Una nau no es reforma per estètica sinó per produir: una estructura i una coberta que aguantin, una solera que no s’aixequi amb el carretó elevador, potència elèctrica per a la maquinària i un pla contra incendis que quadri amb la teva activitat. Tot es decideix abans que arribi la primera màquina.
Les fotos d’aquesta pàgina són d’un obrador de fleca en un local industrial del Carrer Major, a Sant Boi de Llobregat, i no d’una nau de polígon. És un local petit, però ensenya el que decideix qualsevol obra industrial: terra continu, enrajolat sanitari, campana i extracció industrial, climatització per cassets i il·luminació lineal, tot rematat per passar inspecció. En una nau gran canvia l’escala, no l’ordre de treball.
En una nau mana el reglament de seguretat contra incendis en establiments industrials, el RD 2267/2004. Demana projecte quan l’establiment canvia d’activitat, s’amplia o es reforma, a la part afectada, i permet substituir-lo per una memòria tècnica en risc baix per sota de 250 m² útils. En acabar, un tècnic certifica l’obra davant la comunitat autònoma amb el nivell de risc i el nombre de sectors, i un organisme de control torna a revisar l’establiment cada cert temps.
I una nau rarament és només nau. Gairebé sempre porta oficina, vestidors i un moll de càrrega, i aquests espais tenen un altre règim: una zona administrativa de més de 250 m² construïts, del mateix titular, ha de complir el codi d’incendis d’edificació i formar un sector a part. Per això l’oficina es dibuixa des del primer plànol i no al final, quan ja no hi cap.

Coberta, solera, càrregues i circulacions: les partides que més canvien d’una nau a una altra.
El RD 847/2026 mana a qui vagi a enderrocar, mantenir o rehabilitar identificar abans els materials que puguin contenir amiant, deixar-ho reflectit a l’estudi de seguretat i salut i, si no hi ha informació, encarregar un examen a un operador qualificat. El fibrociment figura com a material no friable, i el decret preveu per a aquests treballs un pla de treball abans de cada obra, aprovat per l’autoritat laboral, i la inscripció de l’empresa al registre d’empreses amb risc per amiant (RERA). Una exposició esporàdica i de baixa intensitat que l’avaluació acrediti estalvia l’avís d’inici dels treballs, no el pla. Nosaltres l’encarreguem sempre a empresa inscrita i amb pla aprovat. I pujar a una coberta fràgil només s’autoritza amb equips que permetin treballar amb seguretat.
L’annex II del reglament d’incendis industrials demana classe B-s1d0 als materials de les claraboies contínues i D-s2d0 als de les que no ho són. I quan una claraboia i una finestra pertanyen a sectors diferents i queden a menys de cinc metres en vertical, s’han de separar més de 2,50 m en horitzontal. Una claraboia s’escull per la seva classe de reacció al foc i no només per la llum que dona.
El RD 486/1997 exigeix terres fixos, estables i no relliscosos, sense irregularitats ni pendents perilloses, i de característiques que en permetin la neteja. A l’obra es tradueix en solera de formigó armat dimensionada per a la càrrega i per al tipus de rodatge, juntes tallades a temps, acabat polit o fratassat i pendent a embornals si es renta. Les càrregues de maquinària no són a la taula del DB-SE-AE: les aporta el fabricant.
Les vies de vehicles han de passar a una distància suficient de portes, zones de vianants i escales, i un portó pensat per a vehicles l’ha de poder fer servir un vianant sense risc o tenir al costat una porta pròpia. Els molls de càrrega necessiten almenys una sortida, o una a cada extrem si són llargs, i els portons que s’obren cap amunt porten un sistema que n’impedeixi la caiguda. Es dibuixa amb el carretó elevador al plànol.
Què demanen els textos oficials i en quin moment de l’obra es resol cada cosa.
Els establiments industrials que canvien d’activitat, s’amplien o es reformen presenten projecte tècnic, i el certificat final es registra davant la comunitat autònoma amb el risc intrínsec de cada sector. Un organisme de control inspecciona després a un ritme que depèn del risc: com a màxim cada cinc anys en risc baix, cada tres en mitjà i cada dos en alt. Es comprova que no hagi canviat l’activitat ni els sectors.
La Llei 20/2009 sotmet les activitats a autorització ambiental (annex I), a llicència ambiental (annex II) o a comunicació (annex III). Quina via et toca ho decideix l’epígraf de la teva activitat en aquests annexos, i els ajuntaments poden passar algunes activitats de l’annex II a comunicació en determinades zones urbanes. Per això es mira l’epígraf i el polígon abans de tancar el plànol.
Una zona administrativa de més de 250 m² del mateix titular ha de complir el codi d’incendis d’edificació i ser un sector independent. El DB-HE exclou els tallers i processos industrials de baixa demanda energètica, però no les zones que necessiten confort tèrmic, i la seva il·luminació només queda fora a la part de tallers: l’envolupant, el clima i la llum d’unes oficines es justifiquen com en qualsevol edifici d’oficines.
L’annex V del RD 486/1997 exigeix vestidors quan s’usa roba especial de treball i dutxes d’aigua corrent, calenta i freda quan es fan habitualment treballs bruts, contaminants o d’elevada sudoració, amb locals separats per a homes i dones o ús per separat. I des de 50 treballadors per centre, el Codi d’accessibilitat demana que almenys un de cada deu llocs sigui accessible, amb els seus serveis sense barreres.
Es comença pel que condiciona tot (activitat, sectors, coberta) i s’acaba pel que es veu i s’inspecciona.
Mesurem la nau i l’alçada lliure, mirem coberta i solera, anotem la potència disponible i què es produirà o s’emmagatzemarà.
Es defineix el risc intrínsec, els sectors d’incendi, l’oficina dins la nau i la via de llicència que correspon.
Si hi ha fibrociment, s’identifica, es prepara el pla de treball amb l’empresa inscrita al RERA i es retira abans de qualsevol altre treball a sobre.
Reforços puntuals, solera nova o rehabilitada amb les seves juntes i pendents, i preparació de les bancades de maquinària.
Quadre i línies de potència, il·luminació, ventilació i els sistemes de protecció contra incendis que fixi el projecte.
Oficines com a sector independent si correspon, vestidors, lavabos, portons i molls de càrrega.
Butlletins, certificat final del tècnic i documentació per a la comunicació o llicència, amb la nau a punt per operar.
Anem a la nau amb la llista del que produiràs, emmagatzemaràs o mouràs, sense cost per a tu.
Coberta, solera, potència, incendis i oficines van en capítols diferents, amb el termini signat.
Un únic cap d’obra ordena l’empresa d’amiant, l’electricista i el solador perquè no es trepitgin.
Reps butlletins, certificats i garantia per escrit.
La via de llicència i els sectors d’incendi es fixen abans d’obrar.
Pla de treball aprovat i empresa al RERA, no una quadrilla qualsevol.
Dimensionada per a la càrrega i per al tipus de rodes que la trepitgen.
El quadre es calcula amb les dades del fabricant i amb marge per ampliar.
Sector a part i justificació tèrmica i de llum on correspon.
Pressupost tancat i calendari signat.
Tres nivells per metre quadrat. En una nau el metre diàfan és barat; el que l’encareix és el que cal afegir-hi.
| Qualitat | Què inclou | Rang orientatiu | |
|---|---|---|---|
| Nau diàfana al dia | Acabats estàndard, solució pràctica | 150 – 350 €/m² | |
| Nau amb oficines i instal·lacions | Materials seleccionats, millor equilibri | 350 – 600 €/m² | |
| Nau d’alt nivell amb oficines | Materials prèmium i interiorisme de disseny | 600 – 1.000 €/m² |
Orientatiu. IVA no inclòs. El preu final és un pressupost tancat després de la visita tècnica gratuïta.
Forquilles d’adequació industrial, amb IVA i projecte a part.
Tallers i logística lleugera. La solera, la potència i els sectors d’incendi marquen el mínim.
El format més habitual, amb oficina, vestidors i moll de càrrega dins del projecte.
Grans sectors i potència de més mida. Es pressuposta amb el projecte d’activitat al davant.
La retira una empresa inscrita al RERA amb pla de treball aprovat. Va com a partida a part.
Dues naus de la mateixa mida poden canviar molt de preu segons l’activitat, la potència i l’estat de la coberta. El fibrociment, quan n’hi ha, és una partida obligada i regulada, i per això es mira a la visita.
Què entra en una reforma de nau clau en mà i què sol quedar fora.
L’IVA (21%) apareix sempre desglossat. Si hi ha amiant, la seva retirada va per separat i l’encarreguem a una empresa autoritzada, amb el pla de treball ja aprovat abans de començar.
L’obra industrial és una de les nostres especialitats; també fem local, oficina i comunitat.
Naus als polígons de Barcelona i a la resta de Catalunya. Busca el teu municipi al mapa.
Geometria oficial de comarques i municipis (ICGC, 2025).
El que pregunten els qui compren o reformen una nau per produir.
Que abans d’obrar cal identificar-lo i que la seva retirada s’encarrega a una empresa del registre RERA, amb un pla de treball que aprovi l’autoritat laboral, tal com preveu el RD 847/2026. El fibrociment es considera material no friable, i una exposició esporàdica i de baixa intensitat que l’avaluació acrediti estalvia l’avís d’inici dels treballs, no el pla. Es coordina amb el teu calendari i el residu es gestiona amb empresa autoritzada.
Un projecte a la part afectada si canvies d’activitat, amplies o reformes, que pot ser una memòria tècnica en risc baix per sota de 250 m² útils. En acabar, el certificat d’un tècnic titulat davant la comunitat autònoma, amb el nivell de risc i el nombre de sectors. És el que fixa el RD 2267/2004.
Com a màxim cada cinc anys en risc intrínsec baix, cada tres en mitjà i cada dos en alt, a càrrec d’un organisme de control. Comproven que no hi hagi canvis d’activitat ni ampliacions i que es mantinguin els sectors i els sistemes de protecció.
Depèn de l’epígraf de la Llei 20/2009: autorització ambiental (annex I), llicència ambiental (annex II) o comunicació (annex III), i alguns ajuntaments passen activitats de l’annex II a comunicació en certes zones. Es confirma amb la teva activitat i el teu polígon abans de tancar el plànol.
Sí, i es projecten des del principi. Si la zona administrativa del mateix titular supera els 250 m² construïts, ha de complir el codi d’incendis d’edificació i formar un sector independent. I com que necessita confort tèrmic, la seva envolupant, el seu clima i la seva il·luminació no queden a l’exclusió de tallers del DB-HE.
Si la teva plantilla fa servir roba especial de treball, vestidors; si fa treballs bruts, contaminants o d’elevada sudoració, dutxes d’aigua corrent, calenta i freda, segons l’annex V del RD 486/1997. I amb 50 treballadors o més al centre, el Codi d’accessibilitat demana llocs accessibles amb els seus serveis sense barreres.
Orientativament, de 150 a 350 €/m² en una nau diàfana al dia, de 350 a 600 €/m² amb oficines i instal·lacions i de 600 a 1.000 €/m² en una d’alt nivell. Depèn de l’activitat, la potència, la solera i la coberta, i el projecte d’activitat va a part.
Una nau mitjana sol necessitar de 2 a 5 mesos d’obra segons l’abast, i la llicència o comunicació corre a part, amb els seus temps. El fibrociment, si n’hi ha, va primer i condiciona el calendari, de manera que es pregunta des de la visita.
Per certificacions del que s’ha fet, no per dates: un primer pagament que no arriba al 40% del pressupost, pagaments en tancar fites com la coberta, la solera i les instal·lacions, i una retenció final fins a lliurar el certificat.
Guies pràctiques sobre preus, materials, llicències i decisions d’obra per reformar el teu pis amb criteri.
Una gotera gairebé mai entra on es veu la taca. T'expliquem com trobar el punt feble del terrat i quan compensa refer-lo en lloc de fer pedaços.
Llegir article →Locals i comunitatsLa llicència d'obres i la d'activitat no són el mateix ni es demanen en qualsevol ordre. T'expliquem com es coordinen abans de llogar o reformar un local.
Llegir article →Preus i pressupostosAjuntar bany i cuina comparteix tràmit, proteccions, runa i neteja. Els dos projectes es paguen sencers. T'expliquem què compta en cada cas.
Llegir article →Visitem la nau amb la llista de la teva activitat i et tornem un pressupost tancat, amb calendari per escrit.