Sense barreres · Barcelona + Catalunya

Reformes d’accessibilitat a Catalunya

Adaptar una casa no és penjar un agafador i donar-ho per fet. El Codi d’accessibilitat de Catalunya fixa amb números què és un habitatge accessible i què és un de practicable: el pas d’una porta, el cercle de gir, la dutxa enrasada. En una comunitat, el Codi civil de Catalunya diu qui vota l’obra, qui la paga i què pot demanar al jutge una persona de més de 70 anys. Aquí ho tens explicat, i després ho mesurem sobre la teva planta.

Pressupost tancat
Tancatpressupost per escrit i desglossat
1 cap d’obraun únic interlocutor per a tota l’obra
Gratisvisita tècnica a tota Catalunya
Garantiade l’obra, per escrit
Abans de projectar

Primer es mesura la persona, després la casa.

Una reforma d’accessibilitat comença amb una pregunta que cap catàleg no respon: com es mou qui hi viu. Una cadira de rodes, un caminador, un bastó o un genoll que ja no puja esglaons demanen coses diferents. Per això es mesura a casa, amb la persona al davant: amplada de cada porta, espai per girar, alçada del llit i del seient, i com entra a la dutxa.

El text de referència a Catalunya és el Codi d’accessibilitat (Decret 209/2023). El seu annex 3c descriu què és un habitatge accessible i què és un de practicable, amb les mesures que veuràs més avall. En habitatges ja construïts, el seu article 84 deixa l’elecció del producte de suport en mans del titular o de qui l’usa i no marca prioritats. Per a les mesures de foment, considera «adaptació funcional personalitzada» els ajustos raonables que responen a les necessitats de persones amb discapacitat, dependència o de més de 70 anys que hi viuen.

El que no fem és prometre’t ajuts de memòria: canvien amb cada convocatòria i amb cada municipi. Si n’hi ha una d’oberta i encaixa amb el teu cas, la revisem amb tu amb les bases al davant. El que sí que signem és un pressupost tancat i desglossat per partides, amb un únic cap d’obra que coordina lampista, paleta i enrajolador perquè el bany no estigui aturat ni un dia més del necessari.

Dutxa d’obra amb mampara corredissa de vidre, plat de mosaic gris, aixeta termostàtica i enrajolat de marbre clar
Dins de casa

Què mesura el Codi d’accessibilitat dins d’un habitatge.

Xifres de l’annex 3c del Decret 209/2023, apartat 21. Tot habitatge de nova creació ha de ser almenys practicable (art. 84.2); en un d’existent són la guia del que convé perseguir.

Portes i passadissos

En un habitatge accessible, totes les portes deixen un pas lliure de 0,78 m com a mínim, amb espai a banda i banda, fora de l’arc d’obertura de la fulla, per inscriure-hi un cercle de 1,50 m; els passadissos fan 1,10 m. En un de practicable, la porta d’entrada demana 0,80 m de pas i 2,00 m d’alçada lliure, i els recorreguts entre les estances principals, 1,00 m. Les portes del bany s’obren cap a fora o són corredisses.

Cercle de gir i llit

És la mesura que més condiciona un plànol. A l’habitatge accessible, un cercle lliure de 1,50 m a la cuina, les sales d’estar, el menjador i el dormitori principal, i de 1,20 m a la resta de dormitoris. A l’habitatge practicable, 1,20 m a l’accés, un bany, la cuina, una zona comuna i una habitació. Al costat del llit del dormitori principal calen 0,90 m lliures, a banda i banda si és de matrimoni. Un armari mal posat l’anul·la.

Bany i dutxa

Almenys un bany ha de complir les condicions de la cambra higiènica accessible. Quan porta dutxa, el Codi demana el terra enrasat amb el paviment contigu i un pendent d’evacuació màxim del 2 %, un espai de 0,80 × 1,20 m com a mínim, seient abatible de 0,40 × 0,40 m a entre 0,45 i 0,50 m d’alçada, barres a la cantonada del seient i aixeteria de pressió o palanca. En un bany d’ús privat, l’espai de transferència al vàter pot quedar només d’un costat.

Mecanismes, terrassa i llindars

Interruptors, timbres i bústies entre 0,80 i 1,20 m d’alçada; endolls i claus de pas a 0,40 m del terra com a mínim. Si hi ha terrassa, necessita un gir lliure de 1,50 m i la fusteria de la porta enrasada amb el paviment o, si sobresurt, una rampa de pendent màxim del 12 % a banda i banda. Són mesures petites que es resolen a l’obra si es pensen abans i costen molt més quan es descobreixen amb la persona ja vivint-hi.

A la comunitat

Rampa, plataforma o ascensor: qui decideix i qui paga.

Llibre cinquè del Codi civil de Catalunya, text consolidat. Són els articles que més es discuteixen a les juntes.

S’aprova per majoria simple

L’article 553-25.2 mana que les obres per suprimir barreres arquitectòniques o instal·lar ascensors s’acordin per majoria simple dels propietaris que voten, que alhora sumi la majoria simple de les quotes, tot i que calgui modificar els estatuts o tocar l’estructura o la façana. Només es pot votar el que consta a l’ordre del dia: si no hi consta la rampa, no s’acorda en aquella junta.

Si ho acorda la junta, paga tota la comunitat

Segons l’article 553-30.3, les despeses de suprimir barreres o instal·lar ascensors, i les necessàries per garantir l’accessibilitat i l’habitabilitat de l’edifici, van a càrrec de tots els propietaris quan deriven d’un acord de la junta. Si deriven d’una decisió judicial, és el jutge qui fixa l’import en funció de les despeses ordinàries comunes.

Si la junta no ho aprova

El propietari o titular d’un dret possessori sobre el pis pot demanar a l’autoritat judicial que obligui la comunitat a fer l’obra si ell, o les persones amb qui conviu o treballa, tenen una discapacitat o superen els 70 anys (art. 553-25.5). L’obra ha de ser raonable i proporcionada, i respondre a la discapacitat que la motiva.

Dins del teu pis, i el que toca de la comunitat

L’article 553-36 permet obres al teu element privatiu si no perjudiquen ningú ni disminueixen la solidesa ni l’accessibilitat de l’immoble; cal comunicar-ho abans a la presidència o a l’administració. Si l’obra altera elements comuns, com el vestíbul, l’escala o la façana (art. 553-41), cal acord de la junta. Si dubtes on acaba el que és teu, ho mirem a la visita.

Ordre d’obra

Del metre a la mà a l’última barra.

Primer es mesura i es decideix què és de qui; després es trenca. Amb aquest ordre s’eviten gairebé tots els ensurts.

01

Mesurament amb la persona al davant

Amb cinta i plànol: amplades de porta, girs, alçada del llit i del seient, i com es mou la persona a cada estança. D’aquí surt la llista d’adaptacions per ordre d’utilitat, no per catàleg.

02

Què és teu i què és de la comunitat

Se separa el que es fa dins del pis d’allò que toca l’escala, el replà o l’ascensor. El primer es comunica a la presidència; el segon demana acord de la junta.

03

Tràmit segons l’abast

Una obra sense projecte sol anar per comunicació prèvia i una que en requereix, per llicència (arts. 187 i 187 bis de la llei d’urbanisme catalana). Ho preparem i ho presentem: només comencem amb el paper correcte.

04

Bany: desguàs i pendent

Per enrasar la dutxa cal guanyar pendent d’evacuació. Abans de prometre res es mira el forjat i el recorregut del desguàs, perquè en un terra prim mana l’alçada disponible.

05

Portes, terres i llindars

Eixamplament de buits, portes corredisses on no cap el gir, paviment antilliscant i supressió d’esglaons o ressalts interiors.

06

Reforços, mecanismes i lliurament

Les barres es fixen a un suport que aguanti una càrrega de 1 kN sense cedir, com demana el Codi. Mecanismes a l’alçada correcta, repàs amb la persona i garantia per escrit.

Mètode

Com portem una adaptació.

01

Visita tècnica gratuïta

Anem a l’habitatge, parlem amb qui l’usa i mesurem. Sense compromís.

02

Pressupost tancat i per partides

Bany, portes, terres i mecanismes apareixen en línies separades, i es pot abordar per fases si convé.

03

Un únic cap d’obra

Coordina els gremis i ordena l’obra perquè la casa pugui continuar habitant-se amb el mínim trasbals possible.

04

Lliurament amb repàs

Revisem amb la persona alçades, girs i mecanismes, comprovem que tot s’utilitza sense esforç i lliurem amb garantia per escrit.

Criteri

El que canvia quan la mesura surt de la norma i de la persona.

Xifres del text oficial

Treballem amb les mesures del Codi d’accessibilitat, no amb «el que se sol fer».

Cada persona, un pla

El mateix bany no serveix a qui usa cadira de rodes que a qui només necessita un seient i una barra.

Sense ajuts donats per fets

Les convocatòries canvien; revisem amb tu les bases vigents abans de comptar-hi.

Comunitat sense sorpreses

Et diem què necessita acord de la junta i com plantejar-ho a l’ordre del dia.

Seguretat que no sembla d’hospital

Dutxes enrasades, barres ben escollides i materials càlids: una casa segura i bonica.

Obra amb respecte

Es planifica l’ordre dels treballs per molestar el mínim possible a qui hi viu.

Xifres

Què costa cada adaptació.

Forquilles orientatives per actuació. El que més les mou és el terra del bany i si cal tocar elements comuns.

Què costa cada adaptació — Preus orientatius · IVA no inclòs
ActuacióQuè inclouForquilla orientativa (€)
Banyera per dutxaAcabats estàndard, solució pràctica1.800 – 4.000 €
Rampa o salvaescalesMaterials prèmium i interiorisme de dissenyDes de 3.500 €
Preus orientatius · IVA no inclòs. El canvi de banyera per dutxa parteix d’uns 1.800 €. La xifra puja amb el desguàs, el paviment i el nombre de buits que s’eixamplen. Els ajuts i el tractament fiscal depenen de cada cas i de la convocatòria vigent: ho veiem a la visita, sense donar-ho per fet.
Calculadora

Quant pot costar la teva reforma?

Superfície80 m²
20 m²300 m²
Estimació orientativa41.300 – 52.100 €Reforma integral · funcional · 80 m²
Demanar pressupost gratuït →

Orientatiu. IVA no inclòs. El preu final és un pressupost tancat després de la visita tècnica gratuïta.

Per actuació

Què entra a cada adaptació.

Les principals. El pressupost surt de mesurar el teu habitatge.

Bany accessibleDutxa + agafadors1.800 – 4.500 €

Dutxa enrasada amb seient, barres de suport i paviment antilliscant. El que més canvia el preu és el desguàs i l’alçada disponible del forjat.

Pas sense barreresPortes + desnivellsDes de 1.500 €

Buits més amples, portes corredisses on falta gir i supressió d’esglaons interiors. Es mesura el cercle de gir abans de decidir.

Rampa o plataformaComunitatDes de 3.500 €

En zona comuna necessita acord de la junta i, segons el cas, llicència. L’equip sol subministrar-lo el fabricant.

Adaptació integralHabitatge completConsulta’ns

Bany, cuina, portes, mecanismes i terres en una sola obra, amb un únic ordre de treballs per no obrir dues vegades la mateixa paret.

Si l’adaptació va juntament amb la reforma del bany, el desguàs i el paviment es refan una sola vegada. Fer-la després obliga a trencar un enrajolat nou.

Abans de signar

Què entra al preu i què en queda fora.

Una adaptació arriba fins a la paret i l’equip contractat; els productes de suport mèdics són una altra partida.

✓ Inclòs a la reforma

  • Mesurament de l’habitatge amb la persona al davant
  • Dutxa enrasada amb desguàs i pendent d’evacuació
  • Seient abatible, barres de suport i aixeteria de pressió o palanca
  • Eixamplament de portes i portes corredisses
  • Supressió d’esglaons i ressalts interiors
  • Paviment antilliscant al bany i als recorreguts
  • Interruptors i endolls a l’alçada correcta
  • Rampa interior o preparació del buit per a una plataforma
  • Comunicació o llicència que correspongui, i garantia per escrit

✕ No inclòs — va a part

  • Cadira salvaescales o plataforma (equip del fabricant), tret que consti al pressupost
  • Grues, llits articulats i altres productes de suport mèdics
  • Ascensor nou a la comunitat (obra major a part)
  • Taxes municipals i ICIO, que fixa cada ajuntament
  • Mobiliari adaptat
  • Serveis de cura o assistència

L’IVA va desglossat al pressupost. L’ICIO és un impost municipal: la llei permet que cada ordenança fiscal bonifiqui les obres que afavoreixin l’accés i l’habitabilitat de persones amb discapacitat, però no tots els ajuntaments ho fan. Es consulta abans de demanar la llicència.

Cobertura

On adaptem habitatges.

Adaptem cases a Barcelona i a la resta de Catalunya. El mapa t’ensenya què fem a prop teu.

Zona de serveiResta de Catalunya

Geometria oficial de comarques i municipis (ICGC, 2025).

Dubtes freqüents

Preguntes freqüents

El que pregunten qui adapta casa seva o la d’un familiar.

Quant costa canviar la banyera per una dutxa?

A tall orientatiu, entre 1.800 i 4.000 € segons els acabats, amb seient, barres de suport, paviment antilliscant i mampara. El preu es mou pel desguàs: per enrasar la dutxa cal pendent, i en un forjat prim cal mirar l’alçada disponible abans de pressupostar.

Quines mesures ha de tenir una dutxa accessible?

El Codi d’accessibilitat (Decret 209/2023) demana, quan el bany accessible porta dutxa, el terra enrasat amb el paviment contigu, un pendent d’evacuació màxim del 2 %, un espai d’almenys 0,80 × 1,20 m i un seient abatible de 0,40 × 0,40 m a entre 0,45 i 0,50 m d’alçada. Són xifres de referència; a casa teva s’ajusten a la persona que l’haurà d’utilitzar.

Quina amplada ha de tenir una porta per a una cadira de rodes?

En un habitatge accessible, el Codi fixa un pas lliure mínim de 0,78 m a totes les portes, amb un espai a cada costat on càpiga un cercle de 1,50 m. En un habitatge practicable, la porta d’entrada demana 0,80 m. Una fulla oberta resta part del buit, i per això moltes vegades se substitueix per una de corredissa.

Feu l’obra d’adaptar un domicili per a una persona amb mobilitat reduïda?

Sí. Dutxa enrasada, portes més àmplies o corredisses, rampes interiors, barres de suport i mecanismes a l’alçada correcta. Es planifica amb la persona a casa i amb el metre a la mà, no sobre un plànol genèric. Cada obra comença amb una visita tècnica gratuïta i acaba amb pressupost tancat per partides.

Qui decideix a la comunitat si es posa una rampa o un ascensor?

La junta, per majoria simple dels propietaris que voten, que a més representi la majoria simple de les quotes (Codi civil de Catalunya, art. 553-25.2). L’afer ha de constar a l’ordre del dia. Si ho acorda la junta, les despeses són de tots els propietaris (art. 553-30.3).

I si la comunitat s’hi nega?

Si tu, o algú amb qui convius o treballes, té una discapacitat o és major de 70 anys, l’article 553-25.5 permet demanar a un jutge que obligui la comunitat a suprimir barreres o a fer les innovacions exigibles, sempre que siguin raonables i proporcionades. És un camí judicial: abans convé portar a la junta un pressupost tancat i un informe tècnic.

Puc posar un salvaescales a l’escala de la meva comunitat?

Depèn de l’escala i de la junta. El Codi d’accessibilitat només admet plataformes elevadores inclinades en zones comunes quan cal salvar com a màxim tres plantes i es justifica que no hi ha cap altra alternativa tècnica (art. 82). Cal acord de la junta i, segons el cas, llicència. Mirem l’amplada de l’escala i l’evacuació a la visita.

Quant es triga?

Un bany accessible sol quedar en 1–2 setmanes; una adaptació més gran, més. Et donem un calendari per escrit abans de començar.

Hi ha ajuts o bonificacions per adaptar l’habitatge?

Depèn de la convocatòria vigent i del teu municipi, i canvien amb freqüència, així que no els donem per fets. El que sí que recull la llei d’hisendes locals és que cada ordenança pot bonificar l’ICIO de les obres que afavoreixin l’accés i l’habitabilitat de persones amb discapacitat (art. 103.2.e). Es consulta al teu ajuntament abans de demanar la llicència.

Ho cerquis com ho cerquis, és el mateix servei?

Sí: «reformes accessibilitat»: maneres diferents d’escriure la mateixa necessitat, i totes amb el mateix pressupost tancat per partides després de la visita gratuïta.

Pressupost gratis

Adapta casa teva sense barreres.

Visita tècnica gratuïta a tota Catalunya. Explica’ns qui viu a casa i què li costa més, i comencem per aquí.

Les teves dades

El teu projecte

On és

Pressupost i terminis

Explica'ns més

Com prefereixes que et contactem

Resposta en menys de 24 h laborables · Visita tècnica gratuïta · Sense compromís

✆ Trucar✦ WhatsAppPressupost →