Una oficina gairebé mai no es buida per reformar-la, així que el projecte comença pel calendari i no per la paleta de colors: quina zona es tanca quan, què es talla i a quina hora cau el soroll. Amb aquesta lògica es resolen també la llum, el clima, l’acústica i les dades.
La majoria d’oficines que es reformen no es poden buidar. Es divideix la planta en zones, es tanca una amb un envà provisional, s’hi fa obra, es lliura i es passa a la següent. Els talls d’electricitat i de xarxa es pacten per escrit i es fan fora d’horari, i el soroll fort (trepant, regates, tall de placa) es concentra en les franges que ens marquis. A les fotos d’aquesta pàgina es veu aquesta manera de treballar: un local del Carrer de Muntaner, a Barcelona, amb aula, recepció i despatx reordenats amb pladur aïllat i finestres interiors mentre el negoci seguia obert.
Aquest ordre condiciona tota la resta, i el primer que es mesura és el sostre. En una oficina gairebé tot el que és important va per dalt: lluminàries, difusors de clima, detectors i safates de cable. Un cel ras registrable permet obrir qualsevol placa sense trencar res, però es menja alçada, i la norma de llocs de treball fixa un mínim de 2,5 m en oficines i despatxos. Abans de baixar el sostre, es mesura amb el làser i es decideix què es baixa i què es deixa.
L’acústica, igual, es decideix a la partició i no al cartell de sala insonoritzada. Si l’envà s’atura al cel ras, el so passa per sobre com si no existís; per això despatxos i sales de reunions pugen fins al forjat, amb llana mineral a dins i els passos d’instal·lacions segellats. És més feina d’obra per metre lineal, i és el que de debò es nota quan algú truca per telèfon al costat.

Quatre decisions d’obra que no surten a la foto i que decideixen si l’oficina funciona.
El buit entre forjat i placa és un espai ocult i el DB-SI hi demana dues coses. La compartimentació contra incendis hi ha de tenir continuïtat, tret que aquest buit se separi amb la mateixa resistència al foc, i els passos de cables i canonades de més de 50 cm² se segellen. I els revestiments, i els conductes sense protecció que creuen aquest buit, han d’assolir la classe B-s3,d0.
Els troncals van per safata sobre el cel ras i la baixada a la taula, per canal de paret o per caixes de terra. Deixem tubs buits amb guia per sumar llocs de treball sense tornar a obrir, un circuit propi per al rack de comunicacions i circuits separats per als equips de clima. Sol ser de les partides més petites de l’obra i estalvia molta feina quan la plantilla creix.
L’annex IV del RD 486/1997 exigeix com a mínim 200 lux allà on la tasca té exigències visuals moderades i 500 on són altes, mesurats a l’alçada de treball, i demana evitar enlluernaments directes i indirectes. El DB-HE 3, que s’aplica quan es renova la instal·lació d’il·luminació, afegeix un límit d’eficiència (VEEI de 3,0 en ús administratiu), encesa manual fora del quadre elèctric i regulació per llum natural a les lluminàries a menys de cinc metres d’una finestra quan es compleixen les seves condicions.
El RITE mana dividir el sistema en subsistemes segons la compartimentació, l’orientació, l’ús, l’ocupació i l’horari. Una sala de reunions que s’omple i es buida no pot penjar del mateix termòstat que una fila de taules al costat d’una façana vidrada. I el RD 486/1997 limita el treball sedentari entre 17 i 27 °C i el corrent d’aire condicionat a 0,25 m/s sobre les persones, així que les reixetes no es posen damunt d’una taula.
El que convé saber abans de signar el pressupost, amb el text de la norma al davant.
Les activitats administratives, jurídiques i de consultoria de l’annex de la Llei 18/2020 presenten certificat tècnic si la superfície construïda arriba als 500 m², i projecte tècnic més certificat per sobre. La comunicació habilita per començar de seguida sota la responsabilitat del titular i del tècnic. L’annex es pot actualitzar per ordre del conseller i només es publica al DOGC, així que el contrastem amb la versió vigent el dia de la visita.
Quan treballadors de diverses empreses coincideixen al mateix centre de treball, el RD 171/2004 obliga a cooperar i a informar-se dels riscos abans de començar. Tu, com a titular del local, informes dels riscos del centre; la contractista informa dels seus. En obres de construcció, la informació del titular es dona per complerta amb l’estudi (o estudi bàsic) de seguretat i salut del RD 1627/1997, i així queda per escrit.
El Codi d’accessibilitat de Catalunya estableix que, en les empreses privades amb centres de treball de 50 persones o més, almenys un de cada deu llocs ha de ser accessible. Un lloc compta com a accessible si el seu entorn i els serveis complementaris (lavabo, menjador, sala de descans, vestidor) no tenen barreres. En els centres existents que admeten ajustos raonables el termini és de tres anys des de l’entrada en vigor del Codi: si és el teu cas, aprofita l’obra.
El DB-SE-AE dona 2 kN/m² a les zones administratives, però no cobreix els equips pesants ni l’acumulació de material en magatzems o biblioteques: aquests pesos els posa el fabricant i el tècnic els comprova abans que es col·loquin. I el DB-SI calcula l’ocupació a raó de 10 m² per persona en zones d’oficina, una dada que decideix quantes sortides i quina amplada de passadís necessites.
Cada pas busca que ningú s’aturi: s’hi fa obra per zones i es lliura per zones, amb les instal·lacions primer i els acabats després.
Mesurem la planta, comptem llocs de treball, sales i rack, i preguntem quins horaris són intocables: reunions amb clients, tancaments de mes, trucades.
Es decideix l’ordre en què es tanca cada zona, on s’instal·la l’envà provisional i quins talls de llum o de xarxa es fan fora d’horari.
Es retira el que sobra, es protegeix el mobiliari que es queda i es replantegen safates, canals i caixes abans de tancar res.
Despatxos i sales de reunions pugen fins al forjat amb llana mineral i juntes segellades, i els passos de cables es tanquen amb el segellat que demana el foc.
Cel ras registrable amb l’alçada mesurada, climatització dividida per zones amb la seva regulació i lluminàries amb control d’encesa.
Paviment tècnic o continu, connexió de llocs de treball, mobiliari fix de recepció i office, i remats.
Es prova clima, llum i xarxa, es neteja a fons la zona i l’equip hi torna mentre comencem a la següent.
Visitem l’oficina amb un mesurador làser i apuntem llocs de treball, sales i horaris que no es poden tocar. No costa res.
Reps un pressupost tancat, desglossat per capítols, i un calendari per zones que diu què s’obra quan.
Un únic cap d’obra ordena tots els gremis, avisa dels talls amb antelació i t’informa de l’avanç.
Cada zona es lliura provada i neta. Al final reps butlletins, certificats i garantia per escrit.
Electricitat i xarxa es tallen només quan ho hem acordat i fora d’horari.
No es baixa un cel ras sense comprovar que queden els 2,5 m que exigeix la norma laboral.
Els despatxos no comparteixen el buit del cel ras amb el del costat.
La sala de reunions i la fila vora la finestra es regulen per separat.
Un únic interlocutor per a l’electricista, l’instal·lador de clima, l’instal·lador de pladur i el pintor.
Capítols separats per a clima, dades i particions, amb garantia per escrit.
Tres nivells d’acabat per metre quadrat. El que separa dues oficines de la mateixa mida és el clima, el cablejat i si cal fer obra amb la plantilla a dins.
| Qualitat | Què inclou | Rang orientatiu | |
|---|---|---|---|
| Posada al dia | Acabats estàndard, solució pràctica | 350 – 600 €/m² | |
| Reforma completa | Materials seleccionats, millor equilibri | 600 – 1.000 €/m² | |
| Oficina de disseny | Materials prèmium i interiorisme de disseny | 1.000 – 1.600 €/m² |
Orientatiu. IVA no inclòs. El preu final és un pressupost tancat després de la visita tècnica gratuïta.
Rangs de reforma d’oficina, IVA a part.
Poques sales i molta instal·lació per metre: el clima i les dades marquen el mínim.
Open space, un parell de sales i un office. Aquí la zonificació del clima és el que més es nota.
Diverses zones de clima, rack propi i obra per fases gairebé segur. Es tanca després de la visita.
Es valora segons quantes zones calgui tancar i en quins horaris. Queda escrit al calendari.
Amb els metres no n’hi ha prou per pressupostar una oficina: dues plantes iguals canvien de preu segons les zones de clima, el cablejat i si es fa obra amb gent treballant. Ho veiem a la visita i ho separem per capítols.
Què entra al pressupost d’una oficina i què es queda fora, sense lletra petita.
L’IVA (21% en oficina) s’indica sempre desglossat. Si la plantilla ha de créixer, deixem tubs buits amb guia i potència de clima reservada per ampliar sense tornar a obrir.
Les oficines són una de les nostres especialitats; també fem locals, comunitats i habitatges.
Oficines a Barcelona i a la resta de Catalunya. Mou el mapa o cerca el teu municipi.
Geometria oficial de comarques i municipis (ICGC, 2025).
El que solen preguntar els qui reformen una oficina amb l’equip a dins.
La feina sorollosa (trepant, regates, tall de placa) es concentra en les franges que tu marquis i la resta de la jornada es treballa en sec: muntatge de pladur, cablejat, pintura. Ho deixem escrit al calendari per zones, i si tens reunions amb clients, ho movem.
Els talls es pacten amb antelació i es fan fora d’horari, i la xarxa de dades es trasllada per trams perquè cada zona tingui servei fins que li toca. Abans de tocar el quadre elèctric s’acorda què es queda sense corrent i durant quant de temps.
Depèn de la superfície construïda: fins a 500 m² n’hi ha prou amb un certificat tècnic signat per un tècnic competent, i per sobre es presenta un projecte tècnic a més del certificat, segons l’annex de la Llei 18/2020. En principi una oficina de l’annex es tramita per comunicació i no per llicència prèvia, i l’annex es pot actualitzar per ordre del conseller, així que ho contrastem a la visita.
Com a mínim 200 lux si la tasca té exigències visuals moderades i 500 si són altes, mesurats a l’alçada de la taula, segons l’annex IV del RD 486/1997. Tu ens dius què es fa a cada zona (pantalla, plànols, atenció al públic) i el tècnic fixa el nivell, la distribució de lluminàries i el control d’encesa.
Perquè el RITE demana dividir el sistema de climatització en subsistemes segons la compartimentació, l’orientació, l’ús, l’ocupació i l’horari. Una sala de reunions i una fila de taules al costat d’un finestral no necessiten el mateix al mateix temps, i un únic termòstat obliga a triar a qui es deixa incòmode.
Si tens 50 treballadors o més al centre, el Codi d’accessibilitat exigeix que almenys un de cada deu llocs sigui accessible. Si a més atens públic (despatx professional, gestoria, agència), l’oficina compta com a establiment d’ús administratiu i una reforma que canviï la distribució de més de la meitat de la superfície obliga a complir a tot el local les condicions d’accessibilitat que li corresponguin.
De manera orientativa, de 350 a 600 €/m² si només es posa al dia, de 600 a 1.000 €/m² en una reforma completa i de 1.000 a 1.600 €/m² en una oficina de disseny. La xifra la mouen sobretot el clima per zones, el cablejat i les particions acústiques, i la taula d’aquesta pàgina els separa per mides.
Sí. Col·loquem tubs buits amb guia, deixem potència de clima reservada i un quadre amb forats lliures, de manera que afegir quatre llocs de treball o una sala sigui qüestió de cablejar i no d’obrir parets. Sol ser de les partides més petites de l’obra i de les que més s’agraeixen.
Per fites que es poden veure: en començar, un primer pagament que mai passa del 40%; després, un pagament per cada zona lliurada, i una retenció final fins a repassar els remats. El calendari de pagaments se signa abans de començar, juntament amb el d’obra.
Guies pràctiques sobre preus, materials, llicències i decisions d’obra per reformar el teu pis amb criteri.
Una gotera gairebé mai entra on es veu la taca. T'expliquem com trobar el punt feble del terrat i quan compensa refer-lo en lloc de fer pedaços.
Llegir article →Locals i comunitatsLa llicència d'obres i la d'activitat no són el mateix ni es demanen en qualsevol ordre. T'expliquem com es coordinen abans de llogar o reformar un local.
Llegir article →Preus i pressupostosAjuntar bany i cuina comparteix tràmit, proteccions, runa i neteja. Els dos projectes es paguen sencers. T'expliquem què compta en cada cas.
Llegir article →Visitem l’oficina amb la planta a la mà, mesurem i et tornem un pressupost tancat amb calendari per zones.