El 25 de Setembre es va inaugurar el 1964 per reallotjar les famílies que la riuada de 1962 va deixar sense casa: 540 habitatges que avui sumen més de seixanta anys d’ús. Les comunitats es coneixen i ja han fet obres en comú. El que queda és a dins de cada porta: instal·lacions que han complert el seu cicle, poc aïllament i una distribució d’una altra època.
És un barri d’unes catorze hectàrees, de blocs aïllats i entre mitgeres al voltant d’una plaça amb serveis i petits comerços; la resta són habitatges, plantes baixes incloses. Amb prou feines hi ha botigues, i pel carrer Edison passen els autobusos. El diagnòstic que l’Ajuntament va publicar el 2017 descriu l’espai públic com a envellit i les construccions com de baixa eficiència. El teu pis és teu per dins, i per dins es fa gairebé tot: renovar xarxes, guanyar aïllament i repensar una distribució pensada per a una altra manera de viure.

Els blocs són germans, però cada pis depèn de la seva planta, del seu portal i del que la comunitat hagi fet ja.
El grup es compon de quatre torres de tretze pisos i 43 blocs de pisos. En alçada mana la logística: ascensor protegit, franges amb l’administrador i peces grans demanades ja tallades. A dins, la instal·lació original se substitueix sencera, amb butlletí.
Amb façanes lliures hi ha més superfície exposada al fred; amb veïns als costats, el soroll passa abans que el fred. Es trasdossen les parets exteriors o la mitgera segons el cas, i es revisen caixes de persiana i fusteries, que és per on més entra i més se sent.
En aquest barri les plantes baixes també són cases, no locals. Es mesura la cota respecte al carrer, es comprova la humitat de mur i solera i es pensa en la protecció de finestres i portes. És el pis on més s’agraeix un terra ben aïllat i unes xarxes revisades.
Al carrer del Grup ja hi ha un bloc amb ascensor exterior, i el pla municipal demana ordenar la vorera per als següents. Si el teu portal és en aquesta conversa, la teva reforma es planifica amb la de la comunitat, per no pujar l’obra dues vegades.
Després de seixanta anys d’ús, als blocs del 25 de Setembre ja s’hi han fet obres. Saber quines ordena la reforma del teu pis.
El diagnòstic de l’Ajuntament reconeix que, en les últimes dècades, s’han fet rehabilitacions importants en edificis i habitatges, obres en espais comuns i millores d’accessibilitat que han canviat la imatge del barri. També assenyala la baixa eficiència de les construccions i l’alta densitat de població, dues coses que condicionen el que es pot millorar sense tocar el que és comú.
A la pràctica, la reforma d’un pis es reparteix en tres esglaons. De portes endins decideixes tu i pagues tu. Al portal, l’escala i les baixants generals decideix la junta. I a façana, coberta i ascensor cal un acord de la comunitat amb el seu pressupost i el seu calendari:
Qui decideix què al teu bloc
Xarxes pròpies, envans, terres, bany i cuina. Es decideix, es pressuposta i es paga sense demanar permís a ningú de l’escala.
Es pacten amb l’administrador i es deixen per escrit abans d’obrir qualsevol tram que no sigui privatiu.
Obres de comunitat: acord, derrama i calendari propis. El que del teu pis es vegi des del carrer s’acorda.
Diuen quines obres es van aprovar, quines estan pagades i quines esperen derrama.
Si l’edifici ja va passar la inspecció tècnica, és el millor mapa dels seus problemes comuns.
Material i trams ja canviats: d’això depèn on pot anar el teu bany.
Si n’hi ha un en marxa, condiciona el calendari de la teva obra i la derrama.
El mateix diagnòstic municipal parla de baixa eficiència a les construccions del barri. Es corregeix per dins, començant per mesurar.
La densitat del barri i la qualitat de les construccions dificulten, segons el diagnòstic, les mesures d’estalvi eficaces, i el document cita programes d’eficiència domèstica de l’Ajuntament al barri, com un pilot per monitoritzar el consum de les famílies i tallers d’estalvi a les cases. És un bon punt de partida, i el nostre és semblant: abans de receptar res, demanem les factures de llum i gas d’un any.
Amb elles es veu on se’n van els diners. En un pis de bloc, el que més rendeix gairebé mai és el més vistós: segellar les caixes de persiana, canviar la fusteria que no tanca i trasdossar les parets que donen a l’exterior. La calefacció es dimensiona al final, amb la casa ja tancada, i sol sortir més petita del que es pensava.
Segellar-les costa poc i treu corrents d’aire i soroll.
Amb trencament de pont tèrmic i respectant el criteri comú de façana si existeix.
A les parets exteriors, a canvi de pocs centímetres d’estança.
L’última a decidir-se, amb el pis ja aïllat i les factures al davant.
Al 25 de Setembre els portals no tenen botigues a sota: segons el diagnòstic municipal, tot el barri està dedicat a habitatge, plantes baixes incloses, i el comerç es concentra al nucli de la plaça. Aquí no hi ha cap baix comercial per convertir en pis: el baix ja és casa, i es reforma com a tal.
Un pis a cota de carrer té tres preguntes pròpies. La primera, el terra: es compara el nivell interior amb el de la vorera i es comprova la solera. La segona, la humitat dels murs baixos, que es mesura abans d’enrajolar o de pintar. La tercera, la seguretat: finestres, reixes i porta d’entrada es revisen a la mateixa obra, no després.
Els carrers del barri es recorren a peu i poques vegades amb furgoneta fins a la porta.
El diagnòstic municipal recull dues coses que importen a una obra. La primera, problemes d’aparcament dins del barri. La segona, que la vorera del carrer Marconi, per la presència de guals, resulta gairebé impracticable a peu, i que la del carrer del Grup ha quedat desalineada per un ascensor exterior. Un carretó de material no passa per qualsevol vorera.
Per això el recorregut es mesura a la visita, des d’on s’atura el vehicle fins al portal. Es demanen els materials per lots que càpiguen en un viatge, es fan servir sacs de runa en lloc de contenidor i es fixen franges de descàrrega amb l’administrador. Al portal posem un cartell amb les dates, perquè en un barri on la gent es coneix, que s’assabentin per tu estalvia moltes queixes.
Mesurat des de la parada del vehicle fins al portal, amb les voreres reals.
Millor que el contenidor on costa aparcar i hi ha guals.
Descàrregues i soroll en hores pactades amb l’administrador.
Cartell amb dates i telèfon del cap d’obra abans de començar.
Forquilles orientatives al 25 de Setembre, a partir de pressupostos reals. El preu final és sempre un pressupost tancat després de la visita.
| Qualitat | Què inclou | Preu per m² | |
|---|---|---|---|
| Econòmica / funcional | Acabats estàndard, distribució sense canvis | 520 – 650 €/m² | |
| Qualitat mitjana | Materials seleccionats, possible redistribució | 750 – 940 €/m² | |
| Gamma alta / luxe | Materials premium i interiorisme de disseny exclusiu | 1.060 – 1.340 €/m² |
Orientatiu. IVA no inclòs. El preu final és un pressupost tancat després de la visita tècnica gratuïta.
De la reforma integral a un gremi concret. Aquests són els nostres serveis principals.
És un barri compacte i homogeni, amb uns quants matisos segons on caigui el teu portal.
Reformem principalment a:
Unes catorze hectàrees de blocs aïllats i entre mitgeres, amb carrers interiors i una plaça central que reuneix serveis, petits comerços i la seu de l’associació de veïns. Aquí es reforma de portes endins i es parla amb la comunitat de tota la resta.
Pel carrer Edison, que el planejament cita juntament amb l’avinguda Cova Solera com a ronda, passen les línies d’autobús. Els pisos que hi donen poden perdre en soroll el que guanyen en comunicacions: caixes de persiana, fusteria i vidre es tracten abans que el disseny.
Els dos barris comparteixen el districte tres del planejament, amb Ca n’Alzamora i Can Vallhonrat, i el pla de transformació integral que l’Ajuntament va redactar també per a Ca n’Oriol. Són blocs germans, però el 25 de Setembre és el més antic dels dos: es va inaugurar el 1964, i Les Torres es va aixecar a finals de la dècada.
Barris veïns de Rubí:
Geometria oficial de comarques i municipis (ICGC, 2025).
Tot el que has de saber sobre reformar al 25 de Setembre: preus, llicències, terminis i ajuts.
Més de seixanta anys: el grup es va inaugurar el 28 de juny de 1964, amb 540 habitatges repartits en quatre torres de tretze pisos i 43 blocs. Significa instal·lació original o substituïda a trossos, poc aïllament i una distribució pensada per a una altra època. Ho comprovem amb una visita tècnica i amb les actes de la comunitat abans de proposar-te res.
De la data de la riuada: la nit del 25 de setembre de 1962 la riera de Rubí va arrasar unes cent cases de l’Escardívol, i el grup d’habitatges que es va inaugurar per reallotjar els afectats porta el nom d’aquell dia. Els veïns l’anomenen «el Veinti», i aquesta memòria col·lectiva explica que les comunitats es coneguin tan bé, cosa que ajuda a organitzar una obra.
És una decisió de la comunitat, no del pis. Al carrer del Grup ja hi ha un bloc amb ascensor exterior, i el pla municipal demana ordenar la vorera abans que arribin els dels altres. La teva reforma no depèn de l’ascensor, però convé coordinar els calendaris: l’obra del nucli condiciona accessos i runa, i la derrama condiciona el teu pressupost.
No és el que s’espera, però en un habitatge a cota de carrer sempre es mesura. Es compara el nivell del terra amb el de la vorera, es comprova la solera i es mira si l’aigua arriba per capil·laritat o per filtració d’un desguàs. En aquest barri les plantes baixes són habitatges, així que no hi ha cap local a sota que absorbeixi el problema.
Per lots petits i amb el recorregut mesurat. El diagnòstic municipal assenyala que la vorera del carrer Marconi, pels guals, és gairebé impracticable a peu, i que hi ha problemes d’aparcament al barri. Demanem el material per trams, fem servir sacs de runa en lloc de contenidor i pactem amb l’administrador la franja i el punt de descàrrega.
Amb l’ascensor folrat, una franja pactada amb l’administrador i el que és gran demanat ja tallat o per peces. El que no cap a la cabina, com un taulell llarg, es puja per trams o es talla a mida al pis. En acabar cada jornada es neteja el portal, i avisem abans de qualsevol treball que faci soroll de picada.
Sí, si es fa per ordre: primer es segellen les caixes de persiana, després es canvia la fusteria que no tanca i es trasdossen les parets exteriors, i al final es dimensiona la calefacció. Demanem abans les factures de llum i gas d’un any, per veure on se’n van els diners. El que es guanya en confort pesa més que els centímetres que es perden.
Guies pràctiques sobre preus, materials, llicències i decisions d’obra per reformar el teu pis amb criteri.
Una gotera gairebé mai entra on es veu la taca. T'expliquem com trobar el punt feble del terrat i quan compensa refer-lo en lloc de fer pedaços.
Llegir article →Locals i comunitatsLa llicència d'obres i la d'activitat no són el mateix ni es demanen en qualsevol ordre. T'expliquem com es coordinen abans de llogar o reformar un local.
Llegir article →Preus i pressupostosAjuntar bany i cuina comparteix tràmit, proteccions, runa i neteja. Els dos projectes es paguen sencers. T'expliquem què compta en cada cas.
Llegir article →Visita tècnica gratuïta al 25 de Setembre i pressupost tancat per escrit. Resposta en 24 h.