A Manresa el casc medieval s’aixeca en arcs al voltant de dos turons, i això decideix com entra un contenidor, un envà o una banyera. Més enllà, la ciutat va créixer per corones: pisos grans de sostres alts per a la burgesia, eixample de tres i quatre habitacions i barris dels setanta aixecats amb promoció pública. Cada corona amaga instal·lacions de la seva època. Amb això al davant, el pressupost es tanca per partides, amb un únic cap d’obra i els tràmits de l’Ajuntament inclosos.
L’Ajuntament mateix descriu el seu parc al POUM: al Barri Antic més de la meitat dels edificis són anteriors al segle XX, amb carrers irregulars, molt estrets i gairebé sense accés per a vehicles, i una propietat fragmentada en moltes illes. Les primeres corones de creixement van donar habitatges grans de sostres alts per a la burgesia; després va venir l’eixample de pisos de tres i quatre habitacions, i als setanta i vuitanta els barris nous. Cada peça demana una reforma diferent, i el primer dibuix és sempre el de l’accés: per on puja el material, on baixa la runa i quin tràmit correspon al que tocaràs.

A Manresa l’obra es decideix tant pel que hi ha dins de les parets com pel carrer que dona a la porta.
Carrers sense accés rodat, costes, escales i finques de propietat fragmentada, amb alçades diferents entre veïns. La paret que et separa del veí pot ser la mitgera d’una finca més alta o més baixa. Es fan cales abans d’obrir i es decideix per escrit què es conserva.
Habitatges amplis de sostres alts, fets per a la burgesia al tram final del Passeig de Pere III, el carrer de Guimerà o la carretera de Vic vora l’antiga muralla. L’Ajuntament diu que es conserven bé per la seva centralitat; el que queda per renovar és el que no es veu, i els sostres alts pesen a la calefacció.
Després de les primeres corones la ciutat va créixer en taca d’oli, amb principis d’eixample, i va repetir amb menys luxe el mateix model: habitatges de tres i quatre habitacions amb molt poques peces interiors. És un pis al qual escau una distribució més oberta, i abans de tirar un envà es comprova si carrega i quin tràmit demana.
Font dels Capellans, La Balconada, Cal Gravat o La Parada: barris aixecats amb habitatges de tres i quatre habitacions, molts promoguts per l’administració amb qualitats mitjanes o baixes. Es conserven bé, però l’aïllament és d’una altra època. Aquí finestres i trasdossat de façana donen més confort que qualsevol canvi de distribució.
La seu electrònica separa la comunicació d’obra petita, la d’obra menor, la llicència d’obra menor i la d’edificació. El que decideix és si toques distribució, estructura o alguna cosa protegida.
Una reforma integral rarament cap en un sol esglaó. Mentre no es toqui distribució ni estructura, l’obra continua a la comunicació més lleugera. Tan bon punt es redistribueix, s’intervé en un element estructural o se suprimeixen barreres, entra a la comunicació d’obra menor, i la seu hi afegeix una taula de condicions (nivell de protecció, nombre d’habitatges, configuració arquitectònica de l’edifici) que decideix si n’hi ha prou amb la comunicació. La revisem amb l’edifici al davant, no amb el plànol.
Hi ha dos esglaons més pesats. La llicència d’obra menor es reserva per a la intervenció en béns amb protecció patrimonial, cultural o urbanística. I la llicència d’edificació cobreix la gran rehabilitació i les obres que alteren la configuració arquitectònica, el volum, la composició exterior o el sistema estructural, o que canvien l’ús. Ocupar la via pública amb contenidor o material té a més la seva autorització pròpia, a part de qualsevol dels quatre.
Quin esglaó correspon a cada obra
Obres que no varien superfícies ni volums i no toquen estructura ni distribució interior. No val en edificis catalogats ni per a canvis d’ús.
L’esglaó de la reforma amb redistribució, intervenció en elements estructurals per donar seguretat o supressió de barreres, en sòl urbà.
Per a la intervenció en béns sotmesos a un règim de protecció patrimonial cultural o urbanística.
Gran rehabilitació i obres que alteren la configuració arquitectònica, la composició exterior, el volum o el sistema estructural, o canvien l’ús.
Si figura al catàleg de patrimoni, la via canvia. Es consulta abans de projectar, no quan l’Ajuntament ja ha rebut l’expedient.
Manresa va aprovar el 2006 la seva pròpia ordenança d’inspecció tècnica, abans que la norma estatal. Es demana l’informe de la finca.
L’autorització de via pública és independent de l’obra. Al Barri Antic es demana amb la logística ja planificada.
Quan l’obra l’exigeix, la direcció l’assumeix la nostra arquitecta tècnica, i entra al pressupost tancat.
El casc de Manresa es desenvolupa en arcs concèntrics des de dos turons, Puigcardener i Puigmercadal, i té costes com les de les Escodines i de Santa Caterina. L’Ajuntament el descriu al POUM amb carrers irregulars, de secció molt estreta, poc o gens habilitats per al trànsit motoritzat, amb la propietat fragmentada i alçades desiguals entre veïns. Per a una obra això vol dir que la logística és una partida més del pressupost.
La runa baixa per una escala o una costa, en sacs i per un recorregut pensat per endavant, amb horaris pactats amb la comunitat i l’autorització de via pública demanada amb temps si cal deixar un contenidor. Al pis del Carrer del Born que vam buidar fins a deixar-lo diàfan van quedar a la vista les biguetes de fusta i el maó de la finca. Cada bigueta es mira abans de decidir si es conserva, es tracta o se substitueix.
El POUM assenyala a més que a la zona centre es concentra una gran oferta d’habitatges assequibles, justament perquè els edificis no tenen ascensor ni aparcament. Qui hi compra, compra aquest descompte, i la reforma ha de decidir quina part es gasta en instal·lacions que no es veuen.
Manresa és a 238 metres, en un clima mediterrani de muntanya mitjana amb poca pluja i una oscil·lació tèrmica anual molt marcada.
La neu és rara a la ciutat, tot i que quasi cada any deixa alguna aparició. El que sí que es repeteix és el vaivé: hiverns freds i estius calorosos, i un mateix pis que passa de necessitar calefacció a necessitar ombra i ventilació. Una reforma que només pensa en l’hivern es queda a mitges.
Per això l’aïllament i les finestres treballen a les dues estacions. Als pisos de sostres alts de les primeres corones el volum d’aire ho agreuja; als dels setanta, el problema és una façana sense aïllar amb totes les habitacions a l’exterior.
Vidre doble amb trencament de pont tèrmic i persiana amb caixa aïllada, per no perdre calor al gener ni guanyar-ne al juliol.
Aïllament per l’interior a la paret que dona al carrer, amb cura de no deixar un punt fred per on condensi.
Una bomba de calor aerotèrmica dona calor i fred amb una sola instal·lació. Abans es pregunta a la comunitat i es mira on va la unitat exterior.
Un pis amb habitacions a dues façanes es refresca de nit obrint; es conserva aquesta possibilitat en redistribuir.
En sòl no urbanitzable una masia només entra al joc de la rehabilitació si el municipi l’ha catalogada. Manresa ho va resoldre amb un pla especial de catàleg de masies i cases rurals, de text refós de setembre de 2013, que selecciona els edificis d’habitatge i, segons el seu valor, fixa com es pot edificar i per a quins usos.
La conseqüència pràctica és d’ordre. Abans de parlar de cuina, fitxa; abans de fitxa, coberta i murs. Si vols saber què hi cap a la teva, tens més a la nostra pàgina de reformes de masies.
Forquilles orientatives a Manresa, a partir de pressupostos reals. El preu final és sempre un pressupost tancat després de la visita.
| Qualitat | Què inclou | Preu per m² | |
|---|---|---|---|
| Econòmica / funcional | Acabats estàndard, distribució sense canvis | 520 – 650 €/m² | |
| Qualitat mitjana | Materials seleccionats, possible redistribució | 750 – 940 €/m² | |
| Gamma alta / luxe | Materials premium i interiorisme de disseny exclusiu | 1.060 – 1.340 €/m² |
Orientatiu. IVA no inclòs. El preu final és un pressupost tancat després de la visita tècnica gratuïta.
De la reforma integral a un gremi concret. Aquests són els nostres serveis principals.
Com treballem cadascun d’aquests serveis a Manresa, amb preus i exemples de la zona.
Segons el POUM municipal, la ciutat va créixer per corones. Quatre zones resumeixen què canvia d’una a l’altra a l’obra.
Reformem principalment a:
El barri als peus de la Seu, la construcció de la qual va començar el 1328, i tot ell figura a l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Més de la meitat dels seus edificis són anteriors al segle XX i els carrers gairebé no admeten vehicles. Mana l’accés, i mana la fitxa de l’edifici si està catalogat.
Les primeres corones fora de la muralla, amb pisos grans de sostres alts per a la burgesia, i l’eixample de tres i quatre habitacions que va venir després. Segons l’Ajuntament, els grans es conserven bé per la seva centralitat i la seva forma. Aquí es restaura el que dona caràcter i es renoven instal·lacions i fusteries.
Barris dels setanta i vuitanta, molts de promoció pública, amb totes les peces al carrer. Cal Gravat, pensat i aixecat sencer entre els setanta i els noranta, és el cas més extrem: va esgotar el sòl previst i no ha rebut edificis nous. Segons l’Ajuntament es conserven bé i han rejovenit amb la venda d’habitatges; la reforma se centra en instal·lació, finestres i aïllament més que en estructura.
El Passeig de Pere III es va obrir el 1891 i la ciutat es va eixamplar al voltant de les carreteres de Vic i de Cardona. És habitatge consolidat, de pisos amb tres i quatre habitacions, on la reforma típica barreja instal·lació nova i redistribució.
Altres barris de Manresa on es reforma:
Geometria oficial de comarques i municipis (ICGC, 2025).
Tot el que has de saber sobre reformar a Manresa: preus, llicències, terminis i ajuts.
Surt de la comunicació d’obra petita, que no admet canvis de distribució interior, i passa a l’esglaó següent, la comunicació d’obra menor, que la seu electrònica descriu per a la redistribució i la intervenció en elements estructurals. Si l’edifici està catalogat, es demana llicència d’obra menor. Per saber on cau el teu pis es mira la fitxa de l’edifici i es comprova amb una cala si l’envà carrega, abans de dibuixar.
Quan l’obra altera la configuració arquitectònica de l’edifici o el seu nivell de protecció: variació essencial de la composició exterior, del volum o del sistema estructural, canvi dels usos característics de l’edifici i canvi d’ús global, o parcial si passa a residencial. També en la gran rehabilitació. Passar un local a habitatge cau en aquest grup, així que abans de comprar el baix es comprova el planejament.
Es baixa en sacs pel recorregut més curt i es carrega fora, amb el contenidor a la via pública autoritzat a part. El POUM de Manresa descriu el Barri Antic amb carrers de secció molt estreta, poc o gens habilitats per al trànsit motoritzat, així que l’acopi, l’itinerari i els horaris es fixen al pressupost, abans de començar a picar.
Si té 45 anys o més, la inspecció és obligatòria a Catalunya, i a Manresa ho és des d’abans: l’Ajuntament va aprovar el 2006 una ordenança pròpia, anterior a la norma estatal. El 2011, més de la meitat dels edificis amb informe presentat van necessitar alguna actuació per garantir seguretat i estabilitat. Demana l’informe al teu administrador: diu quines obres comunes pesen sobre el teu pis abans de gastar en acabats.
Sí, i solen valer la pena. L’Ajuntament descriu aquests habitatges de les primeres corones com a grans, de sostres alts i, majoritàriament, ben conservats per la seva centralitat. El que costa és escalfar-los i refrescar-los, pel volum d’aire i l’oscil·lació tèrmica de la ciutat. Es conserva el que dona caràcter, es renoven instal·lacions i fusteries i s’aïlla per dins el que es pot.
La instal·lació i l’aïllament, més que l’estructura. Són barris dels setanta i vuitanta, molts promoguts per l’administració amb qualitats mitjanes o baixes, i el mateix Ajuntament diu que es conserven bé i que molts habitatges ja han canviat de mans, de manera que convé preguntar què es va renovar. Totes les habitacions donen a l’exterior, així que finestres amb bon vidre i trasdossat de façana es noten més que un canvi de distribució.
Només si figura al catàleg. Manresa té un pla especial de catàleg de masies i cases rurals (text refós de 2013) i, fora del sòl urbà, cap casa es rehabilita per a habitatge sense aquesta fitxa. Abans d’encarregar res es comprova si la teva hi apareix i quins usos i condicions li fixa.
Sí: un pis de 75 m² en una finca antiga del Carrer del Born, el 2026, portat a diàfan amb enderrocs i retirada de runa complets. En acabar van quedar a la vista les biguetes de fusta i el maó de la finca. És el treball de partida d’una reforma integral: obrir, mirar el que hi ha i només aleshores tancar la xifra del que es construeix a sobre.
Guies pràctiques sobre preus, materials, llicències i decisions d’obra per reformar el teu pis amb criteri.
Una gotera gairebé mai entra on es veu la taca. T'expliquem com trobar el punt feble del terrat i quan compensa refer-lo en lloc de fer pedaços.
Llegir article →Locals i comunitatsLa llicència d'obres i la d'activitat no són el mateix ni es demanen en qualsevol ordre. T'expliquem com es coordinen abans de llogar o reformar un local.
Llegir article →Preus i pressupostosAjuntar bany i cuina comparteix tràmit, proteccions, runa i neteja. Els dos projectes es paguen sencers. T'expliquem què compta en cada cas.
Llegir article →Visita tècnica gratuïta a Manresa i pressupost tancat per escrit. Resposta en 24 h.