Reformes d’alt nivell a Barcelona: la planta noble d’una finca de l’Eixample, un pis de Sarrià o de Sant Gervasi, un edifici amb fitxa al catàleg de patrimoni. Primer decidim què es conserva i què es renova, després el tràmit i la comunitat, i al final la pedra i la fusteria.
Les reformes d’alt nivell de la ciutat es reparteixen entre dos tipus d’edifici que demanen coses gairebé oposades. A les finques de l’Eixample, sobretot a la Dreta, que l’Ajuntament descriu com el barri de la burgesia on es va concentrar el modernisme, la planta noble arriba amb motllures, sostres alts i un paviment hidràulic de més d’un segle. A Sarrià-Sant Gervasi i a Pedralbes la història és una altra: al Putxet hi va haver torres cap al 1870 i, a la segona meitat del segle XX, moltes es van substituir per blocs de pisos. Allà el que va envellir no és el patrimoni, és la instal·lació.
Aquesta diferència ordena l’obra. On hi ha hidràulic, la capa decorativa de la rajola fa uns quatre o cinc mil·límetres sobre una peça de vint o vint-i-cinc, de manera que cada polit es menja part del dibuix. Per això el conservem amb una prova en un racó, el cobrim amb tauler durant tota l’obra i només aixequem peces, numerades, quan una instal·lació nova ha de passar per sota. Les motllures i les portes s’inventarien abans de picar, amb foto i ubicació. I darrere dels acabats s’obren cales al forjat, que pot ser de bigues de fusta, de biguetes amb revoltons o de formigó posterior: no tots admeten la mateixa càrrega ni els mateixos forats.
El tràmit té una porta d’entrada obligatòria, la consulta prèvia de l’Ajuntament. Es fa amb la referència cadastral de l’immoble i diu si la teva obra va per llicència, per comunicat o per assabentat, i si abans cal algun informe, com el de patrimoni quan la finca està catalogada. La resposta val sis mesos. La tramitem nosaltres i parlem amb la comunitat: en una finca de pisos, l’obra s’avisa a la presidència o a l’administració abans de començar, i el que toqui elements comuns passa per la junta.
Un pis d’aquest nivell a la Bonanova o a Les Tres Torres porta terres de marbre polit, murs de pedra, armaris i vestidor a mida i il·luminació indirecta. El que té de difícil un pis així no és triar el material, és coordinar qui el col·loca, i per això cada obra porta un únic cap d’obra i un pressupost tancat per partides. Per a l’enfocament general (pedra, domòtica, clima), tens la pàgina de reformes de luxe; aquí parlem de Barcelona.

El primer que mirem a la visita no és l’acabat: és quin edifici és.
Cerdà va projectar cada habitatge amb doble ventilació, al carrer i al pati interior de l’illa. És el que fa que un pis d’aquesta trama respiri d’una banda a l’altra, i el primer que es perd quan una redistribució enganxa armaris o un vestidor just contra el pati. Dibuixem la distribució perquè l’aire continuï creuant de façana a pati.
Sant Gervasi de Cassoles va ser municipi fins al 1897 i Sarrià fins al 1921, i al Putxet i a la Bonanova moltes torres van donar pas a blocs de pisos. En un bloc de la segona meitat del segle XX no hi ha mosaic que salvar, però sí quadre, baixants i comptadors de l’època. Es renoven sencers abans de muntar domòtica o il·luminació per escenes, perquè aquests sistemes necessiten una instal·lació sana a sota.
Pedralbes va néixer com a ciutat jardí per a l’alta burgesia, amb grans cases a prop de l’avinguda Pearson i blocs exempts de luxe a l’avinguda de Pedralbes. El monestir i el Palau Reial són béns culturals d’interès nacional, i la llei catalana de patrimoni (Llei 9/1993, art. 35) impedeix que el volum, la tipologia, la morfologia o el color d’una obra alterin el caràcter de l’entorn d’un bé així. Si la teva obra toca façana, terrassa o coberta, ho esbrinem a la fitxa abans de dibuixar.
El catàleg de l’Ajuntament té quatre nivells: A, bé cultural d’interès nacional; B, d’interès local; C, d’interès urbanístic; D, d’interès documental. Per a A, B i C l’Ajuntament exigeix conservar i no permet enderrocar, i a Ciutat Vella tot el districte té com a mínim el nivell D. La fitxa de cada finca es consulta per adreça al Portal d’Informació Urbanística i descriu l’element i les intervencions que admet el pla.
Quatre afers que es tanquen abans del primer dia d’obra.
Es completa amb la referència cadastral, que surt del rebut de l’IBI, i retorna el règim que et toca: llicència, comunicat, assabentat o actuació d’urgència. Caduca als sis mesos i aleshores es repeteix. És el document que compta: el nom del tràmit el posa l’Ajuntament, no el pressupost ni la mida de l’obra.
En finques de nivell A, B, C o D, o dins d’un conjunt protegit, les llicències passen per un informe previ del servei de patrimoni, i algunes obres es consideren majors. Segons la guia que va publicar el Col·legi d’Arquitectes, l’informe surt favorable, favorable amb condicions o desfavorable, i en aquest cas es corregeix el projecte i se’n demana un altre. Amb la finca catalogada la documentació suma memòria històrica, estudi de patologies i fotografies de la zona d’obra.
Canviar les finestres o balconeres d’una finca no és canviar un terra. L’Ajuntament ho tracta com a actuació en façana: comunicat o llicència, no assabentat. L’ordenança de paisatge urbà demana un sol sistema de fusteria i persiana a tots els forats de les plantes pis, i no admet vidres reflectants ni avançar la fusteria per fer entrar dins el balcó o la terrassa. Canviar només el vidre sí que va per assabentat.
La llei civil catalana demana avisar la presidència o l’administració abans d’una obra al teu pis, i portar a la junta el que toqui elements comuns o canviï l’aspecte exterior. Al carrer, descarregar pedra o fusteria amb camió necessita permís: un per estacionar vehicles i elements de treball fins a sis dies seguits a la mateixa adreça, i un altre, de reserva de càrrega i descàrrega per obres, si dura més. Si el camió ha d’entrar a l’obra es demana també el gual.
El que més es perd sense voler és el que ja estava bé.
L’alçada lliure és el luxe que més es perd sense voler: un cel ras continu per passar clima i focus se’n menja bona part. Dibuixem el recorregut dels conductes abans de picar, baixem només bandes perimetrals o zones de pas i, on hi ha motllures, deixem el sostre intacte i portem la instal·lació pel terra o per un trasdossat.
Les portes d’una finca antiga solen conservar-se millor que les fusteries exteriors. Es decapen, es reposen les ferramentes i s’envernissen al taller, i les que no es poden salvar es reprodueixen amb la mateixa secció i motllura. Es numeren i es guarden fora de l’obra, perquè no pateixin la pols ni els cops.
En un pis de finca, la paret del costat és d’una altra casa. Abans d’obrir regates per a la domòtica o de trasdossar, es comprova què hi ha al darrere i s’avisa el veí, i sempre que es pot les pantalles acústiques es munten sense ancorar-se a la mitgera.
La taula dona la forquilla per m². Entre dos pisos de la mateixa superfície, la diferència surt de l’edifici, del permís i del que apareix darrere les parets.
| Qualitat | Què inclou | Rang orientatiu | |
|---|---|---|---|
| Alt standing | Acabats estàndard, solució pràctica | 1.500 – 2.200 €/m² | |
| Disseny d’autor | Materials seleccionats, millor equilibri | 2.200 – 3.000 €/m² | |
| Luxe integral | Materials prèmium i interiorisme de disseny | Des de 3.000 €/m² |
Orientatiu. IVA no inclòs. El preu final és un pressupost tancat després de la visita tècnica gratuïta.
El que entra a la xifra i el que depèn de la teva comunitat, d’especialistes o de l’Ajuntament i va a part.
L’IVA apareix en línia pròpia, del 10 % o del 21 % segons el cas. Per aplicar el tipus reduït, la Llei 37/1992 exigeix, entre altres coses, que els materials que aporta l’empresa no passin del 40 % de la base imposable; en una obra de pedra i fusteria de taller ho comprovem amb el desglossament a la mà.
El mateix equip i el mateix pressupost tancat, per a la resta de l’habitatge a Barcelona.
Cada ciutat té el seu parc d’habitatge, les seves finques i els seus permisos.
Un únic equip per a tota la reforma, a Barcelona i tota Catalunya.
Reformar en gran a Barcelona: el que es pregunta abans de començar.
Depèn de l’obra, no del que costa. La consulta prèvia de l’Ajuntament, obligatòria i amb referència cadastral, et diu si et toca llicència, comunicat o assabentat, i si abans cal un informe. Un terra i una cuina no pesen igual que obrir un envà, tocar un forjat o canviar balconeres. Ho veiem a la visita i l’expedient el portem nosaltres.
Es mira al Portal d’Informació Urbanística de l’Ajuntament, buscant per adreça: les parcel·les catalogades apareixen amb una trama marró de punts i una lletra al mig (A, B, C, D, E1, E2 o E3). La fitxa descriu l’element i les intervencions possibles. El que fixa el règim de la teva obra és la consulta prèvia, així que la fem abans de pressupostar.
Sí, però amb mesura: la capa decorativa fa uns quatre o cinc mil·límetres, i cada polit en gasta una part. Es prova en un racó, es protegeix tota l’obra i, si una instal·lació obliga a aixecar peces, es numeren i es tornen a col·locar. Si falta alguna rajola, se’n reposa una de dibuix i format iguals, no una de semblant.
Pots, amb llicència o comunicat, mai per assabentat, perquè afecta la façana. L’ordenança de l’Ajuntament demana un únic sistema de fusteria a tots els forats de les plantes pis i no admet vidres reflectants. Si la finca està catalogada, a més es mira quina fusteria és l’original. Canviar només el vidre sí que és assabentat.
Sí, i és dels tràmits més lleugers: trasdossar per dins sense modificar la distribució es tramita per assabentat. El límit és que no es poden reduir les dimensions mínimes de les peces de l’habitatge, així que es mesura cada estança abans de triar el gruix. Si el pis està protegit, valida l’actuació el departament de patrimoni de l’Ajuntament.
Una obra dins del teu pis es comunica a la presidència o a l’administració abans de començar. El que toqui elements comuns, com la façana, un pati o una baixant general, necessita acord de la junta, igual que qualsevol canvi de l’aspecte exterior. Preparem la comunicació i un pla d’horaris i proteccions d’escala, perquè la primera notícia dels veïns no sigui el soroll.
Amb permís de la via pública i amb pla: l’Ajuntament autoritza l’estacionament de vehicles d’obra fins a sis dies seguits en una mateixa adreça i, per a més temps, una reserva de càrrega i descàrrega per obres. Les plaques es demanen tallades a mida i es pugen a mà o amb elevador per l’escala, protegida. Si el camió ha d’entrar a l’obra, es demana també el gual.
De vegades. La llei demana, entre altres condicions, que l’habitatge estigui acabat des de fa almenys dos anys, que el pagament es faci per banc o targeta i que els materials que aporti l’empresa no superin el 40 % de la base imposable. En alt nivell el material pesa molt, així que ho calculem amb el pressupost desglossat i et diem quin tipus correspon abans de signar.
Guies pràctiques sobre preus, materials, llicències i decisions d’obra per reformar el teu pis amb criteri.
Una gotera gairebé mai entra on es veu la taca. T'expliquem com trobar el punt feble del terrat i quan compensa refer-lo en lloc de fer pedaços.
Llegir article →Locals i comunitatsLa llicència d'obres i la d'activitat no són el mateix ni es demanen en qualsevol ordre. T'expliquem com es coordinen abans de llogar o reformar un local.
Llegir article →Preus i pressupostosAjuntar bany i cuina comparteix tràmit, proteccions, runa i neteja. Els dos projectes es paguen sencers. T'expliquem què compta en cada cas.
Llegir article →Visita reservada i sense compromís a Barcelona. Pressupost tancat i màxima confidencialitat.