Zones comunes · Barcelona + Catalunya

Reformes de comunitats de veïns a Catalunya

Una obra de comunitat es guanya o es perd a la junta: amb la convocatòria ben feta, la majoria correcta i un pressupost que tothom entengui. T’expliquem com es decideix, com es reparteix la derrama i quina obra convé fer primer en una finca.

Pressupost tancat
Tancatpressupost per escrit i desglossat
1 cap d’obraun únic interlocutor per a tota l’obra
Gratisvisita tècnica a tota Catalunya
Garantiade l’obra, per escrit
Obra i junta

Abans de la primera pala, la convocatòria.

Una reforma de zones comunes té dos camins que avancen alhora: el tècnic, que decideix què es repara i amb què, i el jurídic, que decideix qui vota què i amb quina majoria. A Catalunya ho regula el llibre cinquè del Codi civil: façanes, cobertes, vestíbuls, escales i ascensors són elements comuns (art. 553-41) i la comunitat els ha de conservar (art. 553-44), però cada tipus d’obra es vota d’una manera.

Per això comencem lliurant alguna cosa que l’administrador pugui adjuntar a la convocatòria: un informe de l’estat de la finca, un pressupost per partides i les opcions amb el seu cost. L’ordre del dia el fixa qui convoca, i només es poden adoptar acords sobre el que hi figura (art. 553-25.1), de manera que el que no arriba per escrit abans de la junta no es vota.

Dos exemples reals: la rehabilitació de la façana d’un edifici entre mitgeres del Carrer del Clot, a Barcelona, amb bastida i malla posades a la façana principal i al pati interior; i, al Carrer del Mar, a Badalona, vam reformar l’escala d’un portal amb graons de marbre, rampa i salvaescales sense deixar de donar servei als veïns. Les dues fotos d’aquesta pàgina no són d’una comunitat: són escales metàl·liques d’obres d’habitatge, i es veuen també en patis i zones comunes.

Escala de cargol galvanitzada al costat d’una paret, amb cablejat elèctric solt a la part baixa i l’obra sense acabar
Com es decideix

De la proposta a l’acord: les regles de la junta.

Resum dels articles 553-20 a 553-31 del Codi civil de Catalunya, llibre cinquè.

Convocatòria en regla

S’envia amb vuit dies naturals d’antelació com a mínim, llevat que els estatuts diguin una altra cosa. Porta l’ordre del dia, el lloc i l’hora, la llista de propietaris amb deutes (que tenen veu però no vot) i la documentació sobre els assumptes o el lloc on consultar-la. Si un veí demana per escrit un punt abans de convocar, s’hi ha d’incloure.

Què es vota amb cada majoria

Per majoria simple van les obres per suprimir barreres o instal·lar ascensor, les innovacions exigibles per seguretat, accessibilitat o eficiència, les infraestructures de mobilitat, i tot el que la llei no sotmeti a una altra majoria. Per quatre cinquenes parts, les innovacions físiques que afectin l’estructura o la configuració exterior, amb excepcions. Per unanimitat, els canvis de quotes.

El silenci de l’absent

Quan cal unanimitat o quatre cinquenes parts, el vot de qui no ha assistit es compta a favor si, durant el mes següent a la notificació de l’acord, no s’hi oposa per escrit a la secretaria per un mitjà fefaent. Per això la notificació de l’acta és el moment que compta.

Acta i termini per impugnar

L’acta es redacta i la signen el secretari i el president en el termini de cinc dies després de la reunió. Els acords es poden impugnar judicialment durant un any si són contraris a la llei o als estatuts, i durant tres mesos si perjudiquen greument un propietari. Qui impugna ha d’estar al corrent de pagament.

Diners i derrama

Qui paga, quan i què passa si algú no paga.

El pressupost tècnic serveix de poc si no s’ha pensat el repartiment.

Fons de reserva

La comunitat ha de reservar una quantitat no inferior al 5 % de les despeses comunes. És en un compte a part i, amb permís de la junta, serveix per a obres extraordinàries de conservació i rehabilitació. Els romanents de cada any s’acumulen al següent.

Repartiment per quota

La regla general és pagar segons la quota de participació. Els estatuts poden fixar quotes especials per a certes despeses, entre elles les d’escales diferents, i el títol o la junta poden incrementar la participació d’un pis o local amb activitat empresarial o professional, sense passar del doble de la seva quota.

Deute que segueix el pis

L’habitatge respon del deute per despeses comunes de l’any en curs i dels quatre anys anteriors, encara que es vengui. Qui ven ha d’aportar un certificat de deutes del secretari; sense aquest no es pot atorgar l’escriptura, llevat que les parts hi renunciïn.

Finançar sense passar-se

Es poden contractar crèdits per pagar les obres d’accessibilitat, ascensor, eficiència i les altres de l’article 553-25.2, per majoria simple. Si el termini de devolució passa dels quinze anys, la majoria necessària puja a quatre cinquenes parts de propietaris i de quotes.

Quina obra va primer

Un ordre que protegeix els diners de la comunitat.

No és una norma, és el criteri amb què ordenem les obres perquè una no malmeti la següent.

Primer el que deixa entrar aigua

Una coberta o una façana que filtren malmeten el que s’arregli a sota. Per això l’envolupant va abans que qualsevol pintura d’escala o canvi de terra del portal, tot i que aquests es vegin més.

Després, el que l’obra embrutaria

Portal, escala i replans es reformen al final: així la bastida, les baixants i el trànsit de materials no ratllen els acabats nous. Per a la ITE, l’ordre el marca l’informe i els terminis del programa de rehabilitació.

L’ascensor arrossega el portal

Segons el Codi d’accessibilitat, el projecte d’instal·lar o reformar un ascensor ha d’incloure les actuacions complementàries per a un itinerari accessible des del carrer fins a cada habitatge. No es pensa l’ascensor sense el portal i els replans.

Una obra, una bastida

Si façana i pati comparteixen bastida, o si la coberta i la façana es poden fer seguides, es planifiquen juntes. Muntar i desmuntar mitjans auxiliars dues vegades és un cost que la junta no veu al pressupost fins que arriba la segona factura.

De l’informe al lliurament

Com avança una obra de comunitat.

Una sola obra pot tenir dues juntes: una per aprovar el pressupost i una altra per decidir què es fa primer.

01

Informe de l’estat de la finca

Es recorren façana, coberta, patis, portal, escala i instal·lacions comunes, amb fotos i prioritats: el que afecta la seguretat primer, l’estètic després.

02

Proposta amb alternatives

Cada actuació es pressuposta per separat, amb dues opcions quan n’hi ha, perquè la junta pugui triar sense que ningú hagi de demanar un altre pressupost.

03

Convocatòria i votació

L’administrador convoca amb l’ordre del dia i el pressupost adjunts. Si cal, expliquem les partides a la reunió i responem les preguntes dels veïns.

04

Llicències i mitjans auxiliars

Tramitem la comunicació o llicència i, si hi ha bastida, l’ocupació de la via pública. S’avisa els veïns de quina fase els afecta i quan.

05

Execució per fases

Primer l’envolupant (coberta, façana), després les zones comunes interiors, perquè l’aigua o la bastida no malmetin acabats nous.

06

Lliurament, certificat i liquidació

Certificat final, liquidació per certificacions, garantia per escrit i la documentació que l’administrador arxiva al llibre de l’edifici.

Qui fa què

El que rep la comunitat a cada pas.

01

Visita tècnica gratuïta

Es recorre l’edifici amb l’administrador o amb la presidència i s’anoten les prioritats. Sense cost ni compromís.

02

Pressupost tancat per partides

Cada actuació a la seva línia, amb l’IVA a part i les opcions a la vista. La junta pot aprovar una partida i deixar-ne una altra per més endavant.

03

Un sol cap d’obra

Una persona respon davant de l’administrador i de la presidència, i avisa els veïns de cada fase que els afecta.

04

Tancament i garantia

Certificat final, garantia per escrit i liquidació clara del que s’ha executat.

Com treballem amb una finca

El que ajuda que la junta digui que sí.

Pressupost votable

Partides separades, amb alternatives i sense conceptes agrupats: l’administrador no ha de traduir-ho als veïns.

Obra i papers

Tramitem comunicats i llicències, i preparem la documentació per als ajuts i per a la ITE quan toca.

Un interlocutor

L’administrador i la presidència parlen amb una sola persona, no amb un ofici diferent cada setmana.

Respecte pel veí

Fases sorolloses avisades, accessos protegits i zones de pas lliures.

Ordre lògic

L’envolupant abans que els interiors i l’accés abans que el paviment: cada obra protegeix la següent.

Una obra, una bastida

Si la façana i el pati comparteixen bastida, es planifiquen juntes per no muntar-la i desmuntar-la dues vegades.

Pressupost

Quant costa cada obra d’una comunitat.

Forquilles per actuació completa. El preu exacte surt de la visita i del que aprovi la junta.

Quant costa cada obra d’una comunitat — Preus orientatius · IVA no inclòs
ActuacióQuè inclouForquilla orientativa
Portal i escala comunsAcabats estàndard, solució pràctica8.000 – 40.000 €
Ascensor nouMaterials prèmium i interiorisme de disseny40.000 – 90.000 €
Preus orientatius · IVA no inclòs. El que més fa variar una obra de comunitat és el nombre de plantes, els metres de façana i l’estat de partida. Hi ha partides que es poden ajornar i d’altres que no: el que afecta la seguretat, o el que imposa la ITE, va primer. Et donem el pressupost amb aquest ordre de prioritats.
Calculadora

Quant pot costar la teva reforma?

Superfície80 m²
20 m²300 m²
Estimació orientativa41.300 – 52.100 €Reforma integral · funcional · 80 m²
Demanar pressupost gratuït →

Orientatiu. IVA no inclòs. El preu final és un pressupost tancat després de la visita tècnica gratuïta.

Per tipus d’edifici

Quant, segons l’edifici.

Xifres de partida per a zones comunes. L’IVA va a part.

Edifici petitFins a 8 veïnsDes de 15.000 €

Poques plantes: portal, escala i alguna actuació puntual de façana.

Edifici mitjà8 – 20 veïnsDes de 40.000 €

El més habitual: es combinen façana i coberta, o l’ascensor amb el portal.

Edifici granMés de 20 veïnsA mida

Grans superfícies i diverses instal·lacions: es planifica per fases amb un calendari de derrames.

Obra amb ajutEficiència · accessibilitatConsulta’ns

Si hi ha una convocatòria oberta, la xifra neta canvia. Es pregunta abans de votar, no després.

Més que el preu total, a una comunitat li importa com es reparteix: per quota de participació i al llarg de quants terminis. Preparem el pressupost perquè l’administrador el pugui dividir en certificacions, i els ajuts, si n’hi ha, se sol·liciten amb temps.

Abast de l’obra

Què entra al preu i què en queda fora.

El que cobreix una obra de zones comunes i el que es pressuposta a part.

✓ Inclòs a la reforma

  • Informe de l’estat de la finca i pressupost desglossat per a la junta
  • Assistència a la junta per explicar les partides, si la comunitat ho demana
  • Mitjans auxiliars (bastides, plataformes) i proteccions durant l’obra
  • Obra a façana, coberta, portal o escala, segons l’acordat
  • Preparació de la documentació per als ajuts i per a la ITE
  • Il·luminació i millores d’eficiència a les zones comunes si entren al projecte
  • Direcció tècnica i coordinació de seguretat i salut
  • Certificat final i liquidació de l’obra
  • Garantia per escrit

✕ No inclòs — va a part

  • Honoraris de l’administrador de la finca
  • Taxes i llicències municipals (l’import el fixa l’ajuntament)
  • Obres dins dels habitatges privats
  • Equip de l’ascensor, si el contracta la comunitat directament amb l’empresa d’ascensors
  • Patologies ocultes que no es vegin a la inspecció prèvia
  • Gestió d’impagaments i reclamacions entre veïns

L’IVA es desglossa sempre i el seu tipus depèn de l’obra. Si entren actuacions d’accessibilitat o d’eficiència energètica, t’expliquem quin correspon i quins ajuts poden existir, sense donar-los per concedits.

On treballem

On reformem zones comunes a Catalunya.

Una comunitat d’un bloc de L’Hospitalet i la d’una finca de Girona tenen ajuntaments, bastides i terminis diferents. Busca el teu municipi al mapa.

Zona de serveiResta de Catalunya

Geometria oficial de comarques i municipis (ICGC, 2025).

Dubtes freqüents

Preguntes freqüents

Preguntes habituals de presidents, administradors i veïns.

Què cal perquè la junta aprovi una obra?

Una convocatòria amb vuit dies naturals d’antelació com a mínim, un ordre del dia clar i la majoria que correspongui al tipus d’obra. Només es poden adoptar acords sobre punts inclosos a l’ordre del dia (arts. 553-21 i 553-25 del Codi civil de Catalunya).

Com es compta la majoria simple?

Es compten els vots i les quotes dels qui participen en cada votació, i l’acord tira endavant si els vots i les quotes a favor superen els que hi estan en contra (art. 553-25.3). Els propietaris amb deutes pendents amb la comunitat no voten, tret que hagin consignat el deute o l’hagin impugnat (art. 553-24.1).

Com es reparteix la derrama?

Cada propietari paga en proporció a la seva quota de participació o segons el que fixin els estatuts o els acords de la junta (art. 553-45). Si els estatuts preveuen quotes especials, com les d’escales diferents o les de piscina, s’apliquen aquestes per a aquestes despeses.

Què passa si un veí no paga la derrama?

La comunitat pot reclamar el deute per la via del procés monitori especial amb un certificat del secretari, amb el vistiplau de la presidència (art. 553-47). L’habitatge, per la seva banda, respon dels deutes de l’any en curs i dels quatre anteriors, encara que canviï de propietari (art. 553-5).

Es pot finançar l’obra?

Sí. Els contractes de finançament per costejar obres d’accessibilitat, ascensor o eficiència s’aproven per majoria simple (art. 553-25.2.g); si el termini d’amortització supera els quinze anys, cal el vot de les quatre cinquenes parts (art. 553-26.2.h).

Podem fer servir el fons de reserva?

El pressupost de la comunitat ha d’incloure una dotació mínima del 5 % de les despeses comunes per al fons de reserva. Amb autorització de la junta es pot destinar a obres extraordinàries de conservació, reparació, rehabilitació o seguretat (art. 553-6).

La ITE ens ha sortit amb deficiències, per on comencem?

Per l’informe de la ITE: el programa de rehabilitació que ha d’aprovar la comunitat té un termini d’un any si les deficiències són lleus o importants, i de sis mesos si són greus o molt greus. Expliquem el procés a la pàgina de la ITE.

Es pot posar ascensor en una finca que no en té?

En molts casos sí, i l’acord s’aprova per majoria simple (art. 553-25.2.a). Hi ha un estudi de viabilitat previ i condicions d’accessibilitat que cal complir; ho detallem a la pàgina d’ascensors.

Hi ha ajuts per a obres de comunitat?

Depèn de la convocatòria de cada moment. A Barcelona, l’ajuntament va donar a conèixer el 20 d’octubre de 2026 una línia per a comunitats de veïns centrada en l’accessibilitat, amb sol·licituds fins al 11 de desembre de 2026. Fora de la ciutat, la informació és a l’ajuntament propi i a la Generalitat.

Pressupost gratis

Demana una visita per a la teva comunitat.

Informe de l’estat de la finca i pressupost per partides per portar a la junta, sense compromís.

Les teves dades

El teu projecte

On és

Pressupost i terminis

Explica'ns més

Com prefereixes que et contactem

Resposta en menys de 24 h laborables · Visita tècnica gratuïta · Sense compromís

✆ Trucar✦ WhatsAppPressupost →