L’estació de la Sagrera fa dècades que és en obres i els trens hi passen sense parar: es preveu que les vies estiguin acabades entre finals del 2026 i principis del 2027, i els viatgers no la faran servir abans del 2032. Tu no pots esperar això per reformar el pis. El que sí que pots és triar bé la data, la finestra i la ruta de la furgoneta mentre el barri continua obert en canal.
La Sagrera és un barri de tres temps. Un nucli de carrers estrets al costat de la plaça de Masadas, de quan pertanyia al municipi de Sant Martí de Provençals i no al de Sant Andreu. Una Meridiana que, a partir dels seixanta, el va partir en dos i el va omplir de blocs. I, sobre els terrenys de l’antiga fàbrica Hispano-Suiza, torres de dotze i catorze plantes. Reformar aquí comença per saber en quin dels tres vius, perquè l’accés, l’ascensor i la comunitat no s’assemblen en res.

No és el mateix pujar un sofà en un muntacàrregues de dotze plantes que baixar runa per un carrer d’un sol carril.
Abans dels seixanta el barri era de cases baixes i tallers a peu de carrer, i algunes encara hi són. El que decideix la reforma és sota els peus: solera, humitat que puja pel mur i desguàs del pati. És l’encàrrec del carrer de Garcilaso, que s’explica més avall.
Edificis dels seixanta als vuitanta als costats de l’avinguda, com l’edifici Meridiana, del 1965. Són blocs amb dècades d’instal·lacions comunes i molt veí a prop: la reforma es planifica al voltant de l’ascensor, l’escala i les franges de soroll.
Les aixecades sobre la fàbrica dels Hispano-Suiza a partir del 1970. Amb una baixant que creua dotze o catorze pisos, l’obra d’un bany es pensa també per als veïns de dalt i de baix, i el muntacàrregues es reserva per franges.
Carrers d’un carril i voreres estretes, algunes ja de plataforma única i sense aparcament. El pis pot ser petit i antic, i el repte és la runa: surt en sacs i a mà, i el vehicle s’agenda amb antelació.
El pla es va pensar als noranta i la primera pedra de l’estació és del 2010. Avui el que veus són tres obres diferents, cadascuna amb el seu calendari.
L’estructura ferroviària, les vies i l’electrificació es preveu que estiguin acabades a finals del 2026 o principis del 2027. El concurs per a l’edifici de l’estació estava previst per al 2026, i els viatgers no hi podran entrar abans del 2032. El parc del Camí Comtal, de més de quatre quilòmetres sobre les vies cobertes, té obert un tram curt al sud, entre la Torre del Fang i el pont de Felip II, i cap data per a la resta.
La tercera obra és la que més es nota en el dia a dia. La reforma de la Meridiana entre el carrer de Felip II i el passeig de Fabra i Puig va començar a l’abril del 2025, amb divuit mesos previstos, i va obligar a traslladar parades i capçaleres d’autobusos interurbans. Les dates oficials es mouen: les mirem la setmana abans de cada lliurament gran, no el dia de la signatura.
De tot això en traiem una conclusió pràctica: no cal esperar que acabi res per reformar, i sí que convé decidir aviat tres coses, segons on sigui el teu carrer.
Què canvia segons on caigui el teu portal
Soroll de fons continu i accessos que es mouen amb les obres.
Carrers d’un carril, voreres estretes i sense aparcament als ja pacificats.
Ascensor compartit per molts habitatges i una comunitat gran.
Es revisen la setmana de cada lliurament gran i no en signar el contracte.
Davant de les vies o l’avinguda, la finestra és la partida que més es nota. Es pressuposta a part.
On s’atura la furgoneta i quant es porta a mà des d’allà fins al teu portal.
Un buit per als talls que ningú va avisar, anotat al calendari d’obra.
La Hispano-Suiza se’n va anar a la Zona Franca el 1971 i el seu solar es va repartir entre un parc, una escola i blocs d’habitatges. Mig segle després, són edificis grans amb comunitats grans.
La fàbrica va obrir el 1911 i va arribar a ocupar més de vuit hectàrees. El pla del 1970 va destinar unes tres hectàrees i mitja a l’actual parc de la Pegaso, una altra i mitja a una escola i una mica més de tres a blocs de dotze i catorze plantes.
En un edifici així, una avaria al teu bany la pateix el veí de vuit pisos més avall, les instal·lacions comunes ronden els cinquanta anys i la inspecció tècnica (ITE) és ja obligatòria. La comunitat és gran, i un acord sobre coberta o ascensor porta el seu temps, de manera que la teva reforma no pot dependre’n.
El que fem és pactar amb l’administrador la franja de l’ascensor i del muntacàrregues, protegir la cabina i el portal i acotar el treball humit. Si cal canviar la baixant, es coordina amb una intervenció de tota la columna i no només amb el teu tram.
És el coll d’ampolla de l’obra: es reserva per franges i es protegeix amb cartró i fusta.
Un canvi afecta tota la vertical, no només el teu pis.
Obligatòria a partir dels 45 anys. Si no la tens, la demanes a l’administrador.
Es pacta amb l’escala quines hores admeten martell percussor.
El 2026 vam reformar de dalt a baix una planta baixa amb pati al carrer de Garcilaso: 90 m² i setze setmanes d’obra. El millor actiu de la casa és el pati, i la reforma gira al seu voltant: gespa artificial i paviment porcellànic a fora i, a dins, el mateix paviment de gran format a tot l’habitatge, perquè la casa sembli més gran.
En qualsevol planta baixa amb pati la primera comprovació és la humitat: solera, arrencada de murs i desguassos. La fusteria d’alumini al pati és la que dona llum a la planta, i per això es tria amb tanta cura com el terra.
El nucli antic de la Sagrera s’organitza al voltant de la plaça de Masadas, on hi va haver el mercat, i de carrers d’un sol carril amb voreres molt estretes. S’han anat pacificant amb plataforma única, i amb això desapareix l’aparcament. El carrer de Cortit, d’uns 150 metres, es va anunciar com l’últim vial del nucli per pacificar i uneix la plaça amb el parc de la Pegaso.
Per a una obra vol dir que no hi ha on deixar un contenidor: la runa surt en sacs, el material entra en vehicle petit i, si cal, es demana permís per ocupar la via. La pregunta de la visita és sempre la mateixa: quants metres es porten a mà des d’on s’atura la furgoneta?
La Festa Major cau a la segona quinzena de novembre, l’últim diumenge abans d’Advent, amb la batalla de confeti a la mateixa plaça de Masadas. És la setmana en què no volem la teva runa allà.
Una selecció de reformes a la Sagrera. Cada projecte, amb el seu tipus, ubicació i treballs realitzats.
Forquilles orientatives a la Sagrera, a partir de pressupostos reals. El preu final és sempre un pressupost tancat després de la visita.
| Qualitat | Què inclou | Preu per m² | |
|---|---|---|---|
| Econòmica / funcional | Acabats estàndard, distribució sense canvis | 520 – 650 €/m² | |
| Qualitat mitjana | Materials seleccionats, possible redistribució | 750 – 940 €/m² | |
| Gamma alta / luxe | Materials premium i interiorisme de disseny exclusiu | 1.060 – 1.340 €/m² |
Orientatiu. IVA no inclòs. El preu final és un pressupost tancat després de la visita tècnica gratuïta.
De la reforma integral a un gremi concret. Aquests són els nostres serveis principals.
El barri no s’acaba als seus carrers: limita amb tres més, i la furgoneta nota la frontera.
Reformem principalment a:
Carrers al costat del recinte ferroviari i del futur parc del Camí Comtal. Viure aquí implica obra pública durant anys, i per això convé pensar des del primer dia en la finestra i en la ruta d’entrada.
Cap al nord el barri enllaça amb el nucli de Sant Andreu de Palomar, que té el seu propi pla de protecció. Si casa teva cau a l’altre costat de la frontera, la fitxa urbanística és una altra.
Al sud, Felip II separa la Sagrera de Navas, un barri força més dens. Per a una obra vol dir veïns més a prop i menys lloc per al contenidor.
A l’oest, el polígon del patronat dels cinquanta, amb carrers amples. El mateix dia pots lliurar material en un carrer ample del Congrés i en un d’un sol carril de la Sagrera vella.
I també a:
Geometria oficial de comarques i municipis (ICGC, 2025).
Tot el que has de saber sobre reformar a la Sagrera: preus, llicències, terminis i ajuts.
Directament no: la teva obra és interior i no depèn de les vies ni de l’estació. El que canvia és l’entorn, amb talls, desviaments i parades d’autobús que s’han mogut amb la reforma de la Meridiana entre Felip II i Fabra i Puig. Revisem aquests talls la setmana de cada lliurament gran i decidim aleshores per on entra la furgoneta.
No: els viatgers no hi entraran abans del 2032, i es preveu que les vies estiguin acabades entre finals del 2026 i principis del 2027. Esperar sis anys per tenir una instal·lació segura o un bany que funcioni no té sentit. El raonable és reformar per viure millor ara i no recolzar la decisió en una promesa de plusvàlua que ningú pot garantir, tampoc nosaltres.
Una fusteria amb trencament de pont tèrmic i vidre laminat acústic, ben segellada a la instal·lació; el vidre sol no n’hi ha prou. El soroll també entra per la caixa de persiana i per les reixetes de ventilació, així que es mira tot el buit. A la visita ho mesurem i t’expliquem què millora cada opció a la teva façana i què no, abans de comprar res.
És habitual en plantes baixes i gairebé mai s’arregla amb pintura. La humitat sol pujar pel mur des de la solera o entrar per un desguàs del pati mal resolt. Es diagnostica abans de tocar res, amb cales, mesura a l’arrencada del mur i revisió del drenatge. Només després es tria entre tractar el mur, reposar la solera o refer el desguàs.
Sí, però a través d’una franja pactada. En un edifici gran l’ascensor l’usen tots, així que reservem amb l’administrador un horari de muntacàrregues i protegim cabina i portal. Les peces llargues es mesuren abans de comprar-les, i la baixant del teu bany pertany a tota la vertical, no només al teu pis.
Quasi mai. Són carrers d’un carril amb voreres estretes, molts ja de plataforma única i sense aparcament, així que la runa surt en sacs i en vehicle petit. Si cal ocupar la via, es demana el permís. A la visita mesurem quant es porta a mà, perquè això condiciona el termini més que la mida del pis.
La cèdula d’habitabilitat i el certificat energètic en vigor. El barri està servit per les línies L1, L5, L9 i L10 de metro i per les R3, R4 i R12 de Rodalies, i això es nota en llogar, però cap dels dos papers es negocia. Els tramitem nosaltres i els lliurem juntament amb la resta de la documentació de l’obra.
Guies pràctiques sobre preus, materials, llicències i decisions d’obra per reformar el teu pis amb criteri.
Una gotera gairebé mai entra on es veu la taca. T'expliquem com trobar el punt feble del terrat i quan compensa refer-lo en lloc de fer pedaços.
Llegir article →Locals i comunitatsLa llicència d'obres i la d'activitat no són el mateix ni es demanen en qualsevol ordre. T'expliquem com es coordinen abans de llogar o reformar un local.
Llegir article →Preus i pressupostosAjuntar bany i cuina comparteix tràmit, proteccions, runa i neteja. Els dos projectes es paguen sencers. T'expliquem què compta en cada cas.
Llegir article →Visita tècnica gratuïta a la Sagrera i pressupost tancat per escrit. Resposta en 24 h.