El terrat és la coberta plana de tot l’edifici, i gairebé sempre de tots els veïns. Refer-lo bé és una obra tècnica i de comunitat a parts iguals: primer la làmina, l’aïllament i els desguassos, i només després, si la junta ho aprova, el solàrium o les plaques.
El terrat no és una terrassa gran: és la teulada d’un edifici que, per casualitat, és pla. Recull tota l’aigua que cau sobre la finca, suporta el sol d’estiu que després pateixen els veïns de l’últim pis i aguanta les petjades de qui hi puja a estendre la roba, a repassar una antena o a revisar una màquina. Quan la làmina s’esgota, l’avís arriba en forma de taca en un sostre que no és el teu.
Per això una reforma de terrat comença obrint, no pintant. Una cala al paviment o a la grava ensenya quantes capes hi ha, de quins materials, si hi ha aïllant i en quin estat són els embornals i les unions amb els parapets. Amb aquesta informació es decideix si es repara per zones o es refà el sistema complet, i s’aprofita per deixar ben resolt l’aïllament, que és el que més costa d’afegir després.
I com que gairebé sempre és un element comú, l’obra porta el seu propi guió de comunitat: qui paga, quina majoria cal, què es pot afegir (solàrium, plaques) i què requereix unanimitat. Si la teva coberta és la terrassa privada d’un últim pis, tens reformes d’àtic i reformes de terrasses; aquí parlem del terrat de la finca.

L’apartat 2.4 del DB HS 1 del Codi Tècnic descriu cada capa. Aquestes són les quatre coses que més s’obliden en un terrat de comunitat.
Si el terrat no es trepitja, la protecció pot ser grava, paviment o una làmina autoprotegida. La grava solta només val amb poc pendent, ha de ser neta, de 16 a 32 mm i formar una capa de 5 cm com a mínim, i cal recol·locar-la cada any (DB HS 1, 2.4.3.5.1 i taula 6.1). Si el terrat s’usa, la protecció és paviment fix, flotant o capa de rodament.
Quan hi ha antenes, màquines d’aire o un estenedor, qui puja camina sempre pel mateix lloc. El DB HS 1 demana a les cobertes amb grava passadissos i zones de treball amb una protecció apta per al trànsit, perquè no es deteriori el sistema. I els buits d’accés a la coberta porten un ampit de 20 cm com a mínim, impermeabilitzat (2.4.4.1.9).
Un terrat gran no és un sol sector: el DB HS 1 demana juntes de dilatació de la coberta amb una separació màxima de 15 m entre contigües, una amplada superior a 3 cm i vores arrodonides, i una junta coincidint amb cada unió amb un parament vertical (2.4.4.1.1). Aquí és on un sistema amb sectors mal resolts acaba esquerdant-se.
El DB HS 5 fixa un mínim segons la superfície: dos embornals per sota de 100 m², tres entre 100 i 200 m², quatre entre 200 i 500 m², i un per cada 150 m² a partir d’aquí (taula 4.6). En un terrat amb un sol embornal, el dia que s’obstrueix l’aigua busca una altra sortida, que sol ser el teu cel ras.
Refer la coberta és el moment d’aïllar-la: oberta una vegada, no es torna a obrir en anys. El DB HE 1 diu quan és obligatori i amb quins valors.
El DB HE 1 s’aplica a les reformes. Si l’obra substitueix, incorpora o modifica substancialment la coberta, aquesta coberta ha de respectar el valor límit de transmitància tèrmica (apartat 3.1.1). I si es renova més del 25 % de l’envolupant de l’edifici, també es limita el coeficient global K. Els edificis protegits oficialment queden fora quan l’aïllament n’alteraria el caràcter.
Per a cobertes en contacte amb l’exterior el límit baixa a mesura que puja la zona climàtica: 0,44 W/m²K a la B, 0,40 a la C, 0,35 a la D i 0,33 a la E. La zona depèn de la província i de l’altitud (annex B), i a Catalunya van de la costa de Tarragona al Pirineu. Es mira la del municipi, no la de la capital.
Amb aïllant sobre el forjat, el vapor de l’interior pot condensar dins del sistema. El DB HE 1 limita aquestes condensacions intersticials (3.3) i el DB HS 1 demana una barrera de vapor sota l’aïllant quan el càlcul les preveu (2.4.2). És una capa fina i barata que, sense ella o mal solapada, converteix l’aïllant en una esponja.
La llei d’urbanisme de Catalunya admet panells solars sobre la coberta sense canviar el planejament mentre no passin d’un metre d’alçada sobre una coberta plana (art. 9 bis.1.a), i la instal·lació fotovoltaica va per comunicació prèvia (art. 187 bis.h). Entre veïns, l’acord per instal·lar-la a petició dels interessats es pren per majoria simple (art. 553-25.2.e del Codi civil de Catalunya) i qui se’n beneficia n’assumeix el manteniment (553-44.2).
En una finca en règim de propietat horitzontal, el terrat és un element comú. El llibre cinquè del Codi civil de Catalunya reparteix els papers.
La comunitat ha de mantenir els elements comuns en condicions d’estanquitat, seguretat i eficiència energètica segons la normativa vigent, i els propietaris han d’assumir les obres de conservació i reparació necessàries (art. 553-44.1). Si l’últim pis té goteres per la làmina, no és un problema particular: és un assumpte de junta.
Els acords que no tenen una majoria específica s’adopten per majoria simple (art. 553-25.2.j), i el mateix passa amb les innovacions exigibles per a l’eficiència energètica encara que afectin la configuració exterior (553-25.2.b). El que sí que exigeix quatre cinquenes parts són les innovacions físiques que afecten l’estructura o la configuració exterior fora d’aquests casos (553-26.2.b).
Vincular l’ús exclusiu d’una coberta a un pis exigeix el vot favorable de tots els propietaris (art. 553-26.1.c) i no la converteix en privada: continua sent comuna (553-43.1). Qui l’usa en exclusiva paga la seva conservació, però els defectes de construcció i el que beneficia tot l’edifici els paga la comunitat (553-43.2 i 4).
La inspecció tècnica de l’edifici és obligatòria quan ho fixa el programa de la Generalitat o una ordenança local, i l’informe el signa un tècnic competent. Si assenyala la coberta, l’informe passa a ser un paper de partida per a la junta; les carències suposen mesures correctores (art. 28 de la Llei 18/2007, del dret a l’habitatge). Ho tractem a inspecció tècnica d’edificis.
En un terrat la pluja mana sobre el calendari: la làmina no es posa sobre un suport humit ni amb previsió d’aigua.
Pugem, fotografiem i obrim una cala per comptar capes, mirar l’estat de la làmina i revisar embornals, parapets i trapes. S’anota quins elements hi ha al damunt (antenes, màquines, estenedors).
Es retira el que destorba i la protecció vella (grava, paviment) i se saneja el suport. Si apareix fibrociment o un altre material sospitós, s’atura i es gestiona abans de continuar.
Es refà el morter de pendents cap als embornals i es rebaixen els punts de desguàs perquè la làmina no deixi un bassal al voltant.
Impermeabilització del sistema escollit, aïllant en convencional o invertida i barrera de vapor quan el càlcul la demana, amb les unions resoltes i pujades pels parapets.
Grava, paviment o la protecció que correspongui a l’ús, amb passadissos de trànsit cap a les màquines i les trapes, i amb les juntes de dilatació previstes.
Embornals amb reixeta, sobreeixidors si n’hi ha, remats de parapet i segellats. Prova amb aigua abans de donar l’obra per tancada i lliurament amb garantia per escrit.
Si és comú, la primera visita és millor amb l’administrador o la presidència. Veiem la coberta, anotem el que hi ha al damunt i parlem del que la junta vol aconseguir.
Pressupost tancat i desglossat per partides, amb la impermeabilització, l’aïllament i els extres separats, perquè cada veí entengui què vota i es pugui decidir per capítols.
Un únic cap d’obra organitza l’accés per l’escala, protegeix portal i replans i avisa els veïns de l’últim pis quan es treballa damunt de les seves cases.
El terrat es lliura amb garantia escrita d’estanquitat i una fulla de manteniment pensada per a l’administrador.
La cala ensenya el que hi ha de veritat i evita pressupostos fets a cegues que després es disparen.
Oberta la coberta, s’aïlla bé d’una vegada. El DB HE 1 marca el llistó i el clima del teu municipi decideix quant aïllant cal.
Revisem el nombre i l’estat d’embornals i sobreeixidors amb el DB HS 5 a la mà abans de proposar res.
Passadissos, protecció a les zones de pas i ampits a les trapes: el manteniment diari no fa malbé la làmina.
Capítols separats, terminis i alternatives perquè la comunitat voti amb informació, no amb pressa.
Garantia per escrit sobre l’estanquitat de la làmina.
Forquilles per m² que pugen quan s’afegeix aïllament i quan el terrat es converteix en espai d’ús. La làmina es pot pressupostar sola.
| Qualitat | Què inclou | Rang orientatiu | |
|---|---|---|---|
| Només impermeabilitzar | Acabats estàndard, solució pràctica | 40 – 80 €/m² | |
| Impermeabilitzar i aïllar | Materials seleccionats, millor equilibri | 70 – 130 €/m² | |
| Terrat transitable | Materials prèmium i interiorisme de disseny | 150 – 350 €/m² |
Orientatiu. IVA no inclòs. El preu final és un pressupost tancat després de la visita tècnica gratuïta.
Forquilles de la reforma del terrat, sense IVA. A més superfície, més embornals, més juntes i més logística d’accés.
Finques petites: pocs metres i molt de remat. Els parapets i les trapes pesen tant com la part llisa.
El més habitual. Aquí l’aïllament, els embornals i la protecció marquen la diferència entre l’extrem baix i l’alt.
Diversos sectors amb les seves juntes, més embornals i acopi de material: el pla d’obra i l’accés són part del pressupost.
Refer la làmina i els desguassos per tancar les goteres, sense tocar l’ús del terrat.
En un terrat la impermeabilització és el que protegeix tot l’edifici, i mai no convé retallar-la. Refer la coberta és també la millor ocasió per aïllar, perquè obrir-la de nou d’aquí a uns anys costaria una altra vegada gairebé el mateix.
El contingut de la reforma d’un terrat i el que convé deixar clar per escrit davant la junta.
L’IVA va sempre desglossat. El tipus que correspon depèn de l’obra i de l’habitatge, i els ajuts canvien amb cada convocatòria: ho mirem amb tu quan pressupostem i no donem res per fet.
Els terrats són una de les nostres especialitats; també fem coberta, façana i terrassa.
Terrats i cobertes planes de finques a Barcelona i a la resta de Catalunya. Cerca el teu municipi al mapa.
Geometria oficial de comarques i municipis (ICGC, 2025).
El que pregunten els veïns i els administradors abans de refer el terrat.
El més probable, però no segur: l’aigua també entra per una baixant trencada, per un parapet fissurat o per la façana. Una cala al terrat i una revisió de parapets i desguassos diuen d’on ve. Impermeabilitzar sense saber-ho és la manera més cara de continuar amb la gotera.
La invertida posa l’aïllant sobre la làmina, que queda protegida del sol i de les petjades, però l’aïllant ha de suportar l’aigua (DB HS 1, 2.4.3.2). La convencional el posa a sota i pot necessitar barrera de vapor. En un terrat que es trepitja sol convenir la invertida; ho decidim amb la cala.
Conservar l’estanquitat és obligació de la comunitat (art. 553-44.1 del Codi civil de Catalunya) i els acords sense majoria específica es prenen per majoria simple (553-25.2.j). Les innovacions exigibles per eficiència energètica segueixen el mateix camí (553-25.2.b). El teu administrador o un advocat confirma en quin dels supòsits cau cada obra.
Sí, si la comunitat ho acorda: una instal·lació d’utilitat particular en un element comú, a petició dels interessats, s’aprova per majoria simple (art. 553-25.2.e) i qui se’n beneficia n’assumeix el manteniment (553-44.2). La llei d’urbanisme l’admet sobre la coberta fins a un metre d’alçada sobre una coberta plana (art. 9 bis.1.a) i la sotmet a comunicació prèvia (art. 187 bis.h del Decret legislatiu 1/2010).
És possible si és transitable i la junta ho aprova. Convé comprovar la càrrega que admet el forjat, l’accés, les baranes i l’ús que fixen els estatuts. Si el que vol un sol veí és usar-lo en exclusiva, cal el vot favorable de tots (art. 553-26.1.c).
Depèn de la superfície: dos per sota de 100 m², tres entre 100 i 200 m², quatre entre 200 i 500 m², i un per cada 150 m² a partir d’aquí (DB HS 5, taula 4.6). Si el teu terrat en té només un, el dia que s’obstrueixi l’aigua no tindrà per on sortir.
De 2 a 5 setmanes en un terrat mitjà, segons la superfície i el clima: la làmina necessita temps sec i no es col·loca amb previsió de pluja. En una finca habitada se suma la logística de l’accés. Calendari per escrit abans de començar.
Es paga per certificacions lligades a l’avanç, amb una retenció al final, i la bestreta mai no passa del 40% del total. Cada pagament respon a una partida del pressupost tancat que la junta ja ha vist.
Guies pràctiques sobre preus, materials, llicències i decisions d’obra per reformar el teu pis amb criteri.
Una gotera gairebé mai entra on es veu la taca. T'expliquem com trobar el punt feble del terrat i quan compensa refer-lo en lloc de fer pedaços.
Llegir article →Locals i comunitatsLa llicència d'obres i la d'activitat no són el mateix ni es demanen en qualsevol ordre. T'expliquem com es coordinen abans de llogar o reformar un local.
Llegir article →Preus i pressupostosAjuntar bany i cuina comparteix tràmit, proteccions, runa i neteja. Els dos projectes es paguen sencers. T'expliquem què compta en cada cas.
Llegir article →Visita i revisió gratuïtes a tota Catalunya. Pressupost tancat i garantia sobre la impermeabilització.