Bellaterra es va traçar el 1930 com a ciutat jardí noucentista: cases aïllades pensades per estiuejar, voreres amb arbrat i l’estació com a porta. Avui s’habiten els dotze mesos, i això és el que es rehabilita: abrigar una casa d’estiu, conservar el que li dona caràcter (la teula, la reixa, el maó vist) i renovar el que ja no aguanta. Abans de dibuixar, mirem la fitxa de patrimoni de la teva finca.
El projecte d’urbanització de Bellaterra es va aprovar el 1934, quatre anys després d’inaugurar-se l’estació, i el traçat encara es reconeix: carrers que pugen des de la via creuant torrents, voreres amples amb arbrat abundant i la plaça del Pi com a centre. Les cases són unifamiliars aïllades derivades del cottage anglès, concebudes per al descans, i moltes s’han reformat amb els anys. Qui rehabilita una casa així es troba dues coses: va néixer sense pensar en el fred de gener i pot tenir elements que convé restaurar abans que substituir. Comencem per saber què tens al davant.

A la ciutat jardí conviuen gairebé cent anys d’obra: la torre d’estiueig dels trenta, la que es va ampliar sobre la marxa i la que ja és una altra cosa. Cap no comença pel mateix lloc.
Volums cúbics o cobertes piramidals de teula, galeries i porxos, amb murs que alternen arrebossat i maó vist. Es van fer per a l’estiu, així que coberta, fusteries i aïllament van primer. Si la casa figura al catàleg de Cerdanyola, la fitxa va abans que el projecte.
Moltes torres s’han reformat i ampliat amb els anys, i la bibliografia del barri admet que diverses van perdre part del seu disseny original. Es dibuixa l’estat real de cada cos abans de decidir què es queda, què es recupera i què es refà.
El traçat puja per un vessant creuat per torrents, i hi ha cases amb un gran desnivell pel darrere i el jardí en terrasses. Allà l’aigua pesa tant com els murs: drenatges, contenció i escales de parcel·la es revisen abans que la cuina.
Quan la planta baixa o el semisoterrani toquen el vessant, la humitat per capil·laritat és la sospitosa de sempre. S’esbrina d’on arriba l’aigua abans de revestir res, perquè una pintura nova sobre un mur mullat dura una temporada.
A Bellaterra hi ha cases protegides i cases que no ho estan, i la diferència es resol abans de dibuixar, no amb l’obra en marxa.
Segons el web de l’EMD, el Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Arqueològic de Cerdanyola recull diverses cases del nucli: la Casa Francisca Bruguera i la Casa Rogèlia i Jaume Joan, a l’avinguda de Bertomeu; la Casa Climent Vidal, a la de Joan Fàbregas; i l’Hostal Sant Pancràs, a la plaça del Pi. L’estació de FGC, d’estil noucentista, figura a l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic Català.
Això no vol dir que tot Bellaterra estigui protegit, sinó que la pregunta prèvia és de la teva finca. Es contesta amb la referència cadastral davant del Servei d’Urbanisme de Cerdanyola, que porta el catàleg, i canvia el tipus d’obra: una finca catalogada queda fora de la comunicació simplificada i el que es veu des del carrer es conserva o es reposa.
La bibliografia local afegeix un matís útil: moltes cases s’han reformat amb els anys i algunes ampliacions van desdibuixar el disseny d’origen. Per això, abans de decidir què conservar, s’aixeca l’estat real. Hi ha tres casos:
Què canvia segons la teva casa
Façana, coberta i elements protegits es conserven o es reposen. L’obra no pot anar per la via simplificada.
Sense protecció formal, però amb un disseny que mereix restaurar-se: reixa, teula, maó vist i fusteria.
Amb el disseny original ja molt canviat, es parteix de l’estat real i es decideix què es recupera.
Piramidal o de diversos vessants: es revisa el seu estat abans de decidir si es repara o es refà.
Reixes de forja, vitralls emplomats i fusteries de fusta es restauren abans que se substitueixin.
Arrebossat i maó vist s’alternen a la façana: el maó vist no es pinta ni es tapa.
Espais d’estar propis de la casa d’estiu: es restauren i es fan utilitzables tot l’any.
Bellaterra va començar com a colònia d’estiueig de fabricants i industrials i avui és residència de tot l’any.
El barri es va plantejar per al descans de la burgesia, i la bibliografia local reconeix el canvi d’ús, de lloc d’estiueig a primera residència. Una casa pensada per a l’estiu rarament ho estava per a l’hivern: parets i coberta poc aïllades, fusteries fines i una calefacció afegida dècades després. No és una regla, és una deducció d’ús, i per això es mesura abans de prescriure.
El traçat es va orientar al sud-est, als peus de la serra de Galliners. És un avantatge si s’aprofita: abans de pensar en màquines, es mira coberta, fusteries i parets exposades. Amb la casa abrigada, la climatització es dimensiona més petita i treballa menys, i la reixa o la teula que donen caràcter a la façana continuen on eren.
Primer, perquè per allà s’escapa més calor. S’aïlla conservant la teula o reposant-la.
Amb trencament de pont tèrmic i, si la fitxa ho demana, amb la partició original.
Trasdossat a les cares exposades quan per fora no es pot tocar.
L’última a decidir-se, amb l’envolupant ja millorada, i amb la unitat exterior fora de la vista.
El traçat de 1934 pujava per un terreny accidentat i creuat per torrents, amb voreres amples i arbrat abundant: es van conservar els pins que hi havia i es van plantar plàtans per donar ombra a l’estiu. Gairebé un segle després, això es tradueix en cases amb desnivell pel darrere, jardins en terrasses i arbres de port amb les arrels sota murs i solera.
L’obra comença per l’aigua. Drenatge, murs de contenció, escales de la parcel·la i estat dels desguassos es revisen abans de triar cuina. I amb arbres grans a prop, es protegeix el tronc, es tria on recolzar bastida i contenidor i no s’obre rasa al costat de les arrels. Segons el web de l’EMD, per talar un o dos arbres d’una parcel·la privada n’hi ha prou amb un avís d’obres, i a partir de tres cal llicència d’obra menor.
Al vessant, camió i contenidor no entren on caldria esperar. Es planifica amb el cap d’obra des de la visita: on s’atura el vehicle, quants sacs i què baixa a mà. El permís d’ocupació de la via per a bastida o contenidor es demana a l’Ajuntament de Cerdanyola; l’EMD ordena el trànsit i manté carrers i espais verds, així que convé avisar-la de qualsevol tall.
Una torre dels anys trenta es rehabilita de baix a dalt, i la primera eina és la cala.
En una casa d’aquesta edat el primer és saber de què està fet cada forjat: fusta, ferro amb revoltó o formigó. Ho diu una cala, no el plànol de la immobiliària, i d’ella surt què es conserva, què es reforça i on es pot obrir un buit. En una casa que ha crescut per cossos, cada cos es mira per separat.
Amb les instal·lacions el criteri és el mateix. L’electricitat i la lampisteria originals gairebé sempre es refan senceres, amb el seu butlletí, perquè allò afegit dècades després no sol guardar ordre. I si hi ha un semisoterrani o una planta baixa contra el terreny, es diagnostica la humitat i es resol en origen: drenatge exterior si es pot, impermeabilització i ventilació. Després, i només després, es parla de distribució i d’acabats.
Fusta, ferro amb revoltó o formigó: cadascun demana un reforç diferent.
Estructura de fusta, estat de la teula i desguassos pluvials.
Quadre, seccions de cable i canonades: l’original i l’afegit, per separat.
Murs contra el terreny mesurats abans de revestir.
Forquilles orientatives a Bellaterra, a partir de pressupostos reals. El preu final és sempre un pressupost tancat després de la visita.
| Qualitat | Què inclou | Preu per m² | |
|---|---|---|---|
| Econòmica / funcional | Acabats estàndard, distribució sense canvis | 520 – 650 €/m² | |
| Qualitat mitjana | Materials seleccionats, possible redistribució | 750 – 940 €/m² | |
| Gamma alta / luxe | Materials premium i interiorisme de disseny exclusiu | 1.060 – 1.340 €/m² |
Orientatiu. IVA no inclòs. El preu final és un pressupost tancat després de la visita tècnica gratuïta.
De la reforma integral a un gremi concret. Aquests són els nostres serveis principals.
L’entitat és petita, però el traçat puja pel vessant i cada peça té la seva història i les seves cases amb nom propi.
Reformem principalment a:
El centre del traçat i el seu primer edifici: l’estació de 1930, projectada per Lluís Girona com a porta de la urbanització, i al seu costat l’hostal que Sala Pibernat va projectar el 1932. És la part on més es nota que el barri va néixer com a estiueig, i on el que es veu dels edificis es mira abans de tocar res.
La ronda que el projecte va traçar al voltant del primer nucli va seguir el que avui són les avingudes de Bertomeu i de Marcet. A Bertomeu i Joan Fàbregas hi ha la Casa Francisca Bruguera, racionalista de 1934 i restaurada amb cura, i la Casa Climent Vidal, del mateix any, amb forja i vidre emplomat a la porta. Són cases que es restauren, no que se substitueixen.
On va començar tot: la masia de Can Domènec va ser l’origen de la urbanització, i per aquesta zona es van aixecar a començaments dels anys trenta les primeres segones residències. La major part de les torres de la urbanització les va projectar Emili Sala Pibernat, que va continuar el traçat de Lluís Girona. Cases de gairebé un segle, que demanen la cala abans que el plànol.
La tercera peça de l’entitat, al costat de Bellaterra i Can Domènec, enllaçada amb aquesta última per la Via Verda. Per a les tres el repartiment és el mateix: l’expedient d’obra va a l’Ajuntament de Cerdanyola, i els carrers i els espais verds els porta l’EMD. Confirmem l’adreça exacta abans de presentar res.
Altres zones de l’entitat i de l’entorn:
Geometria oficial de comarques i municipis (ICGC, 2025).
Tot el que has de saber sobre reformar a Bellaterra: preus, llicències, terminis i ajuts.
Només es sap mirant la fitxa de la teva finca. El Pla Especial de Cerdanyola recull diverses cases del nucli, però no totes, i la consulta es fa al Servei d’Urbanisme amb la referència cadastral. La fem abans de pressupostar, perquè una finca catalogada queda fora de la comunicació simplificada i el que es veu des del carrer es conserva o es reposa.
L’Ajuntament de Cerdanyola. Segons el web de l’EMD, les obres que requereixen un avís o un permís d’obres menors es demanen allà, i l’entitat s’ocupa de trànsit, carrers i espais verds. Preparem l’expedient complet i et diem si la teva obra necessita comunicació o llicència.
Depèn de quants. Segons el web de l’EMD, talar un o dos arbres d’una parcel·la privada demana un avís d’obres, i més de dos, llicència d’obra menor. Si l’arbre condiciona un mur o una fonamentació, ho decidim abans de dibuixar i ho deixem per escrit.
Sí, però amb criteri. Si la casa té fitxa, material, color i partició s’ajusten al que està protegit; si no en té, convé que siguin semblants als originals, perquè la fusteria de fusta i la reixa són part del que fa reconeixible la casa. Sovint es restaura i s’hi afegeix vidre de millors prestacions.
Per esbrinar d’on arriba l’aigua, no per revestir. En una casa recolzada al vessant pot ser capil·laritat, filtració del terreny o un desguàs trencat. Es mesura la humitat del mur, es revisa el drenatge i només llavors es decideix entre impermeabilitzar per fora, tractar per dins o ventilar. Pintar a sobre només endarrereix el problema.
La resposta és al pendent i a l’amplada del carrer, que mesurem a la visita. On no cap un contenidor es treballa amb sacs i descàrregues curtes. El permís per ocupar la via amb bastida o contenidor es demana a l’Ajuntament de Cerdanyola, i a l’EMD se l’avisa de qualsevol tall, perquè ordena el trànsit del nucli.
Això ho diu el planejament aplicable a la teva parcel·la, no una regla del barri. Demanem la informació urbanística al Servei d’Urbanisme abans de dibuixar i comprovem si la finca està catalogada. Amb això se sap què hi cap i amb quin tràmit, i s’evita pagar un projecte que després no es pugui executar.
Guies pràctiques sobre preus, materials, llicències i decisions d’obra per reformar el teu pis amb criteri.
Una gotera gairebé mai entra on es veu la taca. T'expliquem com trobar el punt feble del terrat i quan compensa refer-lo en lloc de fer pedaços.
Llegir article →Locals i comunitatsLa llicència d'obres i la d'activitat no són el mateix ni es demanen en qualsevol ordre. T'expliquem com es coordinen abans de llogar o reformar un local.
Llegir article →Preus i pressupostosAjuntar bany i cuina comparteix tràmit, proteccions, runa i neteja. Els dos projectes es paguen sencers. T'expliquem què compta en cada cas.
Llegir article →Visita tècnica gratuïta a Bellaterra i pressupost tancat per escrit. Resposta en 24 h.