En un apartament cada centímetre té amo i qualsevol setmana sense inquilí es nota al compte. Reformem per viure o per llogar amb una idea fixa: guanyar espai útil, complir el que demana la cèdula i lliurar sense deixar res per resoldre.
Un apartament és un estudi o un pis d’un o dos dormitoris on el repte no és quants metres tens, sinó quins compten. Un rebedor estret, una cuina tancada o un envà que no aguanta res s’emporten entre tots una part enorme del plànol. Treure, ajuntar i encaixar a mida sol donar més que afegir.
Però en un habitatge petit la llei estreny. El Decret 141/2012 de Catalunya fixa mínims de superfície, de sala, d’habitacions i d’ocupació que en una casa gran ni es noten, i la cèdula d’habitabilitat és la clau de tota la resta: sense ella no hi ha contracte de lloguer ni alta de la llum. Per això mesurem amb la norma a la mà abans de proposar cap plànol.
L’altre cas és el de l’inversor: un pis comprat per llogar, sovint des de fora de la ciutat. Aquí mana la relació entre el que inverteixes i el que desgastarà l’inquilí, així que es tria el que dura i s’evita el que només llueix el primer mes. Si el que tens és lloguer turístic, mira abans reformes per a lloguer turístic.

El Decret 141/2012 distingeix entre pisos antics, habitatges nous i divisions de pisos. Aquestes són les xifres que més pesen en un apartament.
Un apartament construït abans de l’11 d’agost de 1984 es regeix per l’annex 2 del Decret 141/2012: 20 m² útils com a mínim, una sala de 10 m² (14 m² si integra la cuina) i habitacions de 5 m². Per a habitatge nou, l’annex 1 demana 36 m² útils amb estança, cambra higiènica i cuina. I compta la superfície útil, no la de l’escriptura: les zones amb menys d’1,90 m d’alçada lliure en queden fora.
És la reforma d’inversió més temptadora i la més regulada. L’annex 4 del Decret 141/2012 la tracta com a augment del nombre d’habitatges (grups E i F): s’aplica l’annex 1 amb algunes excepcions, com una alçada mínima de 2,40 m en lloc de 2,50 m, i cada habitatge resultant necessita almenys 36 m² útils. I l’ordenança de l’ajuntament pot ser més exigent (art. 2.1).
L’article 4 fixa el llindar d’ocupació: una persona per habitació de 5 m² o més, dues per habitació de 8 m² o més i tres a partir de 12 m². En un estudi sense habitacions el màxim són dues persones. Per a un pis de lloguer és la xifra que decideix quants inquilins hi caben legalment, i convé pensar-la abans de dibuixar el plànol.
Obrir la cuina a la sala d’estar guanya llum i metres, però obliga a pensar en l’aire. La referència del DB HS 3 és una extracció d’almenys 50 l/s a la zona de cocció, independent de la ventilació general. I en habitatge nou el Decret 141/2012 demana que l’obertura entre cuina i menjador no baixi de 3,50 m² de superfície vertical.
Els papers, els materials i els detalls que separen un pis que es lloga ràpid d’un que dona feina.
Sense cèdula d’habitabilitat vigent no es pot llogar: el Decret 141/2012 (art. 9.2) l’exigeix en qualsevol lloguer, venda o cessió d’ús, i les empreses de llum, aigua, gas i telecomunicacions l’han de demanar per donar d’alta el subministrament (art. 11). La de segona ocupació dura 15 anys. En tens més a cèdula d’habitabilitat.
En un pis de lloguer el desgast arriba pel terra, l’aixeteria, la pintura i la ferramenta. Terra laminat de bona classe o gres amb sòcol alt, pintura rentable, aixetes monocomandament de recanvi fàcil i portes corredisses que no freguin: res del que llueixi poc i costi molt de reposar. És la part que més es nota als dos anys.
En habitatge nou el Decret 141/2012 demana preveure l’assecat natural de la roba, o el mecànic si una ordenança ho impedeix; en un habitatge antic n’hi ha prou que admeti la rentadora, amb presa d’aigua freda, desguàs i endoll. En un estudi, una columna rentadora-assecadora dins del bany o d’un armari tècnic resol les dues coses sense ocupar la sala d’estar.
Un llit abatible o un altell alliberen terra, però no substitueixen l’emmagatzematge que el Decret demana en habitatge nou: un espai per habitació de 0,60 m de fondària i 2,20 m d’alçada, amb 1 m de llarg si l’habitació passa de 6 m² i 1,5 m si passa de 8 m². I un altell només val si queda alçada útil a sota i a sobre.
En un apartament es reforma de pressa però es mesura a poc a poc: la meitat de la feina és decidir què es treu i què s’encaixa.
Prenem mides reals, calculem la superfície útil tal com l’entén el Decret 141/2012 i revisem si l’habitatge compleix el que necessita per a la cèdula. D’aquí surt el projecte d’optimització.
S’enderroquen els envans que no aguanten res i es retiren acabats i fusteries, protegint l’escala i el replà comuns.
Lampisteria, electricitat amb butlletí i climatització dimensionades per a pocs metres, amb l’extracció de la cuina resolta des del principi.
Cuina oberta, bany recol·locat si cal i una distribució que deixi un recorregut lliure d’obstacles fins a la finestra.
Armaris fins al sostre, llit abatible o altell on hi hagi prou alçada i emmagatzematge a cada espai que ho admeti.
Terra, pintura, aixeteria i ferramenta triats per com envelleixen, no per com surten a la foto del primer dia.
Neteja final, butlletins, certificat energètic i suport amb la cèdula d’habitabilitat, amb garantia per escrit.
Visita tècnica gratuïta per mesurar l’apartament, veure quins envans sobren i parlar de si hi viuràs o el llogaràs.
Pressupost tancat i desglossat. Si és una inversió, et diem on gastar perquè es noti a la renda i on contenir-te.
Un únic cap d’obra ordena els gremis perquè la reforma sigui curta i t’explica l’avenç encara que no visquis a la ciutat.
Lliurem amb butlletins i certificat energètic i, si vols, amb la documentació preparada per demanar la cèdula i treure el pis al mercat.
S’optimitza la superfície útil, que és la que compta per a la cèdula, no la que figura a l’escriptura.
Es comproven els mínims de superfície, d’habitacions i d’ocupació abans de dibuixar, no quan ja es demana la cèdula.
Si és per llogar, es prioritza el que rendeix i es retalla el que l’inquilí no valora.
Un únic responsable i decisions senzilles, encara que visquis lluny de Barcelona.
Paviments, pintures i aixetes que resisteixen el canvi d’inquilí.
Pressupost tancat i desglossat després de la visita, sense sorpreses al final.
Xifres orientatives per m². En superfícies petites el preu per m² puja perquè cuina i bany pesen sobre pocs metres.
| Qualitat | Què inclou | Rang orientatiu | |
|---|---|---|---|
| Apartament funcional | Acabats estàndard, solució pràctica | 520 – 650 €/m² | |
| Apartament de qualitat mitjana | Materials seleccionats, millor equilibri | 750 – 940 €/m² | |
| Apartament de gamma alta | Materials prèmium i interiorisme de disseny | 1.060 – 1.340 €/m² |
Orientatiu. IVA no inclòs. El preu final és un pressupost tancat després de la visita tècnica gratuïta.
Xifres orientatives de reforma integral, sense IVA. En els més petits el €/m² puja.
Un sol espai amb cuina integrada, zona de dormir i emmagatzematge a mida. És on més puja el €/m² i on cada centímetre es mesura.
Pensat per llogar: sala amb cuina, un bany i un dormitori que compleixi els mínims d’habitació.
Per a famílies o per compartir: cuina oberta, un o dos banys i una distribució que no regali metres al passadís.
El projecte s’ajusta a la rendibilitat, amb materials d’ús intensiu i obra curta perquè el pis entri abans al mercat.
En un apartament el preu per m² puja perquè els punts cars, cuina i bany, pesen sobre pocs metres. A canvi, optimitzar bé la distribució rendeix molt, sobretot si el pis es lloga.
Partides d’una reforma integral d’apartament i el que es contracta a part.
L’IVA va a part i desglossat, al 10% o al 21% segons el cas. Si la destinació és el lloguer turístic, t’orientem en el tècnic, però concedir la llicència depèn del municipi i no de l’obra.
De la fusteria a mida al lliurament a punt per llogar, optimitzem cada metre.
Estudis i apartaments a Barcelona i a la resta de Catalunya. Cerca la teva ciutat al mapa.
Geometria oficial de comarques i municipis (ICGC, 2025).
Preguntes de qui reforma un apartament per viure o per llogar.
Depèn de l’edat. Un habitatge construït abans de l’11 d’agost de 1984 es regeix per l’annex 2 del Decret 141/2012, amb 20 m² útils com a mínim; per a habitatge nou i per als que surten de dividir un pis, el mínim és de 36 m². Els ajuntaments poden ser més exigents.
En alguns casos sí, però és la intervenció més regulada. El Decret 141/2012 la tracta com a augment del nombre d’habitatges: cadascun ha d’arribar a 36 m² útils, amb alçada mínima de 2,40 m i les dotacions de l’annex 1, i l’ordenança del municipi pot exigir més. S’estudia abans de comprar el pis, no després.
No. El Decret 141/2012 exigeix cèdula vigent en qualsevol lloguer, venda o cessió d’ús, i les companyies de llum, aigua i gas la demanen per donar l’alta. La de segona ocupació dura 15 anys. Si la reforma canvia la superfície o les condicions d’habitabilitat, cal tenir-la abans d’ocupar el pis.
El llindar del Decret 141/2012 és una persona per habitació de 5 m² o més, dues en una de 8 m² o més i tres a partir de 12 m². En un estudi sense habitacions el màxim són dues persones. Passar-se’n és sobreocupació.
Gairebé sempre, si es reforma amb seny: distribució pràctica, cuina i bany sòlids i materials que aguantin els canvis d’inquilí. El que no compensa és gastar en detalls que l’inquilí no paga.
Traient el que no s’usa: passadissos, envans que no aguanten res, portes batents. Després, cuina oberta, armaris fins al sostre i llit abatible o altell on hi hagi alçada. Compte amb l’altell: les zones amb menys d’1,90 m d’alçada lliure no compten com a superfície útil.
Sí. Un únic responsable d’obra porta la reforma, t’informa de l’avenç i et lliura l’apartament amb la documentació preparada per llogar-lo o vendre’l, sense que hagis d’estar a la ciutat.
Entre 6 i 10 setmanes per a una reforma integral, segons el que calgui tocar. Si el pis és per llogar, el calendari s’ajusta perquè surti al mercat com abans, amb una data de lliurament tancada.
Guies pràctiques sobre preus, materials, llicències i decisions d’obra per reformar el teu pis amb criteri.
Una gotera gairebé mai entra on es veu la taca. T'expliquem com trobar el punt feble del terrat i quan compensa refer-lo en lloc de fer pedaços.
Llegir article →Locals i comunitatsLa llicència d'obres i la d'activitat no són el mateix ni es demanen en qualsevol ordre. T'expliquem com es coordinen abans de llogar o reformar un local.
Llegir article →Preus i pressupostosAjuntar bany i cuina comparteix tràmit, proteccions, runa i neteja. Els dos projectes es paguen sencers. T'expliquem què compta en cada cas.
Llegir article →Visita tècnica gratuïta a tota Catalunya i pressupost tancat per escrit. Responem en 24 h.