Reformem segones residències al llarg de la costa de Girona: xalets i vil·les d’urbanització, apartaments davant del mar i cases de poble que conserven la pedra. L’obra es pensa per al salnitre i la tramuntana, per a una casa que es tanca durant mesos i per a una normativa que canvia d’un ajuntament al veí. Pressupost tancat per escrit i un cap d’obra que t’informa encara que visquis lluny.
Sí: una casa dins de la servitud de protecció de la Llei de costes es pot reformar si està legalitzada o es va construir amb llicència anterior a l’entrada en vigor de la llei, el 29 de juliol del 1988, i l’obra no augmenta volum, alçada ni superfície. Es presenta una declaració responsable i, quan sigui aplicable, l’obra ha de millorar dues lletres la qualificació energètica o arribar a la B, i estalviar aigua. Cada parcel·la depèn del seu desllindament.
Normativa citada en aquesta pàgina: BOE: Llei 22/1988, de costes (arts. 23, 25, 27, 30; disposició transitòria 3a i 4a) · Generalitat: PDU del sistema costaner (PDUSC) · Generalitat: PDU de revisió dels sòls no sostenibles del litoral gironí
Actualitzat: octubre de 2026.
La Costa Brava és la franja litoral de Girona que va de Blanes a Portbou i reparteix la seva costa entre la Selva, el Baix Empordà i l’Alt Empordà. El nom el va fer públic per primera vegada Ferran Agulló el 1908, i gairebé tot el que avui es reforma aquí va néixer del turisme posterior: apartaments dels anys cinquanta i seixanta, urbanitzacions aixecades als seixanta i setanta i cases de poble convertides en segona residència. Qui busca reformes de xalet a la Costa Brava es troba amb un repte triple: el salnitre, la normativa de costes i un propietari que sovint viu a centenars de quilòmetres. Ho resolem amb pressupost tancat, termini per escrit i un únic cap d’obra; la guia de reformes a la Costa Brava te’n dona el fons.

Un xalet amb jardí i un apartament de primera línia no es reformen igual. Aquestes són les quatre obres habituals a la costa.
Cases de dues plantes amb terrassa, jardí i de vegades piscina: reforma integral, cuina i banys, fusteries i exteriors, amb l’acabat d’un habitatge d’ús intermitent.
Pisos petits dels anys 60 i 70 amb instal·lacions esgotades i terrassa exposada: ho renovem tot i els deixem a punt per gaudir-ne o llogar-los.
El que més pateix el sol, el vent i la sal: impermeabilització, paviments, tancaments i construcció o reforma de piscina.
Cases amb dècades de salnitre a les fusteries, els ferros i les instal·lacions: rehabilitació per fases, sense ampliar el que la normativa de costes no permet.
La costa no és homogènia. A la Selva, amb Blanes i Lloret, dominen els apartaments i les urbanitzacions de segona residència; al Baix Empordà (Sant Feliu, Palafrugell, Begur, Palamós) conviuen vil·les de cala i cases senyorials antigues; i a l’Alt Empordà (Roses, l’Escala, Cadaqués, Llançà) la tramuntana mana sobre els tancaments i les fusteries.
Aquesta pàgina és la vista de costa. Si la teva casa és terra endins, sigui masia o casa de poble medieval, la pàgina de l’Empordà interior és la teva. I per decidir què fer, quines llicències demanen i quins errors evitar, la guia de reformes a la Costa Brava és la lectura de fons; aquí t’expliquem com ho executem.
Darrere de la paraula «segona residència» hi ha tres cases que no es reformen igual. La d’urbanització va néixer als seixanta i setanta sobre antigues vinyes i bosc; a Lloret, per exemple, l’ordenança demana llicència d’obra menor per a una piscina o un porxo i es conforma amb una comunicació prèvia per a una pèrgola o un element de jardineria mentre el pressupost no superi el límit que fixa la mateixa ordenança, i algunes urbanitzacions tenen una entitat de conservació a la qual l’Ajuntament avisa de les llicències d’obra major.
La casa de poble o de casc antic va entre mitgeres i, si el nucli està protegit, depèn d’un catàleg: a Blanes, S’Auguer i el casc antic figuren al Catàleg del POUM i, a les seves subzones, el color de façana es limita a blanc o terrós. La masia és gairebé sempre en terreny rústic i no s’escapa de la llicència: té la seva fitxa al catàleg municipal.
Amb això clar, l’ordre d’obra és el mateix en les tres: primer el que protegeix (coberta, tancaments, impermeabilització), després les instal·lacions i al final els acabats. Si la casa és de pedra i és terra endins, mira reformes de masies; si és al poble, reformes de casa.
La Llei 22/1988 reparteix els primers metres de costa en franges, i cadascuna permet una cosa diferent.
La Llei de Costes fixa tres franges mesurades terra endins des de la ribera del mar. A la servitud de protecció estan prohibides les edificacions destinades a residència, però una casa legalitzada o construïda amb llicència anterior a la Llei de Costes de 1988 es pot reparar, millorar, consolidar i modernitzar mentre no guanyi volum, alçada ni superfície.
Aquestes obres tenen tres condicions: millorar la qualificació energètica en dues lletres o assolir la B, instal·lar mecanismes d’estalvi d’aigua quan siguin aplicables i presentar una declaració responsable. Cada parcel·la depèn del seu deslindament i de si el sòl ja era urbà el 1988, així que ho mirem a la visita tècnica i t’ho diem per escrit abans de pressupostar. Tramitem el projecte i la llicència que correspongui amb l’arquitecta tècnica.
Les tres franges
Sis metres des de la ribera, sempre lliures per al pas a peu i la vigilància; en trams difícils pot ampliar-se fins a vint.
Cent metres, ampliables fins a cent més. En sòl que ja era urbà el 1988 són vint. No s’edifica habitatge nou.
Cinc-cents metres com a mínim. Condiciona el planejament; per a una reforma interior no sol canviar res.
Instal·lacions, fusteries, coberta i acabats, sense ampliar el que ja existeix.
Més volum, més alçada o més superfície, com tancar una terrassa o pujar una planta.
L’obra ha d’acreditar una millora de dues lletres o arribar a la lletra B.
Mecanismes d’estalvi i, en jardins, reg amb aigües regenerades o de pluja quan es pugui.
Dos plans directors urbanístics de la Generalitat emmarquen el sòl de la costa. El PDU del sistema costaner es va aprovar definitivament el 25 de maig de 2005 i abasta els municipis del litoral català, de Portbou a Alcanar, entre ells Blanes, Lloret, Begur, Palafrugell o Roses. El PDU de revisió dels sòls no sostenibles del litoral gironí, aprovat el 28 de gener de 2021 (DOGC del 15 de febrer), avalua la sostenibilitat urbanística dels sectors i sòls urbans que preveu el planejament dels municipis entre Portbou i Blanes.
Per a qui reforma una casa ja construïda, la lectura pràctica és curta: el permís de la teva obra continua donant-lo l’ajuntament amb la seva ordenança i el seu planejament, no aquests plans. Allà on el del litoral gironí sí que apareix és en els moviments de terres menors, que l’ordenança de Lloret sotmet a ell i al POUM. Qui pensi a moure terra en una parcel·la de costa hauria de saber abans quina classe de sòl és.
A la costa la intempèrie treballa tot l’any: sal a l’aire, sol fort i la tramuntana, un vent fred i turbulent que a l’Empordà pot durar dies seguits. Ho notes primer en el que queda a fora: cobertes i terrasses que filtren, ferros oxidats i tancaments que xiulen. Una coberta ben impermeabilitzada és la primera inversió de qualsevol casa de segona residència.
Després vénen les finestres i tancaments amb ferratges resistents a la corrosió i bon segellat, i, si la casa té jardí, la reforma de la piscina o la construcció d’una de nova. Una casa que es tanca durant mesos necessita que res no depengui que algú la vegi a temps.

Molts ajuntaments limiten les obres en temporada alta, i cadascun a la seva manera. Les poblacions més turístiques són les més estrictes: Lloret i Blanes porten el calendari d’estiu escrit a les seves ordenances d’obres, amb regles diferents, i Castelló d’Empúries, als seus nuclis de Castelló, Castelló Nou, Mas Nou i Empuriabrava, no deixa iniciar obres noves al juliol ni a l’agost: les ja començades es poden acabar amb jornada de 9 a 19 h, sense treballar en caps de setmana ni festius i sense estructures, enderrocs ni moviments de terres, i a l’agost, a més, sense radials, trepants ni descàrrega de materials (modificació de l’art. 53.6 de la seva ordenança de convivència, aprovada definitivament el 28 de maig de 2026 i en vigor des del 7 de juliol de 2026). Fixem la data d’inici amb la llicència i el calendari local, normalment fora de l’estiu.
Per a qui viu a Madrid, a Europa o a l’estranger, t’informem regularment amb fotos, les decisions queden per escrit i un únic cap d’obra atén els gremis. Tens el detall a la nostra guia de reforma de segona residència a distància. Si a més vols llogar-la, mira les reformes per a lloguer turístic. Les obres publicades són a projectes.
Forquilles orientatives a la Costa Brava, a partir de pressupostos reals. El preu final és sempre un pressupost tancat després de la visita.
| Qualitat | Què inclou | Preu per m² | |
|---|---|---|---|
| Econòmica / funcional | Acabats estàndard, distribució sense canvis | 520 – 650 €/m² | |
| Qualitat mitjana | Materials seleccionats, possible redistribució | 750 – 940 €/m² | |
| Gamma alta / luxe | Materials premium i interiorisme de disseny exclusiu | 1.060 – 1.340 €/m² |
Orientatiu. IVA no inclòs. El preu final és un pressupost tancat després de la visita tècnica gratuïta.
De la reforma integral a un gremi concret. Aquests són els nostres serveis principals.
De sud a nord, quatre punts de referència amb pàgina pròpia. Treballem a tota la costa de Girona.
Reformem principalment a:
Porta sud de la Costa Brava: la roca de sa Palomera marca l’inici simbòlic i, des d’allà, la platja de S’Abanell concentra apartaments de bloc amb balcó al mar. La seva ordenança d’obres reparteix la feina en tres permisos, assabentat, comunicació prèvia i llicència, i té un calendari d’estiu propi.
Veure reformes a Blanes →Passeig marítim amb finques antigues al costat de pisos de l’època turística: rehabilitació de finques i reformes integrals.
Veure reformes a Sant Feliu de Guíxols →Cales i nuclis de costa com Calella, Llafranc i Tamariu, amb una població que es multiplica a l’estiu: cases de temporada que es tanquen durant mesos i demanen obra a distància.
Veure reformes a Palafrugell →Al golf de Roses, amb turisme des dels anys 60: apartaments i cases que reben la tramuntana de ple i demanen fusteries i tancaments robustos.
Veure reformes a Roses →I també en altres punts de la costa:
Geometria oficial de comarques i municipis (ICGC, 2025).
Tot el que has de saber sobre reformar a la Costa Brava: preus, llicències, terminis i ajuts.
Sí, si la casa està legalitzada o es va construir amb llicència municipal anterior a la Llei de Costes de 1988 i la reforma no augmenta el volum, l’alçada ni la superfície. En aquestes construccions es pot reparar, millorar, consolidar i modernitzar, amb una declaració responsable, i l’obra ha de millorar la qualificació energètica i l’estalvi d’aigua. Ampliar, pujar una planta o tancar una terrassa sol quedar fora. La zona és de 100 metres des de la ribera del mar, o de 20 si el teu sòl ja era urbà el 1988, i cada parcel·la depèn del seu deslindament.
Si l’obra s’empara en l’excepció de la Llei de Costes, sí: ha d’aconseguir una millora de dues lletres en la qualificació energètica o arribar a la B, i acreditar-ho amb el certificat d’eficiència energètica. També ha d’incorporar mecanismes d’estalvi d’aigua. Sol aconseguir-se amb finestres, aïllament i coberta, i per això els incloem a l’abast des de la visita, no al final.
Depèn de l’ajuntament, i n’hi ha de molt estrictes: a la costa turística de la Selva, Lloret i Blanes porten el seu calendari d’estiu a l’ordenança d’obres, i als nuclis de Castelló d’Empúries no es poden iniciar obres noves al juliol ni a l’agost, i les ja començades es limiten a una jornada de 9 a 19 h, sense estructures, enderrocs ni moviments de terres. Planifiquem l’inici amb el calendari del municipi i, si cal, comencem a la tardor perquè la casa estigui a punt abans de la temporada.
Fusteries i ferratges resistents a la corrosió, finestres ben segellades, cobertes i terrasses impermeabilitzades i protecció del que queda a la intempèrie. La tramuntana és especialment intensa a l’Empordà i pot bufar diversos dies seguits, de manera que tancaments i persianes es dimensionen per a aquest vent.
T’informem regularment amb fotos, les decisions queden per escrit i tens un únic interlocutor que rep els gremis i atén la casa. Tens una guia específica sobre com reformar una segona residència a distància a la secció de blog d’aquesta pàgina.
No. La urbanització porta les seves pròpies peces: piscina, murs de contenció i moviments de terres tenen permís a part, i algunes urbanitzacions compten amb una entitat de conservació. La casa de poble sol anar entre mitgeres i, si és en un casc protegit, depèn d’un catàleg de patrimoni. El primer que mirem és en quina classe de sòl és i qui decideix: l’ajuntament, l’entitat o tots dos.
No, perquè el terreny és un altre. A la costa, els ajuntaments demanen llicència per actuar sobre una finca rústica: Lloret ho fa per a qualsevol intervenció i Blanes disposa d’un formulari per a masies i cases rurals del seu catàleg. Abans de pressupostar una cuina es comprova si la masia figura al catàleg i quines obres admet la seva fitxa.
Són dos plans directors urbanístics de la Generalitat. El del sistema costaner es va aprovar el 25 de maig de 2005 i abasta els municipis del litoral català de Portbou a Alcanar; el de revisió dels sòls no sostenibles del litoral gironí, el 28 de gener de 2021, avalua els sectors i sòls urbans previstos pel planejament dels municipis entre Portbou i Blanes. No són el permís de la teva obra: aquest el dona l’ajuntament, i el consultem per a la teva parcel·la.
Fora de les franges, qui mana és el planejament municipal: edificabilitat de la parcel·la, alçada i ocupació. I dins de la zona d’influència, de cinc-cents metres com a mínim, la llei demana que no es formin pantalles arquitectòniques ni acumulacions de volums. Per això el primer és la fitxa urbanística de la parcel·la, que demanem abans de dibuixar un metre d’ampliació.
Són tres franges mesurades terra endins des de la ribera del mar. La de trànsit mesura sis metres i ha de quedar lliure per al pas a peu i la vigilància; la de protecció, cent metres, ampliables fins a cent més, i vint en sòl que ja era urbà el 1988; la d’influència, cinc-cents metres com a mínim, i afecta sobretot el planejament. La teva casa pot trepitjar-ne una, dues o cap, i se sap amb el deslindament.
Guies pràctiques sobre preus, materials, llicències i decisions d’obra per reformar el teu pis amb criteri.
Una gotera gairebé mai entra on es veu la taca. T'expliquem com trobar el punt feble del terrat i quan compensa refer-lo en lloc de fer pedaços.
Llegir article →Locals i comunitatsLa llicència d'obres i la d'activitat no són el mateix ni es demanen en qualsevol ordre. T'expliquem com es coordinen abans de llogar o reformar un local.
Llegir article →Preus i pressupostosAjuntar bany i cuina comparteix tràmit, proteccions, runa i neteja. Els dos projectes es paguen sencers. T'expliquem què compta en cada cas.
Llegir article →Visita tècnica gratuïta a la Costa Brava i pressupost tancat per escrit. Resposta en 24 h.