El Camp de l’Arpa va començar a edificar-se el 1845, fora del pla Cerdà, i per això els seus carrers no segueixen la quadrícula de l’Eixample que gairebé el toca. Es nota per dins: finques de l’època fabril, passatges estrets i una trama per a la qual l’Ajuntament va preparar el 2022 un pla de protecció. Abans de dibuixar la teva reforma mirem la fitxa de la teva finca, no quan ja has comprat els materials.
El barri va néixer com a part de la Muntanya de Sant Martí de Provençals, amb molins fariners, teuleries i fàbriques tèxtils i químiques, i amb els obrers que arribaven de Catalunya i d’Aragó. Per això els carrers Còrsega, Rosselló i Provença, que vénen de l’Eixample, moren al carrer Rogent: allà s’acaba la quadrícula. Del costat del barri manen els passatges, els interiors d’illa amb teixit tradicional i els petits conjunts d’habitatges que el pla municipal assenyala com a àmbits propis. Per a tu vol dir que cuina, bany i instal·lacions es reformen amb normalitat, però façana, pati o alçada es consulten abans a la fitxa de la finca.

En un barri sense quadrícula no hi ha dues finques iguals. Aquestes són les quatre situacions que més vegades demana resoldre un habitatge d’aquí.
Edificis aixecats des de mitjan segle XIX al costat de molins, teuleries i fàbriques, per a veïns que arribaven a treballar-hi. Aquí la parcel·la i els murs diuen més que qualsevol plànol: obrim una cala per veure quin mur carrega, de què està fet el forjat i per on baixen les baixants, i amb això decidim què s’enderroca i què es reforça.
Els passatges de l’entorn del passeig de Maragall, com el de Puigmadrona, són carrers molt estrets, i el pla municipal els inclou entre els àmbits de regulació específica. L’obra s’organitza amb el veí enganxat i cada sac pujat a mà, per fases curtes, i el que es veu des del passatge es consulta abans d’encarregar-lo.
Fora del carrer Rogent i el seu entorn hi ha poca activitat en planta baixa, segons els mateixos veïns en el procés del pla. La proposta del 2024 condiciona l’habitatge en planta baixa de certs carrers, de manera que demanem la informació urbanística de la parcel·la i revisem llum, ventilació i alçada abans de parlar de cèdula.
És el cas més concret del barri i el que millor ensenya com treballem: al carrer del Freser vam reformar diversos banys amb la mateixa parella de materials, gris i fusta. La decisió no és la rajola, sinó on es posa cadascuna. Ho expliquem més avall amb el treball acabat.
L’abril del 2022 l’Ajuntament va frenar les llicències d’obra nova, gran rehabilitació i enderroc als dos barris mentre redactava un pla de protecció. Convé saber en quina fase està quan estàs a punt de començar.
L’Ajuntament va delimitar un àmbit d’unes 105 hectàrees i el va plantejar amb una idea: deixar de protegir només edificis solts, com feia el catàleg de l’any 2000, i protegir el caràcter del teixit, amb els seus traçats històrics, els seus passatges i els interiors d’illa. El febrer del 2024 el govern municipal va enllestir una proposta que preservaria 793 finques, prop d’un terç de les dels dos barris, i que prefereix rehabilitar abans que substituir.
Per a un pis cal separar tres coses. La llicència que es va frenar era la d’obra nova, gran rehabilitació i enderroc, no la de reformar una cuina. La fitxa de la teva finca diu si és un element catalogat o si cau en un eix tradicional, com el carrer Rogent, on la proposta fixa criteris de composició per a la façana. I l’estat del tràmit pot haver canviat des del 2024, de manera que el comprovem nosaltres al planejament vigent el dia de la visita. Segons el que vulguis canviar, la pregunta és una altra:
Què mira el pla segons el que canviïs
Tot el que queda dins de l’habitatge i no toca estructura, façana ni pati comú.
El que treu el cap al carrer, al passatge o al pati. En un eix tradicional hi ha criteris de composició.
Una altra planta, un volum nou o refer l’edifici sencer. La proposta prefereix rehabilitar abans que substituir.
Amb ella traiem la fitxa urbanística i veiem si la parcel·la cau a l’àmbit del pla.
A la proposta, el nivell C no admet enderroc i el D només després d’un estudi històric aprovat.
Part dels carrers arrossega alineacions antigues sense executar. Es miren abans de parlar de façana o ampliació.
Si el pla està en informació pública, aprovat o aturat. El confirmem, no el donem per sabut.
Als banys del carrer del Freser la fusta no cobreix parets senceres: es queda on arriba la mà.

Gris i fusta és una parella que en un bany es malmet amb facilitat. Si la imitació fusta puja per massa parets, el bany sembla una sauna; si es queda curta, sembla un error. La regla que seguim és curta: la fusta va on es toca o es mira de prop, que són el frontal de la banyera, el fons de les fornícules i el moble del lavabo, i el porcellànic gris fa la resta.
Les fornícules es replantegen amb la peça sencera perquè no quedin retalls petits a la vista, i els vàters van suspesos: costen més d’instal·lar, però el terra queda continu i el bany es neteja d’un gest. Darrere d’aquest envà curt queda un registre a la paret, perquè la canonada continuï a mà el dia que calgui. L’obra va durar tres setmanes.
Fusta al frontal de la banyera, al fons de la fornícula i al moble del lavabo. La resta, en gris.
Es dibuixa l’obertura perquè el porcellànic la tanqui sense retalls petits.
Terra continu i neteja fàcil, amb un registre per arribar a la instal·lació.
Un perfil fi i fosc que emmarca la dutxa sense sumar un altre color.
Com que el Camp de l’Arpa es va aixecar sense passar pel pla Cerdà, no hi ha illes iguals ni carrers del mateix ample. Als passatges més angosts una furgoneta d’obra pot no arribar a la porta, i això canvia l’organització de l’obra sencera. Es decideix a la visita, mirant el portal i no el mapa.
Amb gairebé 38.000 veïns en unes 74 hectàrees, tampoc no sobra un racó on aturar-se. Quan el vehicle no arriba, la runa surt en sacs i a mà, i les peces grans es pugen per l’escala o no es pugen. Per això mesurem portal, girs d’escala i ascensor abans de comprar una porta, un plat de dutxa o un moble de cuina: el que no passa pel replà és un problema que apareix el primer dilluns.
Una de les línies del pla per als dos barris és recuperar el verd que poden aportar els interiors d’illa privats. Si el teu habitatge té un pati o un terrat, això pesa en reformar-lo: un paviment continu que ho segelli tot va contra aquesta idea, i un que deixi passar l’aigua, amb testos o un tram de terra, encaixa millor.
El que sí fem sempre és resoldre la humitat a l’origen abans de pavimentar, i comprovar amb la comunitat quina part del pati és comuna. El pati d’un veí no es toca pel teu.
Una selecció de reformes al Camp de l’Arpa. Cada projecte, amb el seu tipus, ubicació i treballs realitzats.
Forquilles orientatives al Camp de l’Arpa, a partir de pressupostos reals. El preu final és sempre un pressupost tancat després de la visita.
| Qualitat | Què inclou | Preu per m² | |
|---|---|---|---|
| Econòmica / funcional | Acabats estàndard, distribució sense canvis | 520 – 650 €/m² | |
| Qualitat mitjana | Materials seleccionats, possible redistribució | 750 – 940 €/m² | |
| Gamma alta / luxe | Materials premium i interiorisme de disseny exclusiu | 1.060 – 1.340 €/m² |
Orientatiu. IVA no inclòs. El preu final és un pressupost tancat després de la visita tècnica gratuïta.
De la reforma integral a un gremi concret. Aquests són els nostres serveis principals.
El barri és petit però no uniforme: canvien la finca, el carrer i el que el pla diu de cada tram.
Reformem principalment a:
És la vora del barri que mira cap a l’Eixample i la Sagrada Família. Convé saber de quin costat d’aquest límit cau el teu portal, perquè la fitxa urbanística que mana no és la mateixa a l’eixample que a la trama del Camp de l’Arpa.
El carrer Rogent és l’artèria amb més comerç del barri. Un pis damunt de locals oberts i amb trànsit demana, abans que cuina o bany, fusteria exterior amb bon aïllament acústic, i la proposta del pla la cita com a eix tradicional.
És un dels carrers que delimiten el barri. Un pis amb balcó a un carrer ample i un que dona a un interior d’illa es reformen diferent: el primer pensa en soroll i ventilació; el segon, en pati, llum i humitat.
A l’altre costat de la Meridiana comença el Clot, i l’Ajuntament tracta els dos barris com un sol àmbit de planejament. Si el teu carrer és a la frontera, la fitxa pot ser la de qualsevol dels dos.
I també a:
Geometria oficial de comarques i municipis (ICGC, 2025).
Tot el que has de saber sobre reformar al Camp de l’Arpa: preus, llicències, terminis i ajuts.
Amb la fitxa urbanística de la parcel·la, que es treu amb la referència cadastral. Diu si l’edifici està catalogat, si cau en un eix tradicional i si té afectació de vialitat. La mirem abans de la visita, perquè d’aquí depèn què es pot tocar per fora i quin tràmit porta cada obra. Si el pla continua en tramitació, comprovem en quina fase està.
En principi no. Aquella suspensió es referia a llicències d’obra nova, gran rehabilitació i enderroc, no a una reforma interior com la d’un bany, una cuina o les instal·lacions. El que convé comprovar és quina obra concreta vols fer: si toca façana, pati o estructura, decideix la fitxa de la finca. I l’estat del tràmit el confirmem a la visita.
Sí, amb una altra logística. La runa surt en sacs i a mà, el material es puja per fases curtes i es mesuren portal i escala abans de comprar res de gran. El que es decideix a la visita és on es carrega i a quina hora, i s’avisa els veïns des del primer dia perquè l’escala estigui protegida.
Es pot, però convé no segellar-lo del tot. Una de les idees del pla per als dos barris és recuperar el verd dels interiors d’illa privats, i un paviment que deixi passar l’aigua, amb testos o un tram de terra, encaixa millor que una solera contínua. El que sigui comú o doni als veïns passa abans per la comunitat.
Sí, si la fusta es queda on es toca i el gris fa la resta. Al Freser vam posar la imitació fusta al frontal de la banyera, al fons de les fornícules i al moble del lavabo, i porcellànic gris a les parets. Quan la fusta puja per totes les parets, el bany sembla una sauna.
Depèn del carrer. La proposta del pla que el govern municipal va enllestir el 2024 condiciona l’habitatge en plantes baixes dels carrers que no formen part de la xarxa viària bàsica, de la xarxa de connexió local ni dels eixos d’activitat, i el lligaria a habitatge protegit. Demanem la informació urbanística de la parcel·la i revisem llum, ventilació i alçada per a la cèdula.
Sí, però abans es mira la fitxa. La proposta del pla tracta el carrer Rogent com a eix tradicional, amb criteris estètics i de composició per a les façanes, de manera que material, color i partició han d’encaixar. Moltes vegades es resol amb una fusteria nova de dibuix semblant i vidre acústic, que és el que demana un carrer amb trànsit i comerç.
No: són dos barris del districte de Sant Martí, i el Camp de l’Arpa es va delimitar com a barri propi el 2006. La Meridiana els separa, però l’Ajuntament els ha tractat com un sol àmbit per al pla de protecció. Per a la teva reforma, el que compta és la fitxa del teu carrer. Si ets a prop del límit, mira també la nostra pàgina del Clot.
Guies pràctiques sobre preus, materials, llicències i decisions d’obra per reformar el teu pis amb criteri.
Una gotera gairebé mai entra on es veu la taca. T'expliquem com trobar el punt feble del terrat i quan compensa refer-lo en lloc de fer pedaços.
Llegir article →Locals i comunitatsLa llicència d'obres i la d'activitat no són el mateix ni es demanen en qualsevol ordre. T'expliquem com es coordinen abans de llogar o reformar un local.
Llegir article →Preus i pressupostosAjuntar bany i cuina comparteix tràmit, proteccions, runa i neteja. Els dos projectes es paguen sencers. T'expliquem què compta en cada cas.
Llegir article →Visita tècnica gratuïta al Camp de l’Arpa i pressupost tancat per escrit. Resposta en 24 h.