Cuines de pis a Barcelona: galeria que se suma a la cuina, campana sense patinet d’instal·lacions lliure i un tràmit a l’Ajuntament que canvia segons si mous o no un envà. Tu tries els mobles; la xifra i l’obra les du un sol cap d’obra.
Reformar una cuina a Barcelona té les seves pròpies regles, i gairebé totes les posa l’edifici. A les finques antigues la cuina sol viure tancada al pati, amb una galeria annexa que gairebé sempre convé incorporar: són metres ja construïts i amb llum. Això sí, la galeria cau a la façana interior de l’edifici, que és un element comú, de manera que es planteja amb la comunitat abans de dibuixar res i no es dona per feta.
La sortida de fums és la conversa seriosa. Molts patinets d’instal·lacions col·lectius no admeten un extractor més, i aleshores decidim entre recuperar un conducte en desús, acordar amb la comunitat un ramal nou o muntar una campana de recirculació amb bons filtres. Ho comprovem abans de dissenyar, perquè condiciona on pot anar la placa i quants mobles alts hi caben.
En els pisos dels seixanta i setanta passa el contrari: la cuina és un passadís i cada centímetre val or. Aquí treballem en paral·lel o en L compacta, pengem els mobles fins a dalt (els sostres de Barcelona ho agraeixen) i deixem la instal·lació elèctrica amb els circuits que exigeix una cuina actual, amb el seu butlletí.
Els tràmits van a càrrec nostre, i el seu nivell depèn del que facis: renovar sense moure envans s’avisa a l’Ajuntament com a obra menor i es comença l’endemà; obrir la cuina a la sala d’estar demana una comunicació amb documentació tècnica. Ho desgranem més avall, amb els articles de l’ordenança al davant. I la comunitat, avisada i amb horaris pactats, que a Barcelona és la meitat d’una obra tranquil·la.
Treballem igual a la finca senyorial que al bloc de Nou Barris: mateix cap d’obra, calendari per escrit i la mateixa cura amb l’escala i els veïns. La diferència la posa l’edifici; l’ofici és el mateix.

Quatre edificis barcelonins, quatre maneres de plantejar la mateixa obra.
Sostres alts, galeria al pati d’illa i motllures que mereixen quedar-se. La cuina guanya alçada amb columnes fins a dalt, la galeria se suma com a office o zona d’aigües, i les instal·lacions corren per un cel ras perimetral per no tocar les bigues.
Sants, Sant Andreu, el Guinardó: cuines petites pensades per cuinar d’esquena a la casa. Tirem l’envà quan es pot; quan no, espremem el passadís de treball amb fondàries reduïdes, ferratges d’angle i llum sobre cada pam de taulell.
Nou Barris, la Verneda, Sant Martí. El bloc demana pragmatisme: renovar la lampisteria vertical fins a la clau de pas, apujar la potència i una distribució en L que alliberi lloc per a la taula. Aquí una bona obra es nota més que enlloc més.
En pisos dels noranta endavant la reforma és més de pell que d’entranyes: frontals nous, taulell d’un altre nivell, il·luminació pensada i algun envà de vidre. Obres de dues o tres setmanes que canvien tot el pis sense gaire pols.
Tres comprovacions de la visita tècnica que decideixen mig projecte.
Busquem el conducte, comprovem el patinet d’instal·lacions i preguntem a la comunitat abans de dibuixar res. D’aquesta resposta depèn on pot anar la placa, i no volem enamorar-te d’un plànol impossible.
Piquem, mirem el plànol si n’hi ha i, en cas de dubte, ho verifica el tècnic. Esbrinar si l’envà és de càrrega abans de posar preu evita el sobrecost a mitja obra.
Contracte, quadre i secció dels cables. Una cuina actual amb inducció i forn demana circuits que molts pisos barcelonins no tenen, i legalitzar-los durant l’obra surt més barat que fer-ho després.
No surten a les fotos d’inspiració i les tres posen límits al disseny d’una cuina de finca.
El Codi Tècnic (DB HS 3) demana que la zona de cocció pugui extreure almenys 50 l/s i que l’extractor treballi sobre un conducte propi, independent del de ventilació general de l’habitatge. Si és col·lectiu, cada extractor porta la seva vàlvula antiretorn i el seu ramal desemboca just per sota del següent. En una finca existent la norma s’aplica amb flexibilitat, buscant el major grau d’adequació possible, però marca l’objectiu. Obrir un conducte nou en un patinet d’instal·lacions és una instal·lació comuna: a l’ordenança d’obres de Barcelona és obra menor tipus II, i la sol·licita la comunitat, no tu.
Quan no hi ha conducte utilitzable, l’alternativa és la campana de recirculació. Atrapa greixos i part de les olors amb els seus filtres, però no treu el vapor d’aigua de la cuina, així que aquí pesa més la finestra practicable que el Codi Tècnic demana com a ventilació complementària. El pressupost ho recull amb la seva partida.
Una cuina que conserva el gas natural queda dins de la inspecció periòdica de la instal·lació receptora: cada cinc anys, dins de l’any natural de venciment, la fa una empresa instal·ladora de gas habilitada o la distribuïdora. Mira estanquitat, combustió i ventilació. Passar a inducció treu el gas de la cuina, però la revisió continua si a l’habitatge queda una caldera o un escalfador de gas.
Al reglament de baixa tensió el circuit de cuina i forn (el C3) porta una base de 25 A, cable de 6 mm² i, com a màxim, dos punts i 5.400 W de potència prevista. Una placa d’inducció potent més un forn poden demanar més que això, i aleshores es tira un circuit addicional des del quadre. En pisos amb instal·lació d’origen és el normal, no l’excepció.
Quatre dades del reglament i de l’aigua de Barcelona que convé tenir clares abans de moure res.
Amb sifó propi, l’aigüera pot quedar a quatre metres de la baixant com a màxim, sempre que el desguàs caigui entre un 2,5 i un 5 % (DB HS 5). Si la baixant de la teva finca és a tocar de la galeria, portar l’aigüera a l’altra paret d’una cuina oberta queda dins d’aquest límit; més enllà, cal fer un recrescut del terra o renunciar al canvi.
El reglament demana sifó individual per a aigüeres, safareigs i aparells de bombament com el rentaplats i la rentadora, no un de compartit per tots. Si la teva cuina antiga desguassava tot per un únic tub, en obrir la paret es refà el desguàs amb una presa per aparell i un registre accessible.
L’aigua de Barcelona barreja orígens: la del Ter és rica en calci i bicarbonats, la del Llobregat porta més clorurs i sodi, i les xarxes estan interconnectades. La duresa canvia de carrer en carrer, i Aigües de Barcelona dona la de la teva adreça al seu cercador. A la cuina es tradueix en airejador desmuntable, rentaplats amb la duresa programada i, si vols, la presa d’un descalcificador deixada amb la paret oberta.
El reglament elèctric demana com a mínim tres endolls damunt del pla de treball, fora dels 0,5 m al voltant de l’aigüera i de la zona de cocció. Es decideixen amb els mobles dibuixats, no després: cal saber on aniran el bullidor, la torradora i el robot abans que la paret s’enrajoli.
L’ordenança d’obres classifica la reforma pel que es toca, no pel que costa. En una cuina, tot depèn de l’envà, del mur i del carrer.
Renovar mobles, taulell, enrajolat, terra, aigüera i circuits, amb els envans i la façana intactes, entra al tipus III de l’ordenança. Avises l’Ajuntament, arrenques l’endemà i no presentes documentació tècnica; el termini per acabar és de tres mesos. L’avís només existeix per a edificis sense catalogar (A o B), sense protecció (C) i fora del nivell D, així que la fitxa es mira abans.
Quan la cuina canvia de lloc o s’obre a la sala d’estar sense tocar l’estructura, l’ordenança parla de reforma interior que modifica la distribució. La carpeta porta la documentació tècnica, la declaració del tècnic signant i l’informe d’idoneïtat. S’arrenca l’endemà de registrar-la, amb la liquidació provisional de l’ICIO ja pagada, i l’obra té sis mesos per executar-se.
L’ordenança tracta com a tipus II l’obra que modifica puntualment l’estructura, i com a tipus I la que l’afecta en part. En tipus I l’Ajuntament té un mes per dir que la comunicació no encaixa; si calla, pots començar. Quin dels dos esglaons és el teu mur ho decideix el tècnic que signa, amb el mur a la vista, i per això demanem la cala abans de pressupostar.
El contenidor ocupa calçada, i l’ordenança fiscal 3.10 de Barcelona (text de 2024) el cita entre els vehicles i la maquinària d’obra que paguen taxa per aquesta ocupació. Va a part del pressupost de la cuina i ho assenyalem des del primer dia. Si el carrer és estret, l’alternativa és baixar la runa en sacs i carregar al punt més proper.
Les tres franges serveixen per a qualsevol barri; la teva es fixa quan mesurem la cuina i obrim el patinet d’instal·lacions.
| Tipus de cuina | Què inclou | Forquilla orientativa (€) | |
|---|---|---|---|
| Funcional | Acabats estàndard, solució pràctica | 4.800 – 7.500 € | |
| Qualitat mitjana | Materials seleccionats, millor equilibri | 6.600 – 10.300 € | |
| Disseny / gamma alta | Materials prèmium i interiorisme de disseny | 13.300 – 19.500 € |
Orientatiu. IVA no inclòs. El preu final és un pressupost tancat després de la visita tècnica gratuïta.
L’expedient de l’Ajuntament el redactem i el registrem nosaltres. Queden fora les taxes, l’ICIO i el que decideixi la comunitat.
Sobre la xifra d’obra se suma l’IVA, del 10 % o del 21 % segons el cas, en una línia a part. Tot el que depengui de la comunitat, de l’Ajuntament o de la distribuïdora de gas porta anotat qui decideix, perquè no sorprengui amb l’obra començada.
El mateix equip i el mateix pressupost tancat, per a la resta de l’habitatge a Barcelona.
Cada ciutat té el seu parc d’habitatge, les seves finques i els seus permisos.
Un únic equip per a tota la reforma, a Barcelona i tota Catalunya.
Totes amb projecte i pressupost al darrere: prem una foto i entra a l’obra completa.
Cuina de pis a Barcelona: les preguntes de la visita, amb la seva resposta.
Depèn del nivell de qualitat que triïs a la taula de preus d’aquesta pàgina, i aquí el que desplaça la xifra és l’edifici més que els mobles: pujar material sense ascensor, sanejar parets d’una finca humida o resoldre una sortida de fums difícil pesen més que un tirador. Després de veure la teva cuina, la xifra es tanca per escrit, partida a partida.
Moltes vegades sí, i sol ser la millor inversió de la reforma: metres ja construïts, amb llum, que passen de traster a taulell. Cal mirar tres coses: l’estat de la fusteria exterior, si la galeria forma part de la façana interior (i la façana és de la comunitat) i si l’edifici està catalogat. Ho veiem a la visita i, si escau, va a la comunicació.
Les opcions honestes són tres: recuperar un conducte en desús si n’hi ha, demanar pas pel patinet d’instal·lacions a la comunitat o muntar una campana de recirculació amb filtres de carbó. Si el patinet és col·lectiu, el teu extractor necessita la seva vàlvula antiretorn, com demana el Codi Tècnic. El que no fem és treure un tub a la façana sense permís: pot acabar en denúncia d’un veí.
Depèn de què toquis. Amb els envans al seu lloc n’hi ha prou amb un assabentat, que és obra menor tipus III, i pots arrencar l’endemà. Treure l’envà de la sala d’estar obliga a una comunicació tipus II amb carpeta tècnica. Un mur de càrrega o una finca catalogada pugen un altre esglaó. Amb la fitxa de la finca i el mur al davant, a la visita et diem quina de les tres és la teva.
De dues a quatre setmanes segons l’abast. A Barcelona la convivència és part de l’ofici: horaris de soroll pactats amb la comunitat, escala i ascensor protegits, i runa baixada en sacs o contenidor amb el seu permís de via pública. Els veïns s’assabenten que hi ha obra; no tenen per què patir-la.
Gairebé sempre, i és la reforma que més llum posa en un pis de finca. La condició la posa el mur: si és de càrrega, s’obre igualment però amb llinda calculada i projecte. En finques amb sostres alts, la cuina deixa de ser l’habitació oblidada del fons.
Com prefereixis: el pressupost els desglossa partida a partida, així que pots encarregar-nos-els, aportar-los tu o barrejar. Només demanem les mides i els models abans de dissenyar els mobles, perquè cada forat sigui exacte.
Sí: els deu districtes, de Ciutat Vella a Nou Barris, i l’àrea metropolitana. Si la teva finca del casc antic té l’escala estreta, la logística es pensa a la visita i no el dia del lliurament.
Enderrocar un envà senzill i rematar terres i sostres sol afegir entre 1.500 i 4.000 € sense IVA, segons la mida del forat i de si cal reconduir instal·lacions. Si el mur resulta ser de càrrega, suma-hi llinda i projecte: la xifra exacta te la donem després de la visita.
Sí, amb una cuina de campanya muntada a la sala d’estar. Segellem la zona d’obra amb plàstic i agrupem els talls d’aigua i llum perquè durin hores, no dies. Els incòmodes són els dies d’enderroc i lampisteria; la resta es conviu bé.
Sí: acotant. Tres frontals, dos taulells i un terra que combinin entre si, triats pel teu pressupost, no un catàleg infinit. Els veus en mostres reals, a la teva pròpia cuina i amb la teva llum, que és on de debò es decideixen els acabats.
Si el gas natural funciona bé i la cuina no canvia de lloc, es pot conservar; entra a la revisió de la instal·lació receptora cada cinc anys. Si cal moure la placa o vols treure’l, la inducció simplifica l’obra, però demana un circuit elèctric propi i, en molts quadres d’origen, línia nova. Ho revisem en obrir el quadre, abans que triïs placa.
Demanar-lo i decidir on cap, ho fem nosaltres. La taxa per ocupar la calçada la fixa l’ordenança fiscal 3.10 de l’Ajuntament i no és a la taula de preus d’aquesta pàgina, així que la veiem amb tu abans de signar. Si el carrer no admet contenidor, la runa es baixa en sacs fins al camió més proper.
Si està sana, conservar-la gairebé sempre surt millor que treure-la. La rajola hidràulica porta una capa decorativa de només 4 o 5 mm sobre una peça que ronda els 20 o 25 mm, així que polir-la dona poc de si: es neteja, es segella i les que falten es reposen amb peces recuperades. Si cal obrir el terra per baixar un desguàs, s’aixeca peça a peça i es torna a col·locar, sempre que la solera de sota estigui ferma.
La fusteria exterior de la galeria és part de la façana interior, i sense acord de la comunitat no es canvia. El que sí es pot plantejar sense tocar aquesta façana és el de dins: enderrocar l’envà entre la cuina i la galeria i sumar aquesta superfície a la zona de treball. Aquesta obra canvia la distribució, així que va per comunicació tipus II, i el primer que mirem són els estatuts i les últimes actes.
Per a la zona de cocció, el Codi Tècnic dona per bo un sistema capaç d’extreure 50 l/s com a mínim. Una campana que mou molt menys no compleix la seva funció, i una de recirculació no treu el vapor. Triem model amb el cabal real al davant i comprovem que el conducte de la finca, si n’hi ha, aguanta aquest cabal.
Guies pràctiques sobre preus, materials, llicències i decisions d’obra per reformar el teu pis amb criteri.
Una gotera gairebé mai entra on es veu la taca. T'expliquem com trobar el punt feble del terrat i quan compensa refer-lo en lloc de fer pedaços.
Llegir article →Locals i comunitatsLa llicència d'obres i la d'activitat no són el mateix ni es demanen en qualsevol ordre. T'expliquem com es coordinen abans de llogar o reformar un local.
Llegir article →Preus i pressupostosAjuntar bany i cuina comparteix tràmit, proteccions, runa i neteja. Els dos projectes es paguen sencers. T'expliquem què compta en cada cas.
Llegir article →Visita tècnica gratuïta a la teva cuina de Barcelona, amb el patinet d’instal·lacions i el quadre elèctric a la vista, i pressupost tancat per escrit. Responem en 24 h.