El que hi ha darrere del guix en una finca de Barcelona (voltes, entrebigats, murs de càrrega), el paper que demana l’Ajuntament per a cada feina i la manera de treure runa i pujar material per una escala de ciutat: la paleteria vista des de dins de l’edifici.
La foto de capçalera mostra un forjat obert: biguetes d’acer amb morter als recolzaments, rasilles ceràmiques entre elles i un mur de pedra al fons. És d’una casa de Montcada i Reixac, no de Barcelona, però el sistema és dels que poden aparèixer en picar una finca de la ciutat: un terra fet de peces petites recolzades les unes sobre les altres, no una llosa contínua. I en sostres de plantes baixes i en edificis nobles de l’Eixample del segle XIX hi ha una altra solució, la volta catalana: maó col·locat de pla, en dues o tres capes, la primera amb guix, que se sosté per la seva forma i no pel seu gruix. Per això, abans de donar preu a un enderroc fem cales: es veu quin sistema hi ha a dalt i a baix, i d’aquí surt on es pot picar i on cal apuntalar.
El segon descobriment és el mur. En una finca antiga les parets gruixudes solen sostenir els forjats; un envà de maó buit, en canvi, només separa. Obrir una obertura en un mur de càrrega exigeix apuntalament, llinda calculada i fixació a plom, i l’ordenança municipal d’obres ho situa entre les feines que toquen l’estructura: comunicat d’obra menor de tipus II si l’afectació és puntual i de tipus I si és parcial, i en el tipus I l’Ajuntament té un mes per oposar-s’hi abans que puguis començar. Quin et toca ho decideix el tècnic i ho confirma la consulta prèvia, que es fa amb la referència cadastral del pis.
El que no toca ni estructura ni distribució és més senzill. Picar i refer un arrebossat, pavimentar, enrajolar o fer un recrescut dins d’un habitatge és, segons aquesta mateixa ordenança, un assabentat: no es presenta documentació, es comença l’endemà de comunicar-ho i hi ha tres mesos per acabar. L’excepció importa: no val en edificis catalogats amb nivell A o B, protegits amb nivell C ni en els considerats de nivell D, i si un mateix encàrrec barreja classes d’obra, mana la més exigent. Un paviment i un envà que canvia la distribució es tramiten, junts, com el segon cas. La segona foto, d’un pis de l’Eixample en obra, mostra un envà de maó buit amb els perfils del sostre ja muntats i les plaques de guix apilades a terra.
Queda un tercer actor que no surt a cap pressupost: la comunitat. Abans de començar, el Codi civil de Catalunya obliga a posar l’obra en coneixement de la presidència o de l’administració de la finca, i el que toqui elements comuns, com el celobert, una baixant o la mitgera, ho decideix la junta. Un envà no sol arribar tan lluny, però la runa sí: baixa per l’escala o per l’ascensor de tots, i per això la protecció de les zones comunes entra a la feina des de la primera partida, no quan algú es queixa. Per a l’ofici en general, sense Barcelona pel mig, hi ha la pàgina de paleteria.

És el primer que es mira a la visita, abans de posar preu a un enderroc.
Maó pla en dues o tres capes, sense cindri i amb llums habituals de quatre a sis metres. Aguanta per la seva geometria, de manera que obrir una obertura o penjar una càrrega puntual canvia el recorregut dels esforços. Es pica el revestiment, es conserva la fàbrica i, si cal passar una instal·lació, es rodeja pel terra o per un trasdossat.
Biguetes de fusta o d’acer amb rasilles o revoltons entre elles, com el de la foto de capçalera. Una biga amb corc o un perfil oxidat no es veu fins que surt el guix, així que fem sondejos per zones. Si cal reforçar, ho calcula el tècnic: ja és una altra obra, amb un altre paper.
Una obertura nova demana apuntalament, llinda calculada de perfil metàl·lic o de formigó i fixació a plom. L’ordenança ho compta com a obra que toca l’estructura, de tipus II si és puntual i de tipus I si és parcial. Abans d’apuntalar s’avisa la comunitat i es pacta el calendari.
Per col·locar aïllant, els criteris de l’Ajuntament admeten reduir un celobert fins a un cinc per cent del seu diàmetre inscriptible, amb el vistiplau de l’Agència de l’Habitatge, i les peces interiors de l’habitatge no poden perdre els seus mínims. Si l’aïllant va en una mitgera amb la parcel·la veïna, cal l’autorització d’aquella propietat. Mesurem abans d’aixecar una paret.
Segons el text de l’ordenança municipal d’obres, no segons el que costi.
És assabentat si es fa dins del pis, sense canviar distribució, estructura ni façana i en un edifici que no sigui dels exclosos. Es comunica a l’Ajuntament de manera presencial, per escrit o per via electrònica, sense documentació, i es comença l’endemà. Si passen els tres mesos sense acabar, cal tornar-ho a comunicar.
Canvia la distribució sense tocar l’estructura: comunicat d’obra menor de tipus II, amb documentació tècnica i informe d’idoneïtat tècnica. Es pot començar l’endemà de presentar-lo, comprovada la documentació i pagada la liquidació provisional de l’impost d’obres. Aquest informe té una vigència de tres mesos des que se signa: s’encarrega quan ja hi ha data.
Els criteris de l’Ajuntament per rehabilitar són clars: qualsevol intervenció en un edifici catalogat queda supeditada a la validació del departament de Patrimoni. Això inclou una reforma que per dins semblaria d’assabentat. La fitxa de la finca es consulta abans de donar data, i el calendari el marca la resposta.
Per deixar el camió o el contenidor al carrer, l’Ajuntament té un permís d’estacionament d’obra per períodes curts, de fins a sis dies consecutius en una adreça, i una llicència de reserva de càrrega i descàrrega per a les obres més llargues. Si en picar apareix un producte amb amiant, els criteris de rehabilitació demanen retirar-lo, i això ho fa una empresa autoritzada, fora de la partida de paleteria.
Les forquilles de la taula són per m² o per partida; el que les mou en aquesta ciutat és l’edifici, no només la mà d’obra.
| Treball | Què inclou | Forquilla orientativa | |
|---|---|---|---|
| Paviment / enrajolat | Acabats estàndard, solució pràctica | 25 – 50 €/m² | |
| Envà d’obra | Materials seleccionats, millor equilibri | 30 – 55 €/m² | |
| Feines puntuals | Materials prèmium i interiorisme de disseny | Segons actuació |
Orientatiu. IVA no inclòs. El preu final és un pressupost tancat després de la visita tècnica gratuïta.
Les forquilles són les de la taula; la columna de la dreta diu què demana cada feina en un edifici de la ciutat.
Sobre una volta o un entrebigat es mira primer el suport: pes del recrescut, gruix de l’adhesiu i planor.
Si canvia la distribució és comunicat; si hi ha un mur de càrrega pel mig, el signa un tècnic.
Morter amb pendent cap a l’embornal i làmina impermeable abans de la primera rajola; en un bany de finca antiga es comprova també per on surt el desguàs cap a la baixant.
Tancar una obertura, refer un tram d’envà o fixar un marc: per partida i després de la visita.
En un edifici antic cap paret no està del tot a plom, i per això el replanteig es fa sobre el que hi ha i no sobre el plànol. Un envà tort o un terra sense nivell es noten després en l’enrajolat, la fusteria i les portes.
El que cobreix el pressupost tancat i el que depèn de la comunitat, del tècnic o de l’Ajuntament.
L’IVA s’indica sempre a part. Una feina que arribi a un mur de càrrega, a un forjat o a la façana demana càlcul, comunicat o llicència i, sovint, el vistiplau de la comunitat; ho veiem a la visita i ho gestionem.
El mateix equip i el mateix pressupost tancat, per a la resta de l’habitatge a Barcelona.
Un únic equip per a tota la reforma, a Barcelona i tota Catalunya.
Paleteria a Barcelona: el que es pregunta abans de picar.
Sí. Si l’envà canvia la distribució del pis, no n’hi ha prou amb un avís: va per comunicat d’obra menor de tipus II, amb documentació tècnica i informe d’idoneïtat tècnica. El que sí que és assabentat són els treballs interiors que no toquen distribució, estructura ni façana. La consulta prèvia, amb la referència cadastral, confirma quin és el teu cas.
L’assabentat cobreix les obres interiors que no modifiquen la distribució, l’estructura ni la façana, en edificis que no estiguin catalogats amb nivell A o B, protegits amb nivell C ni considerats de nivell D. No porta documentació i es comença l’endemà. Tan bon punt canvia la distribució, apareix el comunicat, i si es toca l’estructura, el tècnic decideix si és de tipus I o II.
Es comprova, no se suposa. Es mira el gruix, el material, cap a on recolzen les biguetes i què hi ha a sobre, i una cala al forjat ho confirma. En una finca antiga les parets gruixudes solen ser de càrrega, però una paret fina també pot estar sostenint alguna cosa. Mentre no se sap, no es pica ni es posa preu a l’obertura.
És una volta de maó col·locat de pla, en dues o tres capes, que se sosté per la seva forma. Es va fer servir molt en plantes baixes i en edificis nobles de l’Eixample del segle XIX. Una obertura o una càrrega nova alteren com es reparteixen els esforços, de manera que no s’obre sense que ho calculi un tècnic; el més habitual és conservar-la i portar les instal·lacions per un altre lloc.
Poc. Els criteris de l’Ajuntament admeten reduir un celobert fins a un cinc per cent del seu diàmetre inscriptible per col·locar aïllant, amb el vistiplau de l’Agència de l’Habitatge, i sense que cap peça interior perdi les seves dimensions mínimes. I el celobert és un element comú: necessites la comunitat. Mesurem el celobert abans de decidir el gruix.
Sí, però amb un pas més: en un edifici catalogat, qualsevol intervenció queda supeditada a la validació del departament de Patrimoni de l’Ajuntament, i en els de nivell A o B, els protegits amb nivell C i els de nivell D l’assabentat no és vàlid. Es mira la fitxa de la finca al Portal d’Informació Urbanística i es pregunta a la consulta prèvia abans de fixar la data d’inici.
Amb sacs per l’escala o amb contenidor al carrer, segons l’accés (més a enderrocs i retirada de runa). El contenidor o el camió al carrer porten permís: el d’estacionament d’obra serveix per a períodes de fins a sis dies consecutius en una adreça, i per a feines més llargues se sol·licita la reserva de càrrega i descàrrega. L’escala i l’ascensor es protegeixen abans de pujar el primer sac.
Sí, als barris amb festa major. Al Raval la festa major arriba al juliol, de dijous a diumenge, el cap de setmana anterior al dia 16, i reparteix actes per més d’una vintena de carrers i places; a Sant Pere, Santa Caterina i la Ribera se celebra a finals de juny. Es mira el calendari abans de fixar enderrocs i retirada de runa, i l’obra s’organitza perquè el contenidor i el camió es moguin fora d’aquests dies.
La comunicació prèvia és obligatòria, i la preparem nosaltres: una carta amb les dates, els horaris de soroll i les proteccions d’escala i ascensor, que tu lliures a la presidència o a l’administració. Si la feina toca celobert, mitgera o baixant, a més d’avisar cal portar-ho a la junta, i aleshores el calendari espera el seu acord.
Depèn del que aguanti. Es mira l’estat de les biguetes i de l’entrebigat i es compara amb el pes del recrescut, de l’adhesiu i del paviment: un porcellànic de format gran pesa més que una tarima. Si hi ha dubtes, ho calcula un tècnic, i la solució sol ser un recrescut lleuger o un sistema en sec abans que una capa gruixuda de morter.
Les forquilles per m² de cada feina són a la taula de preus d’aquesta pàgina. A Barcelona les mouen l’accés, la distància al contenidor, el suport que apareix en picar i el paper que exigeix la feina. Després de la visita gratuïta, el pressupost surt tancat i per partides, i el tràmit es detalla a part.
Guies pràctiques sobre preus, materials, llicències i decisions d’obra per reformar el teu pis amb criteri.
Una gotera gairebé mai entra on es veu la taca. T'expliquem com trobar el punt feble del terrat i quan compensa refer-lo en lloc de fer pedaços.
Llegir article →Locals i comunitatsLa llicència d'obres i la d'activitat no són el mateix ni es demanen en qualsevol ordre. T'expliquem com es coordinen abans de llogar o reformar un local.
Llegir article →Preus i pressupostosAjuntar bany i cuina comparteix tràmit, proteccions, runa i neteja. Els dos projectes es paguen sencers. T'expliquem què compta en cada cas.
Llegir article →Visita gratuïta i pressupost tancat per partides, amb l’avís o el comunicat de cada feina identificat des del primer dia.