A Mollet gairebé tot el que es reforma és un pis, i bona part ve del salt dels seixanta: blocs aixecats de pressa al costat dels polígons del Besòs. Abans de parlar de rajoles mirem què amaguen les parets, les sigles que toquen a la teva obra a l’Ajuntament i per on puja el material, perquè en una ciutat tan atapeïda l’escala i la vorera decideixen tant com el disseny. Tot es signa d’una vegada: pressupost tancat, una sola persona al capdavant de l’obra i el tràmit de l’Ajuntament preparat per nosaltres.
Mollet és una ciutat compacta: una mica més de deu quilòmetres quadrats per a més de cinquanta mil veïns, amb Gallecs, l’AP-7 i la C-33 marcant el límit. Per això gairebé tota reforma és de pis i es decideix en tres comprovacions: què amaga la instal·lació del bloc, quina via de l’Ajuntament correspon (comunicació o llicència) i on cap el contenidor, perquè la vorera no és teva i es demana a part. Qui tanca el disseny abans de resoldre aquestes tres coses sol refer el plànol a mitja obra; qui les resol primer, no. Les tres respostes es signen juntament amb el pressupost.

Cada pis de Mollet explica una etapa de la ciutat, i cada etapa porta el seu propi ordre d’obra i el seu propi tràmit.
Mollet va més que duplicar la seva població en una dècada i els polígons vora el Besòs es van obrir als seixanta. Els pisos d’aquella onada solen conservar baixants, quadre i finestres originals: la instal·lació va abans que els acabats, i el que pertany a l’escala es parla amb l’administrador.
Al voltant de la plaça del Prat de la Riba queden edificis històrics, i l’illa de Can Mulà barreja densitat i usos. Abans de redistribuir es consulta al geoportal de l’Ajuntament si la finca té protecció, i per on puja el material ho veiem amb l’escala al davant.
En barris més joves, com Plana Lledó, pesa menys renovar canonades i més guanyar llum: obrir la cuina, redistribuir i aïllar. Si la reforma electrifica l’habitatge, al catàleg de l’Ajuntament figura una subvenció per a això; l’Oficina Local d’Habitatge confirma si hi ha convocatòria oberta.
Passar de local a habitatge no cap en una comunicació: és llicència, i l’Ajuntament ofereix un informe urbanístic sobre el canvi d’ús (INCU) que convé demanar abans de comprar. Després vénen l’alçada lliure, la ventilació i la cèdula d’habitabilitat.
L’Ajuntament no decideix pels metres del pis, sinó pel que toques: estructura, distribució, ús o projecte tècnic.
Les comunicacions prèvies (COS i COP) t’habiliten per obrar des que les presentes completes i amb els tributs pagats; les llicències (LOS i LOP) esperen una resolució. Entre unes i altres mana la Llei d’Ordenació de l’Edificació (LOE): si la reforma altera la configuració arquitectònica de l’edifici, en canvia el volum o el sistema estructural, cal projecte tècnic i, per tant, llicència amb projecte.
A Mollet les comunicacions només valen amb terminis d’inici i de fi escrits al formulari, i l’obra s’ha d’ajustar a allò comunicat. Es presenten a l’OAC amb cita o per la seu electrònica amb certificat digital o idCAT Mòbil; les empreses i els professionals, sempre per via electrònica. Preparem i presentem l’expedient nosaltres, amb l’arquitecta tècnica de l’equip, i la seva feina figura com una partida del pressupost.
Quines sigles toquen a cada reforma
Obres que deixen igual fonaments i estructura, volum, nombre d’habitatges, ús, distribució i elements comuns.
Reformes sense projecte tècnic que sí que toquen distribució, volum o elements estructurals: tirar un envà, per exemple.
La LOS, sense projecte tècnic segons la LOE; la LOP, amb projecte: intervencions totals, canvis de volum o edificis protegits.
La taxa de serveis urbanístics i l’impost de construccions s’abonen abans: l’habilitació arriba amb el pagament.
Sense data d’inici i de fi al formulari la comunicació no val; si no arriben, es demana pròrroga abans que vencin.
N’hi ha prou amb el justificant del gestor autoritzat que accepta la runa; ja no es deixa fiança.
El geoportal urbanístic de l’Ajuntament mostra la qualificació de la parcel·la i les seves capes de protecció: es mira abans de projectar.
Si l’obra necessita una grua o un altre aparell elevador, l’Ajuntament té una comunicació prèvia pròpia (CIG).
La COP no val en sòl no urbanitzable: allà l’obra segueix un altre camí i es consulta abans amb l’Ajuntament.
El 1960 vivien a Mollet unes 8.300 persones; deu anys després, una mica més de 20.000, i el 1981 ja passaven de 35.000. Entremig es van obrir els polígons de Can Magre, Can Magarola i Can Prat vora el Besòs, i el tèxtil va començar a perdre pes als setanta. L’habitatge que va acollir aquella arribada es va aixecar de pressa.
Per a qui reforma un pis d’aquesta generació, la conseqüència és pràctica: instal·lacions amb més de mig segle d’ús. En una visita és habitual trobar quadres sense presa de terra real, baixants de fosa o de fibrociment i finestres d’alumini senzilles que deixen passar el fred. Ho comprovem obrint, no suposant; el que aparegui entra al pressupost tancat per partides, i el fibrociment no es toca per compte propi: el retira una empresa inscrita al RERA.
L’ordre d’obra en un pis d’aquesta generació no admet dreceres: enderrocs i retirada de runa, instal·lació elèctrica i de lampisteria, envans i pladur, paviment i enrajolat, fusteria i, al final, pintura. Canviar-lo costa diners, perquè obrir la mateixa paret dues vegades és la forma més cara de reformar.
Hi ha un límit que no depèn de tu: les baixants, la façana i la coberta són de la comunitat. A partir dels 45 anys un edifici d’habitatges ha de passar la ITE, i el que surti en aquest informe decideix quina obra comuna arriba abans que la teva cuina.
En una ciutat tan densa cada metre de vorera compta, i l’Ajuntament el regula amb el seu propi tràmit.
Un contenidor o un sac de runa al carrer de Mollet exigeix una autorització específica per ocupar la vorera o la calçada, amb la seva taxa i una fitxa a part al catàleg de l’Ajuntament. Resol en un termini de tres mesos i, si calla, la resposta és no: si l’expedient arriba tard, l’obra espera el contenidor.
Hi ha dos tràmits germans per a obres llargues o amb camió: la reserva d’estacionament de llarga durada i el tall de carrer. Els demanem quan l’accés ho exigeix, i això es decideix a la visita tècnica, mirant el carrer abans de pressupostar.
Davant de l’obra, deixant un metre de pas a qui camina.
A la calçada, en línia amb els vehicles estacionats i sense tallar la visibilitat dels conductors.
Passos de vianants, guals i parades d’autobús.
Tapes de serveis, hidrants o escossells.
El catàleg de tràmits de Mollet té tres papers que importen quan un baix passa a habitatge. El primer és l’informe urbanístic sobre el canvi d’ús (INCU), que es demana abans de comprar. El segon és el certificat d’antiguitat i legalitat (INAL), que l’Ajuntament emet sobre l’edificació. El tercer és la llicència que correspongui, perquè el canvi a ús residencial no es resol amb una comunicació.
Amb aquests papers a la mà s’entra en el físic: alçada lliure, ventilació, accessibilitat i l’aïllament respecte al local veí. Comprovar que el baix pot ser habitatge abans de dibuixar una sola paret és el més barat; dibuixar primer i preguntar després és la forma més cara d’equivocar-se.
Si el local va tenir una activitat, la instal·lació elèctrica i el sanejament solen venir dimensionats per a un altre ús i no per a una cuina i un bany. Es mesuren abans del plànol, i el que calgui refer entra al pressupost com a partida pròpia, no com a sorpresa.
El POUM de 2003 va ser anul·lat pel Tribunal Suprem, i l’Ajuntament en tramita un de nou: el va aprovar inicialment el juliol de 2021 i la seva pàgina ja parla d’una aprovació provisional del POUM de 2024. No diem quin està en vigor per a la teva parcel·la, perquè això ho fixa l’Ajuntament i pot canviar; el prudent és consultar el geoportal el dia de la visita i deixar constància al pressupost del que mostra.
A la pràctica significa dues coses. Una ampliació, un canvi d’ús o una parcel·la amb qualificació dubtosa es confirma per escrit amb l’Ajuntament abans de contractar res. I una reforma interior d’un pis, que no toca qualificació ni volum, no depèn de com acabi el POUM.
Mollet és de les ciutats més denses del Vallès: gairebé cinc mil habitants per quilòmetre quadrat. Amb Gallecs al costat i les autopistes a banda i banda, la ciutat ja no s’estén, i el parc d’habitatges es renova per dins: pisos que s’obren, s’aïllen i s’electrifiquen. Segons Idescat, gairebé tots els habitatges de Mollet són residència principal: aquí ningú no reforma un pis per passar l’estiu, es reforma per viure-hi tot l’any, i això empeny cap a l’aïllament, la climatització i una cuina que funcioni de debò.
Les reformes que tenen més sentit en un pis així són tres: obrir la cuina a la sala d’estar, guanyar armaris a costa del passadís i millorar l’aïllament i la climatització. En aquesta ciutat hi ha recursos municipals per a aquest darrer punt: una oficina de rehabilitació energètica, una oficina local d’habitatge i una sol·licitud per participar a la comunitat energètica local figuren al seu catàleg.
Si el pis té caldera de gas, la reforma decideix on queda i com es ventila; si passa a aerotèrmia o a inducció, canvia el quadre i de vegades la potència contractada. Es decideix a la visita i es pressuposta per separat.
Forquilles orientatives a Mollet del Vallès, a partir de pressupostos reals. El preu final és sempre un pressupost tancat després de la visita.
| Qualitat | Què inclou | Preu per m² | |
|---|---|---|---|
| Econòmica / funcional | Acabats estàndard, distribució sense canvis | 520 – 650 €/m² | |
| Qualitat mitjana | Materials seleccionats, possible redistribució | 750 – 940 €/m² | |
| Gamma alta / luxe | Materials premium i interiorisme de disseny exclusiu | 1.060 – 1.340 €/m² |
Orientatiu. IVA no inclòs. El preu final és un pressupost tancat després de la visita tècnica gratuïta.
De la reforma integral a un gremi concret. Aquests són els nostres serveis principals.
El que canvia entre barris és l’època de la finca i el que hi cap al carrer, no el preu per metre.
Reformem principalment a:
Aquí mana el casc: edificis històrics de finestres esculpides vora la plaça del Prat de la Riba i una illa, la de Can Mulà i Can Fàbregas, que es cita com a exemple de densitat i barreja d’usos. Abans de redistribuir es mira al geoportal municipal si la finca té protecció, i d’això depèn que una comunicació sigui suficient o que calgui llicència amb projecte.
Barri dels anys vuitanta, nascut al costat del parc que li dona nom. És molt més jove que els blocs dels seixanta, així que als seus pisos pesa menys renovar baixants i més guanyar llum, moure la cuina, aïllar millor i posar climatització.
A Can Borrell conviuen una masia del segle XIII i dos blocs del 1993 que emmarquen el parc; Lourdes té el seu propi centre cívic. Amb dues èpoques a pocs metres, l’any de construcció es comprova finca a finca i no per barri, i d’aquesta dada surt l’ordre d’obra.
És la zona de l’estació de Mollet-Sant Fost, amb R2 i R8, a uns deu minuts a peu del centre. Si es reforma a prop d’una estació per llogar o vendre, es pressuposta amb data de lliurament i els dos papers que demanen la venda o el lloguer, la cèdula i el certificat energètic, es tanquen amb l’obra.
I amb la mateixa manera de treballar a la resta de la ciutat:
Geometria oficial de comarques i municipis (ICGC, 2025).
Tot el que has de saber sobre reformar a Mollet del Vallès: preus, llicències, terminis i ajuts.
És la comunicació prèvia d’obres simplificada, la via més lleugera de l’Ajuntament. Serveix per a obres en un edifici existent que no toquen fonaments ni estructura, volum, nombre d’habitatges, ús, distribució interior ni instal·lacions comunitàries. Si compleixes això, pots començar en presentar-la i pagar la taxa; l’Ajuntament conserva la facultat d’inspeccionar. Canviar només acabats sol encaixar aquí; moure un envà, no.
Aleshores la via passa a la COP, la comunicació prèvia d’obres i instal·lacions. Cobreix reformes que no necessiten projecte tècnic però sí que toquen la distribució interior, el volum o elements estructurals. Demana més paper: declaració responsable d’un tècnic, memòria, plànols, pressupost i estudi de seguretat i salut. Si l’obra canvia la configuració arquitectònica de l’edifici, ja és llicència amb projecte (LOP).
Sí, amb una condició: que estigui completa i amb els tributs pagats. A la COP i a la COS quedes habilitat des de la presentació. Això sí, el formulari ha de portar les dates d’inici i de final de l’obra; sense terminis la comunicació no val, i si es queden curts pots demanar pròrroga abans que vencin. Les llicències (LOS i LOP) funcionen al revés: s’espera que l’Ajuntament resolgui.
A la vorera, davant de l’obra, i amb un metre lliure com a mínim per a qui camina; si no hi ha lloc, a la calçada, alineat amb els vehicles estacionats. Queden fora els passos de vianants, els guals, les parades d’autobús i qualsevol tapa de serveis, hidrant o escossell. És un tràmit propi, amb taxa, i l’Ajuntament té tres mesos per resoldre: el silenci és negatiu, així que el demanem juntament amb l’expedient de l’obra i no la vigília.
No: l’Ajuntament va retirar el dipòsit de garantia de residus. El que continua exigint és un justificant que la runa l’accepta un gestor autoritzat, que acompanya la COS o la COP. Ho resolem amb l’empresa que se n’endú el material i queda com una partida més del pressupost tancat.
Parla primer amb l’administrador i pregunta com està la inspecció tècnica de l’edifici. La ITE és obligatòria en edificis d’habitatges de 45 anys o més i és cosa de la comunitat, no del teu pis. L’Ajuntament de Mollet té al seu catàleg una subvenció en espècie per fomentar-la i una altra per rehabilitar edificis; saber quines obres comunes vénen en camí evita gastar en acabats que una baixant o una bastida poden aixecar.
Depèn del planejament, i es comprova abans de comprar. El canvi d’ús a habitatge no entra a la comunicació prèvia: requereix llicència. L’Ajuntament ofereix un informe urbanístic sobre el canvi d’ús (INCU) i un geoportal amb la qualificació de cada parcel·la. Amb això a la mà es mira l’alçada lliure, la ventilació i l’accessibilitat, i només aleshores es dibuixa la distribució.
En alguns casos sí: el seu catàleg de tràmits recull subvencions per millorar l’accessibilitat i fomentar l’electrificació en habitatges, i per rehabilitar edificis i millorar-ne l’eficiència energètica. Si hi ha convocatòria oberta ho confirma l’Oficina Local d’Habitatge, un servei gratuït, i també existeix una Oficina de Rehabilitació Energètica. Ho mirem a la visita, abans de pressupostar.
Guies pràctiques sobre preus, materials, llicències i decisions d’obra per reformar el teu pis amb criteri.
Una gotera gairebé mai entra on es veu la taca. T'expliquem com trobar el punt feble del terrat i quan compensa refer-lo en lloc de fer pedaços.
Llegir article →Locals i comunitatsLa llicència d'obres i la d'activitat no són el mateix ni es demanen en qualsevol ordre. T'expliquem com es coordinen abans de llogar o reformar un local.
Llegir article →Preus i pressupostosAjuntar bany i cuina comparteix tràmit, proteccions, runa i neteja. Els dos projectes es paguen sencers. T'expliquem què compta en cada cas.
Llegir article →Visita tècnica gratuïta a Mollet del Vallès i pressupost tancat per escrit. Resposta en 24 h.