Una terrassa no és només un terra bonic: és una coberta amb ús. Abans d’escollir entre porcellànic i fusta cal saber què hi ha a sota, qui en respon a la teva comunitat i quin permís demana el que hi vols posar a sobre. Ho resolem en aquest ordre.
Moltes terrasses tenen una doble cara: l’ús és teu, però la coberta que trepitges és, segons la llei catalana, un element comú de l’edifici (art. 553-41 del llibre cinquè del Codi civil), també quan el seu ús es reserva a un sol pis (art. 553-43). Això canvia el guió de l’obra. Abans d’obrir res cal mirar l’escriptura i els estatuts, avisar la comunitat i saber quina part del que aixecaràs és teva i quina no.
Després ve la part tècnica, que és menys vistosa del que sembla. Un terra exterior és una protecció recolzada sobre una làmina, que descansa sobre uns pendents, que porten l’aigua a un embornal. Si qualsevol d’aquestes peces falla, el porcellànic més car acaba tapant una gotera al sostre del veí. Per això mesurem, obrim una cala i mirem abans de posar preu.
I al final arriba el que es veu: paviment, punt d’aigua, llum, ombra i un racó per seure. A la visita et separem el que cap en l’ús normal de la teva terrassa del que ja és una altra obra, com ara tancar-la o cobrir-la de manera fixa. Si el que tens és la terrassa d’un últim pis amb coberta pròpia, mira reformes d’àtic; si busques ombra, tens tendals i pèrgoles.

A Catalunya ho decideix el llibre cinquè del Codi civil, no el costum de l’edifici. Quatre idees que convé tenir clares abans d’obrir el terra.
Quan una terrassa o una coberta es vincula a l’ús exclusiu d’un pis, continua sent un element comú. Aquesta reserva consta al títol de constitució o s’acorda per unanimitat de la junta, i no els lleva la naturalesa comuna (arts. 553-26.1.c i 553-43.1). Si la teva terrassa és comuna d’ús reservat o privativa ho diu la teva escriptura, juntament amb els estatuts.
Qui gaudeix de la terrassa en exclusiva paga la seva conservació i manteniment: netejar embornals, renovar juntes, canviar un paviment gastat (art. 553-43.2). Els defectes de construcció o estructurals, en canvi, i el que beneficia tot l’edifici, van a càrrec de la comunitat llevat de mal ús o mala conservació (art. 553-43.4). Documentar la causa amb fotos de la cala evita discussions.
Qui ha de fer obres ho ha de comunicar abans a la presidència o a l’administració, i si l’obra toca elements comuns cal acord de la junta (art. 553-36.3). Sense aquest acord, la comunitat et pot exigir que ho deixis com estava, i només se’n presumeix el consentiment si l’obra és notòria, no resta solidesa i ningú s’hi oposa en quatre anys (art. 553-36.4).
Una terrassa sobre un habitatge és, alhora, el sostre d’un altre. Si a sota hi ha taques, l’obra no comença pel teu paviment sinó per trobar per on entra l’aigua: embornal, junta, trobada amb la paret o la mateixa làmina. La comunitat ha de mantenir els seus elements en estat d’estanquitat (art. 553-44.1), així que convé que ho sàpiga des del primer dia.
El DB HS 1 del Codi Tècnic considera cobertes els terres de terrasses i balcons, i el seu apartat 2.4 fixa com es col·loca una protecció transitable. No és el que més llueix, però és el que evita que s’aixequi.
El paviment fix va assentat amb morter sobre la làmina protegida, sense peces «a topa», i demana juntes de dilatació. El flotant recolza les rajoles sobre suports pensats per a això, amb junta oberta, i deixa aixecar una peça per mirar l’embornal. El DB HS 1 admet tots dos: es tria segons l’alçada disponible i segons si vols poder registrar el que hi ha a sota.
Amb paviment fix, les juntes de dilatació van en quadrícula de 5 m com a màxim a cobertes no ventilades i de 7,5 m a les ventilades, i també a tot el perímetre i al voltant del que sobresurt, emplenades de segellant sobre fons de junta i enrasades. Sense elles, el paviment treballa amb el sol i acaba aixecant peces.
Entre la protecció i la làmina va una capa separadora, antipunxonant si la impermeabilització resisteix poc el punxonament o si el paviment és flotant o de grava (DB HS 1, 2.4.2). Impedeix que el peu d’un suport, carregat amb una taula i quatre persones, foradi la làmina amb el temps. Si la teva terrassa no en té, ho veurem a la cala.
A l’habitatge el DB SUA 1 no imposa una classe de resistència al lliscament al terra, perquè es refereix a usos públics, comercials o docents. Per a zones exteriors aquests usos demanen classe 3, la més alta, i és una referència assenyada per a una terrassa que es mulla. Mira la classe a la fitxa tècnica del paviment, que es mesura amb el pèndol, no només l’aspecte.
Canviar el paviment no demana el mateix que canviar el que es veu des del carrer. Decideix cada Ajuntament, i aquestes són les regles generals que s’apliquen.
Tancar una terrassa canvia la composició exterior de l’edifici. La LOE exigeix projecte tècnic per a les intervencions que produeixen una variació essencial d’aquesta composició (art. 2.2.b). I la llei d’urbanisme de Catalunya reserva la comunicació prèvia a les obres que no necessiten projecte i demana llicència per a les que sí (arts. 187 i 187 bis del decret legislatiu 1/2010). Que el tancament compti com a superfície construïda ho decideix el planejament del municipi.
Una pèrgola fixa o una coberta de lames no és un tendal: encara que no tanqui, ocupa l’espai de la terrassa i es veu des de fora. Segons el municipi pot bastar una comunicació o caldre llicència, i la comunitat ha de valorar si altera l’aspecte exterior (art. 553-36.2). Es pregunta abans de demanar el material, no després de muntar-lo.
Mobiliari, testos, coixins i tèxtils entren en l’ús normal de la teva terrassa. Tan bon punt alguna cosa es cargola al parapet, a la façana o al terra estanc, aquests elements són comuns o porten làmina, i entren a les regles de més amunt. A la visita repassem amb tu cada element del projecte i li posem el seu tràmit.
El paviment és l’últim que es col·loca i el primer en què pensa el client. Aquí ho ordenem al revés.
Abans de demanar material mirem l’escriptura i els estatuts i avisem la presidència o l’administració. Si l’obra toca la façana, el parapet o la coberta comuna, preparem el punt per a la junta.
Obrim una cala al paviment, revisem la làmina, els embornals i cada trobada amb una paret, i mesurem els pendents amb nivell. D’aquí surt la decisió: reparar un punt o refer el sistema.
Es retira el paviment i les capes velles tapant baixants i embornals, perquè la runa no embussi la xarxa de l’edifici, i el residu surt en contenidor autoritzat.
Es neteja i es regularitza el suport, i el morter de pendents porta l’aigua cap als desguassos. Si cal canviar un embornal, es canvia ara i no amb el terra ja posat.
Impermeabilització amb el sistema escollit, trobades resoltes i pujada per les parets. Abans de cobrir es prova amb aigua: el DB HS 1 no obliga a una prova final, però nosaltres la proposem.
Capa separadora, paviment fix o flotant amb les juntes previstes, remat perimetral i segellats. Aquí és on es nota la feina prèvia.
Punt d’aigua, llum exterior, ombra i jardineres si entren al projecte. Repàs, neteja i lliurament amb garantia per escrit i unes línies sobre què netejar i quan.
Pugem a veure la terrassa sense cost i, si pots, amb l’escriptura i els estatuts. Així sabem de qui és què abans de parlar de materials.
Pressupost tancat i desglossat per partides. La impermeabilització va en la seva pròpia línia, separada del paviment i dels extres, perquè vegis on pots gastar més i on no.
Un únic cap d’obra dirigeix l’impermeabilitzador, el col·locador del paviment i els muntadors, i t’informa regularment de què s’ha fet i què toca.
Lliurem la terrassa a punt, amb garantia per escrit sobre l’estanquitat i amb indicacions clares de manteniment.
No posem paviment sobre una làmina dubtosa. S’obre, es mira i es decideix amb el que es veu, no amb el que se suposa.
Preparem l’avís a la presidència i, si cal, el punt per a la junta. Millor una resposta a temps que un requeriment després.
Triem el terra mirant la classe de resistència al lliscament, el tipus de col·locació i les juntes, no només el catàleg.
Et diem què es resol amb la comunitat, què amb l’Ajuntament i què amb la nostra arquitecta tècnica.
Com que va per partides, si cal ajustar saps què treure sense tocar el que protegeix el pis de sota.
L’estanquitat, la part que no es veu, queda garantida per escrit.
Rangs per m² que canvien sobretot amb el paviment i amb els elements afegits. La làmina es pot pressupostar sola.
| Qualitat | Què inclou | Rang orientatiu | |
|---|---|---|---|
| Terrassa funcional | Acabats estàndard, solució pràctica | 120 – 250 €/m² | |
| Terrassa mitjana | Materials seleccionats, millor equilibri | 250 – 400 €/m² | |
| Terrassa d’estar i disseny | Materials prèmium i interiorisme de disseny | 400 – 700 €/m² |
Orientatiu. IVA no inclòs. El preu final és un pressupost tancat després de la visita tècnica gratuïta.
Rangs de la reforma completa de la terrassa, sense IVA. La mida canvia el repartiment entre terra, làmina i extres.
Poc terra i molts remats: la barana, l’embornal i les trobades pesen més que el paviment.
Hi cap una taula de menjador i ombra. És la mida on les juntes i els pendents ja importen de debò.
Més recorregut d’aigua, més juntes i més pes possible: el càlcul del forjat entra al projecte.
Quan el problema és la gotera: es refà la làmina i els desguassos i es torna a pavimentar.
En una terrassa la impermeabilització és la partida que no es retalla: reparar la humitat del pis de sota costa força més que fer-la bé. Si penses tancar o cobrir, mira abans els tràmits de més amunt i parla amb la comunitat.
El que porta una reforma de terrassa i el que convé deixar clar per escrit des del principi.
L’IVA va sempre desglossat. Tancar o cobrir la terrassa, o carregar-la amb pesos importants, demana llicència o comunicació segons el cas, acord de la comunitat i un càlcul del forjat: ho veiem amb tu abans de dibuixar res.
La terrassa és una de les nostres especialitats, però coordinem qualsevol feina de la reforma.
Terrasses i balcons de pis a Barcelona i la resta de Catalunya. Busca el teu municipi al mapa.
Geometria oficial de comarques i municipis (ICGC, 2025).
El que pregunten els propietaris abans d’aixecar el terra de la seva terrassa.
Qui la fa servir en exclusiva paga el que costa mantenir-la, i la comunitat respon dels defectes de construcció o estructurals i del que beneficia tot l’edifici, llevat de mal ús (art. 553-43 del Codi civil de Catalunya). Per repartir la factura cal saber quina és la causa, i això es veu obrint una cala.
No: la llei catalana exigeix comunicar l’obra abans a la presidència o a l’administració, i si toca elements comuns demana acord de la junta (art. 553-36). Canviar el paviment sol ser acceptable, però cargolar alguna cosa al parapet o a la façana ja és un altre assumpte. Preparem l’avís amb tu.
Només amb projecte tècnic i el tràmit que decideixi el teu Ajuntament, i amb acord de la comunitat perquè canvia la façana. I el planejament pot comptar el tancament com a superfície construïda. És la reforma de terrassa que més papers demana, així que es mira primer.
El flotant és còmode si necessites poder aixecar una peça per mirar l’embornal o si no hi ha alçada; el fix amb morter queda més ferm i és més econòmic de mantenir, però demana juntes de dilatació ben previstes. Ho decidim a la cala, mirant l’alçada real i l’estat de la làmina.
No. El paviment gairebé mai no n’és el culpable: l’aigua sol entrar per un embornal, una junta o una trobada amb la paret. Cal localitzar el punt i, si la làmina està esgotada, refer-la. Canviar només el terra tapa el problema uns mesos.
Per a una terrassa d’ús privat, el DB SE-AE preveu una sobrecàrrega d’1 kN/m², uns cent quilos per m², i 2 kN en un punt: inclou persones, mobiliari i estris d’ús normal, però deixa fora els equips pesants. Un jacuzzi o unes jardineres enormes amb terra mullada es calculen abans, no després d’haver-ho demanat.
Entre 1 i 4 setmanes segons la mida i si cal refer la impermeabilització. Compta a més amb el curat de la làmina i amb el temps sec, que no depèn de ningú. Abans de començar et donem un calendari per escrit.
El pagament segueix un calendari escrit lligat a l’avanç de l’obra, amb una retenció final, i la bestreta mai no passa del 40% del total. Cada cobrament respon a una partida concreta del pressupost tancat.
Guies pràctiques sobre preus, materials, llicències i decisions d’obra per reformar el teu pis amb criteri.
Una gotera gairebé mai entra on es veu la taca. T'expliquem com trobar el punt feble del terrat i quan compensa refer-lo en lloc de fer pedaços.
Llegir article →Locals i comunitatsLa llicència d'obres i la d'activitat no són el mateix ni es demanen en qualsevol ordre. T'expliquem com es coordinen abans de llogar o reformar un local.
Llegir article →Preus i pressupostosAjuntar bany i cuina comparteix tràmit, proteccions, runa i neteja. Els dos projectes es paguen sencers. T'expliquem què compta en cada cas.
Llegir article →Visita tècnica gratuïta a tota Catalunya i pressupost tancat per escrit. Responem en 24 h.