Una cuina de quinze metres quadrats comença a 6.209 € amb qualitat funcional, puja a 8.580 € en qualitat mitjana i arriba a 16.235 € en gamma alta. La xifra és base sense IVA i ja inclou mobiliari, taulell i aparells; a les targetes apareix oberta amb el 5 % per sota i el 20 % per sobre de la calculadora. És la cuina més gran que calculem i costa un 25 % més que la de sis metres, amb dues vegades i mitja la seva superfície. A aquesta mida la pregunta ja no és si hi cap una illa, sinó què cal portar-li i per on surt el fum.

Acabats estàndard, sense canviar la distribució
Materials seleccionats, possible redistribució
Materials premium i interiorisme
Preus orientatius · IVA no inclòs · no constitueixen una oferta vinculant. La teva xifra exacta surt de la visita tècnica gratuïta, tancada per partides.
Amb uns 3,50 per 4,30 metres, una cuina de 15 m² és una estança més de la vida diària, i apareix en cases, àtics i pisos grans on algú ha sumat cuina, office i menjador. El pressupost parteix d’uns 6,0 metres lineals de front: prou per separar la zona d’aigua, la de foc i la de fred, i encara per a un rebost alt.
A aquesta mida l’illa hi cap, amb els seus 90 cm de pas lliure pels quatre costats: una de 180 × 90 cm ocupa 3,60 × 2,70 m de planta. El que no cap al preu d’aquesta pàgina és el que aquesta illa porta amb si quan porta aigüera o placa: un desguàs amb pendent sota el terra, aigua, corrent al centre de l’estança i una campana que ja no penja d’una paret.
Per això, a 15 m², les preguntes deixen de ser de superfície i passen a ser de recorreguts: per on arriba l’aigua, per on surt l’aire i què fa el terra continu entre la zona de cuinar i la de menjar. I si també vols una taula, el compte canvia: una illa d’aquesta mida i una taula de sis només s’avenen en una estança més ampla que 3,50 m o oberta a un menjador.

Aquí tanca l’argument de les cinc pàgines de cuina. Amb 4.965 € de preu de projecte funcional en sis metres i 6.209 € en quinze, la diferència és de 1.244 €, un 25 %, encara que la superfície es multipliqui per dos i mig i el front es dupliqui.
No hi ha cap màgia en això. Entre l’una i l’altra es repeteixen la campana amb el seu conducte, l’aigüera, els tres punts d’aigua i el gruix del circuit elèctric. El que creix són sis metres de moble en lloc de tres, amb el seu taulell i amb divuit metres quadrats d’enrajolat en comptes de set.
L’altra palanca pesa molt més. Pujar aquesta mateixa cuina de funcional a gamma alta la porta de 6.209 € a 16.235 €, dues vegades i mitja. Quan algú dubta si li compensa una cuina gran, la resposta és que la superfície gairebé mai és la decisió cara: ho és el moble, i el que s’hi encastra.

Una illa de moble, sense instal·lacions, és mobiliari normal i no canvia el preu d’aquesta pàgina. L’illa de debò, amb aigüera o amb placa, és una altra obra, i es resol en tres trams que no es poden pensar per separat.
Primer, el desguàs, que és pura geometria: quatre metres és el màxim que el DB HS 5 admet entre el sifó d’una aigüera i la baixant, i al pendent mínim, el 2,5 %, aquests quatre metres demanen deu centímetres de caiguda sota el paviment. En una estança de 3,50 × 4,30 m, amb l’illa al centre i la baixant en un racó o en una altra paret, el compte pot no sortir.
Després, la força: una placa d’inducció demana la seva pròpia línia de 6 mm², el circuit C3 que el REBT reserva a cuina i forn, i aquesta línia arriba pel terra fins al centre de l’estança; els endolls de l’illa pengen del C5. I finalment el fum, que mereix secció pròpia.
Per a una cuina, el DB HS 3 demana dues coses: un extractor connectat a un conducte propi, que no sigui el de la ventilació general, i una zona de cocció capaç de treure 50 l/s. Quan diverses campanes comparteixen aquest conducte, cadascuna necessita una vàlvula automàtica que obri la seva connexió només mentre funciona. És el primer que es mira en un shunt que ja existeix.
La boca d’expulsió va, segons aquest document, a la coberta de l’edifici, separada 3 m com a mínim de finestres, portes exteriors i espais habituals com terrasses o galeries. Si l’edifici ja té un shunt, s’aprofita quan compleix; si cal fer-ne un de nou fins a coberta, o treure el fum per una façana, es toca un element comú, i a Catalunya la propietat horitzontal es regeix pel Codi civil: el seu article 553-36 exigeix comunicar l’obra a la comunitat i demanar l’acord de la junta quan s’alteren elements comuns. A això se sumen les ordenances municipals, que poden regular les sortides de fums a façana. Ho comprovem abans de pressupostar.
Per això l’illa amb campana integrada al sostre, com la de la nostra obra de la Vila Olímpica, que porta la placa de gas a l’illa i la campana encastada per no tallar la vista, no es decideix al catàleg: es decideix amb el conducte a la vista. I per això, si el fum no té una sortida raonable, la fórmula que més recomanem és la contrària, amb placa i campana contra la paret i l’illa com a superfície.
Quan cuina i menjador comparteixen estança, el primer que es veu és el terra. Partir-lo en dos materials per marcar les zones és la temptació de tots els catàlegs i sol deixar dues habitacions sense envà. Un sol paviment, amb una sola disposició de peces, i les zones es diferencien amb els mobles i amb la llum.
La llum es pensa en dos circuits. Per treballar fa falta una llum clara i directa sobre el taulell; per menjar, una altra de càlida i baixa sobre la taula. Són dues línies elèctriques i dos tipus de lluminària, i es decideixen abans de tancar el cel ras, no després, quan ja no hi ha per on passar un cable.
Queda el soroll. Un paviment dur, fronts llisos i un sostre llis retornen el so, i un sopar amb molta gent pot resultar esgotador sense que ningú sàpiga per què. Un tèxtil, un panell absorbent o un tram de sostre amb absorció sobre la taula ho corregeix, i surt barat si es preveu a temps.
Es buida l’estança i es marquen a terra, a escala real, l’illa i la zona de la taula. A aquestes mides l’error habitual no és que alguna cosa no hi càpiga, sinó que les dues zones es trepitgin.
Tres punts d’aigua, el circuit elèctric amb els punts de llum de les dues zones, el conducte de fums i, si l’illa porta aigua o placa, la seva connexió per sota del paviment.
Divuit metres quadrats de front enrajolat, el paviment corregut amb sòcol per les dues zones i l’encaixonat de sostre si la campana s’encasta.
Sis metres lineals de moble, l’illa ancorada i anivellada, taulells, aigüera, aixetes, campana i aparells. Prova de tot, neteja final i repàs amb el cap d’obra.
2,5–3 setmanes d’obra · cada fase espera l’anterior — Entre dues setmanes i mitja i tres, el termini més llarg de la sèrie, i la raó és la suma: divuit metres quadrats d’enrajolat, un paviment continu que cobreix cuina i menjador, el cel ras corregut i, gairebé sempre, el desguàs de l’illa sota aquest paviment. Cap fase és llarga per si sola; és que van en sèrie i no se solapen. La referència amb termini confirmat continua sent la cuina de 9 m² de Sant Cugat, en 2 setmanes, i des d’aquí cap amunt. El moble s’encarrega el dia de la signatura.
Llicència: quin tràmit demana una cuina de quinze metres. Comunicat previ d’obres si tot queda dins de l’habitatge i no es toca l’estructura. A quinze metres cal preguntar-se com es va arribar a aquesta superfície: una cuina-menjador sol ser el resultat d’enderrocar un o diversos envans, i si algun és de càrrega, el tràmit passa a llicència d’obra major amb projecte, llinda calculada i direcció tècnica. La sortida de fums pot necessitar la conformitat de la comunitat si el conducte és nou. Tot es verifica abans de pressupostar.
No totes les retallades tenen el mateix efecte: aquestes són les partides on estalviar és intel·ligent i aquelles on acaba sortint car.
Cinc cuines amb el mateix abast i el mateix criteri: l’únic que canvia és el front. Entre la de sis metres i la de quinze, la xifra funcional puja 1.244 € (un 25 %) mentre que la superfície es multiplica per 2,5 i el front es duplica, i per això l’€/m² es redueix a la meitat sense tocar la qualitat.
| Superfície | Funcional | Qualitat mitjana |
|---|---|---|
| Quinze metres, amb illa (~6,0 ml de front) | 6.209 € · 414 €/m² | 8.580 € · 572 €/m² |
| Sis metres, el passadís (~3,0 ml de front) | 4.965 € · 828 €/m² | 6.906 € · 1.151 €/m² |
| Dotze metres, amb península (~5,0 ml de front) | 5.794 € · 483 €/m² | 8.022 € · 668 €/m² |
* Preus orientatius, base sense IVA. Varien segons l’estat previ del pis, el municipi i les qualitats escollides.
Carrer de Verdaguer, Vicpis de 75 m²10 setmanesObra realCuina amb rajola metro grisa en una finca antiga de VicFront de rajola metro grisa amb taulell d’efecte pedraCuina d’una reforma integral de 75 m², no una cuina soltaEls balcons de llibret de la finca van continuar al seu llocEl preu és el de l’habitatge sencerCost orientatiupreu del pis sencer, no només de la cuina · base sense IVA59.500–62.000 €
Carrer Major, Santa Coloma de Gramenetpis de 120 m²16 setmanesObra realCuina amb illa en un pis de 120 m² a Santa ColomaCuina amb illa de fusta que treballa de cara al menjadorParquet de roure en espiga de paret a paret a la planta principalFotografiada durant els últims rematsEl preu és el dels 120 m² del pisCost orientatiupreu del pis sencer de 120 m² · base sense IVA111.500–122.500 €Les que solen sorgir abans de signar un pressupost.
Des de 6.209 € en qualitat funcional fins a 16.235 € en gamma alta, i 8.580 € al tram mitjà; són xifres sense IVA que inclouen mobiliari, taulell i aparells. Queda fora portar aigua, desguàs i força a una illa, que es valora després de mesurar la distància a la baixant.
Depèn de la forma de l’estança. Una illa de 180 × 90 cm amb 90 cm de pas pels quatre costats demana 3,60 × 2,70 m només per a ella, i en una estança de 3,50 × 4,30 m això deixa una franja de menys d’un metre: la taula només hi cap si la cuina s’obre a un menjador o a una sala d’estar. Es comprova amb cinta d’obra a terra, a escala real, el primer dia.
El moble, i de molt. De sis a quinze metres el preu de projecte funcional puja 1.244 €, un 25 %; de funcional a gamma alta, en quinze metres, passa de 6.209 € a 16.235 €, dues vegades i mitja.
En una cuina oberta el fum i l’olor arriben al sofà, així que la campana ha de treure l’aire de debò per un conducte propi i no recircular-lo. El DB HS 3 demana aquest conducte i 50 l/s a la zona de cocció; si la campana va encastada sobre l’illa, el conducte i el seu registre queden dins de l’encaixonat de sostre.
Sí, però cal una línia elèctrica pròpia pel terra i una campana a sobre, i és el que més encareix l’estança. Quan el fum no té una sortida fàcil, l’alternativa que més recomanem és la placa contra la paret i l’illa com a superfície.
Depèn de l’edifici i de la comunitat. El DB HS 3 situa la boca d’expulsió a la coberta, i portar un conducte a la façana és tocar una cosa que no és només teva: la comunitat ha d’assabentar-se’n abans de l’obra i aprovar-ho en junta si s’alteren elements comuns. Es comprova abans de pressupostar.
Sí: el preu de projecte cobreix el mobiliari, el taulell i els aparells, i l’obra sencera. El que queda fora és a l’apartat «No inclòs», i a aquesta superfície el més rellevant és portar aigua i força a l’illa.
Reformes integrals a Barcelona i a tot Catalunya. Pressupost tancat per partides, un cap d’obra dedicat que t’informa regularment i garantia per escrit.
Visita tècnica gratuïta, pressupost tancat per partides i calendari per escrit. El que signem és el que pagues.