L’Alt Empordà reuneix una capital amb casc històric protegit, una costa de canals i cales, un Cadaqués amb pla especial propi i masies en sòl no urbanitzable. Cada lloc té el seu permís, i la tramuntana bufa sobre tots. Ho comprovem abans de pressupostar i ho deixem escrit en un pressupost tancat.
Entre Figueres i el cap de Creus hi caben quatre maneres de reformar. A la capital hi manen el casc protegit i els blocs aixecats entre 1950 i 1985. A la costa pesen la Llei de Costes i les segones residències de Roses i d’Empuriabrava. A Cadaqués hi ha un pla especial del conjunt històric. I a l’interior les masies es miren pel catàleg abans que pel plànol. L’únic que no canvia és el vent. Aquesta pàgina explica què canvia a cada lloc i et porta a la ciutat concreta.

Reformar en un casc, al costat d’un canal, a la plana o a Cadaqués comença amb preguntes diferents. Aquestes quatre marquen la comarca.
El casc antic de Cadaqués està protegit com a bé cultural d’interès nacional i té pla especial propi. Dins de l’àmbit protegit no hi ha comunicació prèvia, ni per a un bany: tota obra va per llicència. Canviar obertures de façana o murs de càrrega, o substituir forjats i cobertes, es tramita com a obra major.
Santa Margarida, a Roses, va començar el 1960 com a marina de canals; Empuriabrava, a Castelló d’Empúries, té pla parcial de 1967. Amb l’aigua a pocs metres es comprova la franja de protecció del mar i es combat el salnitre. A l’Escala el casc va néixer al segle XVI com a barri de pescadors.
En sòl no urbanitzable l’ajuntament demana llicència, no comunicació. Roses i Cadaqués ho diuen al seu propi lloc web, i la clau és al catàleg de construccions: el de Roses es va aprovar el 2013. Es comprova abans de comprar, no després.
A Figueres, blocs amb les instal·lacions del primer ús i un casc amb pla especial. A Castelló d’Empúries i Peralada, cases de pedra en cascs històrics on es pregunta a l’Ajuntament quina protecció té cada àmbit abans de pressupostar.
La figura existeix a tot Catalunya, però cada ajuntament escriu la seva pròpia llista del que deixa fora.
En una comarca de costa, casc històric i sòl rural, la primera pregunta d’una reforma és quina d’aquestes llistes et toca. Una cuina nova pot ser un tràmit d’un dia en un bloc de Figueres i una llicència en una casa del conjunt de Cadaqués. Per això a la visita no es comença mesurant: es comença mirant el plànol.
I hi ha una capa que no depèn de l’ajuntament: la llei de costes protegeix una franja vora el mar on el que ja està construït es pot reparar i millorar, però no ampliar. Quants metres abasta a cada tram, i quina excepció té el sòl que ja era urbà el 1988, ho explica la pàgina de Roses.
Què deixa fora cada ajuntament
Fora: casc històric, edificis catalogats i obres amb bastida.
Fora: sòl no urbanitzable i béns amb protecció patrimonial o urbanística.
Fora: conjunt històric i entorn, domini maritimoterrestre i sòl no urbanitzable.
A Roses i a Cadaqués la sol·licitud no es tramita fins que la taxa està pagada.
A Figueres l’exclou de la comunicació; a Cadaqués es limita a una alçada.
La comunicació de Cadaqués caduca si l’obra no s’acaba en el termini que fixa l’Ajuntament.
Es demana a part i amb l’espai acotat; a Figueres hi ha vies estatals on no es concedeix.
El casc de Cadaqués ocupa un turó rocós amb l’església de Santa Maria al capdamunt i carrers estrets i costeruts que baixen fins a la cala del Llané Gran. Està declarat conjunt històric i protegit com a bé cultural d’interès nacional, i l’Ajuntament el regula amb un pla especial que també cobreix el seu entorn. La conseqüència per a una reforma és directa: dins d’aquest àmbit la comunicació prèvia queda exclosa i tot passa per llicència.
La llicència d’obra menor serveix per a allò que no alteri la configuració arquitectònica de l’edifici ni el buidi. La d’obra major es reserva per a les reformes integrals, el canvi de l’aspecte exterior, l’ampliació, la modificació d’obertures de façana o murs de càrrega, la substitució de forjats i cobertes i els ascensors. Demana projecte bàsic, fulls d’assumpció de la direcció d’obra i de l’execució, estudi de seguretat i salut i estudi de gestió de residus.
Amb carrers així, el material entra a mà més vegades de les que sembla, i el calendari de l’obra es planeja amb el dels lliuraments. Si cal contenidor o sacs de runa al carrer, l’espai està acotat i es demana a l’Ajuntament. I la comunicació prèvia de Cadaqués legitima l’obra des que es registra, però caduca als dos mesos si no està acabada: aleshores cal tornar a comunicar.
El litoral del golf de Roses es va construir en dues onades, la del port pesquer i la del turisme, i cadascuna demana una reforma diferent.
Santa Margarida va obrir el camí a partir de 1960, i Empuriabrava va repetir el model amb un projecte que va arribar a l’Ajuntament de Castelló d’Empúries el 1965 i un pla parcial aprovat el 1967. Són marines residencials amb canals, on gairebé tots els habitatges tenen l’aigua a pocs metres. A l’Escala la història va començar abans: un barri de pescadors del segle XVI, al costat d’un port petit, que el turisme va omplir de cases d’estiueig des dels seixanta.
Per a una reforma això significa tres coses. Que la comprovació de costes va abans del disseny. Que el salnitre decideix els materials de les fusteries i els ferratges. I que molts d’aquests habitatges passen mesos tancats, així que es pensa la ventilació i les instal·lacions per a aquest ritme. El detall del tràmit i de la llei del litoral el tens a la pàgina de Roses.
Es consulta el deslindament i el planejament abans de plantejar ampliar res.
Alumini amb tractament marí i cargolam que no es corroeixi: ho marca quanta sal rebi la façana.
Claus de pas d’aigua a mà i xarxa que aguanti els mesos amb la casa buida.
Quadre amb proteccions al dia per a cases que només s’obren de vacances.
L’Escala va néixer al segle XVI com a barri de pescadors al voltant d’un port petit, entre les platges d’Empúries i de Riells, i va viure de la pesca i de la salaó de l’anxova fins que el turisme va canviar l’economia als anys seixanta. D’aquesta segona etapa queden moltes cases d’estiueig, i de la primera, un casc de carrers curts vora el mar.
A prop hi ha les ruïnes d’Empúries i el poble medieval de Sant Martí d’Empúries, i el municipi forma part del Parc Natural del Montgrí, les Illes Medes i el Baix Ter. Per a una reforma això es tradueix en una pregunta prèvia: si la teva casa o la teva parcel·la cauen en un àmbit amb protecció afegida, què demana a més de l’Ajuntament. En un lloc amb tant patrimoni no donem res per suposat: es pregunta abans de pressupostar.
Dins de la casa, el guió s’assembla al de la resta de la costa del golf: salnitre, habitatges tancats per temporades i fusteries que pateixen el vent.
La plana altempordanesa és el regne de la tramuntana: un vent sec i més aviat fred, del nord o del nord-oest, que bufa amb intensitat sobretot de novembre a març. Una masia aïllada no té res que el freni, i es nota a les juntes de les finestres, a les persianes i a la coberta. Aquí l’aïllament per si sol no serveix: pesa l’estanquitat a l’aire de la fusteria i com es fixen les teules.
Després hi ha el sòl. En sòl no urbanitzable cada ajuntament té el seu catàleg i el seu criteri, i Roses i Cadaqués deixen clar al seu lloc web que allà no val la comunicació prèvia. Algunes masies cauen a més dins o al costat d’un espai natural protegit, com el Cap de Creus, els Aiguamolls de l’Empordà o l’Albera; abans de projectar es pregunta què afegeix aquesta protecció al que ja exigeix el municipi.
Per a qui compra, l’ordre correcte és aquest: primer el catàleg, després la visita tècnica i només aleshores el pressupost. Hi ha més detall tècnic a la nostra pàgina de reformes de masies.
Forquilles orientatives a l’Alt Empordà, a partir de pressupostos reals. El preu final és sempre un pressupost tancat després de la visita.
| Qualitat | Què inclou | Preu per m² | |
|---|---|---|---|
| Econòmica / funcional | Acabats estàndard, distribució sense canvis | 520 – 650 €/m² | |
| Qualitat mitjana | Materials seleccionats, possible redistribució | 750 – 940 €/m² | |
| Gamma alta / luxe | Materials premium i interiorisme de disseny exclusiu | 1.060 – 1.340 €/m² |
Orientatiu. IVA no inclòs. El preu final és un pressupost tancat després de la visita tècnica gratuïta.
De la reforma integral a un gremi concret. Aquests són els nostres serveis principals.
Les pàgines de Figueres i de Roses entren al detall de cada tràmit. Aquí, el mapa general.
Reformem principalment a:
Casc blanc sobre un turó que baixa fins a la cala del Llané Gran, declarat conjunt històric protegit. El pla especial decideix quina façana, obertura o coberta es pot tocar, i la zona de domini públic del mar es queda sense comunicació prèvia.
Capital de la comarca, amb molts pisos de bloc per reformar. Un casc amb pla especial, una Rambla sobre una antiga riera i barris de l’oest de 1950 a 1985. La pàgina de la ciutat explica el tràmit i la logística.
Veure reformes a Figueres →Dos pobles de mar amb moltes segones residències. Roses manté dos catàlegs municipals (patrimoni, i construccions fora del sòl urbà); l’Escala va néixer com a barri de pescadors i va créixer amb el turisme des dels seixanta.
Cases de pedra a la plana. El vent sec i fred del nord, sobretot de novembre a març, entra per les juntes, i abans d’aïllar o canviar la coberta es mira si la construcció figura al catàleg municipal.
Altres pobles de l’Alt Empordà on també reformem:
Geometria oficial de comarques i municipis (ICGC, 2025).
Tot el que has de saber sobre reformar a l’Alt Empordà: preus, llicències, terminis i ajuts.
Que no existeix la comunicació prèvia. L’Ajuntament l’exclou a l’àmbit del Pla Especial del Conjunt Històric i el seu entorn de protecció, de manera que tota obra, fins i tot una cuina, va per llicència. Serà d’obra menor si no altera la configuració de l’edifici, i d’obra major si modifiques obertures de façana o murs de càrrega, substitueixes forjats i cobertes o instal·les un ascensor. L’obra major demana projecte bàsic signat, direcció d’obra i d’execució, i estudi de seguretat i salut.
Les petites, de pressupost contingut i només en sòl urbà: picar i arrebossar, canviar fusteria o paviments, reformar cuina o bany sense canviar la distribució, renovar instal·lacions sense tocar elements comuns, pintar la façana o reparar la coberta. No val si necessites una bastida de més d’una alçada, si cal tocar el carrer o si l’obra cau en el domini públic maritimoterrestre. I no es tramita sense la taxa pagada.
Si figura al catàleg de construccions en sòl no urbanitzable del seu municipi i què admet. Cada ajuntament el té en un moment diferent: el de Roses es va aprovar el 2013, i a Cadaqués ni tan sols una barraca, un mur de pedra o un pou poden anar per comunicació. Amb la resposta a la mà, i la visita tècnica, se sap si la reforma és viable i quant costa.
Que és una marina residencial pensada al voltant dels canals: el projecte es va presentar el 1965 i el pla parcial es va aprovar el 1967. Pertany al municipi de Castelló d’Empúries, no al de Roses, tot i que el golf sigui el mateix, i és aquest Ajuntament el que marca el tràmit. A peu d’aigua es revisa el salnitre i la franja de la Llei de Costes abans de dibuixar res.
No, i la diferència és a la llista d’exclusions. Figueres deixa fora de la comunicació prèvia el casc històric, els edificis catalogats i qualsevol obra que necessiti bastida. Roses l’exclou en sòl no urbanitzable i en els béns amb protecció patrimonial o urbanística, i no tramita res sense el pagament previ. El detall de cada ajuntament és a la seva pàgina.
De novembre a març, quan bufa amb més força i gairebé sempre del nord o del nord-oest. Per això l’obra exterior, cobertes, façanes i bastides, es planifica fora d’aquestes setmanes quan es pot. L’interior no depèn del vent, de manera que una reforma integral pot arrencar per dins i deixar per a la primavera el que dona a la intempèrie.
Es pregunta el mateix que a Figueres i a Cadaqués: si la casa cau en un àmbit protegit, perquè en aquests la comunicació prèvia queda fora. No donem per suposat el règim d’un poble que no hem llegit: ho consultem al seu Ajuntament abans de pressupostar i ho deixem escrit.
Sí, i la visita tècnica és gratuïta. Aquestes poblacions encara no tenen pàgina pròpia, així que s’arrenca pel de sempre: què admet el seu ajuntament, quants anys té l’edifici i com hi arriba el material. D’aquí surt un pressupost tancat per partides.
Guies pràctiques sobre preus, materials, llicències i decisions d’obra per reformar el teu pis amb criteri.
Una gotera gairebé mai entra on es veu la taca. T'expliquem com trobar el punt feble del terrat i quan compensa refer-lo en lloc de fer pedaços.
Llegir article →Locals i comunitatsLa llicència d'obres i la d'activitat no són el mateix ni es demanen en qualsevol ordre. T'expliquem com es coordinen abans de llogar o reformar un local.
Llegir article →Preus i pressupostosAjuntar bany i cuina comparteix tràmit, proteccions, runa i neteja. Els dos projectes es paguen sencers. T'expliquem què compta en cada cas.
Llegir article →Visita tècnica gratuïta a l’Alt Empordà i pressupost tancat per escrit. Resposta en 24 h.