El Niloga va néixer d’un sol dibuix. El 1962 l’arquitecte reusenc Miquel Aragonès, que a més era el promotor, va projectar sobre una illa de 180 per 120 metres sis torres de deu plantes amb dos habitatges per replà. Després van arribar quatre blocs baixos sense ascensor, un aparcament sota el jardí central i quatre torres més. Reformar aquí comença per saber a quina d’aquestes tres famílies d’edifici vius.
El nom ve del Mas Niloga, l’antic mas de Mainer, que un empresari va rebatejar amb les primeres lletres del nom de la seva parella. Sobre aquelles terres, als anys seixanta, Aragonès va dibuixar una illa enganxada al Reus Deportiu amb sis torres de deu plantes orientades d’est a oest, dos habitatges per planta, totes les habitacions a façana exterior i una àmplia zona verda entre edificis. Més endavant es van afegir quatre blocs de només quatre plantes, sense ascensor, i al final aquell espai verd es va omplir amb un gran aparcament subterrani i quatre torres més de deu plantes. Un mateix barri, doncs, amb tres famílies d’edifici i dues maneres de pujar una obra: amb ascensor, si la teva torre en té, o a peu per l’escala.

Al Niloga l’alçada i l’ascensor ordenen l’obra més que qualsevol gust de decoració. Aquests són els quatre encàrrecs que millor encaixen amb el que hi ha.
Dos habitatges per replà, totes les habitacions a façana i un edifici amb més de mig segle. Mana l’informe de la ITE, així que és el primer que llegim. L’estructura i les columnes d’instal·lacions són de la comunitat; la teva obra comença a la porta, i l’ascensor, si n’hi ha, és l’única via d’entrada del material.
Ocupen el que va ser la zona verda entre els edificis del projecte. No sabem l’any exacte i no el suposem: el dona el cadastre, i d’aquesta dada depèn si la ITE ja és obligatòria i quines instal·lacions esperar darrere de les parets.
Es van construir de quatre plantes i sense ascensor. Si la comunitat no n’ha posat cap des de llavors, cada sac, cada plat de dutxa i cada moble pugen per l’escala, i aquestes hores de peó es compten el primer dia. Parlar d’ascensor és un altre expedient, i de la comunitat.
En una planta alta manen la finestra i la balconera: vent, vidre i una façana a la qual no s’arriba amb una escala. S’acorda amb la comunitat com s’hi accedeix per fora i es tria una fusteria pensada per a aquella alçada.
Al Niloga compta quin edifici és abans que quin pis: l’alçada, l’ascensor i l’any decideixen la feina.
Segons la guia d’arquitectura de Reus que van publicar l’Ajuntament i el Col·legi d’Arquitectes, el projecte de 1962 es componia de sis torres de deu plantes, amb dos habitatges per pis i totes les habitacions a l’exterior, separades per una gran zona verda. La segona tanda va ser de quatre blocs de només quatre plantes, sense ascensor. La tercera va ocupar la zona verda amb un aparcament subterrani i altres quatre torres de deu plantes.
Tres edificis, tres èpoques i, amb elles, instal·lacions i estructures que no s’assemblen. Per a una reforma la pregunta pràctica és l’edat: un edifici d’habitatges de 45 anys o més, comptant des de la data del cadastre, ha de passar la inspecció tècnica (ITE). L’informe diu com estan l’estructura, la façana i les instal·lacions comunes, i es demana a l’administrador abans de la visita.
Aquests són els tres casos i el que ens demana cadascun:
Què mirem primer segons el teu edifici
Més de mig segle d’edifici, dos pisos per replà i habitacions a façana. Instal·lacions comunes de la mateixa edat.
Aixecada on va ser la zona verda, on també es va fer l’aparcament subterrani, i amb un any per confirmar.
Quatre plantes i sense ascensor d’origen, amb l’escala com a únic camí d’obra.
Si l’edifici ja la va passar, amb quin resultat i quins defectes assenyala.
Data de construcció i, si la comunitat els conserva, els plànols de l’edifici.
Si n’hi ha, les mides de la cabina; si no n’hi ha, quantes plantes es pugen a peu.
Per on pugen l’aigua, els desguassos i l’electricitat fins al teu pis.
Amb dos habitatges per planta, el replà és de dues famílies i l’ascensor de tot l’edifici. L’obra s’ordena al voltant d’aquests dos espais.
Si la teva torre té ascensor, és l’única via per on puja el material i baixa la runa, i amb deu plantes cada viatge compta. Es pacta amb la comunitat en quines hores es pot fer servir per a l’obra, es protegeix la cabina i es limita el que entra: res que no càpiga dret a dins, i mai sacs mullats que degotin pel pou.
El replà que comparteixes amb el veí d’enfront canvia el tracte. El que deixes al passadís li bloqueja la porta, i el soroll d’una regatadora se sent a l’altre pis com si fos propi. Deixem una nota al replà abans del primer dia i concentrem les hores sorolloses a la franja que acordi la comunitat.
Fora de l’edifici hi ha una altra dada. Segons la guia d’arquitectura de Reus, la zona verda que separava les torres originals va acabar ocupada per un gran aparcament subterrani. Abans de recolzar un camió o un contenidor al terreny que el cobreix, preguntem a la comunitat quina càrrega admet: un vehicle d’obra pesa molt més que un cotxe.
Franges reservades per pujar material, fora de les hores de més anar i venir.
Panells a terra i a les parets perquè la cabina arribi sencera al final de l’obra.
Runa en bults que caben a l’ascensor, amb sortides programades.
Lloc de descàrrega que no carregui el sostre del garatge ni talli el pas.
El projecte d’Aragonès tenia una particularitat: a cada habitatge totes les habitacions donen a l’exterior. En molts pisos de ciutat la raó número u per tirar un envà és guanyar llum; aquí gairebé mai ho és, perquè cada peça ja té la seva finestra.
El que es guanya en reformar és espai i ordre. Obrir la cuina a la sala d’estar serveix per unir dues estances que ja tenen llum, i passa per comprovar si l’envà porta càrregues i per on puja l’extracció de fums, que en una torre és un element comú. Canviar un bany de lloc exigeix una altra baixant, i una baixant en un edifici de deu plantes no es mou sense parlar abans amb la comunitat.
I cada finestra és façana. Qualsevol que canviïs es veu des de l’antiga zona verda i des de la resta del bloc, així que el color i la divisió de la fusteria es parlen abans a la junta, no després d’encarregar el marc.
La ITE no és un tràmit del teu pis, és de l’edifici: l’obligació recau en la comunitat de propietaris, que paga l’informe, i es compta des de l’any que consta al cadastre. Per als edificis dels seixanta, els terminis transitoris que donava la normativa als més antics ja han vençut. Si l’informe assenyala defectes, pesen en el calendari de la comunitat més que qualsevol canvi de cuina.
Si vius en un bloc baix i la teva comunitat parla de posar ascensor, a Reus aquesta instal·lació es tramita com a Annex I tipus A, amb projecte signat per un tècnic. És una obra de la comunitat i no del teu habitatge; nosaltres pressupostem la teva reforma amb l’escala a peu fins que n’hi hagi un.
La via que correspon al teu propi pis, Annex II o Annex I, l’explica la pàgina de Reus. En un barri de torres, abans d’aquest tràmit pesen l’informe de l’edifici i la voluntat de la comunitat.
Forquilles orientatives a Niloga, a partir de pressupostos reals. El preu final és sempre un pressupost tancat després de la visita.
| Qualitat | Què inclou | Preu per m² | |
|---|---|---|---|
| Econòmica / funcional | Acabats estàndard, distribució sense canvis | 520 – 650 €/m² | |
| Qualitat mitjana | Materials seleccionats, possible redistribució | 750 – 940 €/m² | |
| Gamma alta / luxe | Materials premium i interiorisme de disseny exclusiu | 1.060 – 1.340 €/m² |
Orientatiu. IVA no inclòs. El preu final és un pressupost tancat després de la visita tècnica gratuïta.
De la reforma integral a un gremi concret. Aquests són els nostres serveis principals.
L’illa és petita i el seu projecte és d’edificis alts, però entre les torres, els blocs baixos i la vora canvien l’escala i la manera d’entrar amb material.
Reformem principalment a:
Les sis torres originals, les quatre posteriors i els quatre blocs baixos: el barri gairebé sencer. L’alçada i l’ascensor ordenen l’obra abans que qualsevol acabat.
El projecte del Niloga és una illa de torres i blocs, no un barri de cases. Si el teu habitatge és una casa dels carrers del voltant, es tracta com qualsevol casa, amb la seva coberta, la seva mitgera i la seva parcel·la, i no amb la lògica de comunitat de les torres.
L’illa limita amb les instal·lacions del Reus Deportiu. El districte agrupa també Mineta, Ample i part de Poetes i Gaudí. Amb un local a la planta baixa d’una torre es revisa el soroll que puja i es pacten els horaris de l’obra.
I també a:
Geometria oficial de comarques i municipis (ICGC, 2025).
Tot el que has de saber sobre reformar a Niloga: preus, llicències, terminis i ajuts.
Per l’any de construcció de la fitxa cadastral i pel seu lloc a l’illa. Les originals són del projecte de 1962 i es van aixecar als anys seixanta; les altres ocupen l’antiga zona verda i van arribar després. Si no ho tens clar, l’administrador sol tenir l’any i els plànols de l’edifici.
Si és un edifici d’habitatges de 45 anys o més, comptats des de la data del cadastre, sí. Les torres dels seixanta van passar aquest llindar fa temps. És una obligació de la comunitat i el cost va a càrrec dels propietaris. L’informe descriu estructura, façana i instal·lacions comunes, i és el document que més ajuda a decidir què reformar al teu pis.
Tu sol no: és una obra de la comunitat, i a Reus es tramita com a Annex I tipus A, amb projecte signat per un tècnic. Mentrestant, la teva reforma es pressuposta amb l’escala a peu, comptant les hores de peó que suposen els materials i la runa.
Moltes vegades sí, però abans es comprova que no porti càrregues i per on puja l’extracció de fums. Al Niloga no s’obre per guanyar llum, perquè cada peça ja té finestra: s’obre per guanyar espai i que la cuina formi part de la sala d’estar. Una cala a l’envà ho confirma.
Depèn del que acordi la comunitat, i es pacta abans de començar: hores, protecció de la cabina i límit del que puja. Amb deu plantes i dos pisos per replà, el raonable és pujar poc material per viatge, concentrar el soroll en hores fixades i avisar el veí d’enfront amb una nota al replà.
Primer cal saber de qui és i què hi ha a sota. Segons la guia d’arquitectura de Reus, l’antiga zona verda del conjunt va acabar ocupada per un aparcament subterrani, així que preguntem a la comunitat quina càrrega admet abans de recolzar un camió o un contenidor. Si no l’admet, treballem amb sacs i amb un vehicle petit.
Sí: a deu plantes no es treballa des d’una escala, i el vent i l’alçada manen. Es tria fusteria amb el vidre i els ferratges adequats a aquella planta i s’acorda amb la comunitat com s’hi accedeix per fora. El color i la divisió es parlen abans a la junta, perquè la façana es veu des de tot el barri.
Guies pràctiques sobre preus, materials, llicències i decisions d’obra per reformar el teu pis amb criteri.
Una gotera gairebé mai entra on es veu la taca. T'expliquem com trobar el punt feble del terrat i quan compensa refer-lo en lloc de fer pedaços.
Llegir article →Locals i comunitatsLa llicència d'obres i la d'activitat no són el mateix ni es demanen en qualsevol ordre. T'expliquem com es coordinen abans de llogar o reformar un local.
Llegir article →Preus i pressupostosAjuntar bany i cuina comparteix tràmit, proteccions, runa i neteja. Els dos projectes es paguen sencers. T'expliquem què compta en cada cas.
Llegir article →Visita tècnica gratuïta a Niloga i pressupost tancat per escrit. Resposta en 24 h.