Un jardí que es cuida sol no existeix, però un de ben reformat s’hi acosta: la feina gran és sota terra, en desnivells, murs, drenatge i reg, i la plantació és només l’últim capítol.
Molts jardins de xalet al Vallès, el Maresme o la Costa Brava són un vessant aterrassat amb murs de pedra, esglaons i un parell de feixes. Allà no es comença per les plantes: es comença per el que sosté la terra, per on baixa l’aigua i d’on surt el reg. La resta es nota, però això és el que decideix si el jardí continua dret amb els anys.
La foto d’aquesta secció és d’una obra real nostra en plena fase de rases: una armadura d’acer adossada a un mur de maçoneria, abans que existeixi res que sembli un jardí. El difícil d’aquest ofici ja és tapat quan la gespa creix. A dalt veus una altra cosa, i convé dir-ho: el pati d’una planta baixa que vam reformar a la Sagrera (Barcelona), amb paviment porcellànic i una franja de gespa artificial. No és un jardí, és un exterior acabat.
Si la teva parcel·la porta o ha de portar piscina, el jardí es projecta juntament amb ella, perquè l’excavació i les instal·lacions condicionen els accessos i els desnivells: mira construcció de piscines i reforma de piscines. Per a ombra i estança, tenim tendals i pèrgoles.

Murs, fonaments i desguassos: el que el jardí necessita per no moure’s ni embassar-se.
El DB-SE-C del CTE defineix els murs de contenció com els que mantenen un desnivell que el terreny no aguantaria sol, i deixa fora els murs de simple protecció o de tancament exempts per les dues cares. Un mur de feixa necessita càlcul i fonamentació, no només maó i arrebossat, i el calcula un tècnic competent.
Per al DB-SE-C, dimensionar bé el drenatge del trasdós és sempre més avantatjós que calcular el mur per aguantar tota la pressió de l’aigua. Per això hi deixem grava i tub drenant al darrere, un filtre que impedeix que la terra l’embussi i sortides al peu, i no confiem l’estabilitat només a l’espessor.
Llevat de murs de molt poca alçada, el DB-SE-C no admet recolzar la fonamentació a menys de 0,80 m de profunditat. És un mínim, no una recepta: la cala del terreny diu si cal baixar més, i per això es mira el sòl abans de tancar el pressupost de murs.
Quan no hi ha clavegueram públic, el DB-HS 5 demana evacuar les pluvials al terreny amb un sistema separat del d’aigües residuals. En una parcel·la així, el jardí absorbeix l’aigua de la teulada i dels camins, i els pendents es projecten perquè no vagi cap a la casa ni cap al veí.
Com repartim l’aigua, com enterrem l’electricitat i quines espècies descartem.
Agrupem les plantes per set: degoteig per a arbusts i tanques vegetals, aspersió o difusors per a la gespa, i un programador que governa cada zona amb el seu propi horari. Filtre i reductor de pressió a la capçalera i un sensor de pluja completen una instal·lació que gasta el que cal i en què una avaria es localitza mirant una sola zona.
El REBT classifica els jardins com a sòl lleuger per triar la resistència mecànica dels tubs enterrats, i tracta tota instal·lació a la intempèrie com a local mullat (ITC-BT-30): connexions estanques, lluminàries amb protecció IPX4 i un dispositiu de protecció a l’origen de cada circuit. Les línies van entubades i les unions, en arquetes registrables.
Diverses ornamentals de tota la vida figuren al Catàleg espanyol d’espècies exòtiques invasores (RD 630/2013), que prohibeix posseir-les, transportar-les i comercialitzar-les vives: herba de les pampes, plomall (Pennisetum setaceum), ungla de gat (Carpobrotus), pitera (Agave americana) o budleia, entre d’altres. Les substituïm per espècies mediterrànies que no s’escapen al bosc.
La gespa natural demana reg, sega i abonament; l’artificial, base drenant ben compactada i juntes enganxades. Entre l’una i l’altra hi ha tapissants resistents al trepig i graves sobre malla antiherbes, amb encoixinat d’escorça al voltant de les plantes perquè el sòl no se sequi. Barrejar zones sol donar millor resultat que triar una sola solució.
Tres criteris que apliquem en traçar camins, escales i zones d’estar.
Graveta estabilitzada, llamborda amb junta oberta o lloses sobre llit de grava deixen que l’aigua torni al terreny en comptes de córrer cap a la casa. Sobre una base de tot-u compactat i geotèxtil, aguanten el pas diari. El formigó imprès o el porcellànic sobre solera es reserven per on cal terra dur.
En un jardí en pendent la pedra natural polida llisca amb la rosada i les esteses es trenquen si no hi ha base. Posem pedra rugosa o flamejada, esglaons amb estesa uniforme i un desguàs lateral perquè l’escala no es converteixi en llera. Els trams de rampa es deixen amb acabat antilliscant.
Una estança exterior necessita ombra, un punt d’aigua amb clau de tall i un endoll protegit, i convé decidir-ho abans de pavimentar. Deixem les canalitzacions previstes per a la pèrgola, la barbacoa o la cuina exterior, encara que s’instal·lin més endavant, i així no cal trencar el terra recent acabat.
L’ordre importa: terreny i murs, després aigua i llum sota terra, i al final el que es veu.
Recorrem la parcel·la, mesurem nivells i desnivells, mirem d’on ve l’aigua i com vols fer servir cada zona.
Anivellacions, feixes i murs amb la seva fonamentació, drenatge darrere dels de contenció i sortides d’aigua previstes.
Rases amb canonades de reg i tubs per a llum, arquetes registrables i programador per zones, abans de pavimentar.
Paviments permeables o durs segons la zona, escales, murets, pèrgola o porxo, i zona d’estar.
Espècies mediterrànies per zones de reg, gespa natural o artificial, graves i encoixinats, a l’època que afavoreix l’arrelament.
Prova de cada zona de reg, instruccions de cura per escrit i una revisió quan les plantes ja han arrencat.
Anem al teu jardí, veiem nivells, murs i desguassos i parlem d’usos. Sense cost ni compromís.
Tancat i desglossat: terres i murs, reg, llum, paviments i plantació en partides separades.
Un únic cap d’obra coordina maquinària, paleteria, instal·lacions i jardineria, i revisa cada rasa abans de tapar-la.
Lliurem el jardí funcionant, amb garantia per escrit sobre l’obra i el reg.
Els murs de contenció porten fonamentació i drenatge, no només bon acabat.
Cada grup de plantes amb el seu horari: menys aigua, menys avaries i més fàcils de localitzar.
Tubs de protecció, caixes estanques i arquetes perquè no calgui aixecar el jardí per un cable.
Descartem les del catàleg oficial i triem les que aguanten sense escapar-se al bosc.
Excavacions, accessos i desnivells es resolen una sola vegada i en l’ordre correcte.
Preu per partides després de la visita gratuïta, amb el reg i la llum a la vista.
Preu per metre quadrat segons l’abast. La xifra final surt de la visita al jardí.
| Qualitat | Què inclou | Rang orientatiu | |
|---|---|---|---|
| Enjardinar l’essencial | Acabats estàndard, solució pràctica | 40 – 90 €/m² | |
| Jardí complet amb obra | Materials seleccionats, millor equilibri | 90 – 180 €/m² | |
| Paisatgisme de projecte | Materials prèmium i interiorisme de disseny | Des de 180 €/m² |
Orientatiu. IVA no inclòs. El preu final és un pressupost tancat després de la visita tècnica gratuïta.
Tres mides de jardí i el cas de renovar només reg i gespa. IVA no inclòs.
Pati enjardinat o jardí adossat: paviment, una mica de plantació i reg per degoteig, amb la llum ben pensada.
El jardí de xalet amb zona d’estar, gespa i reg per zones; aquí els murs i el drenatge ja compten.
Parcel·les amb vessant, arbres i diverses estances: maquinària, murs i circuits de reg independents.
Canviar un reg avariat o una gespa esgotada sense tocar murs ni paviments.
La diferència entre dos jardins de la mateixa mida gairebé sempre és sota terra: murs, drenatge i canalitzacions. Un jardí ben resolt en aquesta part es manté amb poca aigua i poca feina durant anys.
El que entra en una reforma de jardí i el que es pressuposta a part.
L’IVA es desglossa sempre. La garantia per escrit cobreix l’obra; les plantes vives depenen després de la cura, per això deixem instruccions per escrit.
Els jardins són una de les nostres especialitats; també fem piscina, porxo i pati.
Jardins de xalet i de casa de poble al Vallès, el Maresme, la Costa Brava i la resta de Catalunya.
Geometria oficial de comarques i municipis (ICGC, 2025).
El que pregunten els propietaris d’un jardí abans d’obrir rases.
Natural on es trepitja poc i es vol frescor; artificial on es trepitja molt o no hi ha qui la reguï. La natural demana reg, sega i abonament; l’artificial, base drenant ben compactada i juntes enganxades, i s’escalfa al sol. Moltes vegades combinem les dues per zones.
La taula d’aquesta pàgina parteix de 40 – 90 €/m² per enjardinar l’essencial i de 90 – 180 €/m² per a un jardí complet amb obra. El que més mou la xifra és el que no es veu: terres, murs, drenatge, reg i instal·lacions.
Un mur que sosté terra el calcula un tècnic competent (DB-SE-C del CTE) i com es tramita ho decideix el teu Ajuntament. Ho mirem a la visita i gestionem el comunicat o la llicència si escau. Un muret decoratiu és una altra cosa i es resol més fàcilment.
Les que són al Catàleg espanyol d’espècies exòtiques invasores (RD 630/2013), la possessió, el transport i el comerç de les quals vives estan prohibits: per exemple, herba de les pampes, plomall, ungla de gat o pitera. Et proposem alternatives mediterrànies de baix consum.
Reg per degoteig a la plantació i aspersió només a la gespa, cadascun a la seva zona i amb el seu programador, més un sensor de pluja. Així regues el que cada planta necessita i localitzes una fuita mirant una sola zona.
Fora de les setmanes de més calor: amb el sòl tebi i sense onades de calor, les arrels agafen abans i la planta necessita menys reg de rescat. Programem la plantació al final de l’obra, a l’època que li va millor.
Un jardí mitjà sol portar de 3 a 8 setmanes segons els paviments i les estructures. Els murs i el curat del formigó marquen el ritme, i la plantació es programa al final, a la seva època. Calendari per escrit.
És el més ordenat: l’excavació de la piscina, les seves instal·lacions i els accessos condicionen el jardí, i fer-ho tot amb un sol cap d’obra evita trencar el que ja està acabat. Mira les nostres pàgines de construcció i reforma de piscines.
Sí: des del moviment de terres i els murs fins al reg, la llum, els paviments i la plantació, amb pressupost tancat per partides. També fem només la part que necessitis, com renovar el reg o la gespa.
Sí: «reforma jardí», «reformes i jardins»: maneres diferents d’escriure la mateixa necessitat, i totes amb el mateix pressupost tancat per partides després de la visita gratuïta.
Guies pràctiques sobre preus, materials, llicències i decisions d’obra per reformar el teu pis amb criteri.
Una gotera gairebé mai entra on es veu la taca. T'expliquem com trobar el punt feble del terrat i quan compensa refer-lo en lloc de fer pedaços.
Llegir article →Locals i comunitatsLa llicència d'obres i la d'activitat no són el mateix ni es demanen en qualsevol ordre. T'expliquem com es coordinen abans de llogar o reformar un local.
Llegir article →Preus i pressupostosAjuntar bany i cuina comparteix tràmit, proteccions, runa i neteja. Els dos projectes es paguen sencers. T'expliquem què compta en cada cas.
Llegir article →Visita gratuïta al jardí i pressupost tancat per zones, per escrit.