El Gironès no té una sola manera de reformar: en té tantes com ajuntaments. La capital reparteix les obres en dues comunicacions i una llicència, la vila veïna les classifica amb lletres i un poble del sud exigeix llicència abans de moure un maó. Per això, abans de fixar cap data, esbrinem en quin municipi és el teu pis i quin termini porta el seu tràmit. Pressupost tancat i un únic cap d’obra a tots.
La comarca ajunta el més antic i el més dens de les terres gironines: un Barri Vell declarat Bé Cultural d’Interès Nacional i una vila, Salt, amb uns cinc mil dos-cents habitants per quilòmetre quadrat. Al voltant, el Ter s’obre pas entre les Gavarres, les Guilleries i Rocacorba i reparteix pobles de plana i de serra on les cases es van fer amb la pedra de cada lloc. Aquesta barreja té una conseqüència pràctica: el material i el tràmit canvien d’un municipi a un altre, i el pressupost tancat ha de dir els dos.

Canvia l’edifici i canvia el municipi. Aquestes són les quatre situacions que més vegades es creuen en una visita.
Conjunt protegit, amb pla especial i carta de colors pròpia. Es rehabilita amb cala prèvia i amb la façana i la fusteria exteriors dins del que fixa l’Ajuntament. El detall és a la pàgina de Girona.
Instal·lacions d’origen, comunitats grans i obra enganxada als veïns. Allà cuina i bany són obra de tipus B i moure envans puja a tipus A; en qualsevol municipi, la ITE mana des dels 45 anys de l’edifici.
Cases entre mitgeres als cascs i habitatges més recents a les afores. Cada ajuntament té la seva ordenança: a Llagostera, per exemple, la llicència d’obra menor es demana abans de començar i es resol en un mes.
Murs gruixuts, una coberta que es revisa sencera i un tràmit més dur: la capital puja façana i coberta a tipus 2 i la vila veïna demana llicència prèvia per a qualsevol acte.
El que en una ciutat es resol amb una comunicació, al poble del costat pot demanar llicència abans de començar.
A Girona hi ha tres vies. La comunicació de tipus 1 serveix per a obres d’interior que no toquen la distribució: es presenta un pressupost per partides i es disposa de dos mesos per començar i mig any per acabar. La de tipus 2 entra quan redistribueixes, amb tècnic, plànols i direcció facultativa. I la llicència queda per a reformes integrals d’edifici, canvis d’ús i béns protegits. Per a cuina i bany hi ha a més pàgines específiques: reformes de cuina a Girona i reformes de bany a Girona.
Salt, a un pas, parla un altre idioma: obres de tipus B per al de dins sense moure envans, de tipus A quan cal tècnic i llicència amb projecte per al major. I una suspensió de llicències afecta alguns àmbits del nucli urbà, que expliquem a la seva pàgina.
Llagostera funciona amb una altra lògica. La seva seu electrònica distingeix llicència d’obres menors de tipus A i de tipus B segons l’article 172 del POUM, recorda que cal tenir-la abans de començar i la resol en un mes. A Sarrià de Ter la seu electrònica llista la llicència urbanística amb projecte visat per a les obres d’edificació. Per això, abans de fixar cap data, preguntem en quin municipi és el pis.
Banyoles, que molta gent busca com a part del Gironès, és capital del Pla de l’Estany des del 1988 i té la seva pròpia ordenança: l’expliquem a la seva pàgina.
Dues comunicacions i una llicència, amb plans especials al casc antic i a dos barris més.
Dues classes de comunicació i llicència amb projecte. Bonifica l’impost d’obres quan s’eliminen barreres o es milloren elements comuns.
Llicència d’obres menors de dos tipus, que ha d’estar concedida abans de començar i es resol en un mes.
Llicència urbanística amb projecte tècnic visat per a les obres d’edificació, segons la seva seu electrònica.
Comunicació prèvia, obra menor i obra major, amb pla especial del casc i carta de colors pròpia.
La capital puja façana i coberta de la via senzilla a la intermèdia; la vila veïna demana llicència prèvia per a qualsevol acte, encara que no calgui projecte.
El Gironès ajunta el més antic i el més dens de les terres gironines. Girona té un Barri Vell declarat Bé Cultural d’Interès Nacional el 1967 i cases penjades sobre l’Onyar; Salt, una vila de 6,6 km² amb gairebé trenta-cinc mil habitants que va triplicar la seva població durant el segle XX; i al voltant, municipis com Sarrià de Ter, Celrà o Bescanó, on el Ter s’obre pas entre serres.
Aquesta geografia decideix també el material. Les Gavarres i les Guilleries són de roques molt antigues i granits; on la plana de la Selva toca la comarca afloren roques volcàniques, i a l’oest dominen les calcàries, amb basalt pel mig. Les cases de poble es van aixecar amb el que hi havia a mà, així que abans d’obrir un mur es mira de què està fet i com ha envellit.
I hi ha l’aigua. El Ter entra a la comarca per Bescanó; la sèquia de Bescanó rega Bescanó i Salt, i la de Monar continua més enllà de Girona. L’Onyar es desbordava amb les pluges i va causar danys greus als barris baixos de Girona, una amenaça avui molt reduïda per les canalitzacions del riu i de les rieres. En una planta baixa vora una sèquia o un curs d’aigua, comprovem la humitat de sòcol abans de tancar la xifra.
Fora del sòl urbà les regles s’estrenyen a tots els municipis, però no alhora ni de la mateixa manera. A la capital, pintar o rehabilitar façanes i patis i reparar cobertes deixa de ser un tràmit de la via senzilla tan bon punt el sòl és no urbanitzable, i passa a tipus 2. A la vila veïna, els actes en aquest sòl porten llicència prèvia encara que no necessitin projecte tècnic. Abans de parlar de qualitats mirem la classificació del sòl al visor de planejament de l’ajuntament.
Una masia de pedra porta a més el que li és propi: murs gruixuts, una coberta que es revisa sencera, sanejament i subministraments que no sempre vénen de la xarxa. I hi ha una cosa que no fem: prometre termini abans de saber què permet la fitxa urbanística, perquè de vegades l’obstacle no és l’obra sinó el planejament.
Amb la mateixa obra al cap, la primera visita no mira el mateix a la ciutat, a la vila densa i en un poble.
Qui compra a la comarca per reformar sol acabar amb una de tres compres. Cadascuna amaga una cosa diferent, i el que es revisa abans d’oferir és el que després s’estalvia a l’obra.
Tres compres, tres primeres comprovacions
Edifici plurifamiliar, molt lloguer als eixamples i ITE des dels 45 anys. Es llegeix el pla urbanístic i el paper que demana l’Ajuntament.
Comunitat gran, instal·lació d’origen i obra enganxada als veïns. Es mira l’electricitat, les baixants i el codi d’obra.
Murs de pedra, coberta sencera per revisar i un sòl que pot no ser urbà. Es mira de què està fet el mur i quina classe de sòl és.
Es necessiten per vendre o llogar. Demana’ls al venedor, i si falten, compta’ls al pressupost.
En plurifamiliars de 45 anys o més, demana l’informe i llegeix quines deficiències recull abans d’oferir.
Girona i Salt ofereixen a la seva seu electrònica certificats de règim o de compatibilitat urbanística, que diuen què es pot fer a la finca.
En blocs dels seixanta es comproven, no se suposen: el fibrociment només el retira una empresa del registre RERA.
Forquilles orientatives al Gironès, a partir de pressupostos reals. El preu final és sempre un pressupost tancat després de la visita.
| Qualitat | Què inclou | Preu per m² | |
|---|---|---|---|
| Econòmica / funcional | Acabats estàndard, distribució sense canvis | 520 – 650 €/m² | |
| Qualitat mitjana | Materials seleccionats, possible redistribució | 750 – 940 €/m² | |
| Gamma alta / luxe | Materials premium i interiorisme de disseny exclusiu | 1.060 – 1.340 €/m² |
Orientatiu. IVA no inclòs. El preu final és un pressupost tancat després de la visita tècnica gratuïta.
De la reforma integral a un gremi concret. Aquests són els nostres serveis principals.
Treballem a tota la comarca i a cada municipi comencem per l’ordenança del seu ajuntament.
Reformem principalment a:
Ciutat de nou barris i trenta-un sectors, amb un Barri Vell protegit, eixamples plurifamiliars i barris de postguerra amb pla especial. És on hi ha més pisos i més plans, i per això té pàgina pròpia amb la seva ordenança explicada.
Veure reformes a Girona →La vila més densa de les comarques gironines, enganxada a Girona i al Ter. La seva ordenança reparteix les obres en tipus B, tipus A i llicència, i té una suspensió de llicències en alguns àmbits. També té pàgina pròpia.
Veure reformes a Salt →Municipis del Ter: el riu entra a la comarca per Bescanó i surt per l’estret que deixen Sarrià de Ter i Celrà. Cases vora sèquies i cursos d’aigua, on es comprova la humitat de sòcol abans de tancar la xifra.
Cascs de poble i habitatges de les afores al sud de la comarca. Llagostera demana llicència d’obra menor de tipus A o B abans de començar, i la tramitem nosaltres.
Més municipis de la comarca on fem obres:
Geometria oficial de comarques i municipis (ICGC, 2025).
Tot el que has de saber sobre reformar al Gironès: preus, llicències, terminis i ajuts.
No. Des del decret de 1988 que va crear la comarca del Pla de l’Estany, Banyoles n’és la capital i el Gironès va perdre onze municipis. Té la seva pròpia ordenança d’edificació i la seva pròpia pàgina en aquest web, amb el casc antic, la carta de colors i l’Estany.
La manera de tramitar. Girona parla de comunicació de tipus 1 i de tipus 2, i de llicència; Salt, d’obres de tipus B i de tipus A, i de llicència. Redistribuir a Girona es tramita com a tipus 2, amb documentació tècnica i direcció facultativa; a Salt el mateix canvi és de tipus A i demana un tècnic que dirigeixi l’obra. Els terminis i les bonificacions fiscals també difereixen.
Depèn del tràmit, no només de l’obra. A Girona, la comunicació senzilla dona dos mesos per arrencar i la de tipus 2 et deixa començar si l’Ajuntament calla durant un mes. A Salt, una comunicació completa té efecte el mateix dia de presentar-la. A Llagostera cal esperar la llicència d’obra menor, que es resol en un mes.
Sí, però fora del sòl urbà el tràmit s’endureix. Girona puja a tipus 2 la façana, els patis i la coberta en sòl no urbanitzable, i Salt exigeix llicència prèvia per a qualsevol acte en aquest sòl, encara que no demani projecte. Abans de fixar termini consultem al planejament quina classe de sòl és la finca.
Fem obres a tota la comarca, de la capital als pobles de la plana i de la serra. A cadascun comencem per l’ordenança del seu ajuntament i pel que amaga l’edifici, i presentem nosaltres la comunicació o la llicència que toqui.
Sí: la inspecció tècnica de l’edifici és obligatòria a tot Catalunya per als edificis d’habitatges plurifamiliars a partir dels 45 anys, sigui en un pis de Girona o en un bloc de Salt. El que canvia és el que fa cada ajuntament al voltant: Salt, per exemple, va convocar ajuts per a comunitats que incloïen la ITE i el certificat energètic.
Segons el diagnòstic d’habitatge de l’Ajuntament mateix de Girona, la ciutat té pocs sectors residencials per desenvolupar i el gruix del sòl pendent de l’àrea urbana és fora, amb Celrà i Sant Julià de Ramis al capdavant. Això explica que, dins de la ciutat i a Salt, bona part del que es fa en habitatge sigui renovar el que ja existeix.
Canvia la geologia, i amb ella el que es troba en obrir un mur: granits i roques antigues a les Gavarres i les Guilleries, roques volcàniques on la comarca toca la plana de la Selva i calcàries amb basalt a l’oest. Per això a la visita es fa una cala al mur abans de proposar cap buit nou.
Guies pràctiques sobre preus, materials, llicències i decisions d’obra per reformar el teu pis amb criteri.
Una gotera gairebé mai entra on es veu la taca. T'expliquem com trobar el punt feble del terrat i quan compensa refer-lo en lloc de fer pedaços.
Llegir article →Locals i comunitatsLa llicència d'obres i la d'activitat no són el mateix ni es demanen en qualsevol ordre. T'expliquem com es coordinen abans de llogar o reformar un local.
Llegir article →Preus i pressupostosAjuntar bany i cuina comparteix tràmit, proteccions, runa i neteja. Els dos projectes es paguen sencers. T'expliquem què compta en cada cas.
Llegir article →Visita tècnica gratuïta al Gironès i pressupost tancat per escrit. Resposta en 24 h.