A Manlleu mana el riu: el Ter va donar el canal que va aixecar les fàbriques i les colònies, i també la humitat d’estar a la part més baixa de la plana de Vic. Una colònia tèxtil, un eixample de 1883 i els blocs dels seixanta caben al mateix terme, així que es reforma amb una pregunta prèvia, quina edat té l’edifici, i amb un avantatge de tràmit: l’Ajuntament admet per comunicació prèvia fins i tot la redistribució d’un habitatge, si hi ha memòria tècnica signada.
La vila va créixer a trossos i cada tros es nota per dins: Dalt Vila, amb cases dels segles XVI al XVIII al voltant de Santa Maria; el Baix Vila, traçat com a eixample el 1883; el barri de Gràcia, aixecat als quaranta després de la riuada de 1940; l’Erm de blocs dels seixanta i les ampliacions dels setanta. A això se suma el lloc: Manlleu és a la zona més baixa de la comarca, entre 450 i 480 metres, i amb la inversió tèrmica la humitat es condensa aquí amb més facilitat. Per això la visita mesura l’edat de l’edifici, la humitat de les parets fredes i quin paper demana l’Ajuntament. Amb aquestes tres respostes es redacta el pressupost, i no al revés.

Cada època va deixar a Manlleu un tipus de paret i un tipus de problema. Aquests són els quatre casos que ordenen la visita.
Cases dels segles XVI al XVIII sobre el traçat medieval del barri més antic: murs gruixuts, de gruixos desiguals, i reformes acumulades sense plànols. Es fan cales abans de redistribuir. Una intervenció puntual a l’estructura continua sent comunicació, amb projecte d’obra signat per tècnic; si afecta fonaments o l’estructura en general, és llicència amb projecte. I en edificis protegits la comunicació no val.
L’eixample de 1883 al costat de la plaça de Fra Bernadí, amb arquitectura modernista. Per dins es salven terres i fusteries que admeten restauració i es renoven les instal·lacions. Si l’edifici és a l’àmbit del centre històric que delimita l’Ajuntament, el color de la façana i de la fusteria s’ajusta a la seva carta de colors.
Cases d’una sola planta aixecades als quaranta per reallotjar els veïns del Baix Vila després de la riuada. Amb una planta, coberta i planta baixa són el mateix front de fred: es revisa l’aïllament de la teulada i la humitat de sòcol. Una ampliació de volum que no alteri la configuració de l’edifici pot anar per comunicació amb memòria tècnica, sempre que el POUM deixi construir a la parcel·la.
Blocs que van créixer des dels seixanta al nord de la vila, i cases i pisos dels setanta a la Coromina, Vista Alegre i el Puig. Abans de 1979 no hi havia norma d’aïllament tèrmic, i les finestres originals solen ser d’alumini sense trencament de pont tèrmic. Es renova la instal·lació d’un cap a l’altre, es canvien finestres i es trasdossa la paret de façana.
La seu electrònica de Manlleu publica un annex amb la llista d’obres que entren per comunicació, i aquesta llista inclou redistribuir un habitatge sencer.
El tràmit es diu comunicació prèvia d’obres i serveix per a les obres de l’Annex I, en sòl urbà i sempre que no afectin edificis protegits. No hi ha resolució que esperar: l’obra pot començar tan bon punt es comunica, i l’Ajuntament conserva la potestat de comprovar després que es compleixen els requisits. La taxa de gestió i l’impost d’obres es paguen a posteriori, amb una carta de pagament de l’Organisme de Gestió Tributària.
El que canvia és el paper que ho acompanya. Una reforma de poca entitat, com canviar la banyera per un plat de dutxa o reformar cuina i bany, porta només una descripció i un pressupost. Redistribuir un habitatge, total o parcialment, exigeix una memòria d’arquitecte o arquitecte tècnic que justifiqui el Decret 141/2012 d’habitabilitat, plànols de l’estat actual i del nou, pressupost i direcció assumida. I tocar l’estructura de manera puntual afegeix un projecte d’obra signat per tècnic.
El límit és al mateix annex: qualsevol obra que es pugui considerar dins de l’àmbit de la LOE requereix llicència i projecte d’edificació visat. I si penses ampliar volum, abans de dibuixar convé demanar el certificat de règim urbanístic de la finca, un tràmit propi de l’Ajuntament que diu què es pot construir en aquella parcel·la.
Banyera per plat de dutxa, reforma de bany o de cuina, canvi d’acabats i d’equipament: comunicació sense memòria tècnica.
Redistribució total o parcial de l’habitatge: memòria d’arquitecte o arquitecte tècnic, plànols i justificació del Decret 141/2012.
Reforç o substitució d’un element concret: projecte d’obra de l’article 34 del Decret 64/2014, plànols del reforç i direcció assumida.
Obres que no necessiten projecte tècnic ni caben a la llista de comunicació: memòria, croquis i dos mesos de termini, amb silenci positiu llevat d’excepcions.
Fonaments o estructura, volum, nombre d’habitatges, ús o edificis protegits: projecte visat, estudi de seguretat i salut i dos mesos de termini.
Ocupar la via amb materials i tallar el trànsit són dues sol·licituds a part de l’obra.
A Manlleu se l’anomena popularment la capital del Ter, i el malnom s’explica pel canal industrial: va permetre aixecar fàbriques a la seva riba i formar colònies, i aquest creixement va obligar a traçar un eixample el 1883. Avui la filatura Can Sanglas, de 1841, és el Museu del Ter. Per a una reforma, l’herència pràctica és en el que envolta el riu: habitatges al fons de la conca, plantes baixes a prop de la llera i edificis obrers pensats per produir, no per viure amb el confort actual.
La riuada d’octubre de 1940 va ensenyar l’altra cara del riu. Es va endur habitatges del Baix Vila, va obligar a aixecar el barri de Gràcia per reallotjar els afectats i, el 1968, van començar les obres d’un mur de contenció. El que es mira avui en una planta baixa d’aquella zona és sobretot la humitat que puja per les parets i la que condensa a les més fredes. Es mesura a la visita i es resol abans de posar una sola rajola.
Quan un barri neix d’una onada de població, els edificis es fan de pressa i envelleixen alhora.
Entre 1960 i 1975 Manlleu va passar d’uns nou mil a uns quinze mil habitants, i bona part dels nouvinguts va anar a un barri nou al nord, l’Erm, de blocs d’habitatges. Més tard la Generalitat el va incloure a la Llei de Barris i es van demolir els pisos de Can Garcia. La Coromina i Vista Alegre van créixer després, als setanta.
Qui reforma un pis d’aquesta generació té un problema que no és del tot seu: l’escala, les baixants i la façana són de la comunitat. Per això a la visita es pregunta quines obres comunes hi ha previstes i se separa per escrit el que és teu del que no, cada cosa amb la seva partida.
La d’origen se substitueix sencera, amb butlletí nou. Renovar només el quadre no arregla els circuits.
Sense trencament de pont tèrmic i amb folgances. Canviar-les pot requerir acord si hi ha criteri comú de façana.
Els trams privats es renoven; els comuns es parlen amb l’administrador abans de tancar l’abast.
Passats els 45 anys l’edifici ha de tenir la inspecció. Es demana l’informe abans de reformar.
Manlleu és al fons de la conca, i de la inversió tèrmica de l’hivern li toca la part més humida: l’aire fred es queda a baix i la humitat condensa sobre el primer que troba, que solen ser les parets de façana i els ponts tèrmics del forjat. La reforma útil comença per aquí i no per la caldera.
A la visita es miren les cantonades de les façanes més fredes, el fons dels armaris encastats i l’ampit de les finestres, que són els llocs on primer apareix la floridura. Un higròmetre deixa una lectura per habitació i la decisió de què corregir surt d’aquí, no d’un «sempre s’ha fet així».
En aquest ordre, l’envolupant primer: finestres amb trencament de pont tèrmic, trasdossat de les parets fredes i coberta revisada. Després, ventilació amb cabal real, perquè una casa més ben tancada sense extracció passa a condensar més. I al final la màquina. Si l’escollida és aerotèrmia, l’Annex I permet comunicar la unitat exterior a coberta o façana amb una descripció gràfica i un pressupost, sempre que l’edifici no estigui protegit i la comunitat ho aprovi.
Forquilles orientatives a Manlleu, a partir de pressupostos reals. El preu final és sempre un pressupost tancat després de la visita.
| Qualitat | Què inclou | Preu per m² | |
|---|---|---|---|
| Econòmica / funcional | Acabats estàndard, distribució sense canvis | 520 – 650 €/m² | |
| Qualitat mitjana | Materials seleccionats, possible redistribució | 750 – 940 €/m² | |
| Gamma alta / luxe | Materials premium i interiorisme de disseny exclusiu | 1.060 – 1.340 €/m² |
Orientatiu. IVA no inclòs. El preu final és un pressupost tancat després de la visita tècnica gratuïta.
De la reforma integral a un gremi concret. Aquests són els nostres serveis principals.
De la Dalt Vila medieval a les colònies del canal, la vila canvia d’edat cada pocs carrers. Quatre zones ho resumeixen.
Reformem principalment a:
Dalt Vila, amb cases del XVI al XVIII sobre carrers medievals, i Baix Vila, l’eixample de 1883 amb la plaça de Fra Bernadí i l’Ajuntament. Per a les façanes del centre històric l’Ajuntament publica criteris de pintura, amb un plànol que delimita l’àmbit i una carta de colors per a paraments, recercats, fusteria i serralleria. Es consulta abans de triar la pintura.
Barri dels setanta a la riba dreta del Ter, a banda i banda de la carretera de Vic. Va néixer abans de la primera norma d’aïllament tèrmic, la de 1979, cosa que sol traduir-se en finestres i façanes sense aïllar. Vora el riu i al fons de la plana, aquí es mira la condensació i l’aïllament abans que els acabats.
Puig-agut dona nom a un santuari de 1886 i a un barri, el del Puig, que va créixer en dos temps: la part oest a finals del XIX i principis del XX, i l’est als setanta i vuitanta. Dues edats en una mateixa zona demanen dos diagnòstics: una casa antiga no es tracta com un pis dels vuitanta.
El canal industrial del Ter va fer possibles les fàbriques de la seva riba i les colònies per als treballadors. La Rusiñol, aigües amunt del casc i a la riba esquerra, va néixer el 1866 amb els industrials Remisa, va tenir habitatges, capella, economat, fonda i escola, i la seva fàbrica va ser l’última del Ter mitjà a parar, el 2009. El Museu del Ter ocupa l’antiga filatura Can Sanglas. Un habitatge de colònia és una casa pensada per a l’obrer, no per al confort actual: es mira coberta, instal·lació i humitat a prop de la llera.
Altres barris de Manlleu on es reforma:
Geometria oficial de comarques i municipis (ICGC, 2025).
Tot el que has de saber sobre reformar a Manlleu: preus, llicències, terminis i ajuts.
Sí, si l’edifici no està protegit i l’obra no toca l’estructura més que de manera puntual. L’Annex I de la comunicació prèvia de Manlleu inclou la redistribució total o parcial d’un habitatge, amb una memòria signada per arquitecte o arquitecte tècnic que justifiqui el Decret 141/2012, plànols de l’estat actual i del nou, pressupost i assumpció de la direcció d’obra. No hi ha resolució que esperar: l’obra pot començar en comunicar-la, tot i que l’Ajuntament conserva la facultat de comprovar després que es compleixen els requisits.
Una descripció de l’obra i un pressupost, res més. Canviar la banyera per un plat de dutxa, reformar el bany o la cuina i renovar acabats, equipament o instal·lacions són «reformes de poca entitat» de l’Annex I i entren per comunicació prèvia sense memòria tècnica. La taxa de gestió i l’impost d’obres t’arriben després, en una carta de pagament de l’Organisme de Gestió Tributària.
Quan l’obra afecta fonaments o elements estructurals, modifica el volum o la superfície construïda, canvia el nombre d’habitatges o locals, canvia l’ús o toca un edifici de patrimoni històric o protegit. Aleshores calen projecte tècnic visat, estudi de seguretat i salut i direcció assumida. L’Ajuntament té dos mesos per resoldre i, passat aquest termini, el silenci és positiu, llevat de les excepcions de la llei urbanística.
No: per als habitatges del centre històric l’Ajuntament de Manlleu publica uns criteris de pintura de façanes amb una carta de colors. La carta té quatre llistes, per a paraments, recercats, fusteria i serralleria, i els tons porten nom propi. Es consulta abans de comprar la pintura. El manteniment superficial de la façana es comunica amb una descripció de l’obra i un pressupost.
Amb l’autorització d’ocupació de via pública amb materials, un tràmit que va a part de l’obra. Si a més cal tallar el carrer al trànsit, es demana també la sol·licitud de tall de carrer amb afectacions de trànsit. Tots dos figuren com a tràmits propis a la seu electrònica de l’Ajuntament, i els demanem amb antelació perquè el contenidor no esperi l’obra.
S’ha de mesurar, més que témer. La riuada d’octubre de 1940 va destrossar habitatges del Baix Vila i va obligar a aixecar el barri de Gràcia; el 1968 van començar les obres d’un mur de contenció. El que es comprova avui en una planta baixa d’aquella zona és la humitat que puja per capil·laritat i la que condensa a les parets fredes: higròmetre i cales a la visita, i drenatge del sòcol, morter transpirable i ventilació a l’obra.
Primer baixa la demanda i després es tria la màquina. Manlleu és a la zona més baixa de la comarca i, amb la inversió tèrmica, la humitat condensa més fàcilment: finestres, aïllament i ventilació pesen més que el model de caldera. Una bomba de calor aerotèrmica hi encaixa bé, i l’Annex I admet per comunicació prèvia instal·lar aparells de climatització a coberta o façana, amb descripció gràfica i pressupost, si l’edifici no està protegit.
És probable que en necessiti. La primera norma espanyola d’aïllament tèrmic, la NBE-CT-79, és de 1979, i els edificis anteriors no la van haver de complir. Als barris dels seixanta i els setanta, com l’Erm, la Coromina o Vista Alegre, l’obra útil és la que no es veu: finestres amb trencament de pont tèrmic, trasdossat de la paret de façana i coberta revisada. Si l’edifici té 45 anys o més, a més ha de passar l’ITE.
Guies pràctiques sobre preus, materials, llicències i decisions d’obra per reformar el teu pis amb criteri.
Una gotera gairebé mai entra on es veu la taca. T'expliquem com trobar el punt feble del terrat i quan compensa refer-lo en lloc de fer pedaços.
Llegir article →Locals i comunitatsLa llicència d'obres i la d'activitat no són el mateix ni es demanen en qualsevol ordre. T'expliquem com es coordinen abans de llogar o reformar un local.
Llegir article →Preus i pressupostosAjuntar bany i cuina comparteix tràmit, proteccions, runa i neteja. Els dos projectes es paguen sencers. T'expliquem què compta en cada cas.
Llegir article →Visita tècnica gratuïta a Manlleu i pressupost tancat per escrit. Resposta en 24 h.