Abans de pensar en la cuina d’una masia cal saber si la llei et deixa rehabilitar-la i per a què. En sòl no urbanitzable ho decideix el catàleg municipal de masies i cases rurals, i després arriben els murs de pedra, la teulada de teula, el pou i la depuradora. Aquest és l’ordre en què es resol tot això.
Una masia no és una casa gran al camp: és una construcció en sòl no urbanitzable, i en aquest sòl la reforma depèn del que digui el planejament i que l’edifici figuri al catàleg de masies i cases rurals del municipi. Si no està catalogada, o està catalogada per a un ús que no és el teu, el projecte canvia del tot. Comprovar-ho és el primer que fem, abans de mesurar una sola paret.
Resolt el paper, comença l’obra de debò: murs de càrrega de maçoneria que es consoliden sense ofegar la pedra amb ciment, una coberta de teula àrab que gairebé sempre demana refer-se, forjats i voltes que es comproven i una casa que rarament té tots els serveis. Aigua de pou, depuració pròpia, accés per a camions i, si hi ha bosc a prop, la prevenció d’incendis, formen part del projecte.
Aquí no hi ha una masia acabada per ensenyar-te, i preferim dir-ho. Les dues fotos són d’obra real: una rasa armada al costat d’un mur de maçoneria, i un perfil metàl·lic cargolat a un mur de càrrega de pedra en un habitatge antic de Montcada i Reixac, al Carrer Major. Són el tipus de feina que mana en una masia, mostrada tal com és.

Resum de la reforma del 2012 del text refós de la Llei d’urbanisme de Catalunya (arts. 47 i 50). Confirma sempre la versió vigent i el catàleg amb el teu ajuntament.
La llei permet reconstruir i rehabilitar en sòl no urbanitzable les masies i cases rurals que calgui preservar per raons arquitectòniques, històriques, ambientals, paisatgístiques o socials, sempre que figurin al catàleg específic que el planejament ha d’incloure (art. 47.3 i 50.2). Sense catàleg ni inclusió, no hi ha punt de partida legal: es mira primer.
Habitatge familiar, hotel (exclòs l’hotel apartament, i només si el catàleg ho preveu, podent limitar les places), turisme rural, activitats d’oci educatiu, artesanals, artístiques o de restauració, i equipaments o serveis comunitaris. Les construccions rurals en desús o anteriors al primer planejament per altres raons no es poden destinar a habitatge familiar. Tot ús ha de ser compatible amb l’activitat agrària de l’entorn.
La reconstrucció ha de respectar el volum edificat preexistent i la composició volumètrica original; la llei no preveu ampliar una masia. Si no s’alteren les seves característiques, es pot admetre una divisió horitzontal, dins dels límits del planejament i de la normativa d’habitabilitat. Compta amb rehabilitar el que hi ha, no amb afegir metres.
Per a aquests projectes, la comissió territorial d’urbanisme ha d’informar en dos mesos i la llicència només es pot concedir si l’informe és favorable (art. 50.1). Si el projecte pot pertorbar explotacions agràries properes, l’ajuntament demana abans informe al departament d’agricultura. Compta amb aquests terminis en fer el calendari.
Quatre punts on una masia es fa malbé o es salva segons el que es triï.
Un mur de maçoneria respira. Si es rejunta o s’arrebossa amb ciment, l’aigua que conté no surt i apareix com a taca o sal a l’altra banda. Es reposa el morter amb calç, es consoliden els buits amb injeccions compatibles i, on cal, es reforça amb perfils metàl·lics cargolats al mur, com el de la foto d’aquesta pàgina.
Quan una coberta inclinada no porta làmina impermeable, la taula del DB-HS 1 dona a la teula corba un pendent mínim d’un 32 % per a vessants curts i exposició normal, i remet a la norma UNE de teules ceràmiques per a la resta. El mateix document demana un ràfec recalçat i protecció als encontres amb murs i xemeneies. Gairebé tota masia es refà amb suport nou i la teula recuperada.
Les bigues de fusta es podreixen pels suports i les voltes rebaixades es comproven abans de carregar-les amb paviment o instal·lacions. Si cal refer un forjat, el sistema es tria per no augmentar el pes sobre murs de pedra que no es van dissenyar per suportar-lo. La LOE (art. 2.2.b) obliga a projecte i tècnic competent quan una obra canvia el sistema estructural.
En una masia la humitat de capil·laritat es tracta amb drenatge perimetral, morters transpirables i ventilació, no amb barreres químiques per sistema. El DB-HE aplica els seus límits d’aïllament només al que se substitueix o es modifica a fons, i exclou els edificis protegits oficialment quan complir aquests límits n’alteraria el caràcter: aïlla on es pot, sense tapar la pedra que dona valor a la casa.
Els serveis que en una masia no vénen donats i que es tramiten abans de començar.
Un propietari pot aprofitar aigües subterrànies de la seva finca sense concessió mentre el volum anual no passi de 7.000 m³ (text refós de la Llei d’aigües, art. 54.2). A Catalunya aquest ús es comunica a l’administració hidràulica, i perforar en zona de policia de lleres o en masses d’aigua subterrània protegides exigeix autorització prèvia. Es tramita abans de posar la perforadora.
El Reial decret 3/2023 defineix l’aigua de consum sigui quin sigui el seu origen, així que l’aigua d’un pou que beuràs entra en la seva definició. S’analitza abans de connectar-la a la casa, es tracta si cal i l’autoritat sanitària pot exigir mesures si detecta un risc. No es dona per bona perquè surti clara.
La depuració pròpia no és només una obra: l’abocament per infiltració o a llera l’autoritza l’Agència Catalana de l’Aigua amb un projecte o memòria tècnica signada per tècnic competent. L’ACA publica una instrucció tècnica aplicable al sanejament autònom, que se segueix en el projecte. Es decideix el sistema segons la finca, el terreny i el nombre d’habitants.
Si la masia està envoltada de bosc, la llei catalana 5/2003 de prevenció d’incendis exigeix a les edificacions sobre terreny forestal una franja perimetral de 25 m com a mínim sense vegetació seca i amb l’arbrat aclarit; en una masia aïllada, això recau en el seu propietari. A part, un camí que aguanti camió d’obra, formigonera i bombers es revisa abans de pressupostar.
La rehabilitació comença per comprovar què permet la llei i per assegurar estructura i coberta, i respecta els materials originals.
Comprovem si la masia està catalogada i per a quin ús, mirem estructura, coberta i humitats, i revisem quins serveis hi ha. D’aquí surten el projecte i el pressupost.
Es prepara el projecte, l’ajuntament tramita la llicència i, en sòl no urbanitzable, cal l’informe favorable de la comissió territorial. Mentrestant no s’obre res que no es pugui tancar.
Murs de pedra amb morter de calç, reforços metàl·lics allà on la comprovació ho demana, forjats de fusta revisats als suports i voltes comprovades abans de carregar-les.
Coberta nova amb el pendent correcte, teula recuperada, ràfec i encontres resolts; drenatge perimetral i morters transpirables a la base dels murs.
Captació comunicada i analitzada, sistema de depuració autoritzat, electricitat amb butlletí i calefacció per aerotèrmia o biomassa segons la finca.
Nova distribució respectant els espais nobles, i calç, pedra vista, fusta i paviments compatibles. Cuina i banys amb la instal·lació ja provada.
Neteja final, certificat final d’obra, butlletins i garantia per escrit. La primera ocupació es comunica a l’ajuntament amb el certificat del tècnic director.
Anem a la masia, mirem el catàleg amb l’ajuntament i estudiem el seu estat i els seus serveis. Sense cost ni compromís, a tota Catalunya.
Projecte respectuós amb l’edifici i pressupost tancat, amb els capítols d’estructura, coberta i serveis separats perquè vegis què pesa cadascun.
Un únic cap d’obra coordina picapedrers, fusters i instal·ladors, i t’envia fotos i vídeo de l’avanç, cosa que s’agraeix si la masia et queda lluny.
La masia es lliura habitable, amb certificats i garantia per escrit.
Catàleg, llicència i informe de la comissió territorial es miren abans de pressupostar, no quan l’obra ja està encarregada.
Morters compatibles amb el mur i drenatge on cal, perquè la masia respiri i no es taqui.
Es mesura d’on ve l’aigua abans de tractar-la, sigui del terreny o de la coberta.
Pou, depuració i escomeses amb la seva comunicació o la seva autorització, no d’amagat.
Sòl no urbanitzable, usos admesos i terminis dels informes explicats des de la primera visita.
Tota la rehabilitació amb un cap d’obra. Especialment útil si no vius a prop.
Forquilles orientatives per m² construït, amb estructura i coberta incloses: en una masia són la quarta part del pressupost, no un extra. Base sense IVA.
| Qualitat | Què inclou | Rang orientatiu | |
|---|---|---|---|
| Rehabilitació funcional | Acabats estàndard, solució pràctica | 900 – 1.300 €/m² | |
| Rehabilitació de qualitat mitjana | Materials seleccionats, millor equilibri | 1.300 – 1.800 €/m² | |
| Gamma alta i disseny | Materials prèmium i interiorisme de disseny | 1.800 – 3.000 €/m² |
Orientatiu. IVA no inclòs. El preu final és un pressupost tancat després de la visita tècnica gratuïta.
Forquilles de rehabilitació, amb IVA i tràmits a part.
Masoveria o masia compacta. L’estructura, la coberta i els serveis fixen el mínim.
La mida més habitual, amb diverses plantes i espais nobles que es conserven.
Masies amb era, corrals o celler. El pressupost es tanca sobre el projecte.
Refer la coberta i consolidar murs i bigues. Capítol propi, amb foto de l’estat real.
En una masia, l’estat de l’estructura i la coberta pesa tant com els metres, i el catàleg decideix quin ús pots donar-li. Per això el diagnòstic previ és imprescindible: evita sorpreses i és el que converteix una forquilla en un pressupost.
El que cobreix la rehabilitació d’una masia i el que depèn de la finca.
Cada pressupost separa l’IVA. En patrimoni deixem prevista una partida per a imprevistos i no movem un mur, una biga ni un forjat sense consultar-ho abans amb tu.
La rehabilitació de masies és una de les nostres especialitats; també fem casa, xalet i vil·la.
Cada guia porta el pressupost desglossat per partides per a aquesta mida, amb terminis i obres nostres de referència.
Masies de l’Empordà, d’Osona, del Berguedà i de tota Catalunya. Cerca el teu municipi al mapa.
Geometria oficial de comarques i municipis (ICGC, 2025).
El que pregunten qui té una masia o pensa comprar-ne una.
Sí, si és al catàleg de masies i cases rurals del teu municipi amb ús d’habitatge familiar. Les construccions rurals en desús o anteriors al primer planejament incloses per altres raons no es poden destinar a habitatge. Es comprova a l’ajuntament abans de projectar res, perquè d’això depèn tota la resta.
En general, no. Per a aquests edificis la llei demana respectar el volum edificat preexistent i la composició volumètrica original, i no en preveu l’ampliació. El que sí que es pot admetre és dividir horitzontalment la masia en més d’un habitatge si el planejament i la normativa d’habitabilitat ho permeten.
Més que una reforma corrent, perquè necessita l’informe favorable de la comissió territorial d’urbanisme, que disposa de dos mesos des que té l’expedient. A això se suma la tramitació municipal, i un informe agrari si el projecte pot pertorbar explotacions veïnes. Compta amb això al teu calendari.
Amb solucions transpirables: morters de calç, drenatge perimetral i ventilació, mai amb ciment. Abans es mesura d’on ve l’aigua, del terreny o de la coberta. Si és la coberta, es refà; si és capil·laritat, s’actua a la base del mur.
Sí. Aerotèrmia, biomassa i plaques solars funcionen bé en una masia. L’aigua pot venir de la xarxa, d’un pou (comunicat a l’administració i analitzat) o d’un dipòsit, i el sanejament es resol amb depuradora o fossa amb abocament autoritzat. Es dimensiona segons la finca.
De manera orientativa, des de 900–1.300 €/m² en rehabilitació funcional i bastant més en gamma alta, amb l’estructura i la coberta incloses en aquestes forquilles. Costa més que un habitatge corrent pel punt de partida. La xifra definitiva surt del diagnòstic.
Una masia mitjana sol portar de 8 a 14 mesos segons el seu estat i l’abast estructural, sense comptar la llicència. Et donem un calendari per escrit i treballem amb marge per als imprevistos propis del patrimoni.
Sí. Seguiment per fotos i vídeo, decisions per videoconferència i un únic cap d’obra. És molt habitual en masies de segona residència.
Guies pràctiques sobre preus, materials, llicències i decisions d’obra per reformar el teu pis amb criteri.
Una gotera gairebé mai entra on es veu la taca. T'expliquem com trobar el punt feble del terrat i quan compensa refer-lo en lloc de fer pedaços.
Llegir article →Locals i comunitatsLa llicència d'obres i la d'activitat no són el mateix ni es demanen en qualsevol ordre. T'expliquem com es coordinen abans de llogar o reformar un local.
Llegir article →Preus i pressupostosAjuntar bany i cuina comparteix tràmit, proteccions, runa i neteja. Els dos projectes es paguen sencers. T'expliquem què compta en cada cas.
Llegir article →Visita i diagnòstic gratuïts a tota Catalunya, amb comprovació del catàleg. Pressupost tancat i respecte pel patrimoni.