Can Fatjó és el turó on, segons el web de l’Ajuntament, probablement va començar a formar-se el primer nucli urbà de Rubí, fa més de dos mil anys. Avui és un barri d’habitatges baixos, blocs al nord i naus al sud. Reformar aquí és reformar sobre un sòl que ja té fitxa al catàleg de patrimoni.
Al turó de Can Fatjó hi va haver un poblat laietà emmurallat i amb torres, amb pous del segle IV abans de Crist, un camp de sitges i un forn iberoromà que es conserva en un parc del barri. A sobre d’allò hi ha avui habitatges de planta baixa i fins a dos pisos, blocs de quatre a set plantes a la part nord i, cap al sud, polígons de naus d’una sola planta. Un barri amb tantes capes es reforma amb tres papers al davant: la fitxa del jaciment, la informació urbanística de la parcel·la i el plànol dels carrers que el pla encara no ha obert.

El barri ajunta tres paisatges, i la primera pregunta canvia segons estiguis en un o altre.
Planta baixa i fins a dos pisos, l’alçada que l’anàlisi cadastral del pla assenyala per al cos del barri. Moltes no tenen ascensor, així que mana l’escala i el carrer, i l’obra es planteja sense esperar una comunitat.
A la part nord els edificis pugen a entre quatre i set plantes. Aquí mana la comunitat: ascensor, baixants generals i acords de veïns. A dins, la instal·lació es renova sencera i la distribució s’ajusta a la família.
Al sud, els polígons de Can Fatjó són de naus d’un sol volum, unes en fila i altres aïllades. Si la teva finestra mira a una, la reforma comença mesurant el soroll: vidre, persiana i caixa abans que el disseny.
Una fossa d’ascensor, una piscina o una ampliació en planta baixa mouen terra, i en un turó catalogat com a jaciment això es pregunta abans de pressupostar. No es descobreix amb la pala en marxa.
A Can Fatjó el sòl té més història que l’edifici. Saber quins treballs mouen terra i quins no és el que separa una obra tranquil·la d’una d’aturada.
El web municipal situa probablement a l’actual barri de Can Fatjó el primer nucli urbà de Rubí, cap al segle V abans de Crist. Els laietans van aixecar un poblat emmurallat i amb torres que va viure fins a la primera meitat del segle II aC. Resten vestigis de murs, dos pous del segle IV aC, un dels quals considerat el més antic de Catalunya, el camp de sitges i un forn iberoromà trobat el 1985, que es conserva en un parc del barri.
El jaciment figura com a bé cultural d’interès local i, amb el codi Q28, com a element arqueològic del catàleg municipal de patrimoni. Que casa teva sigui o no a sobre d’alguna cosa no es pot saber mirant; el que sí que se sap és quines obres mouen terra. Com més s’excava, més es pregunta:
Què passa segons el que facis
Cuina, bany, terres, instal·lacions i envans, sense tocar el terreny.
Fossa d’ascensor, piscina, fonamentació nova, rases de sanejament o ampliació en planta baixa.
Ceràmica, un mur o un pou que ningú esperava.
Es demana a l’Ajuntament la de la teva parcel·la, amb la fitxa si en té.
Quant es baixa i on, per saber si s’arriba al que importa.
Una consulta o una aturada no han de menjar-se la data de lliurament.
Qualsevol troballa es comunica; no es retira ni es tapa.
Segons l’anàlisi cadastral del pla municipal, Can Fatjó barreja alçades que en altres barris es reparteixen en tres.
El cos residencial del barri arriba a planta baixa i dos pisos; la part nord puja a entre quatre i set plantes; i els polígons del sud són naus d’un sol volum, amb parcel·les petites en fila i d’altres de més grans, aïllades. El que serveix en un extrem no serveix a l’altre.
En una casa de planta baixa i dos pisos moltes vegades no hi ha ascensor, així que mana l’escala. En un bloc de set plantes mana la comunitat: ascensor, baixants generals i acords sobre façana. I allà on la finestra mira a una nau manen el soroll i la pols, que es mesuren amb la finestra oberta i tancada abans d’escollir vidre i persiana.
Per a aquesta façana funcionen bé tres coses, per aquest ordre d’eficàcia: segellar les caixes de persiana, que deixen passar més so del que sembla; canviar el vidre per un de laminat de fulles desiguals; i trasdossar amb llana mineral la paret que dona a la nau. Es mesura el resultat esperat i es deixa per escrit.
En cases baixes sense ascensor, cada peça llarga es prova abans contra l’escala.
Ascensor, baixants i façana es parlen amb l’administrador.
Se segellen primer: deixen passar so encara que el vidre sigui bo.
Dues fulles de gruix diferent, ben segellades al marc.
El pla general de 1987 va deixar carrers previstos sense obrir en diversos barris de Rubí, entre ells Can Fatjó, i el diagnòstic urbanístic actual els recull en un plànol d’afectacions no executades. Si un carrer de la teva illa acaba en un solar o en una tanca, pot ser un d’ells.
Per a una reforma interior gairebé mai importa. Importa si la teva parcel·la o el teu edifici cau dins d’una alineació pendent, perquè aleshores el planejament pot limitar les obres que admet la finca. Per això la fitxa urbanística de la parcel·la és el primer que sol·licitem, igual que el cadastre.
Hi ha un segon paper: a l’avinguda de Castellbisbal, l’inventari annex al catàleg de patrimoni recull unes «cases de Can Fatjó». Aparèixer a l’inventari és un avís per preguntar; el que es pot tocar ho diu la fitxa, si n’hi ha, i es mira abans de canviar fusteries o tocar la façana.
A Can Fatjó hi ha hores en què un carrer és de famílies caminant i no de camions. L’obra s’ajusta a elles.
A l’avinguda de Can Fatjó hi ha l’escola Ramon Llull i l’institut Duc de Montblanc. A l’hora d’entrada i de sortida és un carrer de nens i pares, i aquí no es fa cap descàrrega. Pactem els lliuraments fora d’aquestes franges i, si el portal dona a l’avinguda, els deixem per a mig matí.
El barri té també dos parcs que els veïns fan servir com a plaça, el Parc Ibèric i el de la masia de Can Fatjó, amb centre cívic i camp de futbol a prop. Quan el carrer de l’obra desemboca allà en cap de setmana, s’evita treure runa en hores de jocs i partits.
A l’altre extrem, el diagnòstic urbanístic considera que, en general, el trànsit residencial i l’industrial estan ben separats i que els polígons del sud tenen bona connexió amb la B-30. Per a una obra és un avantatge: la furgoneta de reformes, en general, no comparteix carrer amb els camions de les naus.
Cap descàrrega a l’avinguda a l’hora d’entrada i de sortida.
Material repartit en el tram més tranquil del dia.
Caps de setmana, sense sortida de runa a prop de parcs i camp.
Dates i contacte del cap d’obra, a la vista dels veïns.
Forquilles orientatives a Can Fatjó, a partir de pressupostos reals. El preu final és sempre un pressupost tancat després de la visita.
| Qualitat | Què inclou | Preu per m² | |
|---|---|---|---|
| Econòmica / funcional | Acabats estàndard, distribució sense canvis | 520 – 650 €/m² | |
| Qualitat mitjana | Materials seleccionats, possible redistribució | 750 – 940 €/m² | |
| Gamma alta / luxe | Materials premium i interiorisme de disseny exclusiu | 1.060 – 1.340 €/m² |
Orientatiu. IVA no inclòs. El preu final és un pressupost tancat després de la visita tècnica gratuïta.
De la reforma integral a un gremi concret. Aquests són els nostres serveis principals.
Dels carrers de cases baixes als blocs del nord i a les naus del sud, el barri canvia d’alçada i de veí cada poques illes.
Reformem principalment a:
El cos del barri, amb habitatges de planta baixa i fins a dos pisos entre l’avinguda de Can Fatjó i el parc de la masia. És la zona dels dos encàrrecs: l’escala sense ascensor i la reforma pensada per quedar-s’hi anys.
Els polígons del sud, de naus d’una sola planta amb parcel·les en fila i d’altres d’aïllades. En els habitatges que hi miren, la reforma de finestres comença per mesurar el soroll.
El tram que mira cap a Ca n’Oriol. Els dos barris comparteixen l’alçada dominant de planta baixa i dos pisos de l’anàlisi cadastral, però no el terreny: Can Fatjó és al costat de la riera i dels polígons, i Ca n’Oriol puja per costes cap al parc. Es reforma com a la resta del barri, amb la informació urbanística al davant.
I també a:
Geometria oficial de comarques i municipis (ICGC, 2025).
Tot el que has de saber sobre reformar a Can Fatjó: preus, llicències, terminis i ajuts.
No es pot saber mirant. El jaciment és un turó extens, amb camp de sitges, pous i un forn, i figura al catàleg municipal amb la seva fitxa. El que podem fer és demanar a l’Ajuntament la informació urbanística de la teva parcel·la abans de pressupostar qualsevol obra que excavi.
Que és una obra que mou terra i, per tant, es consulta abans de pressupostar. Una piscina, una fonamentació nova o una fossa d’ascensor arriben a cotes que una reforma interior no toca. Si la parcel·la és dins de l’àmbit del jaciment, l’Ajuntament ens dirà quin tràmit i quines condicions porta.
S’atura aquesta zona, no es mou res, es fan fotos i s’avisa el cap d’obra, que ho comunica a l’Ajuntament i a la Generalitat. La normativa de patrimoni obliga a comunicar les troballes, i continuar sense avisar pot costar molt més que l’aturada.
Per ordre d’eficàcia: segellar les caixes de persiana, canviar el vidre per un de laminat de fulles desiguals i trasdossar amb llana mineral la paret que dona a la nau. Mesurem abans i et diem quina reducció pots esperar, perquè el vidre no sigui l’única cosa que es canviï.
Fora de les hores d’entrada i de sortida, que és quan el carrer és de famílies caminant. Concretem amb el client una franja a mig matí, avisem al portal i evitem la runa a aquestes hores. Si el carrer es talla per alguna raó, es reprograma.
No per ell sol. El que compta és si la teva parcel·la o el teu edifici cau dins d’una alineació que el pla preveu obrir, perquè aleshores el planejament pot limitar les obres. Demanem la informació urbanística de la parcel·la abans de dibuixar i et diem què es pot fer i amb quin tràmit.
Primer es mira si la finca apareix a l’inventari annex al catàleg de patrimoni, on figuren unes «cases de Can Fatjó». Ser a l’inventari és un avís, no una prohibició: el que es pot tocar ho diu la fitxa, si n’hi ha. Si no en té, el canvi de finestres es planteja amb la comunitat o el propietari com qualsevol altre.
Guies pràctiques sobre preus, materials, llicències i decisions d’obra per reformar el teu pis amb criteri.
Una gotera gairebé mai entra on es veu la taca. T'expliquem com trobar el punt feble del terrat i quan compensa refer-lo en lloc de fer pedaços.
Llegir article →Locals i comunitatsLa llicència d'obres i la d'activitat no són el mateix ni es demanen en qualsevol ordre. T'expliquem com es coordinen abans de llogar o reformar un local.
Llegir article →Preus i pressupostosAjuntar bany i cuina comparteix tràmit, proteccions, runa i neteja. Els dos projectes es paguen sencers. T'expliquem què compta en cada cas.
Llegir article →Visita tècnica gratuïta a Can Fatjó i pressupost tancat per escrit. Resposta en 24 h.