Cuines reformades en finques de la Part Alta, pisos de l’eixample i blocs de Ponent: instal·lacions noves allà on cal, llum on no n’hi havia i pressupost tancat per partides.
Tarragona no té una cuina típica: en té tres. La de la finca centenària de la Part Alta, entre murs de pedra i escales que s’han guanyat a pols; la del pis de l’eixample, amb la seva galeria i l’alçada de sostres; i la del bloc de Torreforta, de Campclar o de Sant Pere i Sant Pau, aixecat els anys seixanta amb la cuina més petita de la casa. Les reformem totes, cadascuna amb la seva recepta.
A la Part Alta la feina comença per allò que no es veu: instal·lacions heretades que es refan senceres, murs que no accepten regates a la lleugera i una normativa de conjunt històric que respectem i tramitem. A canvi, poques cuines queden com les d’aquí: la pedra i la fusta vella, amb una cuina nova ben posada, no tenen rival.
Als pisos de l’eixample i dels barris de l’interior, la reforma habitual és obrir: cuina a la sala d’estar o a la galeria, frontal continu, i la llum de la Mediterrània fent la resta. I a quatre carrers del port no se’ns escapa el salnitre: ferramentes i mecanismes que l’aguantin i una ventilació ben resolta, que aquí l’aire va carregat de mar.
La paperassa, resolta abans de començar. Una cuina que conserva la distribució entra al primer esglaó de comunicació prèvia que ofereix l’Ajuntament; si es mou un envà, l’obra puja de nivell, i a la Part Alta es demana llicència. Tu tries taulell i acabats; els formularis són cosa nostra.

Abans de triar rajoles cal resoldre el que hi ha a sota. Això és el que apareix una vegada i una altra en obrir cuines aquí.
Lampisteria de plom o ferro i quadres elèctrics curts de potència, sobretot a la Part Alta i en blocs dels anys 60. Es renoven senceres amb la cuina oberta, perquè fer-ho després surt més car, i queden legalitzades amb el seu butlletí.
Prop del port i del Serrallo, el metàl·lic pateix: frontisses picades, guies que s’encallen, mecanismes oxidats. Muntem ferramentes tractades, acabats que no absorbeixen humitat i una extracció que renova l’aire de debò.
La cuina-armari del bloc de Ponent o el fons sense finestra d’una finca del casc antic. La resposta gairebé sempre és obrir, a la sala d’estar o a la galeria, i compensar amb il·luminació per capes: general, sota moble i taulell.
La Viquipèdia descriu el barri com d’arquitectura senzilla i carrers estrets amb poca ventilació. En una casa baixa d’aquestes la campana no té patinet d’instal·lacions on enganxar-se i l’olor es queda: filtre de carbó potent i una finestra que creui amb la porta.
La seu electrònica ordena les reformes per esglaons. La teva cuina cau en un o altre segons si toca o no la distribució i segons el carrer on sigui.
La seu de Tarragona inclou a les comunicacions prèvies sense tècnic els treballs de reforma de cuina i bany en habitatges que mantinguin distribució i habitabilitat. Mobles, taulell, aigüera, instal·lacions i revestiments hi caben. Presentada la comunicació, l’Ajuntament no ha de respondre perquè comencis, i l’obra ha d’arrencar abans de dos mesos.
Enderrocar o moure un envà altera la distribució, i la cuina surt d’aquest primer esglaó. El següent a la seu és la reforma d’un edifici sense tocar estructura ni façanes, que demana memòria valorada o projecte i un full d’assumpció signat per tècnic competent. La seu no detalla què passa amb un envà, i per això preguntem a l’Ajuntament cas per cas.
Queden fora de la comunicació prèvia el casc antic de la Part Alta, les finques catalogades i els vells nuclis de Ferran i Monnars. Allà la cuina és llicència d’obres: l’Ajuntament resol en dos mesos amb projecte i en un sense, i l’obra pot arrencar durant els dos anys següents.
La comunicació prèvia no dona permís per ocupar el carrer. Tallar-lo, carregar i descarregar o plantar una màquina durant menys de 48 hores demana permís previ de la Guàrdia Urbana i les taxes que corresponguin. Als carrerons del casc antic, el contenidor i el camió dels mobles es mesuren abans d’encarregar res.
EMATSA gestiona el cicle de l’aigua a la ciutat. El que en sabem condiciona l’aigüera, el rentaplats i la presa per beure.
En el seu estudi de 2024 sobre l’aigua de l’aixeta, l’OCU compta Tarragona entre les ciutats amb aigua dura, de 30 a 40 ºf. A raó de 10 mg de carbonat de calci per litre i per grau francès, en surten uns 300 a 400 mg/l. És la calç que vela l’aigüera, el bullidor i les resistències del rentaplats.
La pàgina de qualitat d’EMATSA reparteix els seus informes per zones: Tarragona Llevant, Tarragona Casc, el marge dret amb la Canonja, els Pallaresos i el Catllar, entre d’altres. Per triar aixeteria i rentaplats comencem mirant en quina zona és la teva cuina i què diu el seu informe.
EMATSA reconeix al seu web que en certes èpoques de l’any pugen els sulfats i els clorurs per causes naturals, sense risc per a la salut. Es nota en el gust, i per això, amb la cuina oberta, deixem prevista la presa per a un filtre d’osmosi sota l’aigüera si vols beure de l’aixeta.
EMATSA distribueix fins al comptador, i als edificis amb dipòsit comunitari el seu manteniment i neteja són del propietari de l’edifici. Si l’aigua de la teva cuina sap diferent de la del carrer, el primer sospitós és el dipòsit, no la xarxa. Ho preguntem a la visita.
Més de nou de cada deu veïns dels barris de rehabilitació programada viuen en un bloc, i això marca com es reforma una cuina.
L’Ajuntament marca els edificis de 1950 a 1981 com els que acumulen més mancances en aïllament tèrmic i instal·lacions. En un pis d’aquells anys, la cuina sol conservar la canonada i el quadre d’origen encara que la resta s’hagi anat actualitzant.
La convocatòria municipal de 2023 per als entorns de rehabilitació programada (Sant Pere i Sant Pau, Sant Salvador, els barris marítims, l’Eixample, Bonavista, Torreforta, Campclar i altres) s’adreçava a comunitats de propietaris, no a habitatges solts. La cuina d’un sol pis no n’era la destinatària.
L’Eixample de Tarragona té per eix la Rambla Nova, que va arrencar a mitjans del segle XIX amb l’enderroc de la muralla de Sant Joan. Figura entre els entorns de rehabilitació programada de l’Ajuntament. Les seves cuines hereten galeria, sostre alt i conductes d’una altra època, i es miren abans d’obrir a la sala d’estar.
En un bloc la cuina comparteix baixant, patinet d’instal·lacions i escala amb mitja comunitat. El que es pugui resoldre dins del pis es fa dins; el que toqui allò comú es pacta abans de començar i es coordina amb l’obra que la comunitat tingui prevista, per no picar dues vegades la mateixa paret.
Així s’ordena una obra de cuina completa, del mesurament al lliurament.
Visita gratuïta, mesurament al mil·límetre i comprovació de fums, murs i quadre elèctric. Amb això, plànol i pressupost tancat per partides, i data d’inici en ferm en encarregar els mobles.
Proteccions, enderroc, retirada en sacs i les instal·lacions noves al davant: lampisteria, desguassos i circuits. La setmana més sorollosa, avisada a la comunitat amb antelació.
Enrajolat o aplacat, terra, sostre i il·luminació, i el muntatge del mobiliari amb el taulell plantillat. La cuina passa d’esquelet a cuina en qüestió de dies.
Electrodomèstics connectats, silicones, repàs de pintura i neteja d’obra. Recorregut amb tu punt per punt, llista de repassos si n’hi ha i garantia per escrit en lliurar.
Els tres trams de la taula valen per a qualsevol barri. Entre una cuina de la Part Alta i una altra de Ponent marquen la diferència l’edifici, el tràmit i l’aigua, amb cada partida en la seva pròpia línia.
| Tipus de cuina | Què inclou | Forquilla orientativa (€) | |
|---|---|---|---|
| Funcional | Acabats estàndard, solució pràctica | 4.800 – 7.500 € | |
| Qualitat mitjana | Materials seleccionats, millor equilibri | 6.600 – 10.300 € | |
| Disseny / gamma alta | Materials prèmium i interiorisme de disseny | 13.300 – 19.500 € |
Orientatiu. IVA no inclòs. El preu final és un pressupost tancat després de la visita tècnica gratuïta.
Un concepte per línia. Les taxes municipals queden fora del nostre pressupost, tot i que es veuen abans de signar.
A aquestes xifres s’afegeix l’IVA, al 10 % o al 21 % en funció de l’obra, desglossat en la seva línia. Tot el que depengui de l’Ajuntament o de la comunitat es marca al costat de qui decideix, i així cap sorpresa no arriba tard.
El mateix equip i el mateix pressupost tancat, per a la resta de l’habitatge a Tarragona.
Cada ciutat té el seu parc d’habitatge, les seves finques i els seus permisos.
Un únic equip per a tota la reforma, a Barcelona i tota Catalunya.
De la foto al projecte: metres quadrats, termini real i banda de preu de cada obra.
Abans de triar taulell, el que convé aclarir sobre la teva cuina a Tarragona.
La taula d’aquesta pàgina ho resumeix: 4.800-7.500 € sense IVA en qualitat funcional i 6.600-10.300 € en qualitat mitjana. La variable que més pesa a Tarragona és l’estat de les instal·lacions: on hi ha lampisteria i electricitat d’origen convé renovar-les amb la cuina oberta, i el pressupost, tancat i per partides, t’ho diu des del primer dia.
Sí, però per llicència. La comunicació prèvia no arriba al casc antic de la Part Alta, així que la cuina es tramita com a llicència d’obres i l’execució respecta murs i forjats antics. Res d’això impedeix una cuina moderna: només demana un equip que sàpiga on trepitja i un calendari que compti el termini de l’Ajuntament.
Afecta, i es veu al cap de pocs anys: ferramentes picades, tiradors tacats i electrodomèstics que envelleixen abans. Prop del port muntem frontisses i guies amb tractament anticorrosió, evitem acabats que absorbeixin humitat i tenim cura de la ventilació. És la diferència entre una cuina que envelleix malament i una que aguanta.
En la majoria dels casos, sí: els envans d’aquests blocs solen ser divisoris. Ho veiem a la visita i, si cal llinda, es calcula i es tramita amb projecte. Com que moure un envà canvia la distribució, l’obra surt del primer esglaó de la comunicació prèvia. En pisos de 60-70 m² és la reforma que més espai i més llum retorna per euro invertit.
És el que recomanem: planifiquem l’obra entre setembre i juny i coordinem l’accés amb la comunitat encara que no hi siguis. Arribes a l’estiu i la cuina és a punt, sense haver conviscut ni un dia amb la pols.
Depèn de la distribució i del carrer. Una cuina que respecta la distribució entra a la comunicació prèvia sense tècnic, que presentem nosaltres i no necessita confirmació per començar. Amb un envà mogut, l’obra puja d’esglaó; si la cuina és a la Part Alta, en una finca catalogada o a Ferran i Monnars, la via és la llicència. T’ho lliurem fet, amb les seves taxes clares al pressupost.
Dues setmanes si és un canvi de fronts i taulell; tres o quatre si s’obren envans i es renoven instal·lacions. El calendari arriba per escrit amb el pressupost; la runa baixa en sacs, amb permís de via pública quan cal, fins i tot als carrers estrets del casc antic.
Sí: treballem a tota l’àrea, de Torredembarra i Altafulla a Salou, Vila-seca, Constantí, la Canonja i el Catllar, amb la mateixa visita tècnica gratuïta. Si la teva cuina és en un apartament de platja, també sabem bregar amb comunitats de temporada.
Una garantia per escrit de l’obra i les garanties pròpies d’electrodomèstics i mobles, amb les factures a nom teu. Si alguna cosa es desajusta els primers mesos, una frontissa o una junta, vindrem a ajustar-ho sense discussions.
Sí, i ho preferim: avís per escrit abans de començar, horaris de soroll pactats, ús de l’ascensor acordat si n’hi ha i el portal com estava cada tarda. Una comunitat informada és mitja obra tranquil·la, també als edificis de temporada de la costa.
Sí, i amb criteri propi: en un apartament turístic o de temporada hi preval la resistència i la reposició fàcil, amb fronts que es netegen d’una passada, taulell que perdona i electrodomèstics de gamma honesta amb recanvi ràpid. Una cuina bonica que sobreviu a cent llogaters val més que una d’espectacular que no n’arriba a deu.
Nosaltres, i amb papers: desmuntem, separem el que es pot aprofitar, i la runa va en sacs o contenidor al gestor autoritzat, amb justificant. Si algun moble o electrodomèstic és per donar, l’apartem i t’ho diem. Tu no carregues ni una bossa: està inclòs a la partida d’enderroc.
Amb comunicació prèvia, el mateix dia de presentar-la: l’Ajuntament no confirma res, i des d’aleshores corren dos mesos per arrencar. Amb llicència cal esperar la resolució, d’un o dos mesos segons hi hagi projecte o no, i a partir d’aquí es disposa de dos anys per començar.
Dura, segons l’OCU: en el seu estudi de 2024 la situa entre les ciutats d’aigua dura, de 30 a 40 graus francesos, que vénen a ser de 300 a 400 mg de carbonat de calci per litre. EMATSA publica els seus informes per zones de subministrament. Amb la cuina oberta deixem prevista la presa del descalcificador i triem aixeteria amb airejador desmuntable.
Pots beure de l’aixeta: EMATSA analitza l’aigua cada dia i la declara apta. Una altra cosa és el gust, que segons un reportatge del Diari de Tarragona de 2018 és la raó per la qual amb prou feines el 15 % dels tarragonins la beu. Si vols una aigua més neutra, la presa per a un filtre o osmosi sota l’aigüera és barata amb la cuina oberta i complicada després.
Pot afectar l’aigua que arriba a l’aixeta. EMATSA recorda que la seva responsabilitat arriba fins al comptador i que el manteniment dels dipòsits comunitaris correspon al propietari de l’edifici, amb neteja i desinfecció periòdiques. Si notes que l’aigua canvia respecte a la del carrer, comencem per preguntar a la comunitat quan es va netejar el dipòsit.
Els talls programats de la xarxa els avisa EMATSA per correu electrònic a qui es dona d’alta al seu servei gratuït d’alertes. Els de l’obra són els nostres: es tanca la clau de pas del teu habitatge, s’avisa la comunitat amb antelació i es restableix l’aigua cada tarda. Així el tall es mesura en hores, no en dies.
Que hereta d’una altra època galeria, sostres alts i conductes de fums que ja no s’utilitzen. Abans d’obrir a la sala d’estar mirem si la galeria computa com a part de la cuina, en quin estat és la seva fusteria i si el conducte antic es pot recuperar per a la campana. L’Eixample és una de les zones de rehabilitació programada de l’Ajuntament, els ajuts de la qual s’adrecen a comunitats de propietaris.
En un barri de carrers estrets i poca ventilació, la cuina sol quedar-se sense patinet d’instal·lacions on treure la campana. Ho resolem amb un filtre de carbó de qualitat, una finestra practicable que creui amb la porta i acabats que no absorbeixin humitat. Tret de finca catalogada, el Serrallo queda dins l’àmbit de la comunicació prèvia.
Coordinar-la amb l’obra comuna. Els ajuts municipals de rehabilitació programada s’adrecen a comunitats de propietaris, no a cuines soltes. Si la comunitat canviarà baixants o envolupant, convé fer la teva cuina després o deixar acordat com es connecten les baixants noves, per no picar la mateixa paret dues vegades.
Guies pràctiques sobre preus, materials, llicències i decisions d’obra per reformar el teu pis amb criteri.
Una gotera gairebé mai entra on es veu la taca. T'expliquem com trobar el punt feble del terrat i quan compensa refer-lo en lloc de fer pedaços.
Llegir article →Locals i comunitatsLa llicència d'obres i la d'activitat no són el mateix ni es demanen en qualsevol ordre. T'expliquem com es coordinen abans de llogar o reformar un local.
Llegir article →Preus i pressupostosAjuntar bany i cuina comparteix tràmit, proteccions, runa i neteja. Els dos projectes es paguen sencers. T'expliquem què compta en cada cas.
Llegir article →La visita no es cobra: mesurem, decidim quin esglaó de l’Ajuntament et toca i et deixem el pressupost tancat per escrit.