Sarrià va ser una vila independent fins al 4 de novembre de 1921, l’última que Barcelona es va annexionar, i ho va fer malgrat l’oposició dels seus veïns. Queden un carrer Major, una plaça, un mercat de 1911 i cases de poble on reformar és, primer, saber què diu la fitxa de catàleg de la teva finca.
Sarrià apareix documentada ja el 986 i va ser un poble de vinyes abans de ser el refugi d’estiu de la burgesia barcelonina. Quan el tren la va unir amb la ciutat i van caure les muralles de Barcelona, hi van arribar les cases d’estiueig i, al llarg del carrer Major, les cases dels menestrals. Aquell municipi incloïa també Pedralbes i Les Tres Torres, que es van urbanitzar molt més tard. Avui la vila vella conviu amb torres amb jardí a la part alta, i entre una cosa i l’altra hi ha edificis catalogats, carrers de vianants i pendent cap a la Ronda de Dalt: tres condicionants que manen a l’obra abans que el gust.

Corresponen a les èpoques de la vila: la dels menestrals, la dels estiuejants, la de les torres del vessant i la dels edificis nous.
Entre mitgeres i amb comerç a la planta baixa, com les finques de menestrals que van dibuixar l’eix. Abans de projectar es mira la fitxa: diverses cases del carrer Major consten com a béns amb elements d’interès, i això decideix què es conserva.
Pensada per passar-hi l’estiu i no l’hivern, amb sostres alts, obertures grans i murs que solen ser d’una sola fulla. La reforma la prepara per viure-hi els dotze mesos: aïllament per dins, fusteries dins del que admeti la façana i calefacció pensada per a espais amplis.
Cap a Can Caralleu, Santa Amèlia o el Peu del Funicular, on la vila puja cap a Collserola. Hi entren en joc el pendent, l’arbrat i l’accés: la reforma de la casa va de la mà de la del jardí i la de l’entrada.
Al voltant de la plaça i del passeig de la Reina Elisenda hi ha edificis més nous que la vila vella. Aquí la reforma sol ser d’instal·lacions i acabats, i pesen més l’accés i la protecció de les zones comunes que l’estructura.
El catàleg de patrimoni de Barcelona distingeix nivells, i al carrer Major de Sarrià n’hi ha de tot: una casa senyorial del segle XVI, un palauet del XVIII, un teatre de 1907. Saber en quin cau la teva finca decideix què es conserva.
El carrer Major va ser el carrer gran de la vila vella. S’atribueix el seu traçat als romans, que el van obrir per pujar de la plana a la serra per un llom entre la Riera Blanca i el torrent de les Gardenyes, a recer de les crescudes. A l’edat mitjana es va aixecar la parròquia de Sant Vicenç i, al seu voltant, el primer nucli urbà. Amb el tren i l’enderroc de les muralles de Barcelona, la burgesia va venir a estiuejar i els menestrals es van assentar al llarg del carrer: la pastisseria Foix va obrir el 1886 i el forn de Can Brufau el 1904.
Aquesta barreja es llegeix al catàleg. Entre els números 74 i 238 del carrer apareixen Can Canals-Miralles (segle XVIII, bé cultural d’interès local), Can Margenat (segle XVI), Can Llança (1789, amb la pastisseria als baixos), Can Mumbrú (1889, projectada per Rafael Guastavino), el Teatre de Sarrià (1907) o la Residència Sant Ignasi (1903). Gairebé tots figuren com a béns amb elements d’interès.
I aquí va el matís. Un bé amb elements d’interès no queda congelat sencer: el que es protegeix són els elements que anomena la seva fitxa, que poden ser una façana, un esgrafiat o una escala. La resta es reforma. Hi ha tres casos:
Què passa amb la teva reforma segons el nivell de la finca
Casa senyorial o palauet del carrer Major. Cada intervenció visible es planteja amb la fitxa a la mà.
És el que apareix a gairebé tot el carrer. Es conserven els elements que anomena la fitxa i la resta es reforma.
Un edifici més recent de la plaça o de la Reina Elisenda. Regeixen el planejament i els acords de la comunitat.
Quina categoria té la teva finca i quins elements concrets enumera.
Si la fitxa anomena l’esgrafiat, el balcó o la finestra, es restauren en lloc de substituir-se.
Baranes, graons i vitralls que a vegades entren a la protecció.
A les cases amb pati es mira si la fitxa l’inclou abans de cobrir-lo o pavimentar-lo.
La burgesia de Barcelona va triar Sarrià per a l’estiueig, per l’aire i el clima més sa. Les cases que va aixecar es van pensar per a aquella estació.
Quan van caure les muralles de Barcelona i el tren va arribar a la vila, Sarrià va passar a ser lloc d’estiueig, i les cases d’aquella generació es van fer per a la calor, amb sostres alts, obertures grans i murs gruixuts, generalment. El mateix disseny que refresca a l’agost deixa passar el fred al gener, i aquí el que es demana gairebé sempre és poder viure-hi els dotze mesos.
L’ordre de treball és sempre el mateix i comença per l’envolupant. Es revisa la coberta, es mesura la humitat de murs i solera, es decideix com aïllar per dins sense menjar-se motllures ni sostres, i només aleshores es parla de calefacció. Una instal·lació moderna en una casa amb corrents gasta més i escalfa pitjor que una de moderada en una casa tancada.
Les fusteries són la segona decisió. Si la façana està protegida o es veu des del carrer Major, la finestra nova reprodueix la partició dels vidres i el color de l’original i porta vidre amb cambra; si no, s’escull per prestacions. I al terra, la rajola hidràulica o la fusta original que estiguin sanes es restauren abans de substituir-se.
Estat de la teula, de les bigues i dels murs abans de res.
Es mesura als murs i a la solera i s’identifica l’origen abans de revestir.
Sense tapar motllures, sostres ni frisos que mereixin veure’s.
Dimensionada per a la casa ja tancada, no per a la que tenies.
A Sarrià el problema no és la distància, és que part del centre es va fer per caminar. Arribar amb material exigeix saber quin carrer admet què.
El carrer Major arrenca a la plaça d’Artós i arriba fins al carrer del General Vives, a la Ronda de Dalt. La part baixa, per sota de la plaça de Sarrià, es va fer de vianants a partir dels anys noranta, i avui també ho és la de dalt. La descàrrega s’organitza des dels carrers que admeten vehicle, amb el material pujat a mà o amb carretó, i la runa baixa en sacs.
L’altra cita fixa és la festa major. Se celebra a la primera quinzena d’octubre, al voltant de la Mare de Déu del Roser, que cau el 7, i molts veïns engalanen balcons i façanes i munten sopars de germanor als carrers del centre històric. Aquells dies no muntem bastida ni fem acopi als carrers on se sopa.
I la pujada. Per sobre de la plaça la vila puja cap a la Ronda de Dalt i Collserola, així que a la part alta l’acarreig del material pesa tant com els acabats. El mesurem a la visita i queda escrit al pressupost tancat.
On s’atura la furgoneta i en quin horari de càrrega i descàrrega.
Del vehicle al portal a mà. El contenidor, només on cap sense tallar el pas.
Els sopars de carrer de la festa major, sense bastida ni acopi en aquells carrers.
Les peces llargues i les banyeres es mesuren abans de comprar-les.
Hi ha una llegenda local que ho conta amb roses: la devoció a la Mare de Déu del Roser vindria dels rosers que florien cada primavera a la llera dels torrents secs que creuaven la vila. Secs, però torrents: quan plovia fort, baixava aigua. I les cases que es van aixecar vora aquests llits, o a sobre, poden conviure amb l’aigua del terreny.
En una casa així la humitat d’un baix o d’un semisoterrani no és un defecte de pintura, és una qüestió de drenatge. Es mesura al mur i a la solera, s’identifica l’origen (capil·laritat, filtració lateral, una baixant trencada) i es tracta allà mateix: rasa perimetral, morter de sanejament, làmines drenants o ventilació de la cambra, segons el cas. Revestir a sobre sense haver-ho fet garanteix que el problema reaparegui.
La conclusió pràctica és que el diagnòstic va abans que la decoració. A la visita mesurem amb aparell, anotem en un plànol on és la humitat i a partir d’aquí es decideix si n’hi ha prou amb ventilar o cal drenar.
Forquilles orientatives a Sarrià, a partir de pressupostos reals. El preu final és sempre un pressupost tancat després de la visita.
| Qualitat | Què inclou | Preu per m² | |
|---|---|---|---|
| Econòmica / funcional | Acabats estàndard, distribució sense canvis | 520 – 650 €/m² | |
| Qualitat mitjana | Materials seleccionats, possible redistribució | 750 – 940 €/m² | |
| Gamma alta / luxe | Materials premium i interiorisme de disseny exclusiu | 1.060 – 1.340 €/m² |
Orientatiu. IVA no inclòs. El preu final és un pressupost tancat després de la visita tècnica gratuïta.
De la reforma integral a un gremi concret. Aquests són els nostres serveis principals.
De la plaça del poble als límits amb Pedralbes i la Bonanova canvien la finca, el carrer i el tràmit.
Reformem principalment a:
La plaça de Sarrià, que va ser cementiri del poble fins al 1850, i els carrers de l’entorn, amb l’església de Sant Vicenç (l’actual, de 1781) i el mercat de 1911. Reforma de casa de poble, amb la fitxa de catàleg al davant.
L’eix comercial de la vila, amb la pastisseria Foix des del 1886, el Teatre de Sarrià de 1907 i una conversió en zona de vianants que va començar als anys noranta. Finques de menestrals i cases senyorials amb elements catalogats.
Aquí s’acaba la vila i comença el que va ser el seu territori rural: Pedralbes va pertànyer al municipi de Sarrià fins al 1921 i es va urbanitzar molt després. El règim del que es veu canvia, i s’explica a la seva pròpia pàgina.
El passeig de la Bonanova continua la Reina Elisenda. Tenia torres a banda i banda i se’n va enderrocar el 40% als anys setanta i vuitanta, així que avui barreja torres que resten i blocs que les van substituir.
I també a:
Geometria oficial de comarques i municipis (ICGC, 2025).
Tot el que has de saber sobre reformar a Sarrià: preus, llicències, terminis i ajuts.
Amb la fitxa de la finca al catàleg de patrimoni de l’Ajuntament, que localitzem amb la referència cadastral abans de la visita. Diverses cases de l’eix, com Can Margenat o Can Llança, consten com a béns amb elements d’interès, i la fitxa enumera què es protegeix: pot ser una façana, un esgrafiat o una escala.
Si la façana es veu des del carrer i la fitxa anomena la fusteria, no: se substitueix per una altra que reprodueix la partició dels vidres i el color. Si no està protegida, el PVC o l’alumini amb trencament de pont tèrmic són opcions vàlides i gairebé sempre hi guanyen en aïllament. Ho decideix la fitxa i, en una comunitat, l’acord dels veïns.
Per mesurar. Es fa un mapa de la humitat al mur i a la solera amb aparell, se’n localitza l’origen i es tracta allà: drenatge, sanejament o ventilació segons el cas. Revestir-ho a sobre sense haver-ho fet és llençar els diners, perquè la humitat reapareix darrere de la rajola o de la pintura.
Sí, amb compte. La festa cau a la primera quinzena d’octubre i en molts carrers del centre històric els veïns munten sopars de carrer i engalanen façanes i balcons, de manera que aquells dies no s’hi fa acopi de material ni s’hi treu runa. Els treballs d’interior segueixen el seu calendari.
A mà o amb carretó des del punt més proper que admeti vehicle. A la visita mesurem portal i escala, i amb això es fixen les hores de descàrrega i el nombre de viatges; la runa baixa en sacs. En els trams de vianants confirmem abans del primer dia quin horari de càrrega i descàrrega admet el carrer.
Primer la casa, però amb el jardí dibuixat des del principi. El pendent i l’arbrat decideixen per on entra la maquinària, i si el jardí es fa al final sobre un terreny trepitjat per camions, es refà. El drenatge i l’entrada es resolen abans; la gespa i les plantes, després.
Donen resultats diferents. Canviar les finestres talla els corrents d’aire i és el que més es nota, però les parets fredes continuen allà. Aïllar per dins funciona si no tapa sostres ni motllures que mereixin veure’s i exigeix tractar abans la humitat. En una casa d’estiueig l’ordre correcte és l’envolupant primer, calefacció després.
Sí: «reformes sarrià»: maneres diferents d’escriure la mateixa necessitat, i totes amb el mateix pressupost tancat per partides. També: «renovations in sarria».
Guies pràctiques sobre preus, materials, llicències i decisions d’obra per reformar el teu pis amb criteri.
Una gotera gairebé mai entra on es veu la taca. T'expliquem com trobar el punt feble del terrat i quan compensa refer-lo en lloc de fer pedaços.
Llegir article →Locals i comunitatsLa llicència d'obres i la d'activitat no són el mateix ni es demanen en qualsevol ordre. T'expliquem com es coordinen abans de llogar o reformar un local.
Llegir article →Preus i pressupostosAjuntar bany i cuina comparteix tràmit, proteccions, runa i neteja. Els dos projectes es paguen sencers. T'expliquem què compta en cada cas.
Llegir article →Visita tècnica gratuïta a Sarrià i pressupost tancat per escrit. Resposta en 24 h.