Reformar un local a Barcelona comença pel carrer: el pla d’usos del districte decideix quina activitat hi cap, l’ordenança d’activitats fixa el tràmit del negoci i la d’obres, el permís de la reforma. T’ho ordenem abans que signis el lloguer.
La foto de capçalera és un restaurant del barri de Sant Antoni en obres: gelosies de llistons daurats que divideixen la sala, plàstic sobre el terra i les làmpades encara embolicades sota un sostre de bigues d’acer vistes. Un local així es planteja sabent abans que l’activitat hi cap on és, i aquesta és la primera comprovació a Barcelona: diversos districtes tenen un pla d’usos que limita què es pot obrir, on i a quina distància d’altres locals. Si el teu cau en un d’ells, abans de comunicar l’activitat es demana un informe urbanístic previ, segons la guia de Barcelona Activa.
Superat el carrer, ve el tipus de tràmit de l’activitat. L’ordenança municipal d’activitats (OMAIIA) reparteix les activitats en annexos: les de menor impacte es comuniquen sense projecte tècnic, unes altres porten projecte i certificat d’una entitat ambiental de control, i les de més impacte necessiten llicència. Els annexos es van modificar el 2024 per adaptar-los a la Llei 18/2020. Quin annex et toca depèn del que vulguis muntar, no de com quedi el local, i per això ordenem primer l’activitat i després el pressupost (el tràmit en general és a llicències i projectes). L’Oficina d’Atenció a l’Empresa de Barcelona Activa atén amb cita prèvia qui vol consultar el seu cas.
L’obra segueix l’escala de l’ordenança d’obres, de menys a més. Pintar, posar paviment o renovar instal·lacions sense moure parets ni tocar la façana és un assabentat, sempre que l’edifici no estigui catalogat, protegit ni sigui de nivell D. Moure envans sense tocar l’estructura és comunicat d’obra menor de tipus II. I si el local ha d’instal·lar una activitat que un pla d’usos limita, o si divideixes un local de planta baixa, puges al tipus I, amb un mes perquè l’Ajuntament contesti. El rètol i el tendal, a part, van per tipus II, i quan una mateixa actuació barreja classes d’obra s’aplica el règim de la més exigent.
La segona foto és d’un local de Sarrià-Sant Gervasi reordenat amb el negoci en marxa: un envà de pladur amb dues finestres interiors separa una sala de treball de la recepció, amb el taulell de fusta ja al seu lloc i el terra de rajola a la vista. Amb el local obert, l’ordre de treball forma part del pressupost: s’avança per zones, es protegeix el que continua en ús i s’avisa del soroll abans d’aixecar un envà, no mentre sona.

El que diuen els plans d’usos que publica l’Ajuntament; l’informe urbanístic previ confirma el teu.
El pla de l’Eixample, aprovat definitivament el 3 de febrer de 2023, regula restaurants, comerços d’alimentació amb degustació, discoteques, autoserveis i botigues de conveniència. A la zona 1, que reuneix els carrers pacificats o per pacificar i el barri de Sant Antoni, el límit és de cinc establiments en un radi de 50 metres i 18 en un de 100, amb 25 metres de separació lineal entre locals d’aquest tipus; a la resta del districte, 20 en 100 metres. Abans de signar el lloguer, algú ha de comptar el que hi ha al voltant.
El Pla especial d’establiments de concurrència pública de Gràcia divideix el districte en zones de saturació, de contenció, perimetrals i genèriques. A la de saturació, l’interior de la Vila al voltant dels carrers de Verdi i Torrent de l’Olla, la restauració no s’admet; a les de contenció, la corona de la Vila, Gràcia Nova i Camp d’en Grassot, s’admet amb límits de densitat; al nord de la Travessera de Dalt, la zona genèrica és la més oberta. Per això es mira el plànol abans que el local.
El ple de l’Ajuntament va aprovar definitivament el 29 de maig de 2026 el nou pla d’usos de Ciutat Vella, que segons el govern municipal passa de regular 55 activitats a 180 i endureix les condicions per a perruqueries d’ungles, botigues d’accessoris de mòbil i comerços de productes de cànnabis. La proposta unificava en una sola norma el pla del districte, de 2018, i el de La Rambla. Si mires un local allà, l’informe urbanístic previ et diu quin epígraf i quines condicions s’apliquen avui.
El pla d’usos de Sant Martí es va aprovar al ple de desembre de 2025. Té una àrea de tractament especial, amb el Triangle Lúdic i la Rambla del Poblenou ampliada fins al carrer de Rogent, on no s’admeten nous bars musicals, discoteques ni sales de ball. A la ZR-1, que envolta aquesta àrea fins a Ciutat Vella i l’Eixample, els restaurants nous només van en carrers de 20 metres o més, amb un màxim de 10 en 100 metres (15 a la ZR-2, des de Bac de Roda cap a Sant Adrià). A les tres zones, un sol autoservei o botiga de conveniència de la mateixa activitat per cada 200 metres de radi.
Cadascun té la seva finestreta i el seu termini, i convé obrir-los en aquest ordre.
Primer va la consulta urbanística i, si hi ha pla d’usos, l’informe previ; després l’obra, amb el comunicat que li toqui, i en acabar, l’activitat. En el règim de comunicació amb certificació tècnica, segons Barcelona Activa, es fan les obres, una entitat ambiental de control certifica projecte i execució i en comunicar l’inici s’aporta aquest certificat amb el projecte visat. L’activitat comença l’endemà de lliurar la documentació completa.
En un edifici catalogat o en la seva àrea de protecció, l’ordenança del paisatge urbà condiciona llicències com la d’activitats i la del rètol a que la fusteria i les persianes de les plantes pis estiguin conservades, restituïdes al seu aspecte original o regularitzades mitjançant llicència amb un projecte arquitectònic global. El teu local de planta baixa pot dependre de les finestres del tercer, i per això es mira abans de demanar llicència.
Instal·lar elements identificadors del local, com rètols i tendals, és obra menor de tipus II. La guia de bones pràctiques d’imatge exterior de l’Ajuntament, de 2021, recomana que el comerç faci servir els seus aparadors en lloc de la façana per anunciar-se, persianes calades i cap màquina de climatització a la vista. Encarregar el rètol abans de llegir-la és la forma més cara d’aprendre-ho.
La terrassa d’un bar o restaurant no entra a l’obra: és una autorització per ocupar el carrer, regulada per l’ordenança de terrasses, aprovada el 2013 i modificada després. Es tramita a part de l’obra. Per a l’obra en si, el camió i el contenidor necessiten el seu propi permís de via pública.
Els tres nivells de la taula es mesuren en € per m². La xifra tancada surt de la visita i del que el districte exigeixi a la teva activitat.
| Qualitat | Què inclou | Rang orientatiu | |
|---|---|---|---|
| Adequació bàsica del local | Acabats estàndard, solució pràctica | 300 – 600 €/m² | |
| Reforma mitjana del local | Materials seleccionats, millor equilibri | 600 – 1.000 €/m² | |
| Local de disseny | Materials prèmium i interiorisme de disseny | 1.000 – 1.800 €/m² |
Orientatiu. IVA no inclòs. El preu final és un pressupost tancat després de la visita tècnica gratuïta.
El que entra a la xifra i el que depèn del districte, d’una entitat de control o de l’Ajuntament.
L’IVA, que en un local comercial és del 21 %, va sempre en línia a part. Preparem tècnicament l’expedient de l’obra, però les taxes i l’impost d’obres es paguen a l’Ajuntament.
El mateix equip i el mateix pressupost tancat, per a la resta de l’habitatge a Barcelona.
Cada ciutat té el seu parc d’habitatge, les seves finques i els seus permisos.
Un únic equip per a tota la reforma, a Barcelona i tota Catalunya.
Reformar un local a Barcelona: les preguntes que surten abans de signar el lloguer.
Al pla d’usos del districte, que publica l’Ajuntament al web de cadascun, i a l’informe urbanístic previ que es demana per a l’activitat. Barcelona Activa atén aquestes consultes amb cita prèvia a l’Oficina d’Atenció a l’Empresa. Fes-ho abans de signar el lloguer: si l’activitat no hi cap, cap obra ho arregla.
A la zona de saturació, que cobreix l’interior de la Vila al voltant dels carrers de Verdi i Torrent de l’Olla, el pla d’usos no admet activitats de restauració. A les zones de contenció del voltant sí, amb límits de densitat. Quin és el teu cas ho diu el plànol del pla, i ho confirma l’informe urbanístic previ.
Depèn de la zona. A la zona 1 (carrers pacificats o per pacificar i Sant Antoni), el pla fixa un màxim de cinc establiments en 50 metres i 18 en 100 metres; a la resta del districte, 20 en 100 metres. Es compten els establiments que fixa el pla, així que el recompte s’ha de fer amb el pla a la mà.
Depèn del que toquis: sense moure parets ni façana, assabentat; movent envans sense tocar l’estructura, comunicat d’obra menor de tipus II; i si el local ha d’acollir una activitat limitada per un pla d’usos, o es divideix un local de planta baixa, comunicat de tipus I. La consulta prèvia ho confirma i ho tramitem nosaltres.
Que la façana deixa de ser només la de la teva planta baixa. En un edifici catalogat o en la seva àrea de protecció, llicències com la d’activitats i la del rètol exigeixen que la fusteria i les persianes de les plantes pis estiguin conservades, restituïdes o regularitzades amb un projecte global. I qualsevol intervenció a l’edifici passa per la validació del departament de Patrimoni.
Es pot si es planifica per zones. En un local de Sarrià-Sant Gervasi vam reordenar una sala amb pladur aïllat i finestres interiors sense tancar el negoci: s’avança per trams, es protegeix el que continua en ús i es pacten els sorolls. Té un cost en termini, i es decideix a la visita amb el calendari al davant.
Depèn del carrer i es demana a part de l’obra: és una autorització per ocupar el carrer que regula l’ordenança de terrasses de l’Ajuntament, aprovada el 2013 i modificada després. Abans de dibuixar la barra o la sortida de sala, comprova amb l’Ajuntament si la vorera o la calçada del teu carrer admeten una terrassa.
És l’informe municipal que diu si l’activitat que vols muntar és compatible amb el pla d’usos del districte en aquesta adreça. Segons la guia de Barcelona Activa, es demana abans de comunicar l’activitat quan el local és en un districte amb pla d’usos vigent. Convé tenir-ho clar abans de signar el lloguer, i per a això serveix la cita amb els tècnics de llicències de l’Oficina d’Atenció a l’Empresa.
Pots, però compta com una activitat nova a efectes del pla d’usos. A Gràcia, per exemple, les noves implantacions i les ampliacions passen per declaració responsable i informe urbanístic previ, i els plans de l’Eixample i de Sant Martí estan redactats per a les activitats noves. Canviar una botiga per un bar és, per tant, un altre expedient.
En el règim de comunicació, l’activitat pot començar l’endemà de lliurar tota la documentació a l’Ajuntament, segons Barcelona Activa, i amb l’obra acabada. Si l’activitat exigeix llicència, cal esperar que es concedeixi. Obrir abans de tenir resolt l’expedient pot acabar en sanció, així que el calendari d’obertura es tanca al revés: primer l’expedient, després la data de la inauguració.
Les forquilles per m² dels tres nivells d’intervenció són a la taula de preus d’aquesta pàgina; si el negoci és un restaurant, mira també reformes de restaurants. Dins de cada forquilla, el que mou la xifra a Barcelona és l’estat de partida, la ventilació, la façana i el que demani l’activitat. El projecte tècnic, el certificat de control i les taxes es pressuposten a part, cadascun amb el seu import.
Guies pràctiques sobre preus, materials, llicències i decisions d’obra per reformar el teu pis amb criteri.
Una gotera gairebé mai entra on es veu la taca. T'expliquem com trobar el punt feble del terrat i quan compensa refer-lo en lloc de fer pedaços.
Llegir article →Locals i comunitatsLa llicència d'obres i la d'activitat no són el mateix ni es demanen en qualsevol ordre. T'expliquem com es coordinen abans de llogar o reformar un local.
Llegir article →Preus i pressupostosAjuntar bany i cuina comparteix tràmit, proteccions, runa i neteja. Els dos projectes es paguen sencers. T'expliquem què compta en cada cas.
Llegir article →Visita gratuïta al local i pressupost tancat per partides, amb el pla d’usos del districte i el tràmit de l’activitat identificats des del principi.