Al barri Gaudí res no s’assembla a un bloc de manual: Ricard Bofill va projectar quaranta-vuit variants d’habitatge sobre una retícula de pilars de formigó, i de les cinc fases previstes només se’n va aixecar una. Això dona llibertat per obrir parets, però obliga a saber de quina part del barri és el teu pis abans de dibuixar res.
El barri Gaudí és la segona promoció del Patronat Municipal de l’Habitatge de Reus, després de Fortuny. A principis dels seixanta el Patronat va encarregar el projecte complet al Taller d’Arquitectura de Ricard Bofill: una xarxa tridimensional d’habitatges, equipaments i espais públics per a dues mil famílies, amb porxos i places. Es va començar a construir cap al 1964 i 1965, el constructor local va tenir problemes econòmics, Urbinca va comprar els terrenys i va acabar l’obra amb una altra tipologia. Segons l’inventari del patrimoni, el projecte de Bofill es va concretar en 500 habitatges de 65 m² repartits en sis blocs de colors. El que reformem avui són, per tant, dos barris en un.

Aquí la primera pregunta no és què vols canviar, sinó en quina meitat del conjunt vius. Aquests són els quatre encàrrecs habituals.
Estructura de pilars de formigó sobre una retícula, envans que en principi no sostenen res i un nucli de serveis fix. Es redistribueix amb més llibertat que en un bloc de murs, però banys i cuina continuen lligats al nucli d’instal·lacions. Es mesura, es fa una cala i es dibuixa amb això al davant.
Una altra tipologia, una altra estructura i una altra manera d’agrupar els habitatges. El plànol del veí dels blocs de colors no serveix aquí: s’aixeca el pis des de zero i es comprova quins murs treballen abans de proposar res.
El conjunt va néixer per a la demanda local i les immigracions recents dels seixanta. En 65 m² la reforma no amplia, ordena: cuina oberta o lineal, un bany ben resolt i emmagatzematge fins al sostre a cada habitació.
Al voltant del conjunt s’han aixecat moltes cases unifamiliars, i és un altre encàrrec: parcel·la, coberta, jardí i, amb un projecte tècnic recent, una reforma més senzilla de plantejar. Es tracta com qualsevol casa, sense les particularitats del conjunt.
L’obra es va fer en dos temps i amb dues idees diferents d’habitatge. Saber en quina estàs canvia quines parets pots obrir i què et dirà la comunitat.
El 1964 i el 1965 va començar a construir-se una part del conjunt de Bofill. Després hi va haver problemes econòmics amb l’empresa constructora local, Urbinca va comprar els terrenys i, segons l’inventari, davant d’una certa incomprensió del projecte va decidir acabar l’obra canviant la tipologia edificatòria: es va aixecar un grup d’habitatges socials molt diferent dels edificis anteriors.
El projecte de Bofill es va criticar aviat per esteticista i poc funcional, amb excessos formals, espais comuns desolats i elements difícils d’explicar dins dels habitatges. Aquesta distància entre el que es va dibuixar i el que es va construir és just el que cal descobrir a cada pis.
Per a una reforma compta l’estructura del teu edifici, no la fama de l’autor. Hi ha tres casos:
Què et trobes segons on vius
Pilars de formigó armat sobre retícula, habitatges d’uns 65 m² i un nucli de serveis fix.
Una altra tipologia edificatòria, amb una estructura pròpia que cal comprovar pis a pis.
Habitatge aixecat més tard als voltants, amb parcel·la i coberta pròpies.
El color del portal identifica el grup de Bofill; un edifici sense el color del projecte pot ser de l’altra tipologia.
La fitxa cadastral dona l’any de construcció, que es compara amb l’arrencada del 1964 i el 1965.
On queda el pilar i què amaga la paret contigua, amb el guix picat.
Si la comunitat conserva el projecte original, el demanem a l’administrador abans de la visita.
Quan l’estructura la fan els pilars, els envans deixen de ser un problema. Les baixants i els conductes, no.
L’inventari descriu el projecte com una retícula de pilars de formigó armat d’uns 3,8 per 3,8 metres que sosté els habitatges, sobre un mòdul de referència amb un nucli de serveis fix i 48 variants d’habitatge. És el contrari d’un bloc de murs de càrrega: aquí els pilars aguanten l’edifici i els envans, en principi, només separen estances.
La conseqüència és que redistribuir costa menys que en un bloc de murs, i que la feina no és tirar envans sinó no moure el que no es mou. El nucli de serveis fixa on són les baixants, la ventilació del bany i el conducte de cuina. Un bany enganxat al nucli es reforma sencer sense complicacions; un que vols traslladar a l’altre costat de l’habitatge necessita pendent nou per al desguàs i, sovint, un terra elevat.
Amb 48 variants sobre el mateix mòdul no existeix un plànol tipus del barri, així que aixequem el nostre a cada pis: pilars, nucli, buits de finestra i gruix real dels forjats. I una cala a l’envà que vols obrir confirma que no porta càrregues puntuals abans d’enderrocar res.
On cauen a la teva planta, per saber quin espai és realment lliure.
Baixants, ventilació i conducte de cuina, que no es mouen.
Si el bany canvia de lloc, quant terra cal pujar perquè desguassi bé.
Que no porti càrregues puntuals, abans d’obrir-lo.
El color és el primer que es veu del barri i el que més costa canviar. La teva finestra forma part d’una façana que és de tots.
Els sis blocs del projecte de Bofill es reconeixen pel color: cobalt, blau, siena, groc, vermell i verd. No és un detall decoratiu, és el que identifica el barri de lluny, i el conjunt figura a l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Un inventari no impedeix obres per si mateix, però és motiu suficient per preguntar a l’Ajuntament, abans de comprar la fusteria, si la finca té fitxa de protecció al pla especial.
A la pràctica, color de fusteria, persianes, tendals i aparells exteriors d’aire condicionat es parlen primer a la comunitat: el que cada propietari penja d’una façana de colors es veu des de tot el bloc. Si el teu portal té porxos o places comunes de les que va dibuixar el projecte, la descàrrega i els sacs es col·loquen de manera que no bloquegin el pas dels veïns.
I hi ha una conseqüència de calendari. En blocs amb zones pensades per compartir, pactem amb la comunitat a quines hores es puja material i quina part de la plaça queda lliure. Costa una conversa al principi i estalvia queixes durant tota l’obra.
Quin to i quina partició de les peces accepten els veïns per al buit que canvies.
On pot anar la unitat de l’aire condicionat sense espatllar la composició.
Un punt designat per a sacs i material, fora del pas dels portals.
Franges de pujada de material que no coincideixin amb el moviment més gran del bloc.
Amb habitatges del projecte d’uns 65 m², la reforma no guanya espai ampliant, el guanya ordenant. Cada pam de passadís pot ser armari, i cada porta batent que es canvia per una de corredissa allibera l’arc d’obertura per col·locar una taula o un prestatge.
El bany compacte és la millor il·lustració: una dutxa d’obra amb nínxol en lloc de prestatges, un lavabo penjat amb calaixos, un vàter suspès i un radiador tovalloler vertical. Tot hi cap, queda més terra lliure i es neteja en la meitat de temps. A la cuina, oberta al menjador quan el mur ho permet i lineal amb electrodomèstics integrats quan no.
El que més canvia la vida en un pis així és l’emmagatzematge a mida: armaris encastats fins al sostre als dormitoris, un moble d’entrada amb sabater i un espai per a la rentadora que no ocupi ni el bany ni la cuina. Es dibuixa amb les mides reals del teu pis, perquè aquí no hi ha plànol tipus que valgui.
Forquilles orientatives al barri Gaudí de Reus, a partir de pressupostos reals. El preu final és sempre un pressupost tancat després de la visita.
| Qualitat | Què inclou | Preu per m² | |
|---|---|---|---|
| Econòmica / funcional | Acabats estàndard, distribució sense canvis | 520 – 650 €/m² | |
| Qualitat mitjana | Materials seleccionats, possible redistribució | 750 – 940 €/m² | |
| Gamma alta / luxe | Materials premium i interiorisme de disseny exclusiu | 1.060 – 1.340 €/m² |
Orientatiu. IVA no inclòs. El preu final és un pressupost tancat després de la visita tècnica gratuïta.
De la reforma integral a un gremi concret. Aquests són els nostres serveis principals.
El conjunt és petit, però entre els blocs de colors, la vora i les cases dels voltants canvia gairebé tot el que importa per reformar.
Reformem principalment a:
El cor de l’actuació de Bofill: els blocs que es reconeixen pel color i les places i porxos que el projecte va dibuixar com a espai de comunitat. La teva obra conviu amb zones pensades per compartir.
De les cinc fases previstes només se’n va construir una, i la manca d’equipaments va ser una de les crítiques al barri des del principi. Si el teu habitatge és sobre un local o al costat d’un servei, revisem soroll i horaris d’activitat dins del pis.
El barri queda a l’extrem nord-oest de Reus, més enllà de l’estació i al sud del passeig de la Boca de la Mina, i es va criticar des de l’origen la seva desconnexió física de la resta de la ciutat. Per planificar lliuraments, el trajecte des del centre compta.
I també a:
Geometria oficial de comarques i municipis (ICGC, 2025).
Tot el que has de saber sobre reformar al barri Gaudí de Reus: preus, llicències, terminis i ajuts.
Pel portal i l’any de construcció. Els sis blocs del projecte, cobalt, blau, siena, groc, vermell i verd, es reconeixen pel color, i la fitxa cadastral dona l’any; l’obra va arrencar el 1964 i el 1965. Si el teu edifici és d’una altra tipologia, és probable que sigui del grup que va acabar Urbinca. A la visita ho confirmem amb l’estructura a la vista.
Moltes vegades sí, perquè en una estructura de pilars els envans solen separar i no carregar. Tot i això es comprova amb una cala, perquè les 48 variants del projecte i el grup posterior d’Urbinca no són iguals. El que no es mou a la lleugera és el nucli de serveis: baixants, ventilació del bany i conducte de cuina.
Convé parlar-ho abans a la junta: el color identifica els blocs i la façana es veu sencera des del carrer. El conjunt està recollit a l’inventari patrimonial català, que per si sol no impedeix obres, però preguntem a l’Ajuntament si la finca té fitxa de protecció abans d’encarregar res.
Probablement per un pont tèrmic: el formigó de pilars i forjats refreda més que el tancament que l’envolta i condensa la humitat de l’aire. Es confirma mesurant i es resol aïllant aquest punt per dins amb un trasdossat, no pintant al damunt. També es revisa la ventilació, perquè en un pis petit el vapor de cuina i dutxa no té on anar.
Instal·lacions i bany, que és el que no es veu i molesta més quan falla; després la cuina, i al final l’emmagatzematge i la distribució. En un habitatge així l’ordre importa perquè cada obra condiciona la següent: el desguàs del bany fixa on pot anar la dutxa, i el conducte de la cuina fixa on va la campana.
La protecció depèn de si el teu edifici té fitxa al pla especial, no només que estigui inventariat. El que respectem sempre és l’estructura: pilars, forjats i nucli de serveis no es toquen sense projecte tècnic. En la resta, el teu pis és teu, amb el color de la façana parlat amb la comunitat.
On la comunitat ho acordi i sense bloquejar el pas. Amb porxos i places d’ús comú demanem que es designi una zona d’acopi, fem servir sacs en lloc de contenidor sempre que es pot i fixem horaris per no ocupar l’espai quan més gent l’utilitza. És una conversa de cinc minuts abans de començar.
Guies pràctiques sobre preus, materials, llicències i decisions d’obra per reformar el teu pis amb criteri.
Una gotera gairebé mai entra on es veu la taca. T'expliquem com trobar el punt feble del terrat i quan compensa refer-lo en lloc de fer pedaços.
Llegir article →Locals i comunitatsLa llicència d'obres i la d'activitat no són el mateix ni es demanen en qualsevol ordre. T'expliquem com es coordinen abans de llogar o reformar un local.
Llegir article →Preus i pressupostosAjuntar bany i cuina comparteix tràmit, proteccions, runa i neteja. Els dos projectes es paguen sencers. T'expliquem què compta en cada cas.
Llegir article →Visita tècnica gratuïta al barri Gaudí de Reus i pressupost tancat per escrit. Resposta en 24 h.