Osona no és un sol clima ni un sol tràmit. Manlleu és al fons humit de la plana i Taradell força més amunt; Vic protegeix el seu casc amb un catàleg i Manlleu admet per comunicació prèvia fins i tot redistribuir un habitatge; al Ter hi queden colònies tèxtils amb la seva pròpia protecció, i fora del sòl urbà mana la fitxa de la masia. Per això la visita comença pel municipi i no pel catàleg d’acabats.
La comarca ajunta tres paisatges d’obra: els cascs amb catàleg, com el de Vic; les viles industrials del Ter, com Manlleu, amb el seu canal, les seves colònies i els seus blocs dels seixanta; i les masies de la plana, en sòl no urbanitzable. Entre els 443 metres de Roda de Ter i els 623 de Taradell el fred i la humitat no pesen igual, i d’un ajuntament a un altre canvien el paper i el termini. La conseqüència és pràctica: la visita comença per saber en quin municipi, en quina classe de sòl i a quina alçada és casa teva, i el pressupost tancat ho deixa per escrit.

No són tipologies de catàleg: són les situacions que canvien l’ordre de l’obra a la comarca.
La ciutat protegeix el seu centre amb un catàleg de béns per conjunts i una carta de colors que mana en façanes i fusteries, i el Patronat de la Ciutat Antiga informa quan el POUM ho exigeix. El detall és a <a href="/reformas-integrales-vic">reformes integrals a Vic</a>; aquí n’hi ha prou de saber que la fitxa es llegeix abans de picar.
Manlleu és el cas: canal industrial, colònies i blocs dels seixanta, amb la humitat del fons de la conca. El seu Ajuntament deixa per comunicació prèvia fins a la redistribució, amb memòria tècnica, i per això el calendari corre diferent. Ho explica <a href="/reformas-integrales-manlleu">reformes integrals a Manlleu</a>.
Pobles entre 587 i 623 metres, per sobre del fons de la conca. A Taradell la franja de superfície més nombrosa és la de més de 120 m², al contrari que a Vic o a Manlleu, on mana la de 61 a 90 m². Les cases grans pesen en calefacció: coberta, finestres i generador s’estudien junts.
Una masia només es rehabilita si el seu municipi l’ha catalogada. Sense fitxa, abans de projectar res es pregunta a l’Ajuntament quin règim té l’edifici. Després ve el de sempre en pedra i clima fred: coberta, bigues i humitat de murs.
Un pis amb la mateixa obra recorre camins diferents segons el municipi. La diferència és a l’expedient, no al paleta.
A Vic l’Ajuntament fa servir la comunicació prèvia i la llicència d’obres sota la seva ordenança de llicències urbanístiques, i al casc hi suma la fitxa del catàleg i el Patronat de la Ciutat Antiga. A Manlleu, la seu electrònica inclou una llista d’obres comunicables que arriba fins a redistribuir un habitatge sencer amb memòria tècnica.
Tres preguntes decideixen la via en qualsevol municipi de la comarca: si l’edifici està protegit, si es toca l’estructura i si es canvia la distribució. Amb les tres respostes se sap quin paper demana cada ajuntament. Per això la primera conversa amb el client d’Osona no és de preu, és de municipi: amb el mateix plànol, un recorregut admet començar en comunicar i l’altre demana plànols abans i després. Tots dos tenen la seva pròpia pàgina, amb el procediment detallat.
Quin recorregut toca segons el municipi
Comunicació prèvia i llicència d’obres, amb fitxa de catàleg i Patronat al casc. Ordenança del paisatge per a façanes, finestres i màquines.
Comunicació prèvia àmplia, fins a la redistribució amb memòria tècnica; llicència amb projecte per a estructura, volum, ús o edificis protegits.
Torelló, Centelles, Tona, Taradell, Sant Quirze de Besora i els altres: cadascun té la seva ordenança i es consulta abans de fixar dates.
Vic: comunicació prèvia, amb plànols de les unitats i l’ordenança del paisatge al davant. Manlleu: climatització en coberta o façana per comunicació, amb descripció gràfica i pressupost.
Vic: un decret de 2024 el va tractar com a llicència d’obres. Manlleu: comunicació prèvia, amb memòria d’arquitecte o arquitecte tècnic que justifica el Decret 141/2012.
Manlleu: descripció de l’obra i pressupost. Vic: ho fixa la seva ordenança de llicències i es confirma cas per cas.
Vic: informe previ del Patronat quan el POUM ho exigeix. Manlleu: la comunicació prèvia no val i cal llicència amb projecte.
Les masies d’Osona són gairebé sempre en sòl no urbanitzable, i allà la llei demana que cada casa consti en un catàleg municipal que justifiqui per què es conserva i quins usos admet. Aquest catàleg el fa cada ajuntament, així que dues masies gairebé bessones poden tenir condicions diferents segons d’on siguin.
Resolt això, la feina és la d’una casa de pedra en una comarca freda: coberta i bigues es revisen senceres, la humitat dels murs es mesura abans de pensar en acabats i l’aïllament es posa on no tapi el que dona caràcter. La cuina i els banys vénen al final. Hi ha més a reformes de masies i a la pàgina d’aïllament i impermeabilització.
Al Ter mitjà la indústria tèxtil va deixar colònies, petits pobles de fàbrica amb habitatges, capella, economat i escola. Osona en té dues de molt conegudes: la colònia Rusiñol, a Manlleu, amb origen el 1866, i la Borgonyà, a Sant Vicenç de Torelló, a 521 metres i declarada bé cultural d’interès nacional el 2013. Totes dues viuen arran del riu.
Això ordena la reforma d’un habitatge de colònia. Primer, si el conjunt o l’edifici té protecció i amb quina administració cal parlar, perquè un bé d’interès nacional no es regeix només per l’Ajuntament. Després, la humitat que ve del llit del riu. I només al final, la distribució. Són cases pensades per a l’obrer, i portar-les al confort actual demana més aïllament i ventilació que qualsevol altra partida.
En una comarca de conca, la cota de casa teva canvia el que cal corregir.
La boira de la Plana de Vic és gairebé diària a l’hivern i sol marxar amb el sol del migdia; la inversió tèrmica manté l’aire fred al fons de la conca. Qui viu al fons, com a Manlleu, la pateix més; qui viu més amunt, com a Taradell, es troba sobretot amb cases grans per escalfar.
No és una recepta, és un ordre de preguntes: a quina cota és la casa, quanta superfície cal escalfar i per on perd calor. Amb aquestes tres respostes es tria el generador, no al revés. Amb el càlcul fet, la calefacció i l’aïllament es pressuposten junts.
Hi ha una altra dada que canvia l’enfocament. A Vic gairebé tres de cada deu habitatges principals estan llogats; a Torelló i a Roda de Ter, menys de dos de cada deu. Reformar per llogar i reformar per viure no demanen el mateix: en el primer cas manen la cèdula, el certificat energètic i la factura del llogater; en el segon, el que cada propietari vol notar a casa.
El fons de la conca. Condensació en parets fredes i floridura als racons: ventilació i trasdossat abans que radiadors.
Cota intermèdia, amb la boira de la plana a prop. Es corregeixen ponts tèrmics i es tria generador amb la factura d’hivern al davant.
Més alçada: es revisa amb més cura l’aïllament de coberta i les fusteries abans de triar generador.
La cota més alta de les que hem mirat i el municipi on més pesa la casa de més de 120 m². Escalfar tant volum demana començar per l’envolupant.
Forquilles orientatives a Osona, a partir de pressupostos reals. El preu final és sempre un pressupost tancat després de la visita.
| Qualitat | Què inclou | Preu per m² | |
|---|---|---|---|
| Econòmica / funcional | Acabats estàndard, distribució sense canvis | 520 – 650 €/m² | |
| Qualitat mitjana | Materials seleccionats, possible redistribució | 750 – 940 €/m² | |
| Gamma alta / luxe | Materials premium i interiorisme de disseny exclusiu | 1.060 – 1.340 €/m² |
Orientatiu. IVA no inclòs. El preu final és un pressupost tancat després de la visita tècnica gratuïta.
De la reforma integral a un gremi concret. Aquests són els nostres serveis principals.
Cada ajuntament té el seu paper i el seu termini. Aquests quatre grups resumeixen el que canvia en passar d’un a un altre.
Reformem principalment a:
Capital de la comarca, a 484 metres. Catàleg del POUM per conjunts (centre històric, Plaça Major, eixamples, adoberies), Patronat de la Ciutat Antiga i gairebé tres de cada deu habitatges principals en lloguer, cosa que mou moltes reformes pel proper llogater. Els aparells de climatització no poden anar a la façana. Té pàgina pròpia amb el seu procediment.
Veure reformes a Vic →Dues viles del Ter, a 461 i 508 metres. Manlleu té pàgina pròpia amb la seva comunicació prèvia; del procediment de l’Ajuntament de Torelló no n’hem revisat el detall, així que es consulta cas per cas abans de fixar termini. A Manlleu pesen els blocs dels seixanta i dels setanta, i a les portes de Torelló, a Sant Vicenç, hi ha la colònia Borgonyà.
Fora del sòl urbà la rehabilitació depèn que el municipi hagi catalogat la casa. A Vic cada masia porta el seu tipus, d’un a quatre, i d’ell depèn l’ampliació que es concedeix. Cada ajuntament decideix les seves.
Pobles a 496 i 596 metres, amb cases de poble i habitatges de les afores. En tots dos, com a Taradell, prop de dos de cada deu habitatges principals són de lloguer: es reforma sobretot per viure. Cada ajuntament tramita a la seva manera i no hem comparat les seves ordenances, així que el seu règim es mira a l’expedient.
Altres municipis d’Osona on es reforma:
Geometria oficial de comarques i municipis (ICGC, 2025).
Tot el que has de saber sobre reformar a Osona: preus, llicències, terminis i ajuts.
Sí, i força. Vic va tramitar com a comunicació prèvia el canvi d’una caldera de gasoil per aerotèrmia i com a llicència una redistribució parcial d’habitatge; Manlleu admet per comunicació prèvia fins i tot la redistribució total, amb memòria d’arquitecte o arquitecte tècnic. Als altres pobles de la comarca no donem termini sense mirar abans la seva ordenança.
Per a habitatge, no sense catàleg: la llei urbanística exigeix que el planejament municipal hagi seleccionat la masia en un catàleg específic, amb els seus usos i condicions, per poder reconstruir-la o rehabilitar-la en sòl no urbanitzable. Abans d’encarregar projecte es pregunta a l’Ajuntament si la teva hi figura i què diu la seva fitxa. El catàleg és municipal: el que admet una masia a Vic no té per què admetre-ho una altra a Taradell.
El repartiment no és parell. Manlleu, a 461 metres, és a la zona més baixa i, amb la inversió tèrmica, la humitat hi condensa amb més facilitat. Taradell és a 623 metres. En tots dos fa fred, però el que es corregeix no és igual: a baix mana la condensació i a dalt pesa més la mida de la casa, perquè a Taradell la franja de més de 120 m² és la més nombrosa.
La que no empitjori l’aire que ja respires. Una anàlisi publicada a la premsa comarcal el desembre de 2023 situa la Plana de Vic, juntament amb l’Eixample de Barcelona, entre els punts de Catalunya que superen habitualment els límits de qualitat de l’aire, i cita les calderes de llenya domèstiques entre les causes. Una bomba de calor aerotèrmica evita aquest fum; abans es baixa la demanda amb finestres i aïllament. Més a <a href="/climatizacion-y-aerotermia">climatització i aerotèrmia</a>.
Sí: el Museu del Ter recull la colònia Rusiñol, a Manlleu, i la Borgonyà, a Sant Vicenç de Torelló, les dues vora el Ter. Es reformen com qualsevol habitatge antic, amb un ull a la humitat prop del llit del riu i un altre a si l’edifici té protecció, cosa que s’esbrina a l’Ajuntament abans de projectar. Si en té, la comunicació prèvia de Manlleu, per exemple, ja no val.
Fem visita tècnica a tota Osona. Vic i Manlleu tenen pàgina pròpia perquè hem revisat el procediment del seu Ajuntament; als altres municipis mirem l’ordenança abans de donar termini. No volem prometre’t una comunicació prèvia on en realitat cal demanar llicència.
A Manlleu la comunicació prèvia no espera resolució, i la llicència, amb o sense projecte, té dos mesos amb silenci positiu llevat de les excepcions de la llei. A Vic, quan intervé el Patronat de la Ciutat Antiga, informa en un màxim de trenta dies hàbils des de l’expedient complet. Als altres pobles depèn de la seva ordenança, i es diu abans de signar el pressupost. El termini de Vic comença a comptar quan l’expedient és complet, i per això insistim a lliurar-lo sencer a la primera.
Es pot estudiar, però a Vic convé preguntar abans a l’Ajuntament. Al seu llistat de planejament vigent figuren plans especials aprovats només per instal·lar ascensor en edificis concrets d’habitatges, cosa que suggereix que en algunes finques la via no és la llicència ordinària. Si la teva escala no en té, es pregunta si hi ha pla per a la teva finca o si en cal un, i la comunitat de veïns ho ha d’acordar igualment. Més a <a href="/instalacion-de-ascensores">instal·lació d’ascensors</a>.
Guies pràctiques sobre preus, materials, llicències i decisions d’obra per reformar el teu pis amb criteri.
Una gotera gairebé mai entra on es veu la taca. T'expliquem com trobar el punt feble del terrat i quan compensa refer-lo en lloc de fer pedaços.
Llegir article →Locals i comunitatsLa llicència d'obres i la d'activitat no són el mateix ni es demanen en qualsevol ordre. T'expliquem com es coordinen abans de llogar o reformar un local.
Llegir article →Preus i pressupostosAjuntar bany i cuina comparteix tràmit, proteccions, runa i neteja. Els dos projectes es paguen sencers. T'expliquem què compta en cada cas.
Llegir article →Visita tècnica gratuïta a Osona i pressupost tancat per escrit. Resposta en 24 h.