La Selva ajunta en una sola comarca tres obres que no s’assemblen: l’apartament de Blanes o Lloret amb el mar al davant, la casa de poble de la plana de Santa Coloma, Sils o Caldes i la masia que puja cap a les Guilleries o el Montseny. Cadascuna conviu amb la seva humitat, el seu ajuntament i el seu permís. La primera visita no costa res i el pressupost que la segueix és tancat i per escrit.
La Selva és la comarca litoral més humida de Catalunya i una de les més contrastades: de la costa de Blanes, Lloret i Tossa es passa a una gran plana interior amb Santa Coloma, Sils i Caldes de Malavella i, més enllà, als boscos del Montseny i les Guilleries. Des del 1950 la costa es va omplir de segones residències, la plana va atreure indústria i moltes masies de muntanya es van anar buidant. Aquest repartiment explica el parc actual i obliga a anar casa per casa: quina humitat té, quin sòl ocupa i quin ajuntament decideix. Amb aquestes tres respostes es tanca el preu.

No hi ha una reforma tipus de comarca: el que mana és on és la casa respecte al mar, la riera i la muntanya.
Blanes, Lloret i Tossa concentren el turisme de la comarca des dels anys cinquanta. Allà dominen els pisos petits i les vil·les de segona residència, amb aire salí, estades intermitents i calendaris d’obra limitats a l’estiu. Tens el detall a <a href="/reformas-integrales-blanes">Blanes</a> i a <a href="/reformas-integrales-lloret-de-mar">Lloret de Mar</a>.
A la plana de Santa Coloma de Farners, Sils, Caldes de Malavella i Vidreres hi ha cases entre mitgeres sobre la depressió de la Selva, un terreny molt pla on l’aigua s’escola amb dificultat (l’estany de Sils no es va eixugar del tot fins a mitjan segle XIX). En una planta baixa es mira la humitat per capil·laritat abans de posar terra nou.
Hostalric conserva el seu recinte emmurallat i la seva fortalesa; Tossa, la Vila Vella, la carta de poblament de la qual, de 1186, ja permetia cases dins i fora de les muralles; Breda, un nucli antic declarat conjunt historicoartístic el 1974. En aquests cascs es consulta primer què està protegit i com es diu el tràmit a cada ajuntament.
Des del 1950 moltes masies de muntanya es van abandonar mentre creixien els nuclis d’Arbúcies i Sant Hilari. El normal és que la masia sigui en sòl no urbanitzable, i això la porta a llicència, no a comunicació. Abans de parlar de cuina s’obre el catàleg del municipi i se’n busca la fitxa.
A la Selva no existeix un permís de comarca: cada ajuntament té la seva ordenança, i la diferència es nota en envans, ascensors i terminis.
Treure un envà que no carrega és comunicació prèvia a Blanes, sempre que no afecti l’habitabilitat; a Lloret passa a llicència d’obra menor, amb informe tècnic abans de la concessió. Un ascensor a l’escala és obra major a Blanes i, a Lloret, només llicència menor mentre no toqui l’estructura. Res d’això depèn de la mida del pis: depèn de com cada ordenança classifica el mateix treball.
Arbúcies publica un tercer catàleg: llicència urbanística d’obres menors i d’obres majors, més una comunicació prèvia d’obres mínimes que només val en sòl urbà. Això vol dir que la mateixa llista de treballs pot acabar en tres expedients de nom i termini diferents. Nosaltres no donem res per fet: mirem el catàleg de tràmits de l’ajuntament, triem l’expedient i el pressupostem.
Tres maneres de dir-li a l’obra
Assabentat per al que és lleuger (plat de dutxa per banyera, sanitaris), comunicació prèvia per a envans sense estructura i llicència per a l’ascensor.
Comunicació prèvia amb topall d’import, llicència menor per a un envà o un porxo i llicència major si afecta l’habitabilitat.
Llicència d’obres menors i d’obres majors, i una comunicació d’obres mínimes que només val en sòl urbà.
Llegim el catàleg de tràmits de l’ajuntament abans de pressupostar, no després.
Es demana la classificació del sòl i la fitxa de patrimoni de la teva finca.
Quan el tràmit porta direcció facultativa, el signa i el gestiona la nostra arquitecta tècnica.
El calendari d’obra parteix de la data en què el tràmit és efectiu, no de la que es presenta.
La humitat de la Selva no ve d’un sol lloc. A la costa és salabror i condensació en pisos que passen mesos tancats. A la plana arriba per sota: és un terreny molt pla on l’aigua s’escola malament i on hi va haver un estany que no es va eixugar del tot fins al segle XIX. Als vessants del Montseny i les Guilleries plou més que a la costa i, a l’estiu, la marinada, un vent humit, forma boires sobre les serres.
Per això aquí una reforma integral comença per l’aigua i no per la rajola. En una casa de poble de la plana es mira la humitat per capil·laritat a la planta baixa; en una masia de pedra, la coberta, les canaleres i el sòcol; en un apartament de costa, la ventilació del bany i la corrosió del que queda a la intempèrie. Amb aquest diagnòstic es decideix si n’hi ha prou amb ventilar, si cal aïllar per l’interior o si cal drenar.
Si sospites que la teva casa ja té el problema, tens el detall a tractament d’humitats, i a aïllament i impermeabilització el que es fa per fora.
A partir del 1950 es van buidar moltes masies de les serres de la Selva mentre els nuclis d’Arbúcies i Sant Hilari Sacalm s’engreixaven. Qui en compra una avui, per viure-hi o per a segona residència, topa gairebé sempre amb el mateix: és en sòl no urbanitzable, i aquí l’ajuntament ja no deixa res a la comunicació prèvia. A Lloret, per exemple, qualsevol intervenció sobre un edifici o finca en sòl no urbanitzable exigeix llicència; a Blanes hi ha un formulari a part per reconstruir i rehabilitar masies i cases rurals incloses al catàleg.
La conseqüència és de calendari i de diners: abans de pressupostar una cuina cal saber si la masia figura al catàleg municipal, quines obres i usos admet i si cal projecte. Ho esbrinem amb l’ajuntament i amb el planejament i ho posem per escrit. Amb aquesta dada clara, l’obra s’organitza com qualsevol rehabilitació de pedra: coberta i estructura primer, instal·lacions després, acabats al final. Més a reformes de masies.
A la Selva la tardor és l’estació més plujosa, empesa pels vents de llevant, i la muntanya de l’interior rep pluja fins i tot a l’estiu, mentre la costa passa l’estiu seca. Això ordena el calendari: el que és a la intempèrie (coberta, canaleres, terrassa, façana) s’arregla abans de les pluges de tardor, i el de dins pot esperar que el temps no bufi en contra.
A la costa hi ha un segon calendari al damunt, el dels ajuntaments, que a les zones turístiques estrenyen l’estiu. El buit per a l’obra exterior queda aleshores entre la primavera i l’arrencada de la tardor, abans que arribi la pluja. En una masia de muntanya, la pluja d’estiu a les serres obliga a una altra cosa: protegir l’obra amb lones i no deixar mai una coberta oberta d’un dia per l’altre.
Forquilles orientatives a la Selva, a partir de pressupostos reals. El preu final és sempre un pressupost tancat després de la visita.
| Qualitat | Què inclou | Preu per m² | |
|---|---|---|---|
| Econòmica / funcional | Acabats estàndard, distribució sense canvis | 520 – 650 €/m² | |
| Qualitat mitjana | Materials seleccionats, possible redistribució | 750 – 940 €/m² | |
| Gamma alta / luxe | Materials premium i interiorisme de disseny exclusiu | 1.060 – 1.340 €/m² |
Orientatiu. IVA no inclòs. El preu final és un pressupost tancat després de la visita tècnica gratuïta.
De la reforma integral a un gremi concret. Aquests són els nostres serveis principals.
Cada punt de la comarca demana una pregunta diferent, i la visita comença per la que correspon.
Reformem principalment a:
Dos ajuntaments amb ordenança pròpia i regles diferents: Blanes té l’assabentat com a esglaó lleuger i tracta l’ascensor com a obra major; Lloret limita la comunicació prèvia per import i exigeix llicència menor per a un envà. Els dos restringeixen obres a l’estiu. Cadascun té la seva pàgina amb el detall.
La Vila Vella va néixer com a recinte emmurallat la carta de poblament del qual, de 1186, ja preveia cases dins i fora de les muralles. Aquesta barreja de cases de pedra entre la muralla i l’eixample obliga a mirar cada finca abans de projectar. Per a Tossa, el tràmit exacte es fixa a la visita.
Les aigües termals es coneixen des d’època romana, quan el lloc era Aquae Calidae, i el municipi conserva les termes romanes i edificis del termalisme. Una casa al costat d’un balneari demana restaurar el singular i renovar el que no es veu; l’Ajuntament tramita llicències d’obra major i menor i d’ocupació de via pública.
Capital comarcal i porta de les Guilleries, amb rieres, sèquies i torrents que creuen el terme. Al voltant de la plaça de Farners hi ha arquitectura modernista i cases senyorials del segle XX; fora, masies a la muntanya. És on millor es veu la barreja de la comarca: per això la visita separa casc, plana i muntanya.
I també a altres pobles de la Selva:
Geometria oficial de comarques i municipis (ICGC, 2025).
Tot el que has de saber sobre reformar a la Selva: preus, llicències, terminis i ajuts.
Gairebé tot menys el pressupost tancat: el tràmit, la humitat i el calendari. A la costa, Blanes i Lloret limiten obres a l’estiu i tenen el seu propi esglaó de permisos; a la plana pesa la humitat d’un terreny molt pla; a la muntanya, el sòl rústic i la masia. Per això la visita comença mirant on és la casa i no la seva mida.
Gairebé mai, perquè el terreny rústic hi juga en contra. Lloret demana llicència per a tota intervenció en un edifici o una finca de sòl no urbanitzable, també per al que en sòl urbà aniria com a comunicació, i Blanes té un formulari propi per reconstruir i rehabilitar masies i cases rurals del seu catàleg. Primer s’obre el catàleg del municipi.
Cadascun el diu a la seva manera, i aquesta és la dificultat. Blanes parla d’assabentat, comunicació prèvia i llicència; Lloret, de comunicació prèvia amb topall d’import i llicència d’obra menor o major; Arbúcies, de llicència d’obres menors i comunicació prèvia d’obres mínimes, vàlida només en sòl urbà. Això es llegeix a la seu electrònica del teu ajuntament durant la visita, i el nom de l’expedient acaba al pressupost.
Depèn del poble i de vegades del carrer. Les dues places turístiques de la costa, Blanes i Lloret, porten un calendari d’estiu propi i estricte a la seva ordenança d’obres, amb regles diferents entre elles, i cadascuna ho detalla a la seva pàgina. A la resta de la comarca no donem res per fet: es pregunta a l’ajuntament abans de fixar data.
Primer entendre d’on ve. La Selva és la comarca litoral més humida, amb més pluja als vessants del Montseny i les Guilleries que a la costa, i la marinada, un vent humit d’estiu, forma boires sobre aquestes serres. En una casa de pedra sense aïllament la floridura sol ser condensació o humitat de fonaments. Revisem coberta, canaleres i sòcol abans de decidir si cal drenatge, aïllament interior o només ventilar.
Antigament sí. Un estany ocupava el fons baix que comparteixen Sils, Caldes, Vidreres i Maçanet, i les obres de desguàs no el van buidar del tot fins a mitjan segle XIX, després de l’aiguat de 1840. Avui hi ha camps i pollancredes, amb el tren i l’autopista al damunt. Si la teva planta baixa cau en aquesta conca, es pregunta a veïns i ajuntament per episodis d’aigua abans de pressupostar terra, sòcol i fusteria baixa.
Sí, a tota la comarca. Aquests pobles no tenen pàgina pròpia, però la visita tècnica no costa res i cada obra es pressuposta amb el tràmit del seu ajuntament. A Tossa i Hostalric pesa abans de tot saber què és patrimoni; a Caldes i Santa Coloma, l’edat i la humitat de cada casa. Amb això fixem terminis i papers.
Abans de la tardor. La Selva és una comarca humida i la tardor és la seva estació més plujosa, per la freqüència dels vents de llevant; a més, les serres de l’interior reben pluja fins i tot a l’estiu. Una coberta, unes canaleres o una terrassa que filtren s’arreglen abans que arribi la pluja, i l’obra es protegeix amb lones per no deixar la teulada oberta d’un dia per l’altre.
Cadascun la nomena a la seva manera. Blanes l’admet per comunicació prèvia, però amb projecte signat i estudi de seguretat; Lloret la situa entre les llicències d’obra menor; Arbúcies té una sol·licitud específica de llicència urbanística per a piscines descobertes d’ús privat. Per això no donem terminis de piscina abans de saber en quin municipi és la parcel·la, i menys encara en sòl rústic.
Els d’habitatges de 45 anys o més, a tot Catalunya: ho mana el Decret 67/2015. A la comarca arriba als blocs que l’onada turística va aixecar a la costa i als edificis de poble de la plana d’aquelles dècades. Abans de reformar un pis, pregunta a l’administrador si l’informe està fet; el que surti a la façana o la coberta ho decideix la comunitat, no tu.
Sí, si es parteix de la humitat. Una casa de poble de la plana o del peu de les serres agraeix més un bon sòcol, una coberta estanca i ventilació que una cuina de disseny. Si a més vols escalfar-la sense que la despesa es dispari, es planteja aïllament per l’interior a les parets exposades i es revisen les finestres. El que no es veu és el que decideix l’hivern.
Guies pràctiques sobre preus, materials, llicències i decisions d’obra per reformar el teu pis amb criteri.
Una gotera gairebé mai entra on es veu la taca. T'expliquem com trobar el punt feble del terrat i quan compensa refer-lo en lloc de fer pedaços.
Llegir article →Locals i comunitatsLa llicència d'obres i la d'activitat no són el mateix ni es demanen en qualsevol ordre. T'expliquem com es coordinen abans de llogar o reformar un local.
Llegir article →Preus i pressupostosAjuntar bany i cuina comparteix tràmit, proteccions, runa i neteja. Els dos projectes es paguen sencers. T'expliquem què compta en cada cas.
Llegir article →Visita tècnica gratuïta a la Selva i pressupost tancat per escrit. Resposta en 24 h.