Una obra de comunitat es guanya o es perd a la junta: amb la convocatòria ben feta, la majoria correcta i un pressupost que tothom entengui. T’expliquem com es decideix, com es reparteix la derrama i quina obra convé fer primer en una finca.
Una reforma de zones comunes té dos camins que avancen alhora: el tècnic, que decideix què es repara i amb què, i el jurídic, que decideix qui vota què i amb quina majoria. A Catalunya ho regula el llibre cinquè del Codi civil: façanes, cobertes, vestíbuls, escales i ascensors són elements comuns (art. 553-41) i la comunitat els ha de conservar (art. 553-44), però cada tipus d’obra es vota d’una manera.
Per això comencem lliurant alguna cosa que l’administrador pugui adjuntar a la convocatòria: un informe de l’estat de la finca, un pressupost per partides i les opcions amb el seu cost. L’ordre del dia el fixa qui convoca, i només es poden adoptar acords sobre el que hi figura (art. 553-25.1), de manera que el que no arriba per escrit abans de la junta no es vota.
Dos exemples reals: la rehabilitació de la façana d’un edifici entre mitgeres del Carrer del Clot, a Barcelona, amb bastida i malla posades a la façana principal i al pati interior; i, al Carrer del Mar, a Badalona, vam reformar l’escala d’un portal amb graons de marbre, rampa i salvaescales sense deixar de donar servei als veïns. Les dues fotos d’aquesta pàgina no són d’una comunitat: són escales metàl·liques d’obres d’habitatge, i es veuen també en patis i zones comunes.

Resum dels articles 553-20 a 553-31 del Codi civil de Catalunya, llibre cinquè.
S’envia amb vuit dies naturals d’antelació com a mínim, llevat que els estatuts diguin una altra cosa. Porta l’ordre del dia, el lloc i l’hora, la llista de propietaris amb deutes (que tenen veu però no vot) i la documentació sobre els assumptes o el lloc on consultar-la. Si un veí demana per escrit un punt abans de convocar, s’hi ha d’incloure.
Per majoria simple van les obres per suprimir barreres o instal·lar ascensor, les innovacions exigibles per seguretat, accessibilitat o eficiència, les infraestructures de mobilitat, i tot el que la llei no sotmeti a una altra majoria. Per quatre cinquenes parts, les innovacions físiques que afectin l’estructura o la configuració exterior, amb excepcions. Per unanimitat, els canvis de quotes.
Quan cal unanimitat o quatre cinquenes parts, el vot de qui no ha assistit es compta a favor si, durant el mes següent a la notificació de l’acord, no s’hi oposa per escrit a la secretaria per un mitjà fefaent. Per això la notificació de l’acta és el moment que compta.
L’acta es redacta i la signen el secretari i el president en el termini de cinc dies després de la reunió. Els acords es poden impugnar judicialment durant un any si són contraris a la llei o als estatuts, i durant tres mesos si perjudiquen greument un propietari. Qui impugna ha d’estar al corrent de pagament.
El pressupost tècnic serveix de poc si no s’ha pensat el repartiment.
La comunitat ha de reservar una quantitat no inferior al 5 % de les despeses comunes. És en un compte a part i, amb permís de la junta, serveix per a obres extraordinàries de conservació i rehabilitació. Els romanents de cada any s’acumulen al següent.
La regla general és pagar segons la quota de participació. Els estatuts poden fixar quotes especials per a certes despeses, entre elles les d’escales diferents, i el títol o la junta poden incrementar la participació d’un pis o local amb activitat empresarial o professional, sense passar del doble de la seva quota.
L’habitatge respon del deute per despeses comunes de l’any en curs i dels quatre anys anteriors, encara que es vengui. Qui ven ha d’aportar un certificat de deutes del secretari; sense aquest no es pot atorgar l’escriptura, llevat que les parts hi renunciïn.
Es poden contractar crèdits per pagar les obres d’accessibilitat, ascensor, eficiència i les altres de l’article 553-25.2, per majoria simple. Si el termini de devolució passa dels quinze anys, la majoria necessària puja a quatre cinquenes parts de propietaris i de quotes.
No és una norma, és el criteri amb què ordenem les obres perquè una no malmeti la següent.
Una coberta o una façana que filtren malmeten el que s’arregli a sota. Per això l’envolupant va abans que qualsevol pintura d’escala o canvi de terra del portal, tot i que aquests es vegin més.
Portal, escala i replans es reformen al final: així la bastida, les baixants i el trànsit de materials no ratllen els acabats nous. Per a la ITE, l’ordre el marca l’informe i els terminis del programa de rehabilitació.
Segons el Codi d’accessibilitat, el projecte d’instal·lar o reformar un ascensor ha d’incloure les actuacions complementàries per a un itinerari accessible des del carrer fins a cada habitatge. No es pensa l’ascensor sense el portal i els replans.
Si façana i pati comparteixen bastida, o si la coberta i la façana es poden fer seguides, es planifiquen juntes. Muntar i desmuntar mitjans auxiliars dues vegades és un cost que la junta no veu al pressupost fins que arriba la segona factura.
Una sola obra pot tenir dues juntes: una per aprovar el pressupost i una altra per decidir què es fa primer.
Es recorren façana, coberta, patis, portal, escala i instal·lacions comunes, amb fotos i prioritats: el que afecta la seguretat primer, l’estètic després.
Cada actuació es pressuposta per separat, amb dues opcions quan n’hi ha, perquè la junta pugui triar sense que ningú hagi de demanar un altre pressupost.
L’administrador convoca amb l’ordre del dia i el pressupost adjunts. Si cal, expliquem les partides a la reunió i responem les preguntes dels veïns.
Tramitem la comunicació o llicència i, si hi ha bastida, l’ocupació de la via pública. S’avisa els veïns de quina fase els afecta i quan.
Primer l’envolupant (coberta, façana), després les zones comunes interiors, perquè l’aigua o la bastida no malmetin acabats nous.
Certificat final, liquidació per certificacions, garantia per escrit i la documentació que l’administrador arxiva al llibre de l’edifici.
Es recorre l’edifici amb l’administrador o amb la presidència i s’anoten les prioritats. Sense cost ni compromís.
Cada actuació a la seva línia, amb l’IVA a part i les opcions a la vista. La junta pot aprovar una partida i deixar-ne una altra per més endavant.
Una persona respon davant de l’administrador i de la presidència, i avisa els veïns de cada fase que els afecta.
Certificat final, garantia per escrit i liquidació clara del que s’ha executat.
Partides separades, amb alternatives i sense conceptes agrupats: l’administrador no ha de traduir-ho als veïns.
Tramitem comunicats i llicències, i preparem la documentació per als ajuts i per a la ITE quan toca.
L’administrador i la presidència parlen amb una sola persona, no amb un ofici diferent cada setmana.
Fases sorolloses avisades, accessos protegits i zones de pas lliures.
L’envolupant abans que els interiors i l’accés abans que el paviment: cada obra protegeix la següent.
Si la façana i el pati comparteixen bastida, es planifiquen juntes per no muntar-la i desmuntar-la dues vegades.
Forquilles per actuació completa. El preu exacte surt de la visita i del que aprovi la junta.
| Actuació | Què inclou | Forquilla orientativa | |
|---|---|---|---|
| Portal i escala comuns | Acabats estàndard, solució pràctica | 8.000 – 40.000 € | |
| Façana completa | Materials seleccionats, millor equilibri | 30.000 – 150.000 € | |
| Ascensor nou | Materials prèmium i interiorisme de disseny | 40.000 – 90.000 € |
Orientatiu. IVA no inclòs. El preu final és un pressupost tancat després de la visita tècnica gratuïta.
Xifres de partida per a zones comunes. L’IVA va a part.
Poques plantes: portal, escala i alguna actuació puntual de façana.
El més habitual: es combinen façana i coberta, o l’ascensor amb el portal.
Grans superfícies i diverses instal·lacions: es planifica per fases amb un calendari de derrames.
Si hi ha una convocatòria oberta, la xifra neta canvia. Es pregunta abans de votar, no després.
Més que el preu total, a una comunitat li importa com es reparteix: per quota de participació i al llarg de quants terminis. Preparem el pressupost perquè l’administrador el pugui dividir en certificacions, i els ajuts, si n’hi ha, se sol·liciten amb temps.
El que cobreix una obra de zones comunes i el que es pressuposta a part.
L’IVA es desglossa sempre i el seu tipus depèn de l’obra. Si entren actuacions d’accessibilitat o d’eficiència energètica, t’expliquem quin correspon i quins ajuts poden existir, sense donar-los per concedits.
Les comunitats són una de les nostres especialitats; també fem habitatge i local.
Una comunitat d’un bloc de L’Hospitalet i la d’una finca de Girona tenen ajuntaments, bastides i terminis diferents. Busca el teu municipi al mapa.
Geometria oficial de comarques i municipis (ICGC, 2025).
Preguntes habituals de presidents, administradors i veïns.
Una convocatòria amb vuit dies naturals d’antelació com a mínim, un ordre del dia clar i la majoria que correspongui al tipus d’obra. Només es poden adoptar acords sobre punts inclosos a l’ordre del dia (arts. 553-21 i 553-25 del Codi civil de Catalunya).
Es compten els vots i les quotes dels qui participen en cada votació, i l’acord tira endavant si els vots i les quotes a favor superen els que hi estan en contra (art. 553-25.3). Els propietaris amb deutes pendents amb la comunitat no voten, tret que hagin consignat el deute o l’hagin impugnat (art. 553-24.1).
Cada propietari paga en proporció a la seva quota de participació o segons el que fixin els estatuts o els acords de la junta (art. 553-45). Si els estatuts preveuen quotes especials, com les d’escales diferents o les de piscina, s’apliquen aquestes per a aquestes despeses.
La comunitat pot reclamar el deute per la via del procés monitori especial amb un certificat del secretari, amb el vistiplau de la presidència (art. 553-47). L’habitatge, per la seva banda, respon dels deutes de l’any en curs i dels quatre anteriors, encara que canviï de propietari (art. 553-5).
Sí. Els contractes de finançament per costejar obres d’accessibilitat, ascensor o eficiència s’aproven per majoria simple (art. 553-25.2.g); si el termini d’amortització supera els quinze anys, cal el vot de les quatre cinquenes parts (art. 553-26.2.h).
El pressupost de la comunitat ha d’incloure una dotació mínima del 5 % de les despeses comunes per al fons de reserva. Amb autorització de la junta es pot destinar a obres extraordinàries de conservació, reparació, rehabilitació o seguretat (art. 553-6).
Per l’informe de la ITE: el programa de rehabilitació que ha d’aprovar la comunitat té un termini d’un any si les deficiències són lleus o importants, i de sis mesos si són greus o molt greus. Expliquem el procés a la pàgina de la ITE.
En molts casos sí, i l’acord s’aprova per majoria simple (art. 553-25.2.a). Hi ha un estudi de viabilitat previ i condicions d’accessibilitat que cal complir; ho detallem a la pàgina d’ascensors.
Depèn de la convocatòria de cada moment. A Barcelona, l’ajuntament va donar a conèixer el 20 d’octubre de 2026 una línia per a comunitats de veïns centrada en l’accessibilitat, amb sol·licituds fins al 11 de desembre de 2026. Fora de la ciutat, la informació és a l’ajuntament propi i a la Generalitat.
Guies pràctiques sobre preus, materials, llicències i decisions d’obra per reformar el teu pis amb criteri.
Una gotera gairebé mai entra on es veu la taca. T'expliquem com trobar el punt feble del terrat i quan compensa refer-lo en lloc de fer pedaços.
Llegir article →Locals i comunitatsLa llicència d'obres i la d'activitat no són el mateix ni es demanen en qualsevol ordre. T'expliquem com es coordinen abans de llogar o reformar un local.
Llegir article →Preus i pressupostosAjuntar bany i cuina comparteix tràmit, proteccions, runa i neteja. Els dos projectes es paguen sencers. T'expliquem què compta en cada cas.
Llegir article →Informe de l’estat de la finca i pressupost per partides per portar a la junta, sense compromís.