continua pel forjat i acaba al quadre elèctric. Es manté el que dona caràcter, que és el que més val en un habitatge d’aquesta zona, i es refà tot el que és invisible amb butlletí i garantia.
A la franja de costa la reforma es mesura pel que aguanta, no pel que llueix el primer estiu.
Ribes Roges va néixer el 1910 com a ciutat jardí, amb carrers paral·lels i perpendiculars al mar i xalets unifamiliars amb jardí. El pla de 1967 va permetre construir amb més densitat i va arrossegar l’enderroc d’una bona part de les cases originals; el pla de 1981 va intentar frenar aquesta pèrdua. El resultat és un barri barrejat, on un xalet modernista pot tenir un bloc enganxat.
A Baix-a-mar, el barri que va créixer amb el comerç amb Amèrica al segle XVIII, queden cases de pescadors com Cal Mà de la Fassina, amb el seu gran terrat porticat. Per a qui reforma aquí, la conclusió és pràctica: cada habitatge té la seva història i el mar és l’únic que comparteixen totes.
La humitat salina corroeix els empalmaments: es refà la instal·lació amb material protegit.
Fusteries i ferramenta pensades per resistir la sal i el vent.
Es tracta l’origen, que gairebé mai és la pintura, abans de tancar un enrajolat o un acabat.
Paviment que no rellisqui en mullat i baranes d’acer protegit, per usar-la tot l’any.
Vilanova es va fer ciutat industrial al segle XIX: la primera fàbrica de la Rambla és de 1839 i el ferrocarril va arribar després. A finals dels anys cinquanta encara atreia famílies obreres: les que van construir les primeres cases de Les Roquetes, avui a Sant Pere de Ribes, treballaven a les seves fàbriques. Els blocs d’aquella època tenen més de quaranta-cinc anys, així que han de passar l’ITE, la inspecció tècnica de l’edifici. Abans de gastar en acabats, pregunta a l’administrador si la comunitat té derrames previstes.
Dins del pis, l’ordre importa. Primer es comprova l’estat de baixants i de la instal·lació elèctrica; després es decideix la distribució. Si apareix fibrociment, s’avisa: només el pot retirar una empresa inscrita al RERA, i l’Ajuntament el tracta com a obra amb llicència. El que sigui de la comunitat es deixa per escrit a part del que és teu, amb la seva pròpia partida.
Forquilles orientatives a Vilanova i la Geltrú, a partir de pressupostos reals. El preu final és sempre un pressupost tancat després de la visita.
| Qualitat | Què inclou | Preu per m² | |
|---|---|---|---|
| Econòmica / funcional | Acabats estàndard, distribució sense canvis | 520 – 650 €/m² | |
| Qualitat mitjana | Materials seleccionats, possible redistribució | 750 – 940 €/m² | |
| Gamma alta / luxe | Materials premium i interiorisme de disseny exclusiu | 1.060 – 1.340 €/m² |
Orientatiu. IVA no inclòs. El preu final és un pressupost tancat després de la visita tècnica gratuïta.
De la reforma integral a un gremi concret. Aquests són els nostres serveis principals.
Quatre zones resumeixen la ciutat. El que les separa no és la distància, sinó l’antiguitat de l’edifici i la protecció que hi pesa.
Reformem principalment a:
L’Eixample Central figura com a conjunt urbà protegit, amb un traçat que coincideix amb el plànol de 1850 i poques transformacions des d’aleshores. Abans de projectar res es consulta si la finca és al catàleg; si hi és, la façana i qualsevol obra que l’afecti van per llicència.
Nucli documentat des del segle X, amb el torrent de la Pastera com a frontera física amb l’antiga Vilanova i la plaça dels Lledoners envoltada de cases del segle XVIII. Carrers estrets i finques velles: l’obra es planifica des de l’accés i des de l’estat del mur.
Baix-a-mar va créixer amb el comerç amb Amèrica del segle XVIII i Ribes Roges va néixer el 1910 com a ciutat jardí de xalets. Avui hi conviuen cases de pescadors, blocs més densos i els xalets originals que es conserven, i la sal pesa sobre tots per igual.
Fora del recinte històric no hi ha una regla comuna i no ens la inventarem: s’obre el plànol del Pla Especial per veure si el carrer cau dins de l’àmbit. Si cau fora, una reforma interior en sòl urbà sol resoldre’s amb comunicació prèvia, sense esperar llicència.
Altres zones de la ciutat on es fan obres:
Geometria oficial de comarques i municipis (ICGC, 2025).
Tot el que has de saber sobre reformar a Vilanova i la Geltrú: preus, llicències, terminis i ajuts.
Sí, si l’habitatge és en sòl urbà, no es toca l’estructura i l’edifici no consta al catàleg de patrimoni. La seu electrònica de l’Ajuntament cita expressament la renovació de cuina i bany, el canvi de paviments i cels rasos i la nova distribució interior sense afectar l’estructura. Les obres poden començar passats deu dies hàbils si no et notifiquen que la comunicació és invàlida. La seva validesa és de sis mesos des del registre.
Es consulta el plànol de l’àmbit de protecció que l’Ajuntament adjunta als seus formularis i el catàleg del Pla Especial. Ho fem abans de pressupostar, perquè canvia el tràmit: una obra que afecti un edifici catalogat deixa d’anar per comunicació i necessita llicència amb projecte tècnic. Per a les façanes passa el mateix si cauen a l’àmbit de la Carta de Colors, la carta de colors municipal per a façanes.
Depèn del buit i de la zona. Substituir una finestra, una persiana o una porta de façana sense modificar les dimensions del buit entra per comunicació, sempre fora dels àmbits protegits. Si amplies el buit i afecta l’estructura, o si l’edifici és al catàleg o a la Carta de Colors, cal llicència. En una finca en comunitat convé acordar amb els veïns el model, perquè la façana no quedi feta a trossos.
Es pot intentar, però no depèn de nosaltres, depèn del plànol. El canvi de local a habitatge es tramita com a obra major, amb llicència urbanística, i el mateix Ajuntament aconsella consultar abans la viabilitat per correu a l’oficina de llicències amb la ubicació exacta de la finca. Preferim fer aquesta consulta abans de dibuixar una distribució, per no gastar en un projecte que el planejament no admet.
La runa es gestiona amb un gestor autoritzat: a les llicències d’obra menor, quan la quantitat supera deu metres cúbics, l’Ajuntament demana el document d’acceptació i la fiança dipositada. Si el contenidor, la bastida o el material ocupen la via pública, cal demanar l’autorització al departament de Serveis Viaris. Les obres s’ajusten a l’horari de l’ordenança de soroll: de 8 a 20 h en dies feiners.
Canvia qui ho fa i com es tramita. Retirar elements amb amiant, com baixants pluvials o cobertes, només ho pot fer una empresa inscrita al RERA, i a Vilanova l’obra va per llicència d’obra menor amb pla de treball aprovat per l’autoritat laboral i document de bones pràctiques. Es comprova a la visita tècnica, mai se suposa, i la retirada es pressuposta a part perquè no t’arribi com a sorpresa.
Sí, i molt. La comunicació prèvia d’obres menors només val en sòl urbà: en finca situada en àmbit no urbà, fins i tot una obra menor demana llicència. Segons l’estudi del 2018 de la Generalitat sobre les urbanitzacions del Garraf, la majoria de les parcel·les de les urbanitzacions de Vilanova és en sòl no urbanitzable. Abans de prometre’t un termini es comprova com classifica el planejament la teva parcel·la.
Hi ha una Oficina Tècnica de Rehabilitació municipal, creada amb l’Agència de l’Habitatge de Catalunya com a finestreta única per als programes Next Generation, i l’Ajuntament obre subvencions per a l’impost i la taxa d’obres en situacions especials. La seva pròpia web avisa que les sol·licituds d’alguns programes van superar el pressupost i passen a llista d’espera. Consulta quina convocatòria és oberta abans de comptar-hi al teu pressupost.
Guies pràctiques sobre preus, materials, llicències i decisions d’obra per reformar el teu pis amb criteri.
Una gotera gairebé mai entra on es veu la taca. T'expliquem com trobar el punt feble del terrat i quan compensa refer-lo en lloc de fer pedaços.
Llegir article →Locals i comunitatsLa llicència d'obres i la d'activitat no són el mateix ni es demanen en qualsevol ordre. T'expliquem com es coordinen abans de llogar o reformar un local.
Llegir article →Preus i pressupostosAjuntar bany i cuina comparteix tràmit, proteccions, runa i neteja. Els dos projectes es paguen sencers. T'expliquem què compta en cada cas.
Llegir article →Visita tècnica gratuïta a Vilanova i la Geltrú i pressupost tancat per escrit. Resposta en 24 h.