Una cuina de dotze metres quadrats suma 5.794 € en qualitat funcional, 8.022 € en qualitat mitjana i 15.471 € en gamma alta, base sense IVA i amb el mobiliari, el taulell i els aparells ja comptats. Les targetes obren aquesta xifra amb el 5 % per sota i el 20 % per sobre de la calculadora. Davant de deu metres la diferència és de 276 €. A partir d’aquí el que mou la factura no és la superfície sinó una decisió de planta: si la cuina es queda tancada o s’obre a la sala d’estar, i si el que surt de la paret és una península o, quan l’estança ho permet, una illa.
Reformar una cuina de 12 m² costa, de manera orientativa i sense IVA, de 5.600 a 7.000 € en qualitat funcional, de 7.700 a 9.700 € en mitjana i de 14.700 a 18.600 € en gamma alta. El que mou la factura és la planta, no la superfície: obrir la cuina a la sala d’estar o portar aigua a un moble central sense paret no entra al preu. La península és gairebé sempre l’opció.
Preus orientatius · IVA no inclòs. No és una oferta vinculant.

Acabats estàndard, sense canviar la distribució
Materials seleccionats, possible redistribució
Materials premium i interiorisme
Preus orientatius · IVA no inclòs · no constitueixen una oferta vinculant. La teva xifra exacta surt de la visita tècnica gratuïta, tancada per partides.
Una cuina de 12 m² ronda els 3,00 per 4,00 metres i ja no sempre és una habitació tancada: moltes existeixen perquè algú va enderrocar un envà i va sumar la cuina a una sala d’estar. És la primera mida de la sèrie en què cal repartir l’espai entre un front de treball, un moble central i una zona per menjar.
El pressupost parteix d’uns 5,0 metres lineals de front. Amb aquesta longitud la península és l’aposta segura: un tram de baixos que surt d’una paret, fa de barra, separa sense tancar i només necessita pas lliure per un costat llarg. L’illa demana 90 cm lliures pels seus quatre costats, i amb una de 120 × 80 cm són 3,00 × 2,60 m només per a ella: aquí és l’excepció, no la norma.
I per davant de les dues queda la pregunta que decideix el tràmit i el preu: si la cuina s’obre a la sala d’estar, què és aquest envà? Abans de dibuixar res es fa una cala. Si no és de càrrega, són enderroc i acabats; si ho és, hi ha llinda calculada, projecte tècnic i llicència d’obra major, i la cuina que dibuixaves pot canviar de lloc.
La taula afegeix un altre compte: una de quatre places, amb les cadires retirades, demana un quadrat d’uns 2,00 × 2,00 m lliures. A 12 m² això vol dir gairebé sempre triar entre una taula còmoda i un moble central gran, i la península és la que menys destorba la taula.

Passar de 6 a 12 m² duplica la superfície i fa pujar el preu de projecte funcional de 4.965 a 5.794 €, que són 829 €. Si el que decidís fos la superfície, aquesta cuina costaria el doble. No ho fa perquè es repeteixen la campana amb el seu conducte, l’aigüera i els tres punts d’aigua, i el circuit elèctric només suma algun punt de llum.
El que sí que creix és el front, de 3,0 a 5,0 metres lineals: dos mòduls més de baixos i d’alts, un taulell més llarg i catorze metres quadrats d’enrajolat en lloc de set, com els de la foto. Aquí van els diners, i no als sis metres de superfície de més.
El consell que donem a la visita és senzill: amb 12 m², els diners rendeixen més en el moble que en el metre, i la decisió realment cara és la planta, no la superfície. I si dubtes entre deu i dotze metres perquè tems que el segon es dispari, la diferència al quadre de preus són 276 €.

La diferència entre una península i una illa no és d’estil, és d’instal·lacions. La península surt d’un tram que ja té paret al darrere i per tant pot agafar d’allà l’aigua, el desguàs i el corrent. L’illa no toca cap paret, i tot el que porti a dins ha d’arribar pel terra.
Per a l’aigüera això té una regla concreta. Segons el DB HS 5, una aigüera amb sifó propi no pot quedar a més de 4,00 m de la baixant, i el seu desguàs necessita baixar entre 2,5 i 5 cm per cada metre. Amb la baixada mínima, quatre metres de recorregut són deu centímetres de desnivell que cal construir sota el paviment. En una península arrambada a la paret de la baixant surt sol; en una illa al centre d’una cuina de 3,00 × 4,00 m pot no sortir.
Per això, quan la baixant queda lluny, la fórmula que recomanem és una península o una illa sense aigüera ni placa, només amb superfície de treball i emmagatzematge, i tota la lampisteria contra la paret. No és un premi de consolació: és la solució que no obre el terra.
A la nostra obra de la Vila Olímpica l’encàrrec era obrir la cuina a la sala d’estar sense que la cuina se’n mengés la sala. La resposta van ser fronts negres mats que es llegeixen com un moble més, un taulell de fusta massissa, la campana integrada al sostre per no tallar la vista i el mateix terra de roure a les dues zones.
Tot això es dibuixa després del que no es veu. Primer s’obre una cala a l’envà: si només divideix, el compte és d’enderroc, enllaç de paviments i cel ras corregut; si és de càrrega, calen llinda calculada, projecte tècnic i llicència d’obra major, amb direcció tècnica.
Després ve el terra, que decideix si l’estança es llegeix com una peça o com dues. Un sol paviment a cuina i sala d’estar evita la trobada visible, i obliga a rematar l’enllaç on abans hi havia l’envà.
La cala és una obertura petita a l’envà per veure de què està fet i què porta a dins. Es fa a la visita, abans que ningú dibuixi la cuina, perquè té tres resultats possibles i cadascun costa diferent.
El primer és un envà que només divideix: s’enderroca, s’enllacen els dos paviments, es refà el cel ras i l’obra continua per comunicat previ. El segon és un mur que carrega: cal calcular la llinda que el substitueix, redactar el projecte tècnic i demanar llicència d’obra major, amb un tècnic que dirigeixi l’obra i la signi, i la cuina pot acabar en un altre lloc. El tercer és un envà que divideix però amaga alguna cosa que no es mou a la lleugera, una baixant, un conducte de fums o el quadre elèctric, i aleshores el plànol es dibuixa al voltant.
El tercer cas és el que menys es comenta i el que més pot canviar el disseny: una baixant enmig del buit mana sobre on pot anar l’aigüera, i per tant sobre la península.
Es buida la cuina i s’obre una cala si hi ha un envà per enderrocar. Amb cinta d’obra es dibuixa a terra la península o l’illa a escala real, abans de tocar la resta.
Tres punts d’aigua, circuit elèctric amb endolls, conducte de fums i, si el moble central porta aigua, el seu desguàs sota el paviment amb el pendent resolt fins a la baixant.
Catorze metres quadrats de front, el paviment amb el seu sòcol i, si la campana s’encasta, l’encaixonat de pladur amb registre i il·luminació perimetral.
Cinc metres lineals de moble, el bloc central ancorat i anivellat, taulells, aigüera, aixetes, campana i aparells. Prova de tot i repàs de lliurament.
2–2,5 setmanes d’obra · 2 setmanes si el moble central no porta aigua ni placa — Entre dues setmanes i dues i mitja. És una mica més que les 2 setmanes de la nostra cuina de 9 m² de Sant Cugat, i no per la superfície: el que allarga el calendari és el desguàs del moble central, que va sota el paviment i obliga a esperar el fraguat abans de pavimentar, i l’encaixonat del sostre si la campana s’encasta. Sense instal·lacions al moble central torna a ser de dues setmanes. El termini de fabricació del moble corre a part des de la signatura.
Llicència: quin tràmit demana una cuina de dotze metres. Comunicat previ d’obres si tot continua dins de l’habitatge. A dotze metres el supòsit més habitual és un altre: la cuina existeix perquè es va obrir a la sala d’estar. Si l’envà que s’enderroca era de càrrega, el tràmit passa a llicència d’obra major, amb projecte, llinda calculada i direcció facultativa. També es miren les normes de la comunitat sobre sortides de fums abans de decidir on va la campana, i el Codi civil de Catalunya (art. 553-36) obliga a avisar la comunitat abans de començar i a comptar amb l’acord de la junta si l’obra altera algun element comú.
No totes les retallades tenen el mateix efecte: aquestes són les partides on estalviar és intel·ligent i aquelles on acaba sortint car.
Carrer de Verdaguer, Vicpis de 75 m²10 setmanesObra realCuina en una reforma integral de finca antiga a VicCuina d’un pis de finca antiga refet sencerFront de rajola metro grisa i taulell d’efecte pedraGelosies de llistons de pi que separen el rebedor de la sala d’estar sense treure llumEl preu és el del pis complet, no el de la cuinaCost orientatiupreu del pis sencer, no només de la cuina · base sense IVA59.500–62.000 €
Carrer de Balmes, Barcelonapis de 45 m²Obra realCuina fosca amb front de relleu a BalmesRecopilació de banys i cuines reformats en un mateix encàrrecFronts ceràmics molt diferents entre si, de l’hexàgon al metroAmb les fases d’obra a la vista, no només l’acabatEl preu cobreix el conjunt de banys i cuinesCost orientatiupreu de la recopilació de banys i cuines · base sense IVA19.000–21.000 €Les que solen sorgir abans de signar un pressupost.
Des de 5.794 € en qualitat funcional fins a 15.471 € en gamma alta, amb 8.022 € pel mig; tot sense IVA i amb mobiliari, taulell i aparells inclosos. Queda fora portar aigua o força a un moble central sense paret, que es valora després de mesurar la distància a la baixant.
Península, gairebé sempre. L’illa demana 90 cm lliures pels seus quatre costats, i amb una de 120 × 80 cm això són 3,00 × 2,60 m només per a ella: en una cuina de 3,00 × 4,00 m hi cap, però no deixa lloc per a una taula. La península dona barra i treball amb un sol costat de pas.
No té una xifra única i no és al preu d’aquesta pàgina, perquè depèn de si l’envà és de càrrega. Si és divisori: enderroc, enllaç de paviments i cel ras. Si és de càrrega: cala, llinda calculada, projecte i llicència d’obra major. El primer a la visita és obrir una cala per saber quin dels dos és.
Es pot si el desguàs arriba a la baixant sense passar de 4,00 m i amb una baixada de 2,5 a 5 cm per metre (DB HS 5); si no, l’aigüera es queda contra la paret i el moble central fa de superfície. Ho mesurem a la visita, amb la baixant a la vista.
Taula. L’illa dona superfície de treball, la taula dona el lloc on es queda la família, i un tamboret no substitueix una cadira. A 12 m² recomanem una illa continguda, de 120 × 80 i sense aigua, i una taula de quatre de debò, en lloc d’una illa enorme amb dos tamborets incòmodes.
Sí, i és el que fem servir quan no es vol tallar la vista, com a la nostra obra de la Vila Olímpica. Això sí, el DB HS 3 demana un conducte propi, diferent del de la ventilació general, i una zona de cocció que pugui extreure 50 l/s; la campana necessita també el seu encaixonat, el seu registre i una sortida real.
Perquè el preu de catàleg d’un moble i el d’una cuina contractada sencera no són la mateixa magnitud, i barrejar ambdós preus dona xifres exactes en aparença i falses a la pràctica. Publiquem el preu de projecte, que surt de pressupostos signats, i el desglossament de la teva cuina va amb el teu pressupost.
Reformes integrals a Barcelona i a tot Catalunya. Pressupost tancat per partides, un cap d’obra dedicat que t’informa regularment i garantia per escrit.
Visita tècnica gratuïta, pressupost tancat per partides i calendari per escrit. El que signem és el que pagues.