Un pis de Barcelona es reforma segons l’època del seu edifici: finca de Ciutat Vella o de la Vila de Gràcia, bloc de l’Eixample, polígon dels cinquanta als setanta o promoció recent. Cada època amaga coses diferents sota el guix i demana papers diferents a l’Ajuntament, i per això la visita tècnica comença per l’any de l’edifici i no pels acabats que tens al cap.
La foto de capçalera és un pis estret i allargat de Fort Pienc, a l’Eixample, gairebé acabat: dos arcs de pas separen l’entrada, la cuina blanca amb barra en voladís i la sala d’estar del fons, amb focus encastats i terra de fusta clara. La reforma d’un pis a Barcelona comença per una pregunta que sona a cadastre i és d’obra: en quina època es va construir l’edifici. D’ella depèn què sosté el forjat, què hi ha dins de les parets i quin règim aplica l’Ajuntament a una reforma que a tu et sembla la mateixa que la del veí.
Barcelona reuneix habitatge de cinc èpoques que es reformen de manera diferent: les finques de Ciutat Vella, les cases de la Vila de Gràcia, els blocs de l’Eixample de Cerdà, els polígons dels anys cinquanta als setanta i les promocions de les últimes dècades. A la visita separem tres preguntes: què aguanta el forjat, què passa per les parets (canonades, cables, de vegades fibrociment) i què diu l’ordenança d’obres d’aquell edifici. Amb les tres respostes es tanca el pressupost; sense elles, qualsevol xifra és una aposta.
El primer paper el posa l’Ajuntament i s’anomena consulta prèvia: amb la referència cadastral del pis, retorna el règim que et toca, entre assabentat, comunicat i llicència. Renovar per dins sense moure parets ni tocar estructura o façana cap en l’assabentat; redistribuir exigeix comunicat, amb un informe d’idoneïtat tècnica que signa una entitat col·laboradora i que val tres mesos des de la seva signatura. Per això l’encarreguem quan ja hi ha data d’inici, no abans.
Amb aquestes respostes, el pla d’obra canvia d’una època a una altra. En una finca antiga es comença per cales, es conserva el que sosté i es renoven completament canonades i cables. En un bloc dels cinquanta o seixanta es comença per comprovar l’estructura i s’aïlla per dins quan l’edifici no admet una altra cosa. En un pis recent es parteix d’una distribució gairebé lliure i bona part del pressupost va a cuina, banys i acabats. El que no canvia és l’ordre: papers, estructura, instal·lacions i, al final, el que es veu.
La segona foto és d’una sala d’estar de la Bonanova a punt d’acabar: els sofàs i la taula continuen tapats amb plàstic mentre es remata el panell de pedra fosca del televisor sobre un terra de porcellànic polit. És l’altre extrem del ventall, un pis gran i de qualitats altes, on la prioritat no és redistribuir sinó protegir l’acabat fins a l’últim dia. El teu pis serà en algun punt entre aquesta sala i el passadís de la primera foto, i la visita serveix per saber en quin.

Cinc èpoques del parc d’habitatge de la ciutat i el que ens fa mirar primer cadascuna.
Segons la història que publica l’Ajuntament, al Gòtic les grans cases del segle XVIII es van dividir en pisos irregulars i mal servits, i el Raval va arribar a ser el barri més dens d’Europa aprofitant cada metre edificable. El resultat són pisos de forma difícil amb instal·lacions sumades capa a capa. I el Pla especial de patrimoni dona el nivell D a tot el districte, tret que una finca tingui A, B o C: en un edifici de nivell D l’ordenança deixa fora l’assabentat, així que es pregunta abans.
Gràcia va ser municipi propi fins al 1897 i conserva finques baixes de carrers estrets. A la presentació municipal de la modificació del Pla General que es va aprovar el 2022, gairebé tres de cada quatre parcel·les de l’àmbit apareixen amb algun grau de protecció. La protecció busca mantenir façanes, volumetria i elements comuns característics, patis i jardins inclosos: la reforma es fa per dins, i el material puja a mà per escales justes.
Cerdà va projectar per a l’Eixample cases d’uns 16 metres d’altura i poc fons, perquè l’aire creués del carrer al pati interior de l’illa; el 1947 l’Ajuntament va autoritzar dues plantes més. Una mateixa escala pot sumar així diversos moments d’obra, i el forjat pot canviar d’una planta a una altra. Per això obrim cales a cada pis i no donem per bona la del veí.
El Poblat del Sud-oest del Besòs va posar la primera pedra el 23 de setembre de 1959 i el Turó de la Peira, a Nou Barris, es va construir entre 1953 i 1961. Són blocs anteriors a la NBE-CT-79, la norma bàsica de 1979 sobre condicions tèrmiques, i dels anys en què es va fer servir ciment aluminós en algunes bigues, més o menys de 1950 a 1970. L’aluminosi ni se suposa ni es veu: es comprova amb mostres que un tècnic fa analitzar, un servei que el col·legi de l’arquitectura tècnica de Barcelona ofereix des de 1991. I quan l’edifici compleix 45 anys, li toca la ITE.
La Vila Olímpica es va construir per als Jocs de 1992 sobre sòl industrial, amb tipus d’habitatge poc profunds pensats per ventilar d’un costat a l’altre. A les torres de la Illa de la Llum, a Diagonal Mar (2002-2005), els pisos es van projectar en una banda de vuit metres sense elements verticals fixos i amb franges laterals per a pilars i instal·lacions. En edificis així els envans es mouen amb més llibertat, i la reforma sol ser de distribució i acabats; continuen manant la comunitat i les baixants comunes.
Es tanquen abans del primer dia d’obra i convé no barrejar-los.
Al Portal d’Informació Urbanística es busca la finca per adreça: les parcel·les catalogades es reconeixen per un puntejat marró amb una lletra al mig, de la A a la E3. Amb A, B, C o D, o dins d’un conjunt protegit, la llicència passa abans per l’informe de patrimoni i certes obres es tornen majors. És el primer que mirem, abans de dibuixar una distribució.
L’emet una entitat col·laboradora habilitada que tries tu, i comprova que la documentació és completa i que el projecte compleix el que l’Ajuntament revisa: Codi Tècnic, seguretat contra incendis, accessibilitat i habitabilitat. Caduca als tres mesos de signar-se, així que la seva data va enganxada a la de començar l’obra.
L’article 553-36 del Codi civil de Catalunya obliga a donar notícia de l’obra a la presidència o a l’administració abans del primer enderroc, i si es toca alguna cosa que és de tots, decideix la junta. En una finca sense ascensor, l’obra es planifica per escala: graons i barana protegits, horaris de pujada i pla de runa pactats abans de picar.
L’ordenança tracta de manera diferent el que sembla el mateix. Reformar per dins dos o més habitatges d’un mateix edifici és obra menor de tipus I, no de tipus II, i si la reforma crea habitatges nous, per exemple en dividir un pis en dos, passa a obra major i a llicència. Els pisos resultants s’estrenen amb una comunicació de primera ocupació. Dividir es decideix abans de comprar, no després de dibuixar.
Es demanen a la notaria o a la comunitat, i cap no costa el que costa descobrir-ho amb el pis ja comprat.
La cèdula recull la superfície, les estances i l’ocupació màxima de l’habitatge, la concedeix l’Agència de l’Habitatge (o l’ajuntament, si té la competència delegada) i les companyies de subministrament han d’exigir-la vigent per donar d’alta aigua, llum o gas. Si compres un pis que no és nou per rehabilitar-lo, el decret permet exonerar-la en la venda amb l’informe d’un tècnic competent que es presenta davant el notari.
L’edifici d’habitatges passa la inspecció tècnica quan arriba als 45 anys, i el certificat d’aptitud és obligatori en transmetre un habitatge: el comprador té dret a una còpia de l’informe. Demana’l abans d’oferir. Diu quines deficiències té l’edifici, que són de tots els veïns i no entren al pressupost del teu pis.
La consulta prèvia té vigència de sis mesos i després cal repetir-la. Si la compra s’allarga o l’obra comença tard, es demana de nou, i per això el calendari de la notaria i el de l’obra es planifiquen alhora, amb la referència cadastral del pis a mà.
Quan el pis és en un carrer amb restriccions, la data de l’enderroc la marca l’accés, no el contractista.
A l’entorn del Park Güell hi ha una àrea d’accés restringit amb pilones automàtiques, oberta a veïns, bus de barri, serveis municipals i emergències. La mesura de govern de maig de 2024 preveu ampliar-la a tota la zona entre Pare Jacint Alegre, Escorial, Mare de Déu de la Salut i Larrard, amb un criteri d’accés per hores per als serveis. Un camió d’obra no és en aquesta llista, així que la seva entrada es gestiona abans de fixar la data de l’enderroc.
Segons el document d’accions de mobilitat de l’Ajuntament al Gòtic, els cotxes i les motos no poden entrar de dilluns a dissabte de 7.00 a 9.30 i de 12.30 a 21.00, ni els diumenges de 6.00 a 22.00, excepte veïns, aparcaments i vehicles autoritzats. La càrrega i descàrrega té la seva pròpia finestra: de 9.30 a 12.30 dins del barri i de 8.00 a 20.00 al perímetre. El document no porta data, i per això confirmem els horaris vigents abans de reservar el primer camió.
Cada nivell de la taula és una forquilla per m² de reforma integral. Dos pisos de la mateixa superfície es separen per l’època de l’edifici, per com s’hi arriba i per l’expedient que fixi l’Ajuntament.
| Qualitat | Què inclou | Rang orientatiu | |
|---|---|---|---|
| Reforma funcional | Acabats estàndard, solució pràctica | 520 – 650 €/m² | |
| Reforma de qualitat mitjana | Materials seleccionats, millor equilibri | 750 – 940 €/m² | |
| Reforma de gamma alta | Materials prèmium i interiorisme de disseny | 1.060 – 1.340 €/m² |
Orientatiu. IVA no inclòs. El preu final és un pressupost tancat després de la visita tècnica gratuïta.
El que entra a la xifra i el que depèn de l’edifici, de la comunitat o de l’Ajuntament.
L’IVA va en la seva pròpia línia i pot ser del 10 % o del 21 %, segons l’habitatge i l’obra. Si el teu pis és en un edifici catalogat, en un de nivell D o en un bloc amb dubtes estructurals, ho parlem a la visita abans de fixar dates.
El mateix equip i el mateix pressupost tancat, per a la resta de l’habitatge a Barcelona.
Un únic equip per a tota la reforma, a Barcelona i tota Catalunya.
Reformar un pis a Barcelona: el que es pregunta segons l’època de l’edifici.
El Cadastre dona l’any de construcció, i és la dada que fa servir l’Agència de l’Habitatge per saber des de quan corre la ITE. Si falta o se’n dubta, val el certificat de final d’obra o el de primera ocupació. Amb l’any a la mà, la visita sap què buscar: voltes i rasilles en una finca del segle XIX, aluminosi en un bloc dels cinquanta o seixanta, instal·lacions més recents en un pis modern.
Pot, si és dels anys en què es va fer servir ciment aluminós, més o menys de 1950 a 1970. No es detecta a simple vista: un tècnic pren mostres de les bigues i s’analitzen a laboratori, i el resultat és ciment aluminós, no ho és o no s’ha pogut definir. Abans de redistribuir un pis d’aquella època convé fer-ho, perquè canvia el que es pot tocar.
Sí, amb un pas més. Els criteris de rehabilitació de l’Ajuntament sotmeten tota intervenció en un edifici catalogat a la validació de Patrimoni, i les llicències de les finques A, B, C o D porten un informe previ. A Ciutat Vella tot el districte parteix del nivell D com a mínim. Mirem la fitxa i fem la consulta prèvia abans de pressupostar.
Ho marca el que facis, no els metres del pis. Renovar sense tocar parets, estructura ni façana és assabentat: sense papers i amb inici l’endemà. Redistribuir és comunicat d’obra menor, amb informe d’idoneïtat tècnica, i tocar estructura o façana puja l’esglaó. Surt de la consulta prèvia i ho tramitem nosaltres.
Un edifici d’habitatges ha de passar la inspecció tècnica quan compleix 45 anys, comptats des del Cadastre o des del certificat d’obra. No afecta la teva reforma, però sí la teva butxaca: si l’informe detecta deficiències, la comunitat ha d’aprovar un programa de rehabilitació i un fons de reserva específic, i això se suma al que ja pagues pel pis.
Per l’escala i amb pla: el material es puja per tipus, l’escala va protegida i el contenidor es col·loca amb l’autorització de via pública que correspongui. A Gràcia cal mirar el calendari: el 2025 la Festa Major va ser del 15 al 21 d’agost i la Vila es va tancar al trànsit cada dia de les 21 h a les 5 h. Una obra amb camió aquella setmana es planifica abans o s’ajorna.
De vegades. El 20 d’octubre de 2026 l’Ajuntament va anunciar una convocatòria per a l’interior de l’habitatge habitual, per a propietaris i inquilins, que cobreix eficiència energètica, confort i adaptació funcional. Les bases i el termini els publica l’Ajuntament, i convé llegir-los abans de contractar l’obra.
És obra major: l’ordenança d’obres classifica com a majors les que creen habitatges nous, així que va per llicència i amb projecte, i els pisos resultants s’estrenen amb una comunicació de primera ocupació. I el planejament i les condicions d’habitabilitat de l’edifici poden impedir-ho. La fitxa urbanística i la consulta prèvia ho diuen abans de gastar en un projecte.
És el document que acredita la superfície, les estances i l’ocupació màxima d’un habitatge (més a cèdula d’habitabilitat). Per reformar no la demanes tu: si l’obra necessita llicència, l’Ajuntament comprova que el projecte compleix les condicions d’habitabilitat del decret. Sí que la demanaran les companyies de subministrament per donar d’alta aigua, llum o gas, i la necessites per vendre o llogar. T’ajudem amb la cèdula en acabar.
A Gràcia la finca sol ser baixa, d’escala estreta i amb molta parcel·la protegida: es treballa per dins i l’accés condiciona el calendari. A l’Eixample el pis és més gran i l’edifici suma obres de diferents èpoques, així que el forjat mana: obrim cales a cada pis. En tots dos casos la fitxa urbanística es mira abans que el pressupost.
Sí, però canvia el tràmit: reformar per dins dos o més habitatges d’un edifici és obra menor de tipus I, no de tipus II, i l’Ajuntament disposa d’un mes per oposar-s’hi. Si a més es creen habitatges nous, és obra major. Convé coordinar les dues obres per compartir contenidor, proteccions i calendari.
Sí, amb pocs tràmits: els criteris de l’Ajuntament situen en l’assabentat tant el trasdossat interior que no altera la distribució com la injecció d’aïllant a la cambra. El límit són les mesures: cap peça de l’habitatge pot quedar per sota dels seus mínims. En un bloc anterior a la NBE-CT-79 sol ser la millora que més es nota, i el gruix es decideix mesurant habitació per habitació.
Parar i avisar. Els criteris de rehabilitació de l’Ajuntament demanen retirar de l’obra els productes de construcció que continguin amiant, i aquesta feina és d’una empresa autoritzada, no de l’equip de paleteria. Per això, en els blocs dels cinquanta als setanta es mira a la visita de quin material són baixants i cobertes, abans de tancar el pressupost i no amb l’obra ja començada.
Per a un envà del teu pis n’hi ha prou de donar avís de l’obra a qui presideixi la comunitat o l’administri. Si la paret forma part de l’estructura, el tècnic diu si afecta elements comuns, i aleshores decideix la junta. Fins que se sap què és cada paret, no es posa preu al forat ni data a l’enderroc.
Les forquilles per m² de cada nivell de qualitat són a la taula de preus d’aquesta pàgina. A Barcelona, el que mou la xifra dins d’aquesta forquilla és l’època de l’edifici, l’accés i el tràmit. Amb la visita tècnica gratuïta surt un pressupost tancat i desglossat, amb el tràmit en un capítol propi.
Guies pràctiques sobre preus, materials, llicències i decisions d’obra per reformar el teu pis amb criteri.
Una gotera gairebé mai entra on es veu la taca. T'expliquem com trobar el punt feble del terrat i quan compensa refer-lo en lloc de fer pedaços.
Llegir article →Locals i comunitatsLa llicència d'obres i la d'activitat no són el mateix ni es demanen en qualsevol ordre. T'expliquem com es coordinen abans de llogar o reformar un local.
Llegir article →Preus i pressupostosAjuntar bany i cuina comparteix tràmit, proteccions, runa i neteja. Els dos projectes es paguen sencers. T'expliquem què compta en cada cas.
Llegir article →Visita tècnica gratuïta i pressupost tancat per escrit, amb l’època de l’edifici i el tràmit de l’Ajuntament sobre la taula des del primer dia.