Sants va ser un municipi de fàbriques fins al 1897, i reformar aquí obliga a mirar tres coses que el plànol no mostra: el bany de pocs metres, el carrer comercial per on entra el material i les vies que corren, sota un jardí, al costat de les finestres d’un costat del barri. Es mesuren el primer dia i queden escrites al pressupost.
El Vapor Vell dels Güell es va posar en marxa el 1846 com la primera gran fàbrica de vapor de l’antic municipi de Santa Maria de Sants. Amb ell i amb altres fàbriques tèxtils va créixer un barri obrer que Barcelona va annexionar el 1897 i que continua organitzat al voltant de la Carretera de Sants, un eix comercial d’uns 2,2 km entre la riera Blanca i la plaça d’Espanya. Qui reforma aquí es topa amb tres coses molt de Sants: banys petits que demanen obra fina, carrers on descarregar és qüestió de franges, i el corredor ferroviari que des del 2016 queda sota els Jardins de la Rambla de Sants.

Surten del que hi ha al barri, no d’un catàleg: un bany d’una altra època, un pis que mira al jardí de les vies, un damunt d’una botiga i un altre en un carrer de festa.
Rajola blanca de quadrícula, mampara de blocs de vidre i una dutxa estreta i fosca. Es demoleix tot el frontal de la dutxa, s’aixeca un plat d’obra amb el seu pendent i es renova la lampisteria abans de triar una sola rajola. Ben resolt, un bany així guanya aire sense moure una paret.
La via ja no es veu, però a sota continuen passant trens i metro. Abans de canviar la fusteria es comprova el soroll real a una hora amb trànsit: si molesta el so, es proposa vidre laminat acústic; si només és corrent d’aire, de vegades basta un bon segellat.
Un eix comercial té hores de repartiment i de tancament que no controles. L’obra es planifica amb una franja de descàrrega pactada per endavant i amb el soroll d’enderroc concentrat en les hores que l’edifici tolera.
Els carrers que s’engalanen per Sant Bartomeu comencen a muntar la decoració setmanes abans. Si l’obra toca balcó, façana o necessita bastida, s’acorda el calendari abans de demanar ocupació de via, i aquests dies es reserven per a feina d’interior.
El bany que vam reformar al carrer de Sants feia 4 m² i venia d’una altra època. En dues setmanes va guanyar una dutxa d’obra i bastant més sensació d’espai, sense tocar ni un envà.
Era un bany de rajola blanca de quadrícula, amb una mampara de blocs de vidre i la zona de dutxa fosca i estreta. El primer va ser demolir tot el frontal de la dutxa, blocs de vidre inclosos, per començar de zero en l’únic racó que ho demanava. Allà es va aixecar un plat d’obra amb el pendent i el desguàs resolts des del principi, i a sobre un porcellànic gris tipus pedra amb una franja de relleu que marca la zona humida.
En un bany tan petit importa més l’ordre que el material. Lampisteria nova a la dutxa, sanitari nou i una mampara de vidre amb guia en lloc de la cortina. I durant tota l’obra la porta i la finestra folrades de paper kraft, perquè el que es queda també es cuida. El resultat és un bany amb més aire i més fàcil de mantenir, sense haver mogut cap paret.
És la lògica que apliquem a qualsevol bany petit del barri. La pregunta de partida sempre és la dutxa, i hi ha tres maneres de resoldre-la, de menys a més obra:
Tres maneres de resoldre la dutxa en quatre metres
Es renoven aixeteria i revestiment i es deixa el volum com està. La banyera continua ocupant mitja paret.
Se substitueix el conjunt per un plat de resina o porcellana. És net i ràpid, però només en les mides que fabrica el catàleg.
Es construeix a la mida exacta del buit, enrasat amb el terra i revestit amb el material de la paret.
On és el desguàs de partida i quanta caiguda admet el terra marca la mida i la posició del plat.
Un panell de blocs de vidre es rep amb morter. En desmuntar-lo es veu l’estat del mur abans de tancar res.
Porcellànic llis a la major part del bany i una franja amb relleu on cau l’aigua: molt d’efecte amb una sola peça especial.
Porta, finestra i terra folrats mentre dura l’obra. En un bany d’aquesta mida no hi ha on apartar-se de la pols.
Des del 2016 el corredor de trens i metro que corre al costat del carrer d’Antoni de Capmany queda cobert per una rambla enjardinada de 760 m. La vista va canviar, el soroll no va desaparèixer.
La cobertura no va sortir d’un pla pensat des del principi: els veïns reclamaven soterrar les vies, el 2012 es van tapar amb un calaix de formigó que el barri va batejar «el Calaix de la Vergonya» i els jardins, projectats per Ana Molino i Sergi Godia, es van inaugurar el 20 d’agost del 2016. Uneixen Sants amb la Bordeta entre la plaça de Sants i la riera Blanca.
Per a un pis que mira cap a aquest costat, el que ha canviat és el que veus per la finestra, no el que hi ha a sota: continuen passant trens i metro. Per això no recomanem canviar la fusteria «perquè ara hi ha parc» ni deixar la vella «perquè ja no hi ha via». Es comprova a la visita, a una hora amb trànsit, i es decideix entre un bon segellat i un vidre laminat de gruixos diferents.
Si el teu balcó o la teva galeria donen al jardí, l’ús també canvia: tornen a ser un lloc on estar. Abans d’amoblar-los es revisen la impermeabilització, el desguàs i la barana, que són de la comunitat i solen portar dècades sense tocar-se.
Per allà entra el soroll encara que el vidre sigui bo. S’aïlla o se substitueix juntament amb la finestra.
Entre el marc i el mur. Una junta mal acabada anul·la el que costa el vidre.
Es decideix quina estança dona al costat de les vies i quina al pati, abans de repartir llits i taules.
Estat del terra, pendent cap al desguàs i ancoratge de la barana.
La Festa Major de Sants gira al voltant del 24 d’agost, dia de Sant Bartomeu, patró del barri. El que la distingeix és la decoració dels carrers: cadascun la prepara al llarg de l’any, amb la seva comissió, i competeix per un premi que es concedeix oficialment des del 1943. El 2017 hi participaven setze carrers, entre ells Alcolea de Baix i Vallespir.
Per a una reforma, això canvia el calendari més que qualsevol ordenança. En un carrer engalanat no es munta bastida, no es deixa un sac a la vorera ni es fan enderrocs amb material a la via durant el muntatge i els dies de festa, perquè la comissió compta amb aquest espai. Les traques esclaten des de primera hora, i els veïns que han passat la nit al carrer no esperen un martell al damunt.
Si l’obra només és d’interior, segueix el seu ritme amb soroll baix els dies centrals. Si toca balcó, façana o necessita ocupar el carrer, parlem del calendari abans de demanar cap permís.
La Carretera de Sants és la columna del barri: botigues a peu de carrer i repartiment quasi continu. Entrar i sortir amb material és un assumpte de franges.
El traçat actual de la Carretera de Sants data del 1790 i travessa Sants, Sants-Badal i Hostafrancs, de la riera Blanca a la plaça d’Espanya. Al llarg d’aquest recorregut la furgoneta competeix amb el repartiment de bars, fleques i botigues, que ocupa el carrer a primera hora.
En els pisos sobre comerços, el portal sol ser compartit i la seva amplada decideix què entra: una banyera, un panell de pladur de format llarg o un moble de cuina es mesuren a la visita. I quan hi ha un comerç a baix, avisem el titular dels dies de més soroll o pols, que és el que evita que una reforma acabi en una discussió d’escala.
Es pacta una finestra curta fora del repartiment i es reserva amb el permís d’ocupació si cal.
L’enderroc es concentra quan el comerç de baix no té públic ni tanca caixa.
Amplada i gir de l’escala abans de comprar res de format llarg.
En sacs i vehicle petit, retirada diàriament per no ocupar el portal.
Una selecció de reformes a Sants. Cada projecte, amb el seu tipus, ubicació i treballs realitzats.
Forquilles orientatives a Sants, a partir de pressupostos reals. El preu final és sempre un pressupost tancat després de la visita.
| Qualitat | Què inclou | Preu per m² | |
|---|---|---|---|
| Econòmica / funcional | Acabats estàndard, distribució sense canvis | 520 – 650 €/m² | |
| Qualitat mitjana | Materials seleccionats, possible redistribució | 750 – 940 €/m² | |
| Gamma alta / luxe | Materials premium i interiorisme de disseny exclusiu | 1.060 – 1.340 €/m² |
Orientatiu. IVA no inclòs. El preu final és un pressupost tancat després de la visita tècnica gratuïta.
De la reforma integral a un gremi concret. Aquests són els nostres serveis principals.
D’un costat a l’altre de les vies, o de la plaça al parc, canvien el carrer, el soroll i la manera d’entrar amb material.
Reformem principalment a:
L’eix comercial sencer, amb pisos sobre botigues. Aquí manen les franges de repartiment i els portals: es mesura i es pacta la descàrrega abans del primer dia.
L’entorn de la plaça de Sants, on neixen els carrers Galileu, Joan Güell, Olzinelles i Sant Antoni. És el centre de l’antiga vila i de la Festa Major, amb carrers que s’engalanen a l’agost.
Pisos al costat de l’estació i del corredor ferroviari. La pregunta de la visita és quines finestres miren a les vies i quin soroll entra de debò.
Els carrers al voltant de la biblioteca del Vapor Vell, de la qual un pla especial del 1986 va conservar l’edifici principal i la xemeneia, i el parc inaugurat el 1985 en terrenys de la fàbrica de l’Espanya Industrial. Els pisos que miren al parc guanyen llum; els d’interior d’illa demanen feina de distribució.
I també a:
Geometria oficial de comarques i municipis (ICGC, 2025).
Tot el que has de saber sobre reformar a Sants: preus, llicències, terminis i ajuts.
Hi cap una dutxa d’obra enrasada, rentamans i vàter amb folgança, si es parteix d’un bon desguàs i d’una mampara amb guia en lloc de cortina. Al bany del carrer de Sants vam guanyar espai sense moure cap paret, només refent el frontal de la dutxa.
Treure-la, quasi sempre. Un panell de blocs de vidre va rebut amb morter i ocupa un volum que ja no necessites. Es demoleix amb cura, es mira l’estat del mur de darrere i es tanca amb un plat d’obra i una mampara de vidre amb guia.
Només si et molesta alguna cosa concreta. Sota el jardí continuen passant trens i metro, així que el soroll no ha desaparegut. Ho comprovem a la visita a una hora amb trànsit i proposem un bon segellat o un vidre laminat acústic, segons el que sentis.
Dins del pis, sí; al carrer, no. Si el teu carrer s’engalana per Sant Bartomeu, no muntem bastida ni deixem sacs a la via durant el muntatge i els dies de festa, i reservem aquesta setmana per a feina d’interior.
Per una franja de descàrrega que fixem abans de començar, fora del repartiment de les botigues. Mesurem el portal i l’escala a la visita, descartem el que no hi cap i acordem amb el titular del local els dies de més soroll.
En aquell bany van ser dues setmanes, amb enderroc, plat d’obra, lampisteria, enrajolat i mampara. Un bany de quatre metres triga poc si no hi ha sorpreses a la baixant o al mur; per això la visita tècnica mira aquestes dues coses primer.
Si el pis dona al parc, sí: és llum i vista que no costen una façana nova. S’obre el que el mur permet i s’aprofita l’orientació per a l’estança on passes més hores; els dormitoris interiors es resolen amb distribució, no amb més finestres.
Guies pràctiques sobre preus, materials, llicències i decisions d’obra per reformar el teu pis amb criteri.
Una gotera gairebé mai entra on es veu la taca. T'expliquem com trobar el punt feble del terrat i quan compensa refer-lo en lloc de fer pedaços.
Llegir article →Locals i comunitatsLa llicència d'obres i la d'activitat no són el mateix ni es demanen en qualsevol ordre. T'expliquem com es coordinen abans de llogar o reformar un local.
Llegir article →Preus i pressupostosAjuntar bany i cuina comparteix tràmit, proteccions, runa i neteja. Els dos projectes es paguen sencers. T'expliquem què compta en cada cas.
Llegir article →Visita tècnica gratuïta a Sants i pressupost tancat per escrit. Resposta en 24 h.