La Bonanova va créixer des del 1864 al voltant d’un camí convertit en carretera, i hi van aixecar torres amb jardí, de les quals una part va cedir el lloc a blocs de pisos grans. Es reforma tant l’un com l’altre, i en tots dos casos pesen abans la fitxa de l’edifici i el que hi ha al jardí que el catàleg d’acabats.
Hi ha dues Bonanoves, l’una ben arran de l’altra. Una és Sant Gervasi, el nucli de l’antic municipi, autònom des del 1714 i annexionat a Barcelona el 1897. L’altra va néixer de la carretera que el va unir amb Sarrià: el Passeig de la Bonanova, que la Diputació va convertir en carretera el 1864 i el traçat recte del qual es va completar a la dècada del 1890. Als costats es van aixecar les torres de famílies enriquides, i el 1901 s’hi va afegir l’Avinguda del Tibidabo, projectada com a ciutat jardí. Són tres eixos, tres èpoques i tres maneres de reformar: el que canvia és el que la finca exigeix abans que tu demanis res.

No són tipologies de fullet: surten dels tres eixos del barri i del que es va construir o es va enderrocar a cadascun.
Queden cases de les que es van aixecar a banda i banda del passeig. La primera comprovació és la fitxa de la finca i els arbres del jardí, i per on entra la maquinària, que no ha de ser per la gespa.
Una avinguda traçada el 1901 com a ciutat jardí per arquitectes com Puig i Cadafalch, Rubió i Bellver o Sagnier, i recollida com a bé amb protecció urbanística. Abans de pensar en la reforma es mira què diu la fitxa i quin ús admet la parcel·la.
És la feina de més envergadura del barri: habitatge ampli, amb molta porta i molt armari. Aquí mana la coordinació de gremis més que qualsevol mur de càrrega.
El cor de l’antic municipi, anterior als passeigs de torres. Es mira de quina època és la finca, perquè en aquests carrers es barregen edificis d’èpoques molt diferents.
El passeig, l’avinguda del Tibidabo i el nucli de Sant Gervasi van néixer en moments diferents i amb promotors diferents. Cada un demana una cosa distinta abans de començar.
El passeig és el camí de Sant Gervasi a Sarrià que la Diputació va convertir en carretera el 1864. El 1870 es va aixecar un pont sobre el torrent d’en Mandri, el pas més difícil del traçat, i a les dècades finals del segle es va completar l’alineació recta. Mesura prop d’un quilòmetre i té vint metres d’ample. Entre les seves cases hi ha la Casa Muley Afid, de Puig i Cadafalch.
L’avinguda és una altra cosa. El 1899 la societat El Tibidabo va comprar la finca del Frare Blanc per 250.000 pessetes i va traçar una ciutat jardí amb mansions a banda i banda, que es va inaugurar el 29 d’octubre de 1901 juntament amb el Tramvia Blau. Puja quilòmetre i mig, de la plaça de John F. Kennedy a la del Doctor Andreu, i figura al catàleg com a bé amb protecció urbanística.
El nucli de Sant Gervasi és el poble d’origen, anterior a tots dos. En els tres casos, la fitxa de la parcel·la és el primer que obrim.
Què es mira primer a cada eix
Torres amb jardí al costat de blocs de pisos grans. Es mira si la torre té fitxa i com entra l’obra pel jardí.
Mansions de ciutat jardí amb protecció urbanística. Algunes són avui col·legi, rectorat universitari o consolat.
El poble anterior als passeigs: edificis d’èpoques barrejades i comunitats que fixen els horaris.
Si hi ha protecció urbanística o elements catalogats, i quins.
Habitatge, equipament o oficines: cada ús té el seu tràmit.
Exemplars grans, desnivells i aigua, dibuixats abans que la casa.
Per on entra la furgoneta i per on la maquinària, si hi ha pendent.
Així va ser una reforma integral de gamma alta en un pis ampli del passeig, i el que ensenya sobre l’ordre d’una obra gran.
Era un pis de 98 m² que vam refer sencer en vint-i-dues setmanes. El terra és de marbre blanc polit de punta a punta, passadissos inclosos. La sala d’estar s’ordena al voltant d’una paret de pedra fosca en gran format amb el televisor encastat, i els sostres porten motllura amb llum indirecta.
La cuina és grisa, amb taulell de pedra fosca, illa i una columna de forns de gamma alta, amb la caldera amagada en un armari a sobre. Als dormitoris hi ha balconeres negres, radiadors verticals i armaris a mida de terra a sostre, un amb el televisor integrat, un altre amb llum LED al sòcol, a més d’un vestidor. Tres banys de porcellànic tipus marbre i mosaic, amb dutxa d’obra i banc.
Una obra així es guanya en l’ordre. Les portes enrasades i lacades necessiten parets a plom abans de penjar-se, el terra polit entra quan ja no queda cap gremi humit per passar, i els armaris de terra a sostre es mesuren sobre l’obra a plom, no sobre el plànol. Si es respecta aquesta seqüència, el que es lliura és obra i no maquillatge.
Sense marc a la vista: demana paret a plom abans de penjar-la.
Es col·loca quan ja no hi ha gremis humits i la solera està anivellada.
De terra a sostre, amb la mida presa sobre la paret acabada.
Caldera i col·lectors en armaris de registre, amb ventilació i accés.
Els Jardins de la Tamarita, al Passeig de Sant Gervasi, són avui un parc públic, però van néixer com a finca d’una torre neoclàssica del 1849. Nicolau Maria Rubió i Tudurí els va projectar el 1918 i va aprofitar el torrent del Frare Blanc, que corre pel costat est, per traçar rampes i escales amb jardineres de falgueres. La torre es va refer el 1919. El conjunt consta com a bé amb elements d’interès, i un roure de gran port figura entre els arbres d’interès local.
El que val allà val per a qualsevol torre amb jardí del barri: el jardí forma part de la casa i no és un extra. El paviment, els desnivells, els arbres de gran port i l’aigua que baixa pel vessant es decideixen al projecte, per la mateixa persona que reforma l’interior.
Per això en una torre de la Bonanova comencem pel plànol del terreny: on és l’arbre gran, per on corre l’aigua, quina entrada admet un carretó i quina una màquina. Si algun exemplar consta com a arbre d’interès local, es confirma abans de planejar accessos i de moure terra.
A l’Avinguda del Tibidabo hi ha palauets que ja no són cases, i la reforma comença amb una pregunta abans de l’obra.
De les mansions de l’avinguda, algunes es dediquen avui a altres fins: el Col·legi Sil en ocupa diverses, el rectorat de la UOC és en un palauet i un consolat general ocupa una altra casa. La llista d’arquitectes és la de la ciutat jardí modernista i noucentista: Sagnier, Rubió i Bellver, Puig i Cadafalch, Ruiz Casamitjana.
Si tens una d’aquestes cases, o penses comprar-la, hi ha dues preguntes abans de dibuixar: quin ús admet la parcel·la i què protegeix la fitxa. Una casa que va ser col·legi o despatx no és automàticament habitatge. Pot ser necessari tramitar el canvi d’ús i la cèdula, i el que hi ha darrere dels cels rasos potser no és una instal·lació d’habitatge.
I després hi ha la costa. L’avinguda puja quilòmetre i mig fins a l’estació del funicular, i en una parcel·la en pendent l’accés de la maquinària i l’aigua que baixa condicionen l’obra tant com la distribució.
Quins elements protegeix i quines intervencions admet.
Si admet habitatge o només equipament, i quin canvi d’ús cal.
Potències i circuits de col·legi o oficina que no serveixen per a habitatge.
Ample, corba i desnivell de l’entrada per a camió i maquinària.
Una selecció de reformes a la Bonanova. Cada projecte, amb el seu tipus, ubicació i treballs realitzats.
Forquilles orientatives a la Bonanova, a partir de pressupostos reals. El preu final és sempre un pressupost tancat després de la visita.
| Qualitat | Què inclou | Preu per m² | |
|---|---|---|---|
| Econòmica / funcional | Acabats estàndard, distribució sense canvis | 520 – 650 €/m² | |
| Qualitat mitjana | Materials seleccionats, possible redistribució | 750 – 940 €/m² | |
| Gamma alta / luxe | Materials premium i interiorisme de disseny exclusiu | 1.060 – 1.340 €/m² |
Orientatiu. IVA no inclòs. El preu final és un pressupost tancat després de la visita tècnica gratuïta.
De la reforma integral a un gremi concret. Aquests són els nostres serveis principals.
Amb 223 hectàrees i 114 habitants per hectàrea el 2015, és un barri de densitat mitjana: blocs i torres a pocs metres, de vegades a la mateixa vorera.
Reformem principalment a:
Extrem del passeig en direcció a Sant Gervasi, a prop d’un quilòmetre de la plaça de Sarrià. Pisos de bloc al costat de torres que han resistit, i reforma decidida casa per casa.
L’antic municipi, amb carrers que porten noms de propietaris, entre ells Mandri i Ganduxer. És el que és anterior als passeigs: edificis d’èpoques barrejades i comunitats que fixen els horaris d’obra.
Torres amb jardí a prop dels Jardins de la Tamarita i dels col·legis del barri. El jardí és part del projecte, i el desnivell o l’arbre gran manen sobre per on entra la màquina.
El Passeig de la Bonanova creua cap a les Tres Torres i Sarrià. En aquesta frontera el teixit passa de torres entre jardins a blocs aïllats, segons el carrer. El detall de les Tres Torres és a la seva pròpia pàgina.
I als punts de referència del barri:
Geometria oficial de comarques i municipis (ICGC, 2025).
Tot el que has de saber sobre reformar a la Bonanova: preus, llicències, terminis i ajuts.
Es pot estudiar, però no és automàtic. Primer es confirma l’ús que admet la parcel·la i què protegeix la fitxa, perquè l’avinguda figura com a bé amb protecció urbanística. Després es revisa si les instal·lacions de col·legi o de despatx serveixen per a habitatge: gairebé mai, i es refan.
Sí. Es comprova si l’exemplar consta com a arbre d’interès local i es demana el permís municipal que correspongui abans de talar o d’excavar vora les arrels. L’obra es planifica perquè la maquinària entri per un altre costat i les arrels no es trepitgin.
Depèn més dels acabats que dels metres. Una obra nostra al Passeig de la Bonanova, de 98 m², amb terra polit, paret de pedra, cuina amb illa, tres banys i armaris a mida, va portar vint-i-dues setmanes.
Que cal corregir primer la paret: una porta enrasada no perdona un desplom, i un armari de terra a sostre es mesura sobre l’obra ja a plom. Es rectifica amb arrebossat o trasdossat abans d’encarregar la fusteria.
Que es col·loca al final, quan ja no queden gremis humits, que demana una solera anivellada i que cada trobada amb un altre material es resol abans de demanar la pedra. A l’obra del passeig, el terra polit corre per la sala d’estar i els passadissos.
Amb armaris de registre. En una obra nostra del passeig, la caldera va quedar dins d’un armari gris sobre la columna de forns, i els col·lectors de calefacció, darrere de portes de vidre. Es deixa ventilació i accés per al manteniment, i es reflecteix al pressupost tancat.
Es mesura a la visita: ample de l’accés, pendent, girs i punts on trepitjar sense malmetre arrels ni drenatges. L’avinguda puja quilòmetre i mig fins a la plaça del Doctor Andreu, de manera que el pendent és part de qualsevol pla d’obra allà.
Guies pràctiques sobre preus, materials, llicències i decisions d’obra per reformar el teu pis amb criteri.
Una gotera gairebé mai entra on es veu la taca. T'expliquem com trobar el punt feble del terrat i quan compensa refer-lo en lloc de fer pedaços.
Llegir article →Locals i comunitatsLa llicència d'obres i la d'activitat no són el mateix ni es demanen en qualsevol ordre. T'expliquem com es coordinen abans de llogar o reformar un local.
Llegir article →Preus i pressupostosAjuntar bany i cuina comparteix tràmit, proteccions, runa i neteja. Els dos projectes es paguen sencers. T'expliquem què compta en cada cas.
Llegir article →Visita tècnica gratuïta a la Bonanova i pressupost tancat per escrit. Resposta en 24 h.