Un pati de planta baixa o d’interior d’illa sol ser un espai mal resolt: pendent al revés, un desguàs que ningú no pot netejar i humitat que puja per la mitgera. El refem de baix a dalt i només al final el vestim de verd.
Abans d’escollir rajola convé saber què hi ha a sota. Si el pati cobreix un local, un soterrani o l’habitatge d’un veí, el terra és l’únic que separa la pluja del sostre de sota, i el tractem com el que és: una coberta plana a l’aire lliure. Si a sota només hi ha terra, el repte és un altre: que l’aigua marxi abans d’arribar a les parets.
En una planta baixa de la Sagrera, al Carrer de Garcilaso, el pati era el millor actiu de la casa. El vam resoldre amb gespa artificial, porcellànic clar i el mateix terra a dins i a fora, de manera que l’habitatge sembla més gran. És una de les obres reals dels nostres projectes i la foto de capçalera és seva.
Si el pati és comunitari, un celobert o un pati d’illa compartit, la conversa comença a la junta i no a l’obra: la Llei de propietat horitzontal t’impedeix tocar elements comuns pel teu compte. Et donem una memòria tècnica per escrit perquè la junta pugui decidir amb dades.

Quatre decisions tècniques que separen un pati que dura d’un que dóna humitats al segon hivern.
Un pati que no desguassa es converteix en una bassa de fulles. El terra necessita caiguda cap a un embornal sifònic amb reixeta, i l’embornal, un registre al qual s’arribi sense aixecar res: el DB-HS 5 del CTE demana xarxes d’evacuació accessibles, amb arquetes o registres, i embornals sifònics a cobertes, terrasses i garatges. En un pati sobre habitatge apliquem el mateix criteri.
El DB-HS 1 fixa per a les cobertes planes un interval de pendent segons l’ús i la protecció, i una seqüència de capes: formació de pendents, impermeabilització, capa separadora i capa de protecció. Seguim aquesta lògica als patis que cobreixen locals o habitatges, perquè una junta mal segellada no taca el teu pati: taca el sostre del veí.
Si el pati queda per sota del punt per on l’edifici evacua per gravetat, la pluja no té on anar. El DB-HS 5 preveu en aquest cas un pou de bombament amb almenys dues bombes, perquè una cobreixi l’altra si falla, i amb accés per mantenir-lo. És una partida que el pressupost ha de nomenar, no amagar.
Una taca d’humitat al peu de la paret es confon amb una fuita del terra, i moltes vegades ve de la terra recolzada contra el mur, de les esquitxades o d’un sòcol sense protegir. Revisem l’arrencada de la paret, pugem la impermeabilització pel parament i rematem amb un sòcol que aguanta l’aigua.
Allò que triem, per què, i el que diu la norma quan diu alguna cosa.
El CTE demana terres exteriors de classe 3, la més antilliscant, en hotels, comerços, centres docents o sanitaris i edificis de pública concurrència (DB-SUA 1, taula 1.2). En un habitatge no és obligatori, però ho fem servir de referència: un porcellànic exterior d’aquesta classe, amb junta tancada, es neteja fàcilment i no rellisca quan plou. Un acabat d’interior en un pati és una caiguda esperant el seu torn.
La gespa artificial sobre base drenant ben compactada, amb juntes enganxades i vora replegada cap a dins, aguanta l’ús diari i no demana reg; sobre una solera sense desguàs, retén l’aigua a sota. Les plantes d’ombra necessiten jardinera amb drenatge propi. Decidim mirant quantes hores de sol rep el pati de debò, no pel catàleg.
Una jardinera d’obra pesa i acumula aigua. Si recolza sobre un forjat amb habitatge a sota, porta la seva pròpia impermeabilització i les capes que el DB-HS 1 demana per a la terra vegetal sobre coberta: separadora, drenant i filtrant. Sense elles, les arrels i la terra mullada acaben degotant a l’habitació de sota.
El REBT tracta qualsevol instal·lació a la intempèrie com a local mullat (ITC-BT-30): canalitzacions estanques, lluminàries amb protecció IPX4 i preses que aguantin les projeccions d’aigua o vagin dins d’una caixa equivalent. Deixem una línia d’exterior amb la seva protecció i una aixeta amb clau de pas pròpia, a la vista i accessible.
Un pati bonic que la comunitat o l’ajuntament obliguen a desfer és l’obra més cara.
L’escriptura del teu habitatge i els estatuts de la comunitat indiquen qui té l’ús exclusiu del pati. Un celobert que serveix diversos habitatges pot ser element comú encara que només tu hi tinguis accés. Demanem aquests documents a la visita, abans de projectar.
La Llei de propietat horitzontal impedeix alterar pel teu compte allò que no és teu (article 7.1) i reserva a la junta les obres en elements comuns (article 17). Canviar el paviment, obrir un desguàs nou o recolzar una jardinera sobre un forjat comú necessita acord, i convé que consti en acta.
Cobrir, envidrar o tancar un pati pot computar com a edificabilitat i depèn del planejament del teu ajuntament. Ho consultem abans de projectar i, si cal, tramitem el comunicat o la llicència. Si l’ajuntament no ho permet, t’ho diem abans de gastar ni un euro en plànols.
Primer papers i cales, després aigua i pendents; el verd arriba quan el pati ja no degota.
Demanem escriptura i estatuts, prenem nivells i obrim una cala per veure quina làmina hi ha i per on s’escapa l’aigua.
Retirem el paviment vell fins al suport sa, refem les zones deteriorades i deixem la base a punt per a la làmina.
Làmina contínua que puja per les parets, amb reforç a les cantonades, als encontres i al voltant de l’embornal.
Embornal sifònic amb registre, morter de pendents i rajola antilliscant amb junta tancada.
Jardineres amb el seu drenatge, gespa o plantació, línia elèctrica d’exterior i aixeta amb clau de pas.
Prova d’estanquitat amb l’aigua embassada abans de tancar el paviment, repàs de reixetes i lliurament amb instruccions de neteja.
Pugem al pati, mirem desguassos, nivells i estat de la làmina, i parlem de com el vols fer servir. Sense cost ni compromís.
Tancat i desglossat: impermeabilització, desguassos, paviment, verd i instal·lacions apareixen en línies separades.
Una sola persona coordina paleteria, làmina, paviment i jardineria, i revisa cada capa abans de tapar-la.
Et deixem el pati funcionant, amb garantia per escrit sobre la impermeabilització i l’obra.
Pendents, embornal i làmina es resolen abans d’escollir rajola o planta.
Deixem l’embornal accessible: el primer embús no obliga a trencar el terra.
Comptem amb arquitecta tècnica per a la memòria que et demani la comunitat.
Memòria tècnica per escrit per a la junta i tramitació del comunicat o la llicència si cal.
Plantes triades per la llum real del pati i jardineres que drenen.
Preu per partides després de la visita, amb la impermeabilització sempre separada.
Tres nivells d’acabat, calculats per metre quadrat. La impermeabilització es pot pressupostar sola.
| Qualitat | Què inclou | Rang orientatiu | |
|---|---|---|---|
| Renovació bàsica | Acabats estàndard, solució pràctica | 100 – 200 €/m² | |
| Reforma completa | Materials seleccionats, millor equilibri | 200 – 350 €/m² | |
| Pati de disseny | Materials prèmium i interiorisme de disseny | Des de 350 €/m² |
Orientatiu. IVA no inclòs. El preu final és un pressupost tancat després de la visita tècnica gratuïta.
Tres mides de pati i el cas en què només es renova l’estanquitat. IVA a part.
Racó o celobert propi: làmina, embornal, terra i un metre de jardinera o verd vertical.
Hi cap una taula, jardineres amb drenatge i llum d’ambient; és la mida on cada euro rendeix més.
Pati de planta baixa o de casa baixa: gespa, zones separades i paviment de format més gran.
Filtracions al local o a l’habitatge de sota: làmina nova, desguàs i paviment de reposició.
Amb habitatge a sota, l’estanquitat mana sobre el disseny: una filtració es descobreix quan ja ha mullat el sostre d’un altre. I si el pati és comú, comprova la titularitat i l’acord de la junta abans de demanar pressupost.
Allò que cobreix el pressupost d’un pati i allò que es decideix a part.
L’IVA es desglossa sempre. En un celobert o pati comú, l’escriptura i l’acord de la junta es comproven abans de projectar, no després.
Fem reformes de pati, i també de jardí, terrassa i comunitat.
Patis de planta baixa, interiors d’illa i celoberts a Barcelona i a la resta de Catalunya.
Geometria oficial de comarques i municipis (ICGC, 2025).
Allò que pregunten els propietaris d’un pati abans de començar l’obra.
Només amb acord de la junta: un pati comú és element comú i la Llei de propietat horitzontal no deixa alterar-lo pel teu compte. Per saber si el teu és privatiu o comú es mira l’escriptura i els estatuts; si no queda clar, ho consultem amb l’administrador abans de dibuixar res.
És la primera sospita quan el pati cobreix aquell local. Es confirma amb una cala i una prova d’estanquitat: s’embassa aigua al pati i es vigila el sostre de sota. Si la làmina falla, es refà amb pujada a les parets i un desguàs que es pugui netejar.
Sí, si la solera desguassa bé: la gespa necessita base drenant i l’aigua ha de tenir per on sortir. Si a sota hi ha habitatge, la làmina i l’embornal van abans que la gespa, mai després.
L’aigua de pluja no surt per gravetat i cal un pou de bombament. El CTE (DB-HS 5) preveu almenys dues bombes perquè el servei no s’interrompi si una s’avaria, i un accés per mantenir-les. Ho calculem al pressupost, no com a extra.
La taula d’aquesta pàgina parteix de 100 – 200 €/m² per a una renovació bàsica i de 200 – 350 €/m² per a una reforma completa. En patis petits el metre surt més car perquè els treballs fixos es reparteixen en menys superfície. La impermeabilització es pot pressupostar sola.
Sol portar d’1 a 4 setmanes segons la mida i si cal refer la impermeabilització. La prova d’estanquitat i el curat dels morters marquen el ritme, així que deixem un calendari per escrit.
Depèn del teu ajuntament i del que toquis: canviar un paviment i cobrir o tancar un pati no es tramiten igual. Ho consultem a la visita i gestionem el comunicat o la llicència si escau.
Espècies d’ombra i semiombra (falgueres, aspidistra, potos, certes enfiladisses) i jardins verticals ben dissenyats. Triem segons la llum real del teu pati perquè la vegetació prosperi sense donar feina.
Diagnòstic de la làmina, impermeabilització, embornal amb registre, paviment antilliscant, jardineres, llum i presa d’aigua. Un pati exterior ben reformat afegeix una estança a la casa i deixa d’enviar humitat cap a dins.
Sí: «reformes patis»: maneres diferents d’escriure la mateixa necessitat, i totes amb el mateix pressupost tancat per partides després de la visita gratuïta.
Guies pràctiques sobre preus, materials, llicències i decisions d’obra per reformar el teu pis amb criteri.
Una gotera gairebé mai entra on es veu la taca. T'expliquem com trobar el punt feble del terrat i quan compensa refer-lo en lloc de fer pedaços.
Llegir article →Locals i comunitatsLa llicència d'obres i la d'activitat no són el mateix ni es demanen en qualsevol ordre. T'expliquem com es coordinen abans de llogar o reformar un local.
Llegir article →Preus i pressupostosAjuntar bany i cuina comparteix tràmit, proteccions, runa i neteja. Els dos projectes es paguen sencers. T'expliquem què compta en cada cas.
Llegir article →Visita tècnica gratuïta per mirar desguassos i nivells del teu pati, i pressupost tancat per escrit.