Adaptar una casa no és penjar un agafador i donar-ho per fet. El Codi d’accessibilitat de Catalunya fixa amb números què és un habitatge accessible i què és un de practicable: el pas d’una porta, el cercle de gir, la dutxa enrasada. En una comunitat, el Codi civil de Catalunya diu qui vota l’obra, qui la paga i què pot demanar al jutge una persona de més de 70 anys. Aquí ho tens explicat, i després ho mesurem sobre la teva planta.
Una reforma d’accessibilitat comença amb una pregunta que cap catàleg no respon: com es mou qui hi viu. Una cadira de rodes, un caminador, un bastó o un genoll que ja no puja esglaons demanen coses diferents. Per això es mesura a casa, amb la persona al davant: amplada de cada porta, espai per girar, alçada del llit i del seient, i com entra a la dutxa.
El text de referència a Catalunya és el Codi d’accessibilitat (Decret 209/2023). El seu annex 3c descriu què és un habitatge accessible i què és un de practicable, amb les mesures que veuràs més avall. En habitatges ja construïts, el seu article 84 deixa l’elecció del producte de suport en mans del titular o de qui l’usa i no marca prioritats. Per a les mesures de foment, considera «adaptació funcional personalitzada» els ajustos raonables que responen a les necessitats de persones amb discapacitat, dependència o de més de 70 anys que hi viuen.
El que no fem és prometre’t ajuts de memòria: canvien amb cada convocatòria i amb cada municipi. Si n’hi ha una d’oberta i encaixa amb el teu cas, la revisem amb tu amb les bases al davant. El que sí que signem és un pressupost tancat i desglossat per partides, amb un únic cap d’obra que coordina lampista, paleta i enrajolador perquè el bany no estigui aturat ni un dia més del necessari.

Xifres de l’annex 3c del Decret 209/2023, apartat 21. Tot habitatge de nova creació ha de ser almenys practicable (art. 84.2); en un d’existent són la guia del que convé perseguir.
En un habitatge accessible, totes les portes deixen un pas lliure de 0,78 m com a mínim, amb espai a banda i banda, fora de l’arc d’obertura de la fulla, per inscriure-hi un cercle de 1,50 m; els passadissos fan 1,10 m. En un de practicable, la porta d’entrada demana 0,80 m de pas i 2,00 m d’alçada lliure, i els recorreguts entre les estances principals, 1,00 m. Les portes del bany s’obren cap a fora o són corredisses.
És la mesura que més condiciona un plànol. A l’habitatge accessible, un cercle lliure de 1,50 m a la cuina, les sales d’estar, el menjador i el dormitori principal, i de 1,20 m a la resta de dormitoris. A l’habitatge practicable, 1,20 m a l’accés, un bany, la cuina, una zona comuna i una habitació. Al costat del llit del dormitori principal calen 0,90 m lliures, a banda i banda si és de matrimoni. Un armari mal posat l’anul·la.
Almenys un bany ha de complir les condicions de la cambra higiènica accessible. Quan porta dutxa, el Codi demana el terra enrasat amb el paviment contigu i un pendent d’evacuació màxim del 2 %, un espai de 0,80 × 1,20 m com a mínim, seient abatible de 0,40 × 0,40 m a entre 0,45 i 0,50 m d’alçada, barres a la cantonada del seient i aixeteria de pressió o palanca. En un bany d’ús privat, l’espai de transferència al vàter pot quedar només d’un costat.
Interruptors, timbres i bústies entre 0,80 i 1,20 m d’alçada; endolls i claus de pas a 0,40 m del terra com a mínim. Si hi ha terrassa, necessita un gir lliure de 1,50 m i la fusteria de la porta enrasada amb el paviment o, si sobresurt, una rampa de pendent màxim del 12 % a banda i banda. Són mesures petites que es resolen a l’obra si es pensen abans i costen molt més quan es descobreixen amb la persona ja vivint-hi.
Llibre cinquè del Codi civil de Catalunya, text consolidat. Són els articles que més es discuteixen a les juntes.
L’article 553-25.2 mana que les obres per suprimir barreres arquitectòniques o instal·lar ascensors s’acordin per majoria simple dels propietaris que voten, que alhora sumi la majoria simple de les quotes, tot i que calgui modificar els estatuts o tocar l’estructura o la façana. Només es pot votar el que consta a l’ordre del dia: si no hi consta la rampa, no s’acorda en aquella junta.
Segons l’article 553-30.3, les despeses de suprimir barreres o instal·lar ascensors, i les necessàries per garantir l’accessibilitat i l’habitabilitat de l’edifici, van a càrrec de tots els propietaris quan deriven d’un acord de la junta. Si deriven d’una decisió judicial, és el jutge qui fixa l’import en funció de les despeses ordinàries comunes.
El propietari o titular d’un dret possessori sobre el pis pot demanar a l’autoritat judicial que obligui la comunitat a fer l’obra si ell, o les persones amb qui conviu o treballa, tenen una discapacitat o superen els 70 anys (art. 553-25.5). L’obra ha de ser raonable i proporcionada, i respondre a la discapacitat que la motiva.
L’article 553-36 permet obres al teu element privatiu si no perjudiquen ningú ni disminueixen la solidesa ni l’accessibilitat de l’immoble; cal comunicar-ho abans a la presidència o a l’administració. Si l’obra altera elements comuns, com el vestíbul, l’escala o la façana (art. 553-41), cal acord de la junta. Si dubtes on acaba el que és teu, ho mirem a la visita.
Primer es mesura i es decideix què és de qui; després es trenca. Amb aquest ordre s’eviten gairebé tots els ensurts.
Amb cinta i plànol: amplades de porta, girs, alçada del llit i del seient, i com es mou la persona a cada estança. D’aquí surt la llista d’adaptacions per ordre d’utilitat, no per catàleg.
Se separa el que es fa dins del pis d’allò que toca l’escala, el replà o l’ascensor. El primer es comunica a la presidència; el segon demana acord de la junta.
Una obra sense projecte sol anar per comunicació prèvia i una que en requereix, per llicència (arts. 187 i 187 bis de la llei d’urbanisme catalana). Ho preparem i ho presentem: només comencem amb el paper correcte.
Per enrasar la dutxa cal guanyar pendent d’evacuació. Abans de prometre res es mira el forjat i el recorregut del desguàs, perquè en un terra prim mana l’alçada disponible.
Eixamplament de buits, portes corredisses on no cap el gir, paviment antilliscant i supressió d’esglaons o ressalts interiors.
Les barres es fixen a un suport que aguanti una càrrega de 1 kN sense cedir, com demana el Codi. Mecanismes a l’alçada correcta, repàs amb la persona i garantia per escrit.
Anem a l’habitatge, parlem amb qui l’usa i mesurem. Sense compromís.
Bany, portes, terres i mecanismes apareixen en línies separades, i es pot abordar per fases si convé.
Coordina els gremis i ordena l’obra perquè la casa pugui continuar habitant-se amb el mínim trasbals possible.
Revisem amb la persona alçades, girs i mecanismes, comprovem que tot s’utilitza sense esforç i lliurem amb garantia per escrit.
Treballem amb les mesures del Codi d’accessibilitat, no amb «el que se sol fer».
El mateix bany no serveix a qui usa cadira de rodes que a qui només necessita un seient i una barra.
Les convocatòries canvien; revisem amb tu les bases vigents abans de comptar-hi.
Et diem què necessita acord de la junta i com plantejar-ho a l’ordre del dia.
Dutxes enrasades, barres ben escollides i materials càlids: una casa segura i bonica.
Es planifica l’ordre dels treballs per molestar el mínim possible a qui hi viu.
Forquilles orientatives per actuació. El que més les mou és el terra del bany i si cal tocar elements comuns.
| Actuació | Què inclou | Forquilla orientativa (€) | |
|---|---|---|---|
| Banyera per dutxa | Acabats estàndard, solució pràctica | 1.800 – 4.000 € | |
| Diverses adaptacions | Materials seleccionats, millor equilibri | 3.000 – 12.000 € | |
| Rampa o salvaescales | Materials prèmium i interiorisme de disseny | Des de 3.500 € |
Orientatiu. IVA no inclòs. El preu final és un pressupost tancat després de la visita tècnica gratuïta.
Les principals. El pressupost surt de mesurar el teu habitatge.
Dutxa enrasada amb seient, barres de suport i paviment antilliscant. El que més canvia el preu és el desguàs i l’alçada disponible del forjat.
Buits més amples, portes corredisses on falta gir i supressió d’esglaons interiors. Es mesura el cercle de gir abans de decidir.
En zona comuna necessita acord de la junta i, segons el cas, llicència. L’equip sol subministrar-lo el fabricant.
Bany, cuina, portes, mecanismes i terres en una sola obra, amb un únic ordre de treballs per no obrir dues vegades la mateixa paret.
Si l’adaptació va juntament amb la reforma del bany, el desguàs i el paviment es refan una sola vegada. Fer-la després obliga a trencar un enrajolat nou.
Una adaptació arriba fins a la paret i l’equip contractat; els productes de suport mèdics són una altra partida.
L’IVA va desglossat al pressupost. L’ICIO és un impost municipal: la llei permet que cada ordenança fiscal bonifiqui les obres que afavoreixin l’accés i l’habitabilitat de persones amb discapacitat, però no tots els ajuntaments ho fan. Es consulta abans de demanar la llicència.
L’accessibilitat és una de les nostres especialitats; també fem bany, comunitat i ascensors.
Adaptem cases a Barcelona i a la resta de Catalunya. El mapa t’ensenya què fem a prop teu.
Geometria oficial de comarques i municipis (ICGC, 2025).
El que pregunten qui adapta casa seva o la d’un familiar.
A tall orientatiu, entre 1.800 i 4.000 € segons els acabats, amb seient, barres de suport, paviment antilliscant i mampara. El preu es mou pel desguàs: per enrasar la dutxa cal pendent, i en un forjat prim cal mirar l’alçada disponible abans de pressupostar.
El Codi d’accessibilitat (Decret 209/2023) demana, quan el bany accessible porta dutxa, el terra enrasat amb el paviment contigu, un pendent d’evacuació màxim del 2 %, un espai d’almenys 0,80 × 1,20 m i un seient abatible de 0,40 × 0,40 m a entre 0,45 i 0,50 m d’alçada. Són xifres de referència; a casa teva s’ajusten a la persona que l’haurà d’utilitzar.
En un habitatge accessible, el Codi fixa un pas lliure mínim de 0,78 m a totes les portes, amb un espai a cada costat on càpiga un cercle de 1,50 m. En un habitatge practicable, la porta d’entrada demana 0,80 m. Una fulla oberta resta part del buit, i per això moltes vegades se substitueix per una de corredissa.
Sí. Dutxa enrasada, portes més àmplies o corredisses, rampes interiors, barres de suport i mecanismes a l’alçada correcta. Es planifica amb la persona a casa i amb el metre a la mà, no sobre un plànol genèric. Cada obra comença amb una visita tècnica gratuïta i acaba amb pressupost tancat per partides.
La junta, per majoria simple dels propietaris que voten, que a més representi la majoria simple de les quotes (Codi civil de Catalunya, art. 553-25.2). L’afer ha de constar a l’ordre del dia. Si ho acorda la junta, les despeses són de tots els propietaris (art. 553-30.3).
Si tu, o algú amb qui convius o treballes, té una discapacitat o és major de 70 anys, l’article 553-25.5 permet demanar a un jutge que obligui la comunitat a suprimir barreres o a fer les innovacions exigibles, sempre que siguin raonables i proporcionades. És un camí judicial: abans convé portar a la junta un pressupost tancat i un informe tècnic.
Depèn de l’escala i de la junta. El Codi d’accessibilitat només admet plataformes elevadores inclinades en zones comunes quan cal salvar com a màxim tres plantes i es justifica que no hi ha cap altra alternativa tècnica (art. 82). Cal acord de la junta i, segons el cas, llicència. Mirem l’amplada de l’escala i l’evacuació a la visita.
Un bany accessible sol quedar en 1–2 setmanes; una adaptació més gran, més. Et donem un calendari per escrit abans de començar.
Depèn de la convocatòria vigent i del teu municipi, i canvien amb freqüència, així que no els donem per fets. El que sí que recull la llei d’hisendes locals és que cada ordenança pot bonificar l’ICIO de les obres que afavoreixin l’accés i l’habitabilitat de persones amb discapacitat (art. 103.2.e). Es consulta al teu ajuntament abans de demanar la llicència.
Sí: «reformes accessibilitat»: maneres diferents d’escriure la mateixa necessitat, i totes amb el mateix pressupost tancat per partides després de la visita gratuïta.
Guies pràctiques sobre preus, materials, llicències i decisions d’obra per reformar el teu pis amb criteri.
Una gotera gairebé mai entra on es veu la taca. T'expliquem com trobar el punt feble del terrat i quan compensa refer-lo en lloc de fer pedaços.
Llegir article →Locals i comunitatsLa llicència d'obres i la d'activitat no són el mateix ni es demanen en qualsevol ordre. T'expliquem com es coordinen abans de llogar o reformar un local.
Llegir article →Preus i pressupostosAjuntar bany i cuina comparteix tràmit, proteccions, runa i neteja. Els dos projectes es paguen sencers. T'expliquem què compta en cada cas.
Llegir article →Visita tècnica gratuïta a tota Catalunya. Explica’ns qui viu a casa i què li costa més, i comencem per aquí.