Immaculada va començar cap al 1930 com a parcel·les d’hort per al cap de setmana i es va omplir entre el 1945 i el 1950 de cases que van aixecar amb les seves mans famílies arribades d’Andalusia i Extremadura. Aquesta història explica gairebé tot el que hi ha darrere d’una paret: cases fetes per fases, amb l’aigua, el clavegueram i la llum arribant després.
El barri de la Immaculada va arrencar quan es va dividir part del Mas del Romà Sardà en parcel·les petites, vora la carretera de Riudoms, que compraven veïns de Reus per tenir un hort. L’arribada massiva va ser entre el 1945 i el 1950, amb autoconstrucció de famílies andaluses i extremenyes en el que llavors es deia les barraques de la carretera de Riudoms. Es van afegir després terrenys dels masos Rovellat, Edelmir i Llauradó, i avui el barri, a uns vint-i-cinc minuts a peu del centre, està gairebé absorbit per la ciutat. Amb aquest origen, el que reformem són cases i pisos amb l’estructura de la seva època i amb instal·lacions que es van anar afegint a mesura que els serveis arribaven al carrer.

En un barri d’autoconstrucció no hi ha tipologies de catàleg: hi ha cases que van créixer a la seva manera. Aquestes són les quatre situacions més habituals.
Murs de maó o de bloc aixecats per etapes, forjats de diferents èpoques i habitacions afegides quan hi va haver diners. Abans de dibuixar s’aixeca la casa sencera, perquè no es pot donar per fet que existeixi un plànol fiable del que avui hi ha dempeus.
Una planta més, un porxo tancat, una habitació al pati. Es comprova que cada afegit figuri al cadastre i que el fonament aguanti el que se li va posar al damunt, abans de projectar res de nou sobre això.
L’origen de parcel·les per a hort, d’uns 400 m² en algunes, va deixar espai de sobra. És la reforma que més guanya obrint la casa a l’exterior: cuina i menjador cap al pati, un porxo cobert i un terra sense esglaó entre dins i fora.
Si el que tens és un pis i no una casa, la reforma s’assembla més a la de qualsevol edifici de veïns: baixant comuna, escala compartida i una comunitat que decideix façana i coberta. El que és propi del barri continua sent la data en què van arribar les xarxes al teu carrer.
Les primeres cases no tenien aigua corrent i es cavaven pous d’almenys 25 metres. El clavegueram i l’electricitat van trigar fins ben entrats els seixanta. Aquesta cronologia deixa marques dins de la casa.
Una casa aixecada cap al 1948 i connectada a les xarxes als seixanta té, per definició, instal·lacions que es van afegir a una casa que ja existia. Es nota en picar: canonades que creuen per on es va poder, desguassos que es van enllaçar més tard a la xarxa i quadres elèctrics que van créixer amb cada electrodomèstic nou.
Res d’això és un defecte, és una història, i la feina consisteix a llegir-la abans de decidir què es manté. Una xarxa que va créixer a trossos es renova sencera en una reforma integral, amb preses, pendents i escomeses a la vista, en lloc de perseguir fuites habitació per habitació.
Aquests són els tres senyals que mirem primer:
Què revisem abans segons el que trobem
Segellat o en ús, condiciona excavacions, lloses noves i la cimentació d’una ampliació.
Material de l’època, barrejat amb trams afegits després. Una xarxa que va créixer així se substitueix completa.
Sense presa de terra o amb cable de secció curta no aguanta una placa d’inducció ni un aire condicionat.
Què hi ha sota el terra i de què són fets els murs, amb una cala vora la paret.
Per on entra l’aigua i per on surt, dibuixat abans de tocar un desguàs.
Material i estat de la teulada. Si hi ha plaques ondulades, es comprova si són de fibrociment abans de tocar-les.
Que el que està construït coincideixi amb el que consta registrat, abans de projectar al damunt.
Els barrancs de Pedret i de l’Escorial aïllaven el barri quan plovia. L’accés és un altre des de fa dècades, però l’aigua continua buscant el punt més baix de la teva casa.
El barri s’estén entre la carretera de Riudoms, el barranc de Pedret, el camí Vell de Riudoms i la Granja Artiga. Amb les pluges, el de Pedret i el de l’Escorial el deixaven incomunicat, perquè l’accés eren ponts vells i carrers sense asfaltar. El 1985 es va eixamplar el pont sobre el barranc de l’Escorial i es va obrir un accés ample des de la carretera de Riudoms.
Que aquelles pluges siguin història no vol dir que l’aigua no deixi marca. En una casa baixa, l’aigua del pati arriba amb facilitat a la base del mur, i un mur de maó sense barrera absorbeix humitat per capil·laritat. No diem que hi hagi risc d’inundació al teu carrer; diem que abans de posar terra de fusta o pintura nova es mesura la humitat de la paret i es comprova cap on desguassa el pati.
Mesurem a la base dels murs, dibuixem els pendents del pati perquè l’aigua s’allunyi de la casa i, on calgui, tracem un drenatge perimetral amb sortida a la xarxa. Només després van els terres i els acabats. Si el mur ho demana, una injecció o un sòcol ventilat es decideix amb la mesura, no a ull.
Humitat real a la base de la paret, no només la taca que es veu.
Que l’aigua de pluja s’allunyi de la casa i no cap a ella.
Rasa amb grava i tub, amb sortida a la xarxa, si la mesura ho justifica.
Tractament del mur triat amb les dades, no per costum.
El barri va néixer com a parcel·les d’esbarjo. Segons la història del mateix barri, el 1937 es van vendre solars d’uns 400 m² a terminis, i els compraven sobretot veïns de Reus que hi tenien un hort de cap de setmana. Anys després, aquestes mateixes parcel·les es van omplir de cases.
Amb una parcel·la gran, la temptació és ampliar. Abans de dibuixar hi ha tres preguntes que es contesten sense pressa: quina edificabilitat i quina ocupació admet el planejament en aquesta parcel·la, quina part del que ja està construït consta regularitzada al cadastre i al registre, i si el fonament original suporta una planta més. Una casa que va créixer per fases rarament té la resposta en un paper.
Si la resposta és sí, ampliar cap al pati sol ser més senzill que pujar una planta. Si és no, la casa guanya igualment amb una distribució millor, la cuina oberta al pati i un porxo cobert. En tots dos casos es comença per l’aixecament de plànols i per la consulta urbanística, i el dibuix va després.
Forquilles orientatives al barri Immaculada de Reus, a partir de pressupostos reals. El preu final és sempre un pressupost tancat després de la visita.
| Qualitat | Què inclou | Preu per m² | |
|---|---|---|---|
| Econòmica / funcional | Acabats estàndard, distribució sense canvis | 520 – 650 €/m² | |
| Qualitat mitjana | Materials seleccionats, possible redistribució | 750 – 940 €/m² | |
| Gamma alta / luxe | Materials premium i interiorisme de disseny exclusiu | 1.060 – 1.340 €/m² |
Orientatiu. IVA no inclòs. El preu final és un pressupost tancat després de la visita tècnica gratuïta.
De la reforma integral a un gremi concret. Aquests són els nostres serveis principals.
De l’eix de la carretera de Riudoms als annexos de Clarassó i Boleda, el barri canvia més del que sembla des de fora.
Reformem principalment a:
Si el teu habitatge és un pis en un edifici i no una casa baixa, la reforma barreja el de qualsevol comunitat, amb baixant i escala comunes, amb la pregunta pròpia del barri: quan van arribar l’aigua, el clavegueram i la llum al teu carrer.
Prop de la carretera de Riudoms, per on es va obrir el 1985 l’accés ample al barri. A la façana que dona a la via compten la finestra i la caixa de persiana, i amb un local a la planta de sota, el soroll de la seva activitat.
El gruix del barri: cases baixes en parcel·les que van començar com a horts de cap de setmana als anys trenta, amb les urbanitzacions de Clarassó i Boleda com a annexos. Aquí és on més es repeteix la casa d’autoconstrucció amb ampliacions.
I també a:
Geometria oficial de comarques i municipis (ICGC, 2025).
Tot el que has de saber sobre reformar al barri Immaculada de Reus: preus, llicències, terminis i ajuts.
No se sap a simple vista: es comprova amb una cala vora el mur i, si cal, amb un estudi geotècnic. En cases aixecades per fases, el fonament original rarament es va calcular per a una altra planta. Abans de dibuixar cap ampliació, l’arquitecta tècnica revisa sabata, murs i forjat i diu quina càrrega admet.
Per a una reforma interior que no toqui l’estructura no cal que hi hagi plànols previs: els aixequem nosaltres a la visita. Si cal obrir murs o ampliar, hi entra un tècnic amb projecte. El que sí demanem sempre és la referència cadastral i, si la tens, l’escriptura, per comprovar que el que està construït coincideix amb el que consta registrat.
Gairebé sempre convé. Al barri no hi va haver aigua corrent al principi ni clavegueram fins ben entrats els seixanta, així que les instal·lacions de les cases més antigues es van afegir a una construcció que ja existia. Una xarxa que va créixer així es renova sencera en una reforma integral, amb preses, pendents i escomeses a la vista.
Primer es localitza. Les primeres famílies del barri proveïen la casa amb pous d’almenys 25 metres abans de tenir aigua corrent, i un pou oblidat sota una llosa dona problemes si s’excava o es carrega al damunt. Se segella o es protegeix segons el cas i es marca al plànol abans d’obrir una rasa o ampliar.
Gairebé sempre és capil·laritat o aigua de pati que arriba al mur, i es mesura abans de tractar. Comprovem la humitat a la base, els pendents del pati i si hi ha barrera sota el mur. Drenatge perimetral i sòcol ventilat es decideixen amb aquesta mesura. Pintar al damunt només amaga el problema una temporada.
De vegades. Depèn de l’edificabilitat i l’ocupació que admeti el planejament a la teva parcel·la, que el que ja està construït estigui regularitzat i que el fonament aguanti. Nosaltres consultem l’Ajuntament i comprovem cadastre i registre abans de dibuixar. Si no surt ampliar, es guanya igualment obrint la casa al pati.
Molt: una casa baixa d’aquella època sol tenir murs prims, coberta sense aïllament i finestres senzilles, i guanya més confort amb una intervenció a l’envolupant que amb qualsevol canvi d’interior. Es mira primer la coberta, després les finestres i, al final, els murs per dins o per fora, segons l’espai disponible.
Per a baixants, façana, coberta o escala, sí: són elements comuns i els decideix la junta. Per a l’interior del teu pis no, encara que convé avisar l’administrador i pactar horaris d’obra. I abans de canviar les teves canonades, pregunta quan es va renovar la xarxa comunitària d’aigua i desguassos.
Guies pràctiques sobre preus, materials, llicències i decisions d’obra per reformar el teu pis amb criteri.
Una gotera gairebé mai entra on es veu la taca. T'expliquem com trobar el punt feble del terrat i quan compensa refer-lo en lloc de fer pedaços.
Llegir article →Locals i comunitatsLa llicència d'obres i la d'activitat no són el mateix ni es demanen en qualsevol ordre. T'expliquem com es coordinen abans de llogar o reformar un local.
Llegir article →Preus i pressupostosAjuntar bany i cuina comparteix tràmit, proteccions, runa i neteja. Els dos projectes es paguen sencers. T'expliquem què compta en cada cas.
Llegir article →Visita tècnica gratuïta al barri Immaculada de Reus i pressupost tancat per escrit. Resposta en 24 h.